Carpetes d’inspiració per trencar amb els dibuixos recurrents

El bloqueig davant el full en blanc és molt comú entre els creadors de totes les edats, i la incertesa de no saber què dibuixar -o escriure- fora de la zona de confort o dels interessos habituals, fa que moltes vegades se’ns encalli la creativitat i acabem fent el que sempre fem o el que ja sabem fer.

Per trencar aquests bloquejos creatius i arriscar-nos a crear és curiós que ens calgui un punt de partida. Així, grups d’experimentació en creació literària, s’imposaven normes absurdes per a començar: escriure un text sense una lletra, buscar paraules que comencin amb una sola lletra i a partir d’aquí muntar una història breu, treure a l’atzar paraules d’un sac i composar amb elles, etc.

És amb aquest esperit de desbloquejar costums i d’esperonar la creació que, ja fa uns anyets, em vaig treure de la màniga aquestes carpetes d’inspiració per als nens. Es tracta d’uns fulls de paper de colors amb una petita imatge enganxada a cadascun d’ells. La posició en què es clava en el full varia, de manera que el punt de partida pot esdevenir tranquil.lament un motiu poc important del seu dibuix central. La idea és que els condicioni a trencar amb el que és habitual, però que no els talli el fluir de la creació.

Inicialment vaig preparar dues sèries de dibuixos: la Sèrie Primavera amb flors de tipus diferents clavats a llocs diversos dels fulls i la Sèrie Cèl.lula. De la primera, en sortien escenes primaverals amb marietes, papallones i personatges diversos. Però de les dues sèries, em quedo sense cap mena de dubte amb la segona, ja que els dibuixos de les cèl.lules en ser tan poc definits amb traços i colors i no encaixar gens ni mica amb els seus coneixements previs, va fer que els seus dibuixos fossin creatius de veritat. En anar allargant les línies, anaven inspirant-se a representar escenes mai pensades.

Darrerament, el terra de la sala està ple de dibuixos espontanis dels nens que aprofiten fer en moments lliures. Són dibuixos que amb els anys han millorat molt en l’execució, però que no tenen gaire varietat temàtica, és a dir, que sempre acaben dibuixant el mateix: els personatges de la seva sèrie preferida o els dels cromos de moda… I com que els costa sortir d’aquí, ja fa uns dies que he decidit recuperar aquestes carpetes d’inspiracions per tal de jugar amb ells a dibuixar deixant-nos portar cap a on ens suggereixin les imatges proposades i així poder explorar nous móns en els nostres dibuixos, desbloquejant i alliberant la nostra creativitat.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Feliç Sant Jordi 2017

Desitgem que tingueu un molt, molt, molt feliç Sant Jordi i que gaudiu plenament de la màgia dels llibres, del perfum de les roses, de l’amor més intens i d’un fantàstic i especial dia de primavera…

Mones creatives DIY: El castell i el coet

Per Pasqua ens agrada fer-nos la nostra mona i ja fa uns anyets que aprofitem la seva elaboració per deixar-nos portar per la creativitat.

L’any passat els nens varen voler fer una mona coet i una mona castell, i com que no vàrem aconseguir que es posessin d’acord, cadascú va haver de fer la seva… Els pares no volíem de cap manera tenir dos pastissos sencers a casa, així que, per reduir la quantitat de dolç, vàrem anar a buscar unes bases de pòrexpan i les vàrem folrar de paper d’alumini. Cada nen va triar la forma que va voler en funció del que volia construir.

Per a recobrir la superfície de paper d’alumini i fer que semblés un pastís de veritat, vàrem preparar una barreja al 50% de mantega i 50% de cacau ensucrat. A més, vàrem utilitzar aquesta pasta com a cola per a subjectar els diversos tipus de galetes i llepolies a les estructures.

I cada nen va començar el procés de creació de la seva mona. Una vegada vist l’assortit de formes de què disposaven, varen agafar les bases que volien i les varen posar segons el seu gust. Per tal que no es movessin mentre treballaven, els pares les vàrem unir entre elles clavant-hi uns escuradents i tallant la part que en sobresortia.

A continuació, varen començar a recobrir les bases més altes amb la pasta de cacau i a repartir-se els elements constructius. A mesura que anaven prenent decisions, la creativitat fluïa i anaven sorgint noves idees.

El gran va començar creant la torre del castell amb els merlets estil torre Galatea de Dalí, que va coronar amb una bandera. Va construir una porta d’entrada amb pont llevadís i passarel·la d’accés. Va afegir un pou d’aigua fresca i blava, un canó i un cofre del tresor amb monedes a dins. Tot per iniciativa pròpia.

El petit, que no coneix tant les estructures de les bases de llançament de coets com el seu germà els castells, es va dedicar a posar tot al voltant del seu coet seriacions decoratives amb els diversos elements de què disposava: gran-petit, quadrat-rodó, etc. I va acabar la seva obra amb un munt de fanals perquè il·luminessin el coet.

Per acabar, el detall final el varen proporcionar les plomes decoratives, tant imprescindibles a les mones de Pasqua…

Una vegada acabades les postres, les galetes i decoracions es desen en un recipient hermètic que pot anar sortint de tant en tant i molt a poc a poc, sense haver d’empatxar-nos a acabar un pastís en pocs dies.

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i 7 mesos

Altres enllaços relacionats amb la Pasqua:

 

 

 

Benvinguda primavera! Flors de paper que s’obren amb aigua

L’any passat amb un grup d’amics vàrem fer un experiment de gran bellesa visual. Aquest any l’hem repetit per donar la benvinguda a la primavera, ja que les flors s’obren totes soles i sembla que simbòlicament esclati la primavera.

Passes a seguir:
1) Dibuixa flors a llapis en un full normal.
2) Pinta-les amb llapis que no es dispersin amb l’aigua.
3) Retalla-les.
4) Plega els pètals suaument.
5) Posa les flors plegades en remull en aigua.
6) Gaudeix veient com esclata la primavera!

Aquest fenòmen succeeix perquè les fibres de paper, en estar en contacte amb l’aigua, queden amarades de líquid i s’inflen, fent que els plecs dels pètals es desfacin i s’estiri el paper. Talment sembla que les flors s’obrin per art de màgia. Un espectacle fascinant que atrapa a grans i petits…

 

 

Llufes creatives

llufes-creatives-01 Enganxar llufes a l’esquena dels adults era un dels meus jocs preferits durant les vacances de Nadal de quan era petita, de manera que l’any passat, vaig explicar en què consistia aquesta tradició als meus petits per si els venia de gust posar-la en pràctica.

llufes-creatives-02No cal dir que la idea els va encantar! I és que això d’anar d’amagat darrera d’un adult i enganxar, tan discretament com en siguis capaç, una llufa amb cel.lo a la seva esquena, garanteix rialles…

Són tan poc discrets clavant-les a l’esquena… i els adults tan “despistats” com per no adonar-se’n, que quan els grans descobreixen la broma, l’escena sol ser tan sobreactuada que tothom es fa un bon fart de riure… Si més no, així va ser l’any passat, quan, en una reunió d’amics, els meus petits varen començar a penjar-ne a tothom. Fins i tot varen clavar llufes durant els dos dies següents vist l’èxit de l’activitat!

Per a fer les nostres llufes creatives només ens varen caldre fulls de paper i tota mena de material de manualitats que tinguéssim ganes de fer servir: segells amb dibuixos, tintes, cinta decorada, retoladors, colors… Vaig fer una plantilla amb la forma de la llufa per tal que els nens la resseguissin i retallessin. Després, les vàrem decorar al nostre gust. I trobo que ens varen quedar prou xules, una mica lluny de les típiques de paper de diari, però molt més artístiques i originals.

És una activitat molt ràpida de fer el mateix matí del dia 28 i que garanteix una estona de diversió a la tarda a la plaça. Nosaltres, aquest any repetirem l’experiència i tornarem a jugar a enganxar llufes.

 

Molt bon Nadal i Feliç 2017

un-arbre-de-nadal-de-simetries-retallades-01

Manetes i cosetes us desitja molt bones festes i un esplèndit i creatiu 2017 amb aquest arbre fet de simetries retallades en papers de magdalena pintats amb aquarel.les… Una petita excentricitat divertida per passar alguna tarda d’aquestes vacances. En breu el making off… Sigueu feliços i perseguiu els vostres somnis.

 

Contes giratoris

contes-giratoris-01Inventar un conte giratori ha estat una de les darreres propostes que he fet als meus petits. Amb un format atractiu i innovador pel fet que les pàgines del llibre girin enlloc de passar-les una darrera l’altra, la idea els ha enganxat de seguida i els ha motivat a dibuixar, pintar, inventar i escriure el seu propi conte.

contes-giratoris-02Per a fer un conte giratori només calen dos plats de cartró o dues safates rodones de postres, un piuet enquadernador, material de dibuix, regle i tisores.

Mentre els nens pensaven la història, jo creava l’estructura a la mateixa taula i així s’anaven motivant i encurosint. Els vaig encarregar que pensessin una història en sis dibuixos, perquè vaig veure que dividir un cercle en sis sectors iguals permetia dibuixar vinyetes amb comoditat. Aproximadament els vaig repartir així, tot i que, sempre es pot adaptar l’estructura a les necessitats de cada història:

  1. Personatge principal
  2. Lloc on es desenvolupa la història
  3. “Missió”
  4. Imprevist o sorpresa
  5. Idea-solució
  6. Final

A mesura que m’anaven explicant el seu conte, els anava fent preguntes obertes per tal que els fos fàcil estructurar la seva història i pogués encaixar al format de sis vinyetes per conte. A més, havien de pensar quin dibuix farien per il·lustrar el seu argument.

contes-giratoris-03Pel que fa a l’estructura del conte giratori, comptant les crestes del plat o safata, la missió de repartir el cercle en sis sectors és extremadament fàcil i no cal ser gaire precís. En cas de tenir un transportador d’angles, només cal fer un angle de 60 graus per tenir la mesura d’un dels sectors. Una vegada aconseguida, cal tallar un dels sectors amb les tisores sense arribar al centre, ja que allà és on haurem de posar l’enquadernador per subjectar els dos plats.

contes-giratoris-04Posem el plat amb la finestreta retallada a sobre el plat per a delimitar els sis sectors en els que els nens hauran de dibuixar-hi les vinyetes. Els marquem amb un retolador per la part de dins i així els dibuixos quedaran perfectament enquadrats. Cal vigilar que el gruix del retolador no ens faci desplaçar la finestreta, especialment a la part ampla del cercle, perquè si no, al final del conte, els espais no quadrarien.

Una vegada els nens han acabat els seus plats amb els dibuixos ben orientats, és a dir, girant el plat a cada vinyeta de manera que la part ampla quedi a dalt, ja es pot realitzar l’estructura del conte giratori. Cal fer un foradet al centre dels dos plats i passar-hi l’enquadernador.

Per acabar, cal posar un títol al conte a la part del davant i, si es vol, escriure a la part del darrera del plat l’explicació de cada vinyeta. Per posar el títol centrat, m’han demanat que els l’escrigui jo i ells el ressegueixin. La part del darrera, al petit, com que encara no sap escriure bé, li he escrit a llapis el que em deia i ell ho ha resseguit amb retoladors. El gran ho ha fet ell tot sol, sota la meva supervisió. També es pot decorar tota la sanefa del voltant del plat superior, dibuixat o en collage. Per acabar l’experiència, hem demanat als nens que ens expliquin el seu conte i els hem gravat, de manera que amb aquesta activitat també practiquen l’expressió oral.

contes-giratoris-07Estan molt orgullosos dels seus contes giratoris, ja que han dirigit el procés d’elaboració des del començament fins al final, elegint la història, els personatges i les aventures que els agraden, dibuixant i pintant el que han imaginat en un format curiós i divertit.

Novembre 2016: 6 anys i 11 mesos / 5 anys i 3 mesos

Previous Older Entries