Dibuixar amb oli sobre paper amb o sense taula de llum

Dibuixar i escriure amb oli ofereix una experiència interessant als nens ja que primer sembla que només taqui el paper, però després, si es posa contra el vidre d’una finestra o sobre una superfície il.luminada des de sota, com per exemple, una taula de llum, sembla que hagi “esborrat” el paper. Els bastonets de les orelles i el paper, foli normal o vegetal, van molt bé per a practicar l’escriptura d’aquesta manera tan especial.

És divertit provar-ho. I si a sobre s’hi pot afegir la màgia de les taules de llum, encara és molt millor. A casa, n’hem gaudit molt i molt força vegades… algunes, amb oli aromatitzat que, en escalfar-se a la taula de llum, desprèn olors que fan l’experiència més màgica i interessant.

Actualment es poden aconseguir fàcilment als basars plafons translúcids amb llum a dins, però en l’enllaç de sota deixo com fer una taula de llum de manera senzilla i amb materials ben barats i fàcils d’aconseguir. A la mateixa entrada del blog, hi ha un munt d’activitats per a treure-li partit:

Com construir una taula de llum i molts enllaços per a gaudir-ne de manetesicosetes

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i mig

Anuncis

Les noves aventures de Monsieur Gargot



Fa anys els Reis ens van portar un llibre genial: Monsieur Gargot, de Lyona i Marcus, publicat a l’editorial Principal dels llibres. El seu protagonista, Monsieur Gargot, que sempre havia estat ajudant d’un dibuixant, es queda sense feina i ha d’aprendre a espavil.lar-se tot sol. D’entrada, creu que és horrorosament avorrit i poca cosa ser un gargot, i a més, la terrible senyora Milanata, que vol les pàgines ben netes, no para de perseguir-lo per esborrar-lo. Aleshores, és quan s’ha de camuflar en tot el que pot: espaguetis, cordons de patí, ombres d’arbres, etc. Finalment, s’adona que ser un gargot és meravellós, ja que pot ser tot el que se li acudeixi, i ho acaba fent amb tanta gràcia, que la seva enemiga, ja no el considera brutícia i no el vol esborrar.

A partir d’aquest llibre vàrem crear un taller a la biblioteca en el que, després d’explicar el conte, els assistents vàren poder imaginar en què es podria convertir Monsieur Gargot si en féssim noves aventures. Amb cartolinetes i retalls de llana de colors, clavades amb cola de silicona, es varen poder crear una cinquantena d’escenes.

Març del 2017: 7 anys / 5 anys

Any i mig més tard, vàrem voler editar un llibre col.lectiu amb les cartolinetes que s’havien fet en aquell taller i les vàrem enganxar a uns blocs de dibuix. Una a cada pàgina, i hi vàrem posar uns marcs de colors.

Vàrem muntar un nou taller, explicant una altra vegada el conte i mostrant el llibre amb les cartolines emmarcades i vàrem demanar als participants que triessin una pàgina i, dins la vinyeta que més els agradés, expliquessin la il.lustració per formar un llibre col.lectiu.

La idea els va engrescar i a sota de cada explicació, hi vàrem posar el nom de l’infant i la seva edat. A continuació, vàrem redactar un pròleg i vàrem desar el llibre a la biblioteca per tal que tothom el pogués veure i mostrar als seus amics i familiars com havien participat en el llibre anomenat Les noves aventures de Monsieur Gargot.

Novembre 2018: quasi 9 anys/ 8 anys

 

Dibuixem llums de Nadal

Aquests dies les ciutats llueixen com mai i anar a dibuixar llums de Nadal amb uns amics és una excusa perfecta per a sortir a passejar i gaudir de l’ambient. Només cal anar ben abrigats, portar una petita motxilla  amb el material de dibuix, una càmera fotogràfica i ganes de caminar.

El vespre promet: emocionats per la novetat de l’experiència i per estar amb els amics: els nens salten per les voreres i busquen els llums que volen dibuixar. Hi posen ganes i il.lusió i assenyalen amb alegria els que volen immortalitzar…

A la motxilla de dibuix hi portem:

  • Blocs de dibuix mida Din A5 de color negre. No són fàcils de trobar, però es poden substituir per cartolines negres tallades i subjectades amb una pinça sobre un suport rígid per facilitar el dibuix.
  • Llapis normals per a traçar les línies dels llums.
  • Gomes d’esborrar.
  • Líquid corrector en bolígraf o qualsevol altre estri que pinti blanc i amb el que es puguin fer puntets per imitar les bombetes.
  • Guixos de colors, posats en una capsa fàcil d’obrir i tancar i que exposi els diversos colors, per a fer els reflexos de les bombetes.
  • La càmera de fotografiar és opcional, però a nosaltres ens va bé per a poder acabar els dibuixos a casa, ja que a vegades, no trobem on seure per a dibuixar còmodament i preferim fotografiar els llums i dibuixar en un altre lloc.

La veritat és que va ser una experiència agradable i que ens va deixar amb ganes de més. A casa vàrem continuar amb els dibuixos i amb el muntatge final que n’hem fet, hem elaborat la postal de Nadal d’enguany.

… I encara tenim el material a la motxilleta i encara queden dies de vacances amb els carrers ben il.luminats per a continuar fent nostres les llums del Nadal.

 

Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Abecedaris animats i creatius

Aquest matí hem estat fent exercicis de creativitat a partir d’abecedaris. L’activitat consistia a agafar un full amb un abecedari escrit en lletra de pal força gran, senzilla i amb espai entre les lletres per, amb retoladors o llapis de colors, transformar els traços de les grafies en les parts d’un dibuix.

Els nens han rebut la idea amb alegria i s’han volgut posar de seguida a treballar.  Després d’acabar el seu primer abecedari, n’han demanat un altre per fer-lo temàtic sobre Star Wars. Així la I s’ha convertit en una espasa Jedi, la Y en l’escot de la camisa d’en Luc, etc. Si ja és prou complicat inspirar-te per transformar totes les lletres d’un abecedari en personatges, que aquests tinguin una relació temàtica ho complica encara més, però estaven molt motivats amb la idea que han tingut per transformar la meva proposta.

Després, m’han demanat un abecedari en lletra petita i un altre en lletra lligada. La dificultat d’integrar les grafies augmenta considerablement amb aquests dos abecedaris, ja que les formes estan molt més definides i tenen traços amb més formes i direccions. Jo mateixa he patit força per transformar la lletra lligada en personatges: camells, ocells, persones en moviments curiosos, paisatges, expressions facials…

Hem creat tot un univers de personatges variats sobre la taula de la cuina només amb fulls de paper i retoladors. Sembla mentida com amb una consigna tan limitadora com la de crear personatges a partir d’un abecedari, el cervell es posi a treballar de valent i ens pugui sorprendre amb les seves troballes que, en condicions normals, mai se’ns haguessin acudit.

Si voleu provar més activitats de creativitat condicionada, podeu visitar els següents enllaços del nostre blog:

 

Agost 2017: 7 anys i mig / quasi 6 anys

Carpetes d’inspiració per trencar amb els dibuixos recurrents

El bloqueig davant el full en blanc és molt comú entre els creadors de totes les edats, i la incertesa de no saber què dibuixar -o escriure- fora de la zona de confort o dels interessos habituals, fa que moltes vegades se’ns encalli la creativitat i acabem fent el que sempre fem o el que ja sabem fer.

Per trencar aquests bloquejos creatius i arriscar-nos a crear és curiós que ens calgui un punt de partida. Així, grups d’experimentació en creació literària, s’imposaven normes absurdes per a començar: escriure un text sense una lletra, buscar paraules que comencin amb una sola lletra i a partir d’aquí muntar una història breu, treure a l’atzar paraules d’un sac i composar amb elles, etc.

És amb aquest esperit de desbloquejar costums i d’esperonar la creació que, ja fa uns anyets, em vaig treure de la màniga aquestes carpetes d’inspiració per als nens. Es tracta d’uns fulls de paper de colors amb una petita imatge enganxada a cadascun d’ells. La posició en què es clava en el full varia, de manera que el punt de partida pot esdevenir tranquil.lament un motiu poc important del seu dibuix central. La idea és que els condicioni a trencar amb el que és habitual, però que no els talli el fluir de la creació.

Inicialment vaig preparar dues sèries de dibuixos: la Sèrie Primavera amb flors de tipus diferents clavats a llocs diversos dels fulls i la Sèrie Cèl.lula. De la primera, en sortien escenes primaverals amb marietes, papallones i personatges diversos. Però de les dues sèries, em quedo sense cap mena de dubte amb la segona, ja que els dibuixos de les cèl.lules en ser tan poc definits amb traços i colors i no encaixar gens ni mica amb els seus coneixements previs, va fer que els seus dibuixos fossin creatius de veritat. En anar allargant les línies, anaven inspirant-se a representar escenes mai pensades.

Darrerament, el terra de la sala està ple de dibuixos espontanis dels nens que aprofiten fer en moments lliures. Són dibuixos que amb els anys han millorat molt en l’execució, però que no tenen gaire varietat temàtica, és a dir, que sempre acaben dibuixant el mateix: els personatges de la seva sèrie preferida o els dels cromos de moda… I com que els costa sortir d’aquí, ja fa uns dies que he decidit recuperar aquestes carpetes d’inspiracions per tal de jugar amb ells a dibuixar deixant-nos portar cap a on ens suggereixin les imatges proposades i així poder explorar nous móns en els nostres dibuixos, desbloquejant i alliberant la nostra creativitat.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Previous Older Entries