Esquelets i mandales amb bastonets de les orelles: Proposta de butxaca 9

Per aquesta època és inevitable que els nens sentin curiositat cap al costum anglosaxó del Halloween que es va fent lloc entre les castanyes i els panellets. Tots Sants i la Nit dels Difunts també connecta amb aquesta tradició i rats-penats, esquelets i nits de la por conviuen amb la Castanyada  més tradicional.

L’any passat, els nens ja em demanaven esquelets i sentien molta curiositat pels ossos que tots tenim a dins, de manera que els vaig voler preparar una proposta de butxaca relacionada amb aquest tema per tal de satisfer la seva curiositat. Poques coses hi ha que pesin tan poc i siguin tan fàcils de portar com els bastonets de les orelles, així que vaig posar-ne uns quants de llargs i uns quants de tallats per la meitat en un estoig. Hi vaig afegir unes còpies d’esquelet impreses per tal que tinguessin un model de partida i uns cranis ja que és molt difícil fer la seva forma amb bastonets…

El dia que els ho vaig proposar va ser en el temps d’espera a la taula de restaurant en una sortida familiar, en un d’aquells moments que cal sorprendre els nens per mantenir-los entretinguts sense que trotin per tot arreu… Com que ja estaven molt motivats pel tema, els va encantar i cadascun d’ells amb les seves habilitats varen composar esquelets més o menys humans. Una vegada acabats, varen començar a fer altres composicions de caire geomètric als que podriem anomenar intents de mandala…

L’arribada dels plats va interrompre la creativitat que s’estava disparant i vàrem haver de guardar els bastonets i els esquelets a corre-cuita, però va valer la pena. De fet, ara que hi caic, és una proposta de butxaca que cal recuperar, i més per aquestes dates! Per a l’hivern més cru, es poden construir bonics cristalls de neu…

Octubre-novembre 2014: 4 anys i 10 mesos / 3 anys i 2 mesos

Materials:

• estoig
• bastonets orelles sencers i tallats
• fotocòpies d’esquelets
• fotocòpies de mandales o cristalls de neu
• algun full de color viu per tal que les composicions contrastin sobre el fons.

Feina prèvia:

• tallar alguns bastonets per la meitat
• imprimir algunes imatges per a inspirar-se

x

Altres propostes de butxaca:

• Propostes de butxaca. Presentació de la sèrie a manetesicosetes
• Proposta de butxaca 1: Cordillets creatius a manetesicosetes
• Proposta de butxaca 2: Tangram a manetesicosetes
• Proposta de butxaca 3: El kit creatiu i el mini-kit creatiu a encenentlaimaginació
• Proposta de butxaca 4: Col.leccionar textures a manetesicosetes
• Proposta de butxaca 5: El kit de papiroflèxia a encenentlaimaginació
• La motxilla del pla-B o antiavorriment a manetesicosetes (Conjunt de propostes)
• Proposta de butxaca 6: El kit tatuador d’emergència a encenentlaimaginació
• Proposta de butxaca 7: Diari d’experiències a manetesicosetes
• Proposta de butxaca 8: Un retrat a la mà a encenentlaimaginació

 

Diari d’experiències o sketching. Proposta de butxaca 07

Tota la vida he portat diaris cada vegada que he marxat de viatge o he participat en activitats interessants. Hi cap de tot: des del text escrit a il.lustracions que puguin resumir elements de l’experiència. Tot el que em passi pel cap: un llum especial, un monument, un soroll… fins i tot hi enganxo entrades, fragments de tríptics dels llocs que visito… Veure’ls és tornar a viure aquell moment i m’encanta… Al marge de que dibuixar un lloc és observar-lo fins al més mínim detall i fer-lo teu, decidir què és el que vols plasmar i com… és una manera de viure més intensament i atrapar l’experiencia en la teva memòria i en un sketch. Per això les persones que practiquen aquesta activitat es diu que fan sketching.

Conèixer a la meva parella i saber que també li agrada fer sketching és fantàstic. Així que dels llocs als que hem estat com a parella en tenim sketchings en estils diferents i complementaris: ell, clava les perspectives ja que és molt bo en dibuix tècnic; en canvi jo, guixo el paper erràticament i inquieta i hi poso ombres i detalls. I gaudim dels moments de pausa en què ens fem nostre el que veiem, vivim i compartim.

I com que és una activitat que ens agrada, hem volgut transmetre-la als nostres petits a veure si s’hi van aficionant. Ja fa dos estius, que en ocasions, portàvem llibretes de fulls blancs i ceres de colors per a ells a veure si s’animaven, però com que eren molt petits encara per a poder dibuixar, hi dedicaven poc temps i molts fulls i a nosaltres no ens donava temps de fer res. Vaig començar a afegir a les ceres una barra de cola, unes tisores i uns gomets, així podrien decorar els seus fulls una estoneta més llarga…

L’estiu passat, que ja eren un xic més grans, vàrem consolidar la nostra carpeta amb tot el que ens cal per fer el nostre Diari d’experiències. Vàrem anar a un basar i vàrem comprar els següents materials:

• un portafolis transparent i tou, tamany Din-A4, en el que hi càpiga tot el material:
• una capsa amb 36 llapis de colors
• 12 ceres grasses fàcils d’escampar
• 12 retoladors per a nens (dels que es renten amb facilitat)
• 4 llapis del numero 2
• 4 gomes d’esborrar
• 1 maquineta
• 4 bolígrafs negres (darrerament hihem afegit bolígrafs de 4 colors)
• un sobre de gomets de colors variats
• unes tisores de punta rodona
• un tub de cola en barra
• 4 llibretes de fulls blancs

Sempre que marxem de cap de setmana ho portem a sobre. Pesa una miqueta, però l’afegim a la motxilla amb les aigües, les tovalloletes i les mudes de recanvi. I com que tot està sempre ben endreçati a punt, podem deixar-ho al cotxe o agafar-ho en un moment si en alguna ocasió no ens cal.

Generalment, quan estem de vacances, un cop al dia ens asseiem en algun lloc per a fixar a la memòria el que hem viscut amb un dibuix. El gran, a més, signa la seva obra i hi escriu paraules clau, de manera que sense adonar-se’n fa pràctiques d’escriptura. I el petit, enganxa trossos de fulls de propaganda i gomets i després ho guixa amb ceres, colors o retoladors, millorant a poc a poc i de manera lúdica les seves destreses. Veure com han anat progressant és meravellós. I veure els dibuixos és potenciar la memòria del que hem viscut. A veure aquest estiu com anem millorant les nostres tècniques i la nostra creativitat per plasmar les nostres vivències en els diaris i elaborar un record desde quatre punts de vista diferents. No cal saber dibuixar, només gaudir. Tot són avantatges, de veritat, us ho recomano.

Entrades relacionades:

• Propostes de butxaca de Manetesicosetes i Motxilla del pla B o antiavorriment
• Propostes de butxaca d’Encenent la imaginació
• Sketching per vacances de Plastiquem

 

La motxilla del Pla B o antiavorriment

El pla B, durant unes vacances en grup, s’ha d’activar moltes vegades. Mentre els adults fem llarguíssimes cues per a comprar unes entrades o mentre esperem a algú que ha hagut d’anar al cotxe a buscar noséquè o mentre esperem una eternitat a que ens serveixin el sopar o el dinar a tot el grup de 12 amb què viatgem, els nens es moren d’avorriment i desesperació, i aleshores és quan comencen a actuar d’aquella manera que ens irrita tant, intentant cridar l’atenció de la pitjor manera, o començant a discutir o barallar-se o intentant activitats perilloses… En aquests moments, solo activar el Pla B que porto guardat en una motxilla, curosament preparada, i que carrego dòcilment amunt i avall al llarg de totes les vacances. Es tracta de la motxilla del Pla B o la motxilla antiavorriment.

Aquesta motxilla sol estar plena amb unes quantes Propostes de Butxaca, de les que proposen un joc creatiu i lliure, que faciliten l’observació o l’experimentació. Les propostes de butxaca, son petits sobres o capses que porten a dins tot el material necessari per a realitzar alguna activitat sorprenent que sol atrapar els nens per la seva originalitat o per la poca freqüència amb què hi tenen accés. Si voleu més informació sobre les Propostes de Butxaca, podeu visitar els enllaços de la part de baix de la pàgina, on he recollit les entrades amb l’explicació de tot el que hem fet servir aquestes vacances de primavera en què hem fet una sortida amb avis, tiets i cosins al llarg de 4 dies.

Durant el trajecte en cotxe

Mentre hem estat fent quilòmetres, hem sentit contes en el CD del cotxe i cançons infantils i hem estat jugant al tradicional Veig-Veig, que ajuda els nens a entretenir-se buscant i pensant les característiques principals del que forma part del paisatge. Sentir contes en CD enlloc de veure’ls en DVD els ajuda a desenvolupar la intel.ligència auditiva i a imaginar-se el que van sentint. Les diverses entonacions i els efectes auditius de les seleccions són molt rics i esperonen la seva imaginació.

Pel que fa a la música, hem gaudit de recopilacions de cançons tradicionals i a més, de dos Cd especials que els han agradat molt i els han introduït en el món dels diversos ritmes. Es tracta dels CD “Ara va de rock”, amb versions en català de rockandroll clàssic i del CD “Reggae per a xics”, en el que es fan versions de cançons infantils a ritme de reggae i fins i tot d’algun ska. Els han encantat i no han parat de demanar-nos-els.

Pel que fa a jugar mentre es fixen en les diferències del paisatge pel que ens estem moguent, hem passat del Veig-veig a estrenar-nos en el “Busca i troba” que el blog Encenent la Imaginació ens explica a la seva entrada enllaçada a baix amb plantilles descarregables per a diverses ocasions. Com que els nens es maregen en cotxe i no volem que fixin la vista en el seu interior, el joc s’ha desenvolupat de la següent manera: jo subjectava la llista i els anava dient els diversos elements que calia trobar i, el primer que els veia i m’ho feia saber, era el que l’havia trobat i anotava el seu nom al costat de l’objecte de la llista. Hem anat fent la llista en diversos desplaçaments del viatge i ens ha anat francament bé practicar aquest joc per a entretenir-nos.

En diferents moments del viatge

–Pintar amb guixos de colors a terra, en un espai on no molestis a ningú. Mentre fem cua a l’aire lliure per aconseguir entrades per a visitar unes coves, els nens i jo vàrem anar cap a un espai un xic apartat a pintar amb guixos de colors. Com que feia temps que no pintàvem a terra, la idea els va encantar i varen acolorir un bon tros de formigó gris i avorrit. Això sí, la “patrulla del guix” va tornar amb uns pantalons que només es varen fer nets a la rentadora, ja que amb les tovalloletes molles no en vàrem tenir ni per començar. Què voleu, nens feliços o repentinats?

–Fer Pedres Felices i deixar-les als llocs que hem visitat o quedar-nos-les com a record. Només cal dur retoladors permanents de colors. En vàrem fer diversos moments del viatge i tots els nens anaven bojos per a pintar pedres. Al llit d’un riu, vàrem trobar una gran pedra que vàrem decorar de manera col.laborativa entre els cosins. Una vegada plena la seva superfície, vàrem continuar decorant les pedres que ens agradàven dels voltants. Em va semblar especialment interessant, aprofitar la forma de les pedres per a crear i decorar objectes quotidians, com per exemple, un mòbil. Si voleu saber més sobre el projecte Pedra Feliç, aneu a l’enllaç que hi ha a la part de baix de la pàgina, no us en penedireu.

–Construir objectes amb escurapipes de colors mentre esperem el sopar. L’espai acotat d’una taula i una cadira mentre esperem el menjar, pot ser una tortura per als nens, per als pares dels nens i per als ocupants de les taules veïnes als nens, de manera que oferir-los algun entreteniment senzill i inofensiu és una iniciativa aplaudida per tots. I com que els escurapipes són tan lleugers i dúctils, caben a qualsevol lloc.

–Donar un bolígraf de diversos colors als llocs on les tovalles siguin de paper. Les grans dimensions de les tovalles de paper fan que siguin un espai molt desitjable per a pintar. La fascinació de dominar el mecanisme que canvia el color de la tinta dels bolígrafs va fer que les nostres tovalles fossin les més decorades i graffitejades de tota la història de les tovalles. Cert és que ens vàrem despistar i en un moment el nostre petit també va decorar un plat amb aquesta policromia, resseguint les formes de la ceràmica amb el seu nou bolígraf. Tovalloleta molla i aquí no ha passat res.

–Decorar i construir Flextangles. Vaig imprimir uns fulls gruixuts amb dues plantilles cadascun d’aquesta figura geomètrica per que la decoressin i poguessin gaudir de la màgia de les seves formes canviants. En vaig construir una de model i en quan la varen veure, s’hi varen posar de ple. Va tenir moltíssim èxit, i no només entre els nens. Si voleu saber més sobre els flextangles, podeu visitar l’entrada de Mama Recicla enllaçada a sota, on hi ha un vídeo de la pàgina original de la proposta en que queda molt clar com s’ha de construir.

–Improvisar una mona en un parc públic. Com que ens va enganxar el dia de Pasqua lluny de casa i sense gaires possibilitats de fer-ne una, vàrem seure en un racó d’un parc i vàrem donar als nens una coca, un ou gegant i uns conillets per a construir la seva mona de manera col.laborativa i compartir-la entre tota la família. I així va ser. Ben senzilla. I els nens ben feliços.

– Un Busca i troba en plena natura. Ideal per a fixar-nos en coses en les que gairebé segur que no ens fixaríem si no fos perquè surt a la llista, com per exemple un pal en forma d’Y… El gran va practicar lectoescriptura buscant el que hi havia a la llista, i el petit va practicar el coneixement de les lletres buscant elements que comencessin amb les que coneix de l’abecedari. Fantàstic.

Com us podeu imaginar, la nostra motxilla del pla B o antiavorriment contenia més propostes, però en aquests 4 dies de viatge familiar no van sortir, ja que la llibertat de joc i el gaudir de la natura i els nous espais és importantíssim i suficient per a entretenir-se i rebre estímuls interessants. I com que la motxilla ens acompanya sovint amb idees sorprenents pels caps de setmana que anem a visitar uns avis o uns altres, de moment, la deixem tancada, però prometem obrir-la en properes ocasions. I per si ja esteu planificant què us endureu de viatge pel proper pont de l’1 de maig, podeu anar visitant les nostres idees a les seccions Propostes de butxaca i Propostes Exprés. Feliços plans B.

Entrades relacionades:

• Propostes de butxaca de Manetesicosetes. Entrada en la que es presenta la secció.
• Categoria de la barra lateral dreta de Manetesicosetes on hi ha llistades totes les propostes de butxaca que hem fet.
• Categoria de la barra lateral dreta de Manetesicosetes on hi ha llistades totes les propostes exprés que hem fet.
• L’entrada explicativa del Busca i troba, al blog Encenent la imaginació.
• El blog oficial del moviment Pedra feliç amb un munt d’experiències i tècniques per a decorar les pedres.
• Flextangles de Mama Recicla.

Col·leccionar textures de casa i del carrer. Proposta de butxaca 04

Estampar el paper amb la textura d’alguna trama posada a sota té un punt de màgic que encanta als nens ja que, amb traços fets sense gaire esforç, poden aconseguir dibuixos sorprenents. Si es combinen colors i trames diferents, els resultats poden ser fantàstics i molt vistosos.

Fer a casa una recerca de textures és interessant, però portar-la al carrer hi afegeix un punt d’aventura molt excitant. Recórrer zones conegudes amb els ulls de “caçadors de textures” fa que els nens observin el seu entorn de manera diferent de com estan acostumats: enlloc de fixar-se en els colors, tamanys i formes dels objectes, que és el més habitual, es fixen en la seva rugositat i imaginen com quedarien traspassats al paper. Decidir de quin color el volen, també és un fet interessant. Descobrir si la realitat és com se l’havien imaginada, una gran font d’aprenentatge i diversió.

Però per sortir a caçar textures, cal abans que res, aprendre la tècnica de la seva captura, gens fàcil per a nens petits. La veritat és que ja portem força temps assajant això de posar la cera plana i prémer amb força amb els ditets en forma de pinça sense que es mogui per passar-la pel paper i obtenir les textures. A aquestes alçades, al gran ja li surt bé, però al petit cal ajudar-lo perquè la cera “se li dispara” en posició vertical…

Per a posar-ho en pràctica, hem fet una gradació d’activitats al llarg d’uns quants mesos:

• primer vàrem estampar paper sobre unes plaques gravades amb dibuixos a les que hi havíem escampat pintura amb un rodet per aconseguir un repartiment uniforme;
• després vàrem passar a buscar textures d’envasos que teníem per casa i anar provant com quedaven sobre el paper;
• més tard vàrem buscar textures a joguines que teníem a mà: van tenir moltíssim èxit les textures de les torres, la porta i les parets d’un castell…
• fer composicions en un sol full i de diversos colors amb les textures que ens vinguessin de gust, i per últim,
• SORTIR AL CARRER A FER RECERCA!

Ja fa molt de temps que tenia ullades les rajoles del wc d’un local al centre de la ciutat al que anàvem tota la família a dinar després de les visites al pediatre. Més d’una vegada li havia ensenyat al meu gran i li havia dit que algun dia en copiaríem les textures. Les rajoles, totes del mateix color, combinaven en la seva superfície multitud de patrons ben interessants.

La casualitat va fer que el darrer dia que hi vàrem anar, era el darrer dia que el restaurant estava obert, ja que la gerent es deixava el negoci per poder tenir cura de la seva filleta Noa, acabada de nèixer. Em va agradar el motiu perquè des de que el meu gran tenia una setmana, i que ella el va veure, em va confessar que tenia moltíssimes ganes de tenir un bebè però que encara no era el moment… Han anat passant els anys i ens hem ant veient, va nèixer el meu petit i també ha crescut entre visites regulars al local. Acostar-nos al restaurant en el seu darrer dia i veure-la cel.lebrant en família el bateig de la petita tancava un cicle preciós vinculat a la maternitat de les dues i ens va permetre un bonic comiat!

Doncs bé, com que jo portava ceres i papers ens vàrem tancar els meus dos nens i jo al wc i ens ho vàrem passar d’allò més bé! Les textures que oferien les rajoles eren fantàstiques i les composicions que varen aconseguir sobre el paper varen ser molt boniques. I així, sense adonar-nos-en, tenim un record d’un lloc especial per a la família que, a més, ens ha permès conèixer una mica més el nostre entorn.

Des d’aleshores, de tant en tant, acostumem a fixar-nos en les textures d’alguns elements que ens envolten. I per a conservar el que ens semblen bé, hem creat el nostre KIT DE CAÇADORS DE TEXTURES, la Proposta de Butxaca número 4 que presentem avui i que ens permet sortir a passejar i gaudir dels llocs des d’un punt de vista ben original:

Materials:

• dos blocs petits amb fulles blanques i fàcils d’arrancar;
• ceres partides per la meitat;
• un llapis per si es vol escriure el nom d’on s’ha caçat la textura;
• tovalloletes humides depenent de la duresa de les ceres;
• un estoig transparent per localitzar ràpidament el color que vols;
• algunes textures d’envasos de casa (per si es vol fer trampa)

Feina prèvia:

• retallar alguna textura en cas que es vulgi portar;
• preparar el kit i deixar-lo a punt.

Gaudiu-ne!

Entrades relacionades:

• Propostes de butxaca: la nova sèrie del blog Manetesicosetes on explico en què consisteixen les PROPOSTES DE BUTXACA.
• El kit creatiu i el mini-kit creatiu. Proposta de butxaca número 3, amb la que el blog Encenent la Imaginació se suma a editar PROPOSTES DE BUTXACA amb nosaltres.
• Caçadors de textures de Plastiquem, entrada que em va inspirar fa molt temps i que ofereix una solució decorativa amb totes les textures aconseguides en un passeig.
• Textures del blog Aquí ho deixo dit, on s’explica l’experiència de pintar amb textures i pintura.

Proposta de butxaca 02: Tangram

El Tangram sempre l’he trobat interessant per les seves enormes possibilitats. Les formes triangulars i trapezoidals i els angles que provoquen fa que siguin difícils de preveure els resultats de les figures que volem construir amb elles. Ara com ara, no ens dediquem a reproduir els models que hi ha per la xarxa, sino que l’utilitzem de manera creativa per fer dibuixos senzills: els encanta fer casetes diferents i posar-les de costat en un carrer.

Els he fet amb uns sobres porta-documents de quatre colors diferents perquè volia que fossin translúcids per poder-los posar sobre la taula de llum. I el resultat és preciós.

No he aconseguit trobar la plantilla que em vaig baixar d’internet, però qualsevol tipus de tangram serveix per a jugar d’aquesta manera creativa. Com es pot veure, nosaltres fem servir quatre jocs complets de tangram de 16 peces cadascun.

Materials:

• quatre porta documents de colors diferents, preferiblement translúcids
• plantilla de tangram per calcar.

Feina prèvia: retallar la forma dels tangram que vulguis i posar-ho tot en un estoig a punt per posar a la bossa.

Gaudiu-ne!

Proposta de butxaca 01: Cordillets creatius

Els cordillets creatius són fets ràpidament amb punt de cadeneta i llana gruixuda. En vaig fer de totes mides i vaig fer cercles tancats i línies rectes. Combinats tenen un munt de possibilitats!

Com a proposta de butxaca que és, ho porto tot dins d’un estoig i els trec quan estan inquiets i em convé que estiguin asseguts una estoneta més… Alguna vegada els faig una proposta a veure si són capaços de fer algun dibuix determinat, però la seva passió és fer-ne arbres i nens… Fins i tot n’hem fet a casa alguna sessió sota llum negra i la seva visió és espectacular.

Materials:

• llana gruixuda de dos o més colors;
• ganxet que hi vagi bé.

Feina prèvia: fer les tires i cercles que es vulguin amb punt de cadeneta i guardar en un estoig a punt per portar.

Gaudiu-ne!

 

Propostes de butxaca: la nova sèrie del blog

Si l’estiu passat vàrem crear una nova secció al blog anomenada “PROPOSTES EXPRÉS” per tal de tenir idees ràpides de fer en moments en que l’avorriment i la mandra ens poden i no sabem què fer per entretenir els nens, aquest estiu llancem la nova sèrie del blog anomenada PROPOSTES DE BUTXACA.

Les nostres PROPOSTES DE BUTXACA són aquelles propostes portàtils, per dur a la bossa, que no ocupen gaire i que surten per sorpresa en aquelles ocasions en que ens cal que els nens s’estiguin quiets 10-15 minutets més, mentre acabem la conversa amb les amigues o esperem el primer plat al restaurant o que arribi el nostre tren…

Fa molt temps que acostumo a portar-ne alguna a la bossa i sempre que les trec tenen èxit garantit. En tinc quatre o cinc de preparades a casa i les vaig agafant quan em calen. Les guardo en fundes transparents amb tot a punt i així a l’hora de marxar no he de buscar res, només agafar l’estoig desitjat i posar-lo a la bossa.

El secret del seu èxit és que només surten en els moments que ens cal que estiguin tranquils, ja que l’efecte sorpresa els despertarà la curiositat. Si les tenen a mà massa sovint, segur que no funcionen tan bé com voldriem i el nostre kitkat se’n va en orris… Algunes propostes els atrapen moltíssim i deriven en troballes fantàstiques que passaré a desenvolupar en entrades a part per què val la pena explorar-les més detingudament.

Les PROPOSTES DE BUTXACA són ideals per a portar de viatge. Ara que molts de nosaltres farem vacances, segur que, anem on anem, hi ha aprop un basar xinès per assortir-nos de material a baix preu que ens permeti guanyar uns minuts de tranquil.litat mentre els nens estan entretinguts amb el que els proposem.

Nosaltres no solem sortir de casa sense que alguna d’elles ens acompanyi!