Llibre de contes per llegir amb lupa

Aquesta activitat de dinamització a la biblioteca va ser molt interessant. De seguida, la proposta de crear un llibre de contes col·lectiu que només es pogués llegir amb lupa va atrapar als assistents.

Vàrem organitzar els estudiants en parelles o grups de tres, d’edats combinades, així també varen aprendre a treballar amb diversos nivells de continguts i a ajudar-se els uns als altres repartint les tasques segons les habilitats personals. Així, era fantàstic veure com els petits proposaven idees ben espontànies i sense límits imaginatius, mentre que els més grans s’esforçaven en transformar-los en frases mínimament correctes.

Vàrem partir d’un generador d’històries dels que es troben per internet i vàrem repartir un breu formulari per anar triant els números de les diverses opcions, així sense saber a què corresponia cadascuna de les seves eleccions, es trobaven amb les directrius bàsiques d’una història per crear: protagonista, missió, tipus d’entrebanc, element màgic que ajuda a resoldre…

Una vegada escrita la història pels diversos equips, es vigilava l’ortografia i havien de fer una proposta d’il·lustració per a cada pàgina.

Per a organitzar de manera un xic unificada el llibre, a sota del plàstic en el que havien d’escriure la seva pàgina, vàrem posar-hi un full quadriculat amb els marges i les línies de text que podien ocupar. Escrivien amb retolador permanent negre directament sobre el plàstic transparent posat en posició horitzontal per facilitar-ne la posterior lectura amb lupa.

Quan les diverses històries varen estar acabades de passar en net, els adults encarregats de la dinamització vàrem unir amb cinta aïllant negra, pels costats curts, cada pàgina transparent a una cartolineta negra. També hi vàrem afegir un marc tot al voltant i el nom i les edats dels participants de cada equip.

Per acabar, vàrem enquadernar el llibre i vàrem unir a l’espiral del llom una cinta lligada a una lupa blanca dibuixada en paper i plastificada. Així, quan es vol llegir la història, cal agafar la lupa i posar-la entre la cartolina negra i el plàstic escrit per gaudir d’una lectura misteriosa i diferent de l’habitual.

Maig 2018: 8 anys / 6 anys i 8 mesos

Anuncis

Dibuixar amb oli sobre paper amb o sense taula de llum

Dibuixar i escriure amb oli ofereix una experiència interessant als nens ja que primer sembla que només taqui el paper, però després, si es posa contra el vidre d’una finestra o sobre una superfície il.luminada des de sota, com per exemple, una taula de llum, sembla que hagi “esborrat” el paper. Els bastonets de les orelles i el paper, foli normal o vegetal, van molt bé per a practicar l’escriptura d’aquesta manera tan especial.

És divertit provar-ho. I si a sobre s’hi pot afegir la màgia de les taules de llum, encara és molt millor. A casa, n’hem gaudit molt i molt força vegades… algunes, amb oli aromatitzat que, en escalfar-se a la taula de llum, desprèn olors que fan l’experiència més màgica i interessant.

Actualment es poden aconseguir fàcilment als basars plafons translúcids amb llum a dins, però en l’enllaç de sota deixo com fer una taula de llum de manera senzilla i amb materials ben barats i fàcils d’aconseguir. A la mateixa entrada del blog, hi ha un munt d’activitats per a treure-li partit:

Com construir una taula de llum i molts enllaços per a gaudir-ne de manetesicosetes

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i mig

Les noves aventures de Monsieur Gargot



Fa anys els Reis ens van portar un llibre genial: Monsieur Gargot, de Lyona i Marcus, publicat a l’editorial Principal dels llibres. El seu protagonista, Monsieur Gargot, que sempre havia estat ajudant d’un dibuixant, es queda sense feina i ha d’aprendre a espavil.lar-se tot sol. D’entrada, creu que és horrorosament avorrit i poca cosa ser un gargot, i a més, la terrible senyora Milanata, que vol les pàgines ben netes, no para de perseguir-lo per esborrar-lo. Aleshores, és quan s’ha de camuflar en tot el que pot: espaguetis, cordons de patí, ombres d’arbres, etc. Finalment, s’adona que ser un gargot és meravellós, ja que pot ser tot el que se li acudeixi, i ho acaba fent amb tanta gràcia, que la seva enemiga, ja no el considera brutícia i no el vol esborrar.

A partir d’aquest llibre vàrem crear un taller a la biblioteca en el que, després d’explicar el conte, els assistents vàren poder imaginar en què es podria convertir Monsieur Gargot si en féssim noves aventures. Amb cartolinetes i retalls de llana de colors, clavades amb cola de silicona, es varen poder crear una cinquantena d’escenes.

Març del 2017: 7 anys / 5 anys

Any i mig més tard, vàrem voler editar un llibre col.lectiu amb les cartolinetes que s’havien fet en aquell taller i les vàrem enganxar a uns blocs de dibuix. Una a cada pàgina, i hi vàrem posar uns marcs de colors.

Vàrem muntar un nou taller, explicant una altra vegada el conte i mostrant el llibre amb les cartolines emmarcades i vàrem demanar als participants que triessin una pàgina i, dins la vinyeta que més els agradés, expliquessin la il.lustració per formar un llibre col.lectiu.

La idea els va engrescar i a sota de cada explicació, hi vàrem posar el nom de l’infant i la seva edat. A continuació, vàrem redactar un pròleg i vàrem desar el llibre a la biblioteca per tal que tothom el pogués veure i mostrar als seus amics i familiars com havien participat en el llibre anomenat Les noves aventures de Monsieur Gargot.

Novembre 2018: quasi 9 anys/ 8 anys

 

Codis secrets i tinta invisible

Un dels tallers que vaig dirigir a la biblioteca que us vaig parlar va ser un de Codis secrets i Tintes invisibles. I va ser un èxit!

A les taules es van posar endevinalles codificades amb diversos mètodes i les claus per a traduir-los i els assistents els havien d’anar descobrint i preguntant-nos les respostes.

Els codis que vàrem posar en pràctica jo ja els coneixia de petita i els havia fet servir un munt de vegades amb diverses activitats amb els meus fills. Els explico per ordre del que es veu a la fotografia:

  • Missatge escrit en una tira cargolada en un bastó. La tira queda plena de lletres. S’ha de descodificar cargolant-la al mateix bastó.
  • Punts marcats en una beta o cordill. Es posa un abecedari paral.lel a l’extrem de la tira a la casella d’abans de la A. Es marca un punt a la primera lletra del missatge. Aquest punt es torna a posar al punt d’inici i es marca la segona lletra. Es repeteix l’operació fins a tenir tot el missatge marcat al cordill.
  • Abecedari de signes: es tracen unes línies entrecreuades i s’escriuen lletres als espais intermedis. Quan es codifica el missatge, s’escriuen només els signes de l’espai que ocupen les lletres.
  • Codi de punts de colors: A cada lletra li correspon un conjunt de punts de colors.
  • Reixeta: es dona una quadrícula amb forats i s’escriu el missatge posant una lletra a cada espai, després es gira la reixeta 90 graus per a continuar el missatge. S’omplen els espais buits de la quadrícula amb lletres a l’atzar.
  • En un quadre s’escriu l’abecedari al mig i s’hi relacionen a la part superior consonants i a la part lateral vocals, de manera que cada lletra del missatge que vols escriure queda codificada amb una síl.laba nova.
  • Missatge xifrat amb un dibuix de punts en un paper quadriculat. Es posa un abecedari a la part de sota d’un full i es comença a marcar punts de dalt a baix sobre la lletra que necessites. Després es transformen els punts en estrelles, abelles, mosques, flors, etc. L’ordre de lectura és de dalt a baix.
  • Rodeta de claus: En dos cercles dividits en 30 sectors es posa un abecedari a cada cercle, de manera que a un d’ells li correspongui una altra lletra. La clau de codificació és la lletra pactada que es posarà sota de la A a la rodeta de dins. Només cal escriure la lletra del cercle inferior enlloc que la que correspon.
  • Alfabet víking: a cada lletra del nostre alfabet li correspon un signe diferent.

Pel que fa a les tintes invisibles, les vàrem fer amb llimona, suc de ceba i patata. S’escriu el missatge amb un tronquet i es descodifica planxant el missatge perquè s’oxidi la tinta.

Una altra manera de fer escriptura invisible que vàrem practicar va ser traçar el missatge amb cera blanca sobre paper blanc i fer-lo visible amb un cotonet sucat en colorant alimentari.

Tothom que hi va assistir s’ho va passar molt bé: els grans descobrint codis secrets i els petits fent missatges amb tinta invisible.

Si algú vol més informació sobre algun codi que no li hagi quedat clar, que m’enviï un missatge preguntant-me pels detalls.

Novembre 2017: quasi 9 anys/ 8 anys

 

Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Abecedari lego

Fa uns dies, el petit em va sorprende amb l’elaboració d’aquest abecedari amb lego. Les primeres lletres estaven suggerides al cartró d’una capsa, però per fer la resta, va haver de fer anar la imaginació…

M’encanta la versatilitat d’aquesta joguina! A veure quines paraules escriu a partir d’ara…

Setembre 2017: — / 6 anys

Previous Older Entries