Doncs sí, avui fa dos anyets que, aprofitant una migdiadeta matinal del petit, vaig anar cap a l’ordinador i vaig començar a trastejar amb wordpress per esbrinar si seria difícil o no fer un blog. La tornada a la feina era força imminent i volia esbrinar si un blog m’aniria bé per ser més eficaç i organitzada, ja que ho tindria tot a l’abast de la mà d’una manera ben fàcil i així podria guanyar temps per als meus petits… D’aquesta casual manera va néixer Manetesicosetes, com una prova, com una broma, amb un nom gairebé sense pensar… Ni tan sols li vaig explicar a la meva parella fins al cap d’uns dies de funcionar i haver editat un parell d’entrades. Si hagués sospitat com és d’important aquest blog a la meva vida a hores d’ara, m’hauria aturat a planificar-ho tot una mica més, però sóc així: impulsiva.
…I d’això ja fa dos anyets! Em sembla que és el meu projecte més a llarg termini que he fet, i de ben segur, el que més em toca el cor.
Com ara fa un anyet vaig dir a l’entrada del Primer aniversari de “Manetesicosetes”, l’objectiu que em plantejava aquest segon any que he estat escrivint el blog era “Continuar”. Sembla un objectiu poc ambiciós, però “Continuar” significa pensar activitats per fer amb dos nens d’edats, destreses, desenvolupament i interessos diferents; buscar els materials; preparar les propostes; dur-les a terme en moments adequats per als nens; tirar fotografies en certes condicions i impedir al mateix temps que interfereixin l’un amb l’altre o ajudar-los quan cal; recollir o netejar mínimament i, finalment, tenir temps d’escriure a les sis del matí, esgarrapant hores de son banyades en cafeïna. I això, treballant fora de casa i tenint els nens a dues escoles diferents… Poca broma.
Ara, mirant enrera aquest segon any del blog, puc afirmar orgullosa que he continuat i que fins i tot he millorat. Del primigeni diari personal que és Manetesicosetes desde que fou concebut, ha passat a ser un blog amb una xarxa força sòlida de blogs amics amb qui ens comentem les entrades i ens inspirem mutuament. Podeu visitar-los a la barra lateral del blog: són fantàstics!
A més, tinc l’orgull que diverses llars d’infants recomanin als pares dels seus alumnes la lectura de Manetesicosetes com a font d’inspiració per activitats amb els seus nens. També m’han enllaçat en els seus blogs alguns estudiants d’Educació Infantil, un parell de revistes d’escoles privades, l’Institut Obert de Catalunya (IOC), i fins i tot, apareixo a la bibliografia d’alguna editorial, al portal per a mestres i professors XTEC.CAT i en algun curs de l’Universitat de Girona (UdG). I algun blog ha reconegut estar fortament inspirat per les activitats que explico en el meu! Tot això m’omple d’orgull perquè, com he dit diverses vegades, no tinc cap formació ni en pedagogia ni en psicologia ni en educació infantil, i tot el que sé sobre nens ho aprenc dels meus i, en aquests moments, del que trobo a la xarxa combinat amb la meva intuïció. Alguna cosa dec fer bé.
Pel que fa al contingut del blog, crec que les entrades són més completes que al començament, ja que solen descriure sessions que sovint comencen d’una manera i acaben d’una altra. Els nens són més grans i cada vegada són més autònoms i sorprenents. Però les entrades cada vegada porten més feina! Al començament, posava poques fotos que complementaven les paraules, ara, malgrat les paraules continuen estant molt importants per a mi, les fotografies il·lustren la major part dels moments significatius del procés, i aixó fa que, veient les fotografies, els lectors d’altres llengües puguin entendre de què va l’experiència descrita.
A part d’això, amb l’entrada a Pinterest de Manetesicosetes, fa que editi unes portades a les entrades que siguin fàcilment visibles entre la munió de fotografies que poblen la xarxa, i així, amb un sol cop d’ull, es pot veure si interessa llegir l’entrada o no. S’ha de ser pràctic, ja que els meus lectors també solen treballar i tenir fills petits i per tant, no tenen gaire temps per perdre…
I també hem tret el nas a Twitter i a Google+ tot i que de manera molt incipient encara… A poc a poc…
De cares a aquest tercer any que encetem, tinc moltes idees per portar en pràctica al blog, però malhauradament, encara disposo de menys temps que l’any anterior per a dedicar-hi, ja que des de fa uns mesos, m’he hagut d’incorporar a jornada sencera i això, a més, ha comportat l’adquisició de noves obligacions a les que no hi estic avesada i que em demanen moltes hores més de les que tinc. Suposo que ja us heu adonat que darrerament he hagut d’abaixar el ritme de publicació, cosa que m’entristeix… És per això que, en contra de la meva voluntat i de les il·lusions que tinc, cal que sigui prudent i faci el mateix que l’any passat: tenir com a objectiu “continuar”, que en la situació actual, per a mi ja serà una victòria.
I ara, si em permeteu, faré un inventari-repàs d’algunes entrades que he publicat aquest darrer any. Entrades que he classificat en diversos grups segons el que treballem o potenciem amb la seva pràctica, tot i que la majoria es poden incloure en més d’una categoria. Espero que us sigui útil. Jo, per part meva, em sento orgullosa d’haver ofert als meus petits prínceps totes aquestes experiències, d’haver-les pogut compartir amb ells i preservar-ne la memòria gràcies a la creació d’aquest diari-blog. Moltes gràcies per acompanyar-me en aquest camí i animar-me a través dels vostres cometaris!
* PINTAR DE MANERES ORIGINALS (per provar, explorar i riure):
- amb pales matamosques
- sobre plàstic de bombolles
- amb glaçons de pintura
- sobre paper de cuina
- amb bicarbonat i xeringues
- amb aigua esquitxada d’esmalt
- amb catapulta
* EXPERIMENTACIÓ PER POTENCIAR LA CURIOSITAT (i aprendre si s’escau):
- xilòfon fosforescent
- roba blanca i colorants alimentaris
- coets efervescents
- erupcions d’escuma de colors
- bombolles de colors
- cristalls de sal de colors
- forn solar
- força centrífuga
- llums, colors i miralls
- una plantació de llegums
* CREACIÓ I COMPOSICIÓ (excuses per a fer el que els vingui de gust i deixar-se portar):
- jocs sobre la neu
- estrenem retroprojector
- cares divertides
- plastilina de canyella
- puntes de cera plastificades
- pixel art i construccions amb sucre
- collage de mel i caramel
- passió pel fluorescent
* SAFATES SENSORIALS (per descobrir tot un món de sensacions):
- gak fluorescent
- fer paper sense cola
- pintura transparent
- cocos
- verema a cops de martell
- barrufets i confetti
- neu artificial
* MANUALITATS I COSTURA (algunes fetes pels nens, altres fetes per mi):
- construir una maqueta de l’espai exterior
- castanyes articulades
- ampolletes de sal pintada
- zoòtrop
- llibre de cares
- barret ràpid
- barret sense fil ni agulla
- capa fàcil
- túnica bàsica
- arbre de ganxet XXL
- pots nevats
- flors de tot tipus
- casc de cavaller
* PRACTICAR HABILITATS (a poc a poc i divertint-se):
* PRACTICAR CONEIXEMENTS (sense presses i pressions, només per jugar):
- missatges màgics del món dels contes
- seriacions
- lletres, lacasitos i gominoles
- gomets geomètrics al passadís
- pesca de lletres
- arbre de les estacions
- nombres i colors amb imants i retoladors
- pinces i lletres
- sopa de lletres i colors
- aparellar mitjons
* LLOCS ESPECIALS (per visitar en familia):
* CUINA (excuses per marranejar i gaudir amb tots els sentits):
* IDEES (que han tingut força èxit):
* COMUNICACIÓ (per fer parlar els nens i que ens expliquin secrets):
* PROPOSTES EXPRÉS:
* RECOPILATORIS (que expliquen com funcionem):
gen. 23, 2014 @ 18:00:45
Doncs moltes felicitats per aquests anys tan ben portats i a pel tercer! Tu fes el que puguis, lo primer és lo primer, però aquí esperem amb molta il·lusió cada entrada teva. Com bé dius… a continuar. Una abraçada!
gen. 24, 2014 @ 16:21:16
Moltes gràcies pel comentari i les felicitacions. A poc a poc anirem fent. Gràcies per ser-hi! Una abraçada
gen. 23, 2014 @ 20:33:28
Moltes felicitats guapa. Tens un blog estupendo i encantador. Espero que vagi creixent i creixent i que poguem compartir plegades aquest fantastic cami.
Un petonas
Magda.
gen. 24, 2014 @ 16:27:10
Moltes gràcies, Magda, per descriure amb aquestes paraules el meu blog. Jo també espero que continuem el camí blocaire molt de temps. Una abraçada
gen. 24, 2014 @ 18:59:15
Què et puc dir… tantes coses i alhora tan poques… dos blogs més que amics, gairebé germans (perquè jo ho sento una mica així). Tots dos van néixer per casualitat i són una “tercera criatura” cada vegada més exigent. Les necessitats creixen, alhora que ho fan les responsabilitats dins i fora del món blogaire, mentre la vida fora del món d’internet es torna cada vegada més complexa (sí, podia ser-ho, i jo sense saber-ho!). Estic contenta i feliç d’acompanyar-te, i de sentir-me acompanyada per tu en aquest camí. D’haver compartit bons i bonics moments, d’haver lluitat i batallat per a tirar endavant amb el blog en moments difícils i complicats, de saber que sempre heu estat molt a prop, i que els viatges són gairebé paral·lels. Estic contenta d’haver vist créixer el teu blog, d’haver-me inspirat en ell, en moltes de les vostres fantàstiques propostes. Sé que continuar és un objectiu ambiciós, com tu bé, dius, per senzill que sembli. Pensar, crear, capturar, compartir.
Un petó immens per a tota la família de manetes. Us estaré sempre agraïda per la inspiració, per el carinyo i per les aventures que hem viscut plegades dins i fora.
gen. 25, 2014 @ 09:18:30
Angaleta, m’emociona llegir el teu comentari perquè has posat paraules als meus sentiments.
Jo també segueixo el teu blog des de fa gairebé dos anys i de seguida em va seduir el que feies i a poc a poc em vaig adonar que compartim força la filisofia de vida: les ganes de viure el present i de compartir-lo amb els nens, les ganes de crear i obrir camins, ajudar-los a provar i a no tenir por als errors, de divertir-nos plegats…
I no només ets per a mi una font d’inspiració creativa, sino que a més, els coneixements que ofereixes a les teves entrades m’han ensenyat molt i m’han ajudat en la meva evolució.
I com tu dius, hem compartit moltes emocions, dins i fora del blog, hem estat atentes a les millores que hi hem fet i ens hem emocionat veient els progressos dels nostres fills i això ha anat configurant una relació i un afecte difícil d’etiquetar, però en tot cas, magnífic i del que val la pena gaudir-ne.
Una abraçada immensa per a tots vosaltres i gràcies mil per ser al nostre costat cada dia i ajudar-nos a crèixer plegats.
gen. 24, 2014 @ 20:14:51
Doncs per tenir poc temps… fas meravelles! PER PART MEVA UNA GRAN FELICITACIÓ al teu segon cumplebloc.
M’encanten les teves propostes: originals, clares i del tot engrescadores.
Et segueixo tot i que com bé dius, el poc temps fa que no pugui estar a diari per la xarxa.
Els blocaires tenim molta sort de poder llegir les teves propostes.
Una abraçada i bon cap de setmana, guapa! :O)
gen. 25, 2014 @ 09:24:47
Olga, moltes gràcies per aquesta felicitació: em fa molt feliç que pensis això de Manetesicosetes! De fet, en alguna ocasió ja t’he dit que crec que compartim filosofia vital i que el teu blog també és molt interessant. Una abraçada i a continuar bloguejant! Ens llegim!
gen. 26, 2014 @ 00:07:40
Moltíssimes felicitats!!! El que més he flipat que jo no sabia és que no tens formació en educació infantil!! I d’on treus tanta creativitat??!! Ja saps que per nosaltres has estat i ets una gran font d’inspiració i que la teva evolució també m’ajuda a créixer a mi. Segueix així en la mesura del possible i ja serà més que el continuar que et demanes.
Una abraçada molt gran!!!
gen. 26, 2014 @ 22:37:46
Inski, la creativitat s’encomana i apareix en el moment que comences a preguntar-te per a què pot servir tal cosa o tal altre, o com construir algun estri. Jo no era gens creativa i ara em sento més feliç, de qualsevol cosa que veig puc rebre’n un estímul i connectar-ho amb un altre de ben diferent. A vegades són pures animalades, però val la pena obrir camins.
Moltes gràcies per lloar el blog, tu també tens un espai molt agradable i interessant. I dels primers que vaig seguir, de manera que formes part dels meus inicis virtuals i del meu itinerari. Gràcies per ser-hi! Una abraçada!
gen. 27, 2014 @ 18:03:14
Per molts i molts anys! 2 comentaris teus m’han sorprès moltíssim: que el teu blog només tingui 2 anys!!!!! I que no siguis mestra de professió (totalment convençuda del contrari). He al·lucinat! Una demostració evident que és possible ser creatiu sense ser del gremi. Gràcies per ajudar a desmuntar el mite de la creativitat com alguna cosa exclusiva dels mestres!
Felicita, també, els teus dos petits pel protagonisme!!!
Una abraçada!!!!!!!!!!
gen. 27, 2014 @ 21:26:25
Moltes gràcies! Però no crec que la creativitat tingui tant a veure amb les professions com amb el caràcter de les persones, triïn fer el que triïn fer de feina. Jo tota la vida he estat inquieta, m’ha agradat la creativitat i l’art i he estat fent feines creatives: teatre, dibuix, crítiques de cinema i teatre… i mai n’he fet cap de relacionada amb nens, ni tant sols casals d’estiu!
La creació del blog em permet exterioritzar i tenir continuïtat en el que faig amb els meus fills. Ells s’ho passen bé i jo també… i sembla ser que les meves propostes agraden a més persones, per tant, tot perfecte.
Continua amb la feina que fas al teu blog, que va molt en la línia del que faig en el meu i m’encanta connectar amb persones que també tenen idees. Una abraçada ben forta!