Imagine, el joc de les cartes transparents

Fa molt de temps que em ronda pel cap fer una secció sobre els jocs de taula que més ens agraden dels que hem provat. A vegades han estat regals d’aniversari, a vegades els hem conegut a fires de jocs i ens han agradat tant que els hem acabat comprant. Alguns, ens agraden tant, que ens els emportem a la motxilleta els caps de setmana… Vull aclarir abans que res que no rebo cap compensació econòmica ni de cap mena, ni de cap botiga, ni fàbrica, ni empresa que es dediqui als jocs i que només explicaré el que ha tingut èxit a casa nostra.

El joc amb que trio començar és força original. Ens el varen portar els Reis d’aquest 2018 i ens agrada molt. Es diu Imagine i es coneix com “el joc de les cartes transparents” i val a dir que cada vegada que hi hem jugat amb algun amic també li ha agradat molt. Consisteix a fer un cercle ben gran de cartes sobre la taula de manera que els símbols que hi ha dibuixats siguin visibles per a tots els jugadors, que seuen al voltant.

Com és habitual en els jocs de taula que potser són pensats per a més grans -a la caixa hi posa per a més de 12 anys-, nosaltres en fem una versió light per a jugar-hi tots, fins i tot el petit, ja que, quan el vàrem estrenar, tenia uns 6 anys i mig.

El jugador al que li toca representar algun concepte, agafa una carta de les propostes i ha de triar una de les que li surten, llegir la pista i, amb la combinació i superposició de diverses cartes transparents, intentar representar i fer que els altres endevinin el que és.

Si us fixeu amb les imatges d’exemple, podeu veure les composicions que va fer el meu gran a la seva primera partida, amb 8 anys acabats de fer:

  • amb un cercle vermell, un semicercle verd, una icona d’una càpsula, un bol i unes escales, va construir una excavadora,
  • amb un peató caminant, una espasa i un crani, el concepte de pirata,
  • amb un semicercle, una diagonal, una bandereta, un got, unes onades i una flama, va il.lustrar el concepte d’electricitat… i jo vaig endevinar-ho!

Al començament, el joc pot semblar difícil, però a poc a poc, la imaginació -del compositor del dibuix i dels endevinaires- va fluint i surten propostes brillants. Habitualment fem que el primer que l’endevina es queda la carta amb els conceptes i, si no l’endevina ningú, doncs, tira un altre i cap problema.

Les instruccions del joc no deuen pas anar així, però de moment ja ens va bé com hi juguem. És una oportunitat magnífica per fer pensar els teus fills de manera creativa, ajudar-los a resoldre dificultats utilitzant el que tenen, potenciar la seva capacitat d’abstracció, conèixer com relacionen les imatges amb el seu món i per passar una bona estona tots junts.

 

Anuncis

Bombolles de sabó gegants

M’ho han demanat diverses vegades… Són l’estrella de les festes d’aniversari a l’aire lliure i com que encara fa bon temps, explico la recepta i uns truquets per a l’organització. Hi gaudeixen petits i grans perquè tots ho volen provar! Cada vegada que fem la barreja és un èxit rotund, i desde que hem fabricat els estris per a fer-ne de grosses, encara més.

La recepta que poso aquí és per a fer-ne uns dos litres i mig. Exactament la quantitat que es veu a cadascuna de les garrafes del kit de les bombolles per a una festa que he posat aquí sota. La fem dues o tres vegades i en tenim per tot el matí.

  • Barregem bé 9 mesures (una tasseta) d’aigua destil.lada (jo agafo la que surt de l’assecadora) amb
  • 2 mesures de gomina.
  • Afegim a la barreja 3/4 de la mateixa mesura de rentavaixelles ultraconcentrat i ho remenem amb cura de no fer gaire escuma.
  • Deixem reposar entre 24 i 48h.

A més de les dues garrafes amb la barreja, portem un parell de safates planes per a desar-hi l’instrumental i que no s’embruti. També portem un parell de galledes petites per a sucar-hi els cordills i una escumadora per a treure l’inevitable escuma que es va fent a mesura que els nens hi van jugant.

Amb l’experiència dels anys hem descobert tres detalls a tenir en compte per evitar disgustos: no tombar tot el líquid a les galledes i reservar-ne a les garrafes que custodiarem els adults; explicar als nens que a la galleda només hi pot sucar els cordills una sola persona i que, per tant, cal fer cua; i per últim, que la zona per a fer les bombolles ha de ser un xic enretirada de la zona d’eines. També us recomanaríem fer les bombolles sobre terra o grava, perquè sobre rajola o asfalt, la viscositat del preparat fa patinar i es poden produir accidents amb molta facilitat.

A la fotografia amb l’instrumental que fem servir hi trobareu diversos estris:

  • Anelles amb estries per tal que retinguin sabó a l’estructura i les bombolles surtin més grans.
  • Bufadors individuals de bombolles per als petits, amb recipients fàcils d’agafar i anelles fetes amb escurapipes que, com que són peluts, també retenen el líquid i van molt bé.
  • Un grup de canyetes unides amb una brida per fer moltes bombolles amb un sol bufet.
  • Mitja ampolla d’aigua coberta amb un mitjó vell per fer un xurro llarguíssim si s’aconsegueix un bufet constant.
  • Els pals amb els cordons absorbents fixats amb cola de silicona a les puntes. Aquests, és important que tinguin mides diferents per tal que no s’ajuntin i pugui passar l’aire pel mig i fer bombolles espectaculars.

Amb tot això, us asseguro unes bombolles esplèndides i unes festes màgiques per a petits i grans! Si voleu llegir més idees per a festes infantils a l’aire lliure, podeu anar a aquest enllaç:

https://manetesicosetes.wordpress.com/2018/05/23/festes-infantils-a-laire-lliure-1/

 

 

Dinópolis, les set petites seus i la gran central dels dinosaures a Teruel

Doncs ja s’ha acabat l’estiu i la rutina torna a començar… Encara amb el regustet de les vacances i les hores de sol i llibertat horària, us volem explicar què hem descobert: ossos de dinosaures, rèpliques increïbles, sales i sales impressionants plenes de fòssils, plafons explicatius, obres de teatre, vídeos al.lucinants, un viatge en el temps en vagonetes per presenciar la formació de l’univers, un viatge en vaixell per explicar-nos l’arribada de l’home a la terra i zones lúdiques impressionants.

Tot això es pot trobar dins les set seus petites de Dinópolis, escampades per la província de Teruel, a prop dels jaciments on s’han trobat les restes, i dins la gran Dinópolis Teruel, on, a part d’atraccions meravelloses i molt didàctiques, fonamentades científicament, hi ha les tres plantes del museu Paleontològic de la zona i el laboratori central.

No hi ha manera de definir el que hem viscut aquest estiu perquè ens ha deixat bocabadats a tota la família… Per què us en feu una idea, us puc explicar que la segona vegada que entràvem al museu, el pare i jo crèiem que faríem una passada ràpida per les sales que ja havíem vist per anar directament a les que ens faltaven. Doncs no, els nens ens varen demanar de treure el seu “diari d’experiències” i aturar-se a anotar el nom de tots els dinosaures que els impressionaven. I creieu-me que varen ser molts!

La província de Teruel té la sort de ser una de les zones mundials amb més restes de l’època del Cretaci i en molt bon estat de conservació, ja que les zones pantanoses protegien els cadàvers dels dinosaures i els preservaven de l’erosió. Les abundants mines de carbó de la zona també han ajudat a conservar i, més tard, amb la seva explotació, a realitzar troballes increïbles. Escampades per la província hi ha set seus petites de Dinópolis, especialitzades cadascuna en un procés científic o en alguna troballa espectacular. Així, la “Región ambarina” està centrada en el que s’ha trobat protegit en àmbar; “Titania”, ens els gegants de la natura; l”Inhóspitak” en la troballa del Tastavinasaurus; el “Legendark”, centrat en les maquetes d’una família d’Aragosaures i la recuperació de fóssils des del primer jaciment que es va trobar i d’empremptes de diferents tipus de dinosaures; el “Bosque pétreo” en el naixement de la vida vegetal al nostre planeta i en la llegenda de l’Iguanodon, el primer dinosaure descrit erròniament pels científics. Al “Mar nummus” s’hi troben restes de l’antic mar de la zona i molt ben explicat el procés de fossilització. A “Valcaria” es poden trobar rèpliques de nous dinosaures identificats per primera vegada a la zona. Totes les petites seus tenen molt d’encant i amaguen una sorpresa o una altra.

La seu central, a Teruel, és un parc temàtic amb moltíssimes activitats molt didàctiques i entretingudes i amb fonament científic per explicar als assistents la manera de viure d’aquests éssers i per entendre la formació de l’univers i de la vida al nostre planeta fins l’arribada dels humans. Dinòpolis Teruel compta amb tres increïbles plantes del museu paleontològic amb desenes de rèpliques colossals i vitrines amb fòssils dels quals no et pots fer ni la idea dels anys que fa que varen existir… Tot plegat produeix una sensació de vertigen còsmic que et deixa amb el cor encongit.

Però els nens -i nosaltres- vàrem sortir-ne fascinats i la veritat, no ens ho pensàvem pas. Fins i tot a l’allotjament on estàvem, els nens no paraven de dibuixar, buscar informació, mirar l’enciclopèdia de dinosaures que portàvem i de tenir converses sobre ells. Vàrem aprendre a diferenciar els ous dels rèptils segons la dieta, les seves dents, les empremptes, les famílies segons si tenien el maluc d’au o de rèptil, a fer rèpliques fidels de fòssils, a conèixer el procés de fossilització, a diferenciar mascles de femelles, etc. Ni se’ns hagués passat pel cap que els nens aguantessin tanta informació ni tanta estona dins un museu enganxats a les vitrines o contemplant esfereïts les mandíbules dels grans carnívors…

Guardem un record increïble d’aquest petit viatge estival… Val molt la pena.

 

Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

El nostre slime sense bòrax

A intenet hi ha moltíssimes receptes d’slime, amb bòrax (producte tòxic) i sense. Nosaltres n’hem provat moltes sense bòrax i n’hi ha bastantes que no funcionen, però no ens hem rendit i per fi, hem aconseguit una recepta que ens ha funcionat la major part de les vegades que l’hem provat. Mireu el vídeo per veure la textura que ens queda:

Abans he dit la major part perquè alguna vegada no ens ha acabat de funcionar: de les vegades que n’hem fet, una tarda no va anar bé. Era un dia que havíem convidat a uns amics a fer slime i de les 6 barreges que vàrem fer aquella tarda, dues no acabaven de lligar. Aquell dia tothom va portar els ingredients comprats a llocs diferents i no vàrem poder controlar les variables que hi podia haver.

Per a minimitzar errors, la recepta que donaré parlarà dels productes que sí que hem comprovat que funcionen i la marca comercial que hem provat…

  • cola blanca (la vaig comprar a Abacus)
  • escuma d’afaitar (el pot verd amb lletres blanques comprat al Mercadona)
  • bicarbonat sòdic (paquet d’1 kg comprat al Mercadona)
  • líquid per a lents de contacte (Mercadona)
  • colorants alimentaris líquids o en pols (opcional)
  • un bol gran
  • pal o cullera vella per remenar
  • lluentons, ulls de manualitats, purpurina, etc

Les passes a seguir per a fer el nostre slime són les següents:

  1. En un bol força gran (parlo de bol perquè pots passar còmodament la mà per barrejar sense deixar restes a les cantonades) s’hi ha de posar un cul de cola blanca d’un gruix d’uns 4-5 cm d’alt a la part més ampla. Ve a ser un potet petit d’uns 350 gr. de cola.
  2. A continuació, s’ha de cobrir amb un xic d’escuma d’afaitar (1-1’5 cm de gruix) i remenar bé. D’escuma, no de gel d’afaitar.
  3. Una vegada està ben barrejat, cal afegir-hi un polsim petit de bicarbonat sòdic (amb menys de mitja cullereta de cafè n’hi ha prou. No us equivoqueu i agafeu la de postres!). Si hi voleu colorant, és el moment d’agfegir-ne.
  4. A partir de que estigui ben barrejat, cal afegir un raig potent del líquid de lentilles. Per a calcular la mida, podeu comptar un parell de segons mentre raja. I remenar fins que quedi ben integrat.
  5. Cal anar afegit raigs de líquid de lentilles unes tres vegades i remenar bé.
  6. A partir d’aquí, cal paciència. S’ha de remenar ràpid la massa amb la mà dins el mateix bol. Us donarà la sensació que no se us desenganxarà de la mà mai més, però cal continuar uns 5 minutets i no defallir.
  7. Quan ja veieu que comença a ser tot plegat més compacte, aleshores és el moment de treure la massa del bol i continuar amassant a mà. Tan bon punt veieu que se us desenganxa dels dits és que ja està a punt.

A partir d’aquí, ja podeu jugar amb l’slime. Nosaltres hi hem afegit lluentons i boletes i l’hem fet servir com a plastilina, a part d’anar gaudint de la seva extrema viscositat mentre l’empenys, l’estires, la passes per un colador, etc.

Podeu guardar-la en un recipient hermètic dins la nevera i així se us conservarà durant molt de temps. La massa quedarà endurida i perderà flexibilitat, però si hi comenceu a jugar, amb l’escalfor de les vostres mans aconseguireu atemperar-la en poca estona i podreu gaudir diverses vegades d’un slime com si estigués acabat de fer.

Octubre 2017: 7 anys i 10 mesos / 6 anys i 2 mesos

Si us ve de gust experimentar amb altres masses que hem fet a casa, us recomano que visiteu les entrades enllaçades a continuació, us ho passareu “pipa” remenant:

 

 

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos