Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

Anuncis

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Abecedari lego

Fa uns dies, el petit em va sorprende amb l’elaboració d’aquest abecedari amb lego. Les primeres lletres estaven suggerides al cartró d’una capsa, però per fer la resta, va haver de fer anar la imaginació…

M’encanta la versatilitat d’aquesta joguina! A veure quines paraules escriu a partir d’ara…

Setembre 2017: — / 6 anys

Contes giratoris

contes-giratoris-01Inventar un conte giratori ha estat una de les darreres propostes que he fet als meus petits. Amb un format atractiu i innovador pel fet que les pàgines del llibre girin enlloc de passar-les una darrera l’altra, la idea els ha enganxat de seguida i els ha motivat a dibuixar, pintar, inventar i escriure el seu propi conte.

contes-giratoris-02Per a fer un conte giratori només calen dos plats de cartró o dues safates rodones de postres, un piuet enquadernador, material de dibuix, regle i tisores.

Mentre els nens pensaven la història, jo creava l’estructura a la mateixa taula i així s’anaven motivant i encurosint. Els vaig encarregar que pensessin una història en sis dibuixos, perquè vaig veure que dividir un cercle en sis sectors iguals permetia dibuixar vinyetes amb comoditat. Aproximadament els vaig repartir així, tot i que, sempre es pot adaptar l’estructura a les necessitats de cada història:

  1. Personatge principal
  2. Lloc on es desenvolupa la història
  3. “Missió”
  4. Imprevist o sorpresa
  5. Idea-solució
  6. Final

A mesura que m’anaven explicant el seu conte, els anava fent preguntes obertes per tal que els fos fàcil estructurar la seva història i pogués encaixar al format de sis vinyetes per conte. A més, havien de pensar quin dibuix farien per il·lustrar el seu argument.

contes-giratoris-03Pel que fa a l’estructura del conte giratori, comptant les crestes del plat o safata, la missió de repartir el cercle en sis sectors és extremadament fàcil i no cal ser gaire precís. En cas de tenir un transportador d’angles, només cal fer un angle de 60 graus per tenir la mesura d’un dels sectors. Una vegada aconseguida, cal tallar un dels sectors amb les tisores sense arribar al centre, ja que allà és on haurem de posar l’enquadernador per subjectar els dos plats.

contes-giratoris-04Posem el plat amb la finestreta retallada a sobre el plat per a delimitar els sis sectors en els que els nens hauran de dibuixar-hi les vinyetes. Els marquem amb un retolador per la part de dins i així els dibuixos quedaran perfectament enquadrats. Cal vigilar que el gruix del retolador no ens faci desplaçar la finestreta, especialment a la part ampla del cercle, perquè si no, al final del conte, els espais no quadrarien.

Una vegada els nens han acabat els seus plats amb els dibuixos ben orientats, és a dir, girant el plat a cada vinyeta de manera que la part ampla quedi a dalt, ja es pot realitzar l’estructura del conte giratori. Cal fer un foradet al centre dels dos plats i passar-hi l’enquadernador.

Per acabar, cal posar un títol al conte a la part del davant i, si es vol, escriure a la part del darrera del plat l’explicació de cada vinyeta. Per posar el títol centrat, m’han demanat que els l’escrigui jo i ells el ressegueixin. La part del darrera, al petit, com que encara no sap escriure bé, li he escrit a llapis el que em deia i ell ho ha resseguit amb retoladors. El gran ho ha fet ell tot sol, sota la meva supervisió. També es pot decorar tota la sanefa del voltant del plat superior, dibuixat o en collage. Per acabar l’experiència, hem demanat als nens que ens expliquin el seu conte i els hem gravat, de manera que amb aquesta activitat també practiquen l’expressió oral.

contes-giratoris-07Estan molt orgullosos dels seus contes giratoris, ja que han dirigit el procés d’elaboració des del començament fins al final, elegint la història, els personatges i les aventures que els agraden, dibuixant i pintant el que han imaginat en un format curiós i divertit.

Novembre 2016: 6 anys i 11 mesos / 5 anys i 3 mesos

Panellets monstruosos

panellets-monstruosos-01 Ja fa anys que a Catalunya la Castanyada conviu amb el Halloween. Personalment, em fa una mica de ràbia que es posin de moda celebracions d’altres cultures i es vagin perdent les nostres, però si comencem a pensar-hi una mica, podem relacionar la nostra Nit de difunts, les visites al cementiri per Tots Sants i el munt d’històries de por que s’acostumen a situar en aquesta nit màgica i plena d’esperits, amb la Nit de la Por de Halloween. Potser els costums o la manera de rememorar la mort és diferent, però per a mi, està clar que tenen relació.

Davant l’allau de propostes tètriques que hi ha en aquestes dates, els meus petits també demanen de fer-ne alguna a casa, de manera que l’any passat, vaig idear fer aquests Panellets Monstruosos que avui explico.

Per altra banda, cada any hem fet panellets diferents, en aquest intent nostre de fer treballar la imaginació, de manera que ja hem fet Panellets de colors, Panellets farcits de gominoles, Panellets de cor líquid i Panellets Monstruosos, tots partint de la mateixa recepta i amb els detalls explicats als enllaços que hi ha a sota.

Començo per explicar la recepta que fem servir.

Ingredients per a la massa: 600 gr. farina d’ametlla crua, 400 gr. de sucre glass, una patata o un moniato gran bullits amb pela i calents, colorants alimentaris líquids i un ou (opcional). Triar patata o moniato depèn del gust de cadascú: amb patata, els panellets queden més consistents i secs, mentre que amb el moniato adquireixen més suavitat, dolçor i queden un xic més melosos.

panellets-monstruosos-04Elements de decoració: estreps, caramels de sidral, cintes de colors amb sidral, llèpols, nissos, nous, pinyons, caramels petits de colors, ametlles laminades, cucs de colors, i tot el que trobeu interessant per guarnir boques, nassos, orelles, braços, banyes, ulls i cabells dels vostres monstres. Deixeu-vos portar…

  1. Es posa a bullir el moniato o la patata amb pela inclosa. Després de bullir uns 10-15 minuts, es treu de l’aigua i es deixa refredar un xic. Només el suficient per a poder-lo pelar.
  2. Es posen en un bol el sucre i la farina i s’hi afegeix la polpa del moniato o la patata encara calents per tal que, en barrejar-ho tot, l’escalfor de la patata o el moniato faci suar la farina d’ametlles i tot lligui amb facilitat per fer el massapà que fa de base pels panellets. Una vegada barrejat, es fan les particions que calgui per barrejar la massa amb els diversos colorants alimentaris. Nosaltres, per als monstres, hem triat només de fer-ne de verds i de blaus.
  3. Es deixa reposar la massa a la nevera, ben embolicada amb plàstic o dins un recipient hermètic unes hores.

En aquest punt, una vegada la massa ha reposat, el més habitual seria fer els panellets i coure’ls al forn durant uns 15 minuts a 180 graus C, amb el forn ja preescalfat d’abans. Però en aquesta recepta de Panellets Monstruosos no podem fer servir aquest procediment, ja que, en el moment que posem els caramels i llepolies diverses al forn, en ser fetes bàsicament de sucre, es fondrien i acabaríem tenint uns magnífics i empastifats panellets-nyap.

El que cal és fer les boles de massa que configuren els monstres i posar-los a coure al forn sense cap decoració. Nosaltres els vàrem posar a sobre de petits quadrats individuals de paper d’alumini per tal que fos fàcil treballar amb cadascun d’ells de manera independent sense que els nens s’haguessin d’acostar per res a les safates calentes del forn.

Mentre els panellets eren al forn, vaig aprofitar per fer pràctiques de dibuix i escriptura amb els nens per tal que dissenyessin alguns dels monstres que volien fer i que fessin cartellets per als diversos elements decoratius per tenir clar què volien que fossin cadascun d’ells. Una estona de “deures” molt emocionant!

I una vegada cuits, va començar la sessió decorativa! Amb unes palletes, fèiem a la crosteta dels panellets els forats que volíem per a entaforar-hi els diversos ornaments. D’aquesta manera, no se’ns trencaven, ja que els contorns de les palletes són molt més fins que els caramels i els forats sortien més nets, sense esqueixar els panellets.

Tota la família hi va participar i en poca estona, vàrem tenir una col.lecció de monstres fantàstica. No n’hi havia de repetits: les diverses peces que teníem, a vegades feien d’ulls, de boca, de banyes, de braços o d’orelles…  La creativitat fluïa… a més, com se’ns va acudir posar-los un nom a cadascun, les rialles pels nostres acudits varen acompanyar l’activitat del començament al final. No podíem demanar res més, perquè a part de divertir-nos, ens varen sortir boníssims!

Octubre 2015: 5 anys i 10 mesos / 4 anys i 2 mesos

Entrades relacionades amb panellets creatius o amb activitats per aquests dies de Castanyada i Halloween:

panellets-monstruosos-23

 

 

 

 

 

El rasca-rasca sobre neu de colors

rasca-rasca scratch sobre neu de colors 01L’scratch o rasca-rasca sempre ha tingut èxit a casa i com que quan anem a la neu intentem buscar activitats diferents per a gaudir del nou medi, provar de gratar a la neu i fer-hi dibuixos era gairebé obligat.

La superfície multicolor per a rascar la vàrem aconseguir amb uns esprais amb colorants alimentaris dissolts en aigua i tots vàrem gaudir moltíssim tenyint la blanca i immaculada superfície nevada de colors subtils que es barrejaven amb suavitat entre ells.

Una vegada acolorida la neu, vàrem buscar alguna “eina” per a rascar. Vàrem utilitzar “un llapis de gel”, com en deien els nens dels caramells que vàrem trobar a una construcció propera d’on ens vàrem instal.lar a pintar. Si no n’haguéssim trobat cap, haguéssim utilitzat els pals de gelat que portava a la bossa.

Rascar la superfície de colors, recuperar la blanca neu de sota els colorants i gaudir dels contrastos que es produïen va ser fascinant. Ens va encantar! Hi vàrem dibuixar amb el gel nu i tenyit (a iniciativa del meu gran), hi vàrem deixar empremptes amb el calçat i, en tots els cassos, el resultat de les combinacions de blanc, ombres i colors sempre va ser preciós, subtil i màgic.

Una activitat fàcil, molt bonica i relaxant, que permet multitud de creacions i contrastos, ideal per a pauses i descansos a la neu.

Març 2015: 5 anys i 2 mesos / 3 anys i mig

Més entrades relacionades amb la neu o amb el rasca-rasca:

 

 

Un ventall molt personal

ventall personalitzat DIY 01No fa gaire va ser el meu aniversari i vaig demanar al pare que proposés als nens de fer-me una felicitació, però remenant, remenant, vaig trobar un ventall de color negre amb varetes transparents de propaganda que no sé perquè havia guardat. Vaig sucar amb alcohol un cotonet i el vaig fregar per on hi havia escrit el nom de l’empresa i per sort, aquest es va esborrar amb facilitat. Vaig preparar el ventall i uns retoladors permanents de color blanc, daurat i platejat i vaig demanar al pare que la postal fos aquesta vegada escrita o dibuixada sobre roba.

ventall personalitzat DIY 03Després de treballar il·lusionats per a fer-me una sorpresa durant ben bé mitja horeta, podeu veure aquí la meva felicitació sobre roba. El gran em va dibuixar la banda dreta del ventall amb un dinosaure que menja herba, un cotxe que va per la neu, un regal, un avió, una caseta i una garlanda de festa. El petit em va decorar la banda esquerra amb una zona ombrejada, una lletra I gegant, dos regals, una flor cap per avall, el bastó d’en Songoku, una creu d’en Miró, una lluna i una garlanda.

ventall personalitzat DIY 02M’encanta com ha quedat! Un regal ben personal, que recull la il.lusió dels petits de fer-me una postal plena de les coses que més els agraden i que puc portar i ensenyar sovint en aquest estiu tant calorós que estem passant…

Previous Older Entries