Col·leccionar textures de casa i del carrer. Proposta de butxaca 04

Estampar el paper amb la textura d’alguna trama posada a sota té un punt de màgic que encanta als nens ja que, amb traços fets sense gaire esforç, poden aconseguir dibuixos sorprenents. Si es combinen colors i trames diferents, els resultats poden ser fantàstics i molt vistosos.

Fer a casa una recerca de textures és interessant, però portar-la al carrer hi afegeix un punt d’aventura molt excitant. Recórrer zones conegudes amb els ulls de “caçadors de textures” fa que els nens observin el seu entorn de manera diferent de com estan acostumats: enlloc de fixar-se en els colors, tamanys i formes dels objectes, que és el més habitual, es fixen en la seva rugositat i imaginen com quedarien traspassats al paper. Decidir de quin color el volen, també és un fet interessant. Descobrir si la realitat és com se l’havien imaginada, una gran font d’aprenentatge i diversió.

Però per sortir a caçar textures, cal abans que res, aprendre la tècnica de la seva captura, gens fàcil per a nens petits. La veritat és que ja portem força temps assajant això de posar la cera plana i prémer amb força amb els ditets en forma de pinça sense que es mogui per passar-la pel paper i obtenir les textures. A aquestes alçades, al gran ja li surt bé, però al petit cal ajudar-lo perquè la cera “se li dispara” en posició vertical…

Per a posar-ho en pràctica, hem fet una gradació d’activitats al llarg d’uns quants mesos:

• primer vàrem estampar paper sobre unes plaques gravades amb dibuixos a les que hi havíem escampat pintura amb un rodet per aconseguir un repartiment uniforme;
• després vàrem passar a buscar textures d’envasos que teníem per casa i anar provant com quedaven sobre el paper;
• més tard vàrem buscar textures a joguines que teníem a mà: van tenir moltíssim èxit les textures de les torres, la porta i les parets d’un castell…
• fer composicions en un sol full i de diversos colors amb les textures que ens vinguessin de gust, i per últim,
• SORTIR AL CARRER A FER RECERCA!

Ja fa molt de temps que tenia ullades les rajoles del wc d’un local al centre de la ciutat al que anàvem tota la família a dinar després de les visites al pediatre. Més d’una vegada li havia ensenyat al meu gran i li havia dit que algun dia en copiaríem les textures. Les rajoles, totes del mateix color, combinaven en la seva superfície multitud de patrons ben interessants.

La casualitat va fer que el darrer dia que hi vàrem anar, era el darrer dia que el restaurant estava obert, ja que la gerent es deixava el negoci per poder tenir cura de la seva filleta Noa, acabada de nèixer. Em va agradar el motiu perquè des de que el meu gran tenia una setmana, i que ella el va veure, em va confessar que tenia moltíssimes ganes de tenir un bebè però que encara no era el moment… Han anat passant els anys i ens hem ant veient, va nèixer el meu petit i també ha crescut entre visites regulars al local. Acostar-nos al restaurant en el seu darrer dia i veure-la cel.lebrant en família el bateig de la petita tancava un cicle preciós vinculat a la maternitat de les dues i ens va permetre un bonic comiat!

Doncs bé, com que jo portava ceres i papers ens vàrem tancar els meus dos nens i jo al wc i ens ho vàrem passar d’allò més bé! Les textures que oferien les rajoles eren fantàstiques i les composicions que varen aconseguir sobre el paper varen ser molt boniques. I així, sense adonar-nos-en, tenim un record d’un lloc especial per a la família que, a més, ens ha permès conèixer una mica més el nostre entorn.

Des d’aleshores, de tant en tant, acostumem a fixar-nos en les textures d’alguns elements que ens envolten. I per a conservar el que ens semblen bé, hem creat el nostre KIT DE CAÇADORS DE TEXTURES, la Proposta de Butxaca número 4 que presentem avui i que ens permet sortir a passejar i gaudir dels llocs des d’un punt de vista ben original:

Materials:

• dos blocs petits amb fulles blanques i fàcils d’arrancar;
• ceres partides per la meitat;
• un llapis per si es vol escriure el nom d’on s’ha caçat la textura;
• tovalloletes humides depenent de la duresa de les ceres;
• un estoig transparent per localitzar ràpidament el color que vols;
• algunes textures d’envasos de casa (per si es vol fer trampa)

Feina prèvia:

• retallar alguna textura en cas que es vulgi portar;
• preparar el kit i deixar-lo a punt.

Gaudiu-ne!

Entrades relacionades:

• Propostes de butxaca: la nova sèrie del blog Manetesicosetes on explico en què consisteixen les PROPOSTES DE BUTXACA.
• El kit creatiu i el mini-kit creatiu. Proposta de butxaca número 3, amb la que el blog Encenent la Imaginació se suma a editar PROPOSTES DE BUTXACA amb nosaltres.
• Caçadors de textures de Plastiquem, entrada que em va inspirar fa molt temps i que ofereix una solució decorativa amb totes les textures aconseguides en un passeig.
• Textures del blog Aquí ho deixo dit, on s’explica l’experiència de pintar amb textures i pintura.