Un ventall molt personal

ventall personalitzat DIY 01No fa gaire va ser el meu aniversari i vaig demanar al pare que proposés als nens de fer-me una felicitació, però remenant, remenant, vaig trobar un ventall de color negre amb varetes transparents de propaganda que no sé perquè havia guardat. Vaig sucar amb alcohol un cotonet i el vaig fregar per on hi havia escrit el nom de l’empresa i per sort, aquest es va esborrar amb facilitat. Vaig preparar el ventall i uns retoladors permanents de color blanc, daurat i platejat i vaig demanar al pare que la postal fos aquesta vegada escrita o dibuixada sobre roba.

ventall personalitzat DIY 03Després de treballar il·lusionats per a fer-me una sorpresa durant ben bé mitja horeta, podeu veure aquí la meva felicitació sobre roba. El gran em va dibuixar la banda dreta del ventall amb un dinosaure que menja herba, un cotxe que va per la neu, un regal, un avió, una caseta i una garlanda de festa. El petit em va decorar la banda esquerra amb una zona ombrejada, una lletra I gegant, dos regals, una flor cap per avall, el bastó d’en Songoku, una creu d’en Miró, una lluna i una garlanda.

ventall personalitzat DIY 02M’encanta com ha quedat! Un regal ben personal, que recull la il.lusió dels petits de fer-me una postal plena de les coses que més els agraden i que puc portar i ensenyar sovint en aquest estiu tant calorós que estem passant…

Anuncis

Barret ràpid- II

barret ràpid IISi l’any passat vaig publicar el barret que vaig fer per al meu gran ara fa dos Carnavals, aquest any, em toca publicar el barret que vaig fer l’any passat per al meu petit…

El mètode de realització és exactament el mateix que per al barret del gran, enllaçat a sota: agafar un retall texà d’aproximadament un pam d’alt per uns 40 cm d’ample i fer-hi una vora a dalt i una a baix. En segon lloc, prendre la mida aproximada del cap del nen, en cas que es deixi i, amb la roba girada, fer una costura vertical per deixar la roba en forma de cilindre. A continuació, plegar el barret en quatre trossos i a la part de dalt de tot, fer unes puntades unint les cares del davant amb la del darrera i la de la dreta amb la de l’esquerra, deixant la part superior del barret en forma de creu. Per acabar, a cadascuna de les puntes més exteriors dels plecs, hi vaig cosir unes tires de feltre amb dos colors combinats a cada costat. I ja està, ràpid i fàcil i per a les que no sabeu-voleu cosir, una bona notícia: no és gens difícil fer-lo amb cola!

La idea era que aquest barret que vaig fer, fos igual però diferent que el del seu germà, i que també servís per a la setmana de Carnavals a la llar d’infants, quan es solen demanar peces de disfressa fetes a casa o improvisades. Però el meu petit no ho va valorar gens, ben al contrari que el seu germà. En cap moment li va fer gràcia posar-se el barret al cap, ni per imitar a tota la familia que, per a motivar-lo, ens passejàvem per casa ben embarretats…

Ara, aquest any, una mica més acostumat a posar-se coses al cap del racó de les disfresses, l’ha agafat amb més ganes i se’l reconeix com a seu. Diu que sí que li farà il.lusió portar el barret a l’escola. Veurem què passa el dia que ho hagi de fer! De moment, fa riure veure’ls per casa amb aquests dos barrets iguals però diferents. Com ells.

Altres entrades amb solucions senzilles per als Carnavals:

  • Barret ràpid de Manetesicosetes, on es veu l’altre model de barret texà amb decoració de feltre, també molt ràpid i fàcil;
  • Barret de roba sense fil ni agulla de Manetesicosetes, on es veu com es poden fer dos models de barret ben fàcil combinant papiroflèxia i cola per a roba, ideal per a qui no li agradi cosir;
  • Corona d’aniversari de Manetesicosetes, on s’inclou el patró per a fer una corona de rei o del que es vulgui;
  • Una capa versàtil de manetesicosetes, on s’inclou un gràfic amb el pas a pas per fer una capa ben senzilla i que pot servir per diverses disfresses;
  • Túnica per a bebès de Manetesicosetes, on es veu, també ambun gràfic explicatiu, el pas a pas per a fer una túnica senzilla per a bebès que pot servir per a diverses disfresses.

Un arbre i un calendari d’advent amb mitjonets de bebè 2×1

arbre i calendari d'advent amb mitjonets de bebèPrimer de tot, desde Manetesicosetes us volem desitjar unes felicíssimes festes i que el Tió, l’Arbre, el pare Noel o els Reis us omplin de benestar, harmonia i creativitat per a tot el 2014.

I us ho desitgem presentant-vos el nostre arbre-calendari d’advent 2×1. Una mica tard per si el voleu fer, però així l’utilitzem per a felicitar-vos les festes. Si us agrada sempre el podeu pinejar a Pinterest i guardar-ho per a l’hivern vinent.

El nostre arbre ha estat fet en ganxet XXL, també anomenat”trapillo” en castellà, amb una sola bobina i un ganxet del 2’5. Ha estat fet en punt de xarxa, punto de red, amb punts alts, dels que s’agafa un fil abans de clavar el ganxet i se’n passa només la meitat, es torna a agafar fil i es tanca el punt. Perdoneu aquesta descripció tant poc tècnica però és que des dels nou o deu anys que no he fet res de ganxet i aquest arbre l’he fet amb una barreja de memòria i intuïció…

Ha estat la primera vegada que he fet aquest tipus de ganxet i la dificultat, per a mi, no ha estat el gruix del punt, sino que el fil sigui elàstic, ja que cal vigilar perque no tibin els punts ja que després es cargolarien. No ho he fet del tot bé, ho reconec, però em sento orgullosa de la meva primera obra.

He començat aumb una cadeneta de seixanta punts i tres per pujar, de manera que, després de la primera passada de punt de xarxa, he obtingut vint quadradets. Per als que no en sapigueu, el punt de xarxa és el que es fa combinant tres punts de cadeneta amb un punt alt que es posa a la tercera cadeneta de baix, de manera que va quedant una retícula foradada.

Quan he acabat la primera passada, aleshores, com que no volia pujar en quadrat, sino en diagonal, enlloc de fer tres punts per a simular la primera cameta i tres punts més per al primer tros transversal, només n’he fet tres, així els laterals van disminuint de manera natural.

Cada vegada les passades són més curtes, fins que queda un quadrat d’un sol punt, en el que hi he fet uns punts baixos, sense agafar fil, per tal que quedi una mica més polit. Tot plegat tres o quatre vespres, no més.

Com que el pes de l’arbre recau especialment a la seva base i el teixit és elàstic, no quedava prou llis per a clavar-lo a la paret, de manera que abans de penjar-lo, he passat unes canyetes decoratives als  laterals i a la base i els he lligat amb el mateix fil verd de l’arbre.

I per acabar l’he penjat a la paret de la cuina. No ocupa lloc i al ser un arbre fet amb un enreixat buit, amb petites pinces d’estendre roba s’hi pot anar penjant la decoració que vulguis. Aquest any, nosaltres l’hem fet servir com a calendari d’advent posant-hi  uns mitjonets de bebè amb xocolatines a dins. L’any vinent, ja veurem què hi posarem!

Petons de xocolata a tothom i molt bones festes!

Un casc de cavaller

un casc de cavaller 01Després de veure repetides vegades com el meu gran em desendreça el calaix dels túpers per buscar-ne un que es pugui posar al cap, de veure com buida galledes de joguines per posar-se-les al cap i de veure com qualsevol objecte amb aspecte circular o amb algun tros enreixat tipus cota de malla, va a parar damunt la testa dels nens per fer de casc, perquè ara ja són dos que ho fan, vaig decidir que faria un casc de cavaller.

Una vegada rumiat com el volia, vaig decidir que fos tou, i que, per tant, l’escuma seria ideal. En vaig agafar una de grisa que tenia per casa i vaig construir un cilindre del diàmetre del cap del meu gran. Vaig prendre mides aproximades del forat per a la cara i vaig desar una peça vertical perquè aguantés la part que cobreix la boca amb la del front per què fos més resistent. Com si fos un protector per al nas.

un casc de cavaller 02

Vaig anar fent talls verticals a la part superior per tapar la closca i una vegada enganxat, vaig tapar els plecs amb un cercle per la part de dalt. La part de la boca la vaig retallar a part i clavar a sobre per unir els laterals del casc amb el protector nassal.

Per últim, hi vaig fer uns quants detalls amb retolador negre: vaig resseguir les costures i els voltants de l’escuma, vaig dibuixar ratlles verticals gruixudes a la zona de la boca per simular respiradors i vaig posar línies discontínues a la major part de la superfície del casc.

Com que el model no es va estar quiet per a prendre les mides, m’ha sortit el forat de la cara una mica massa gran, però com que el casc no és per a cap concurs, no passa res. A ells els agrada molt posar-se’l, per tant, ja em sento satisfeta del resultat. Queda pendent fer-ne un segon.

Un arbre de Nadal que no punxa

Ara fa dos anyets, quan decorava la casa per les festes, no em va agradar la idea de posar l’arbre de Nadal dels altres anys perquè, com que l’únic lloc on el podiem posar era a terra, el nostre gran, que rondava un anyet,  hagués jugat amb ell i s’hagués pogut punxar amb les seves branques i els seus ornaments.  Vaig recordar que una amiga em va ensenyar un dia un arbret fet de roba i que tenir-ne un d’aquests a casa ens aniria molt bé durant els propers anys. I vaig decidir provar de fer-ne un de l’alçada del meu fill gran quan es posava dret!

Per fer-lo, cal dibuixar en un full plegat per la meitat, el contorn de mig avet, de manera que quan el full es desplegui, en surti el contorn d’un arbre sencer. Ho vaig fer a ull, sobre papers de diaris amb un retolador gruixut.

Després, per al meu arbre, vaig voler combinar dos estampats nadalencs iguals però de colors diferents, i vaig tallar tres arbres sencers de color vermell i tres de color verd, deixant uns centímetres de més al seu voltant per poder sobrefilar i cosir bé.

Una vegada els vaig tenir, vaig cosir de l’inrevés una cara vermella i una cara verda per tenir un arbre, i vaig repetir l’operació amb els dos arbres restants. Cal tenir la precaució de deixar al mig de la part de sota, un forat prou gran perquè et passi la mà per poder omplir l’arbre amb comoditat.

arbre de Nadal de roba- C2

Amb els tres arbres bicolors fets, la resta ja és molt senzilla: cal posar els tres arbres amb l’estampat per fora un al damunt de l’altre i fer una costura vertical al llarg de tot l’arbre que vagi des de la punta de dalt fins a uns tres o quatre dits de la part de sota. I després, només cal omplir l’avet i cosir la part de sota. Per acabar, hi vaig voler afegir uns llacets daurats a cada punta i una estrelleta a dalt de tot, així fa més Nadal.

La foto de dalt de tot és la del meu gran, quan encara no havia fet l’any, el moment d’estrenar l’arbre, i la de sota, és una del meu petit amb quinze mesos, d’aquest Nadal, a la que es veu l’arbre un xic més atrotinat i amb l’estrelleta de dalt aixafada. Pobre estrelleta i pobre arbre, ja han superat un parell de batalles a les mans del meu gran i encara n’hi queden un parell o tres més a les mans dels meus dos patufets. Aquest any ja són dos que els que juguem amb ell i contra ell… A veure com ho porta!

Sandàlies per a nadó

La primera vegada que vaig cosir roba de manera creativa va ser quan vaig fer aquestes sandàlies per al meu fill gran. Ni vaig buscar patrons, ni vaig seguir cap indicació. Com sempre, vaig voler provar a veure si em sortien, una mica per jugar i prou. Vaig anar fent i desfent un munt de vegades i al final, després de tres mesos de provar, agafar, deixar i replantejar-me com fer-les, vaig aconseguir tenir-les acabades. Just pel bon temps.  Com que és nascut a finals de desembre,  als sis mesos ja les hi vaig posar i feia força gràcia veure els seus peuets dins aquelles sanàlies de colorins. Les va portar gairebé tot l’estiu, fins que ja va anar demostrant que volia posar els peuets a terra i aleshores vàrem buscar un calçat més adient.

Vaig prendre mides de la seva planta del peu i vaig deixar un bon marge per què a l’estiu li anéssin bé. Deixo aquí els patrons amb les plantilles de les peces que vaig retallar. Teniu en compte que cal tallar el contorn afegint un marge per poder sobrefilar i cosir. Totes les peces les vaig retallar quatre vegades per què tinguéssin roba polida a les dues cares, i a més, a les soles, hi vaig afegir una entretela perquè agafés més consistència. Vaig cosir totes les peces a l’inrevés i després les vaig girar. Penseu que s’han de clavar les tires a una de les peces de la sola abans no s’uneixin les dues plantes i es girin. Després, vaig fer una passada discontínua de fil blanc per tot el voltant de les tires i de la sola i així varen quedar amb la posició ben fixada. Per acabar, vaig afegir uns tallets de velcro per a cordar i ja les va poder estrenar. No cal dir que em va fer molta il.lusió haver estat capaç de fer una coseta per a ell amb les meves pròpies mans!

Animalets de roba per a bebès

Aquests varen ser els primers animalets que va tenir el meu gran i hi va jugar moltíssim! Són ben fàcils de fer. Només cal trobar una roba amb estampacions d’animals i retallar-ne el contorn de cadascun, posar-lo a l’inrevés al damunt d’una altra roba i cosir-ne els contorns junts deixant un petit espai per fer-hi passar el farciment. Després ho vaig sobrefilar tot, ho vaig girar i omplir. Per acabar, només cal cosir a mà el foradet i ja està.

Aquests animalets poden servir per a fer un mòbil per a l’habitació o per enganxar en un paisatge de roba amb velcros (la meva idea inicial) però com que em va fer il.lusió regalar-los al meu gran tan bon punt vaig tenir-los acabats i li varen agradar tant, que ja no en vaig fer res més.

Aquí deixo una imatge del petit, que també s’ho passa molt bé jugant amb ells: els apilonem, els posem en fileres, diguem el seu nom, imitem el so del seu crit, els posem i traiem del pot de llauna perquè se’n vagin a dormir i es llevin al matí, i fins i tot, alguna vegada, quan el gran ve a jugar amb nosaltres els prepara el menjar amb plat, got, forquilla i la fruita o verdura preferida de cada animal. Els elefants mengen pomes, els tigres tomàquets, els rinoceronts enciam… i així es fan forts i grans!    😉