Personatges de paper encoixinats

Elaborar els seus personatges preferits per penjar-los als llocs que més els agradi és una activitat senzillíssima de fer i que els encanta.

En primer lloc cal triar el dibuix que vols encoixinar. Pot ser teu o baixat de la xarxa. En tot cas, si no té una forma simètrica, cal que en facis una còpia del dret i una altra en forma de mirall perquè tinguin la mateixa forma per tots dos costats i es puguin ajuntar.

Una vegada impresos, cal plastificar els personatges per a fer-los més resistents. La primera vegada que ho vàrem fer, vàrem fer servir cel.lo ample, superposant-ne les franges. La darrera vegada, ens vàrem servir de folre adhesiu de llibres.

Quan els dibuixos ja estan protegits, cal delimitar-ne els marges i retallar. És convenient deixar com a mínim un centímetre al voltant del contorn del personatge i arrodonir-ne les arestes per tal que la unió del davant amb el darrera quedi més polit.

Aquí arriba la part en què jo he de col.laborar engomant amb la pistola de silicona el contorn de quasi tot el personatge. S’ha de deixar un espai sense enganxar per a poder omplir la figureta amb el seu farciment. Si es vol, es pot aprofitar per clavar un cordillet per a penjar posteriorment la figura. Si no, no passa res, ja que al final es pot fer un foradet i passar-hi el cordill. Nosaltres ho hem provat de les dues maneres i preferim la darrera, ja que queda més fort.

Una vegada seca la cola termofusible, els nens agafen el farciment i omplen la figura amb l’ajuda d’un llapis per a poder repartir-lo bé pel seu interior. Com a farciment es pot agafar el que es vulgui: retalls de bosses de plàstic, de goma eva, d’embalatges protectors…

A continuació cal tapar el forat per on s’ha omplert el personatge i, per assegurar que no s’obri la figureta, es pot fer amb la pistola de cola un repàs per tot el seu contorn. Si no s’ha posat cordill per penjar, ara és el moment de fer-hi un foradet, passar-li i segellar bé.

I ja està. No queda res més que triar el lloc on es vol penjar el personatge. En aquesta ocasió, ells han triat la motxilla de l’escola, per poder personalitzar-la i lluir la feina feta.

Desembre 2016: quasi 7 anys / 5 anys i mig

Setembre 2017: 7 anys i mig  / 6 anys

Anuncis

3 Jocs fàcils i divertits amb paper i bolígraf

Aquest estiu estan fent furor a casa nostra tres jocs molt senzills: El Quadrat, El OSO i La cursa de bolígrafs. A tots tres hi jugava de petita i els tenia força enterrats a la memòria fins que un dia d’aquestes vacances, teníem els nens avorrits d’esperar que comencés un concert i els vaig ensenyar el Quadrat. Només va caldre paper quadriculat i bolígrafs de colors diferents. Res que no porti sempre a la bossa.

El Quadrat

Consisteix a crear un requadre sobre el paper quadriculat i, per torns, anar resseguint un lateral de les quadrícules, fins que algú pugui fer un quadrat sencer amb la seva tirada. Aleshores, dins el quadrat format, el jugador que l’ha tancat posa un símbol que l’identifiqui (una X, un cercle, un punt, un triangle, una estrella, un asterisc…) i torna a tirar.

Al començament, els laterals que es ressegueixen queden molt separats els uns dels altres i resulta difícil tancar algun quadrat, però a mesura que es va omplint el quadrat de ratlletes, queden menys espais i els jugadors comencen a tancar quadradets. Guanya el que al final de la partida té més quadrats amb el seu símbol.

El OSO

Es tracta d’una variant del Quadrat. En aquesta modalitat, també cal dibuixar sobre paper quadriculat un rectangle o quadrat. De la mateixa manera que amb el joc anterior, com més gran sigui el quadrat, més llarga serà la partida. Els jugadors, per torns, inscriuen dins un quadret de la retícula una S o una O, segons la seva preferència del moment. No correspon una lletra a cada jugador, sinó que poden escollir la que volen fer servir a cada tirada.

L’objectiu del joc consisteix a formar el màxim de vegades possible la paraula OSO. Cada vegada que un jugador la forma amb la darrera lletra que posa, s’anota un tant al seu marcador i torna a tirar. És important tenir en compte que les lletres poden pertànyer a més d’una paraula, com si d’una sopa de lletres es tractés. Guanya qui té més vegades la paraula OSO formada al seu marcador.

La cursa de bolígrafs

Per jugar a aquesta cursa, cal traçar un circuit  d’uns dos o tres dits d’ample a un full de paper. Cal delimitar bé les vores del camí, el punt de sortida i el d’arribada. Per torns i amb bolígrafs de colors diferents, els jugadors posen al punt acordat de sortida el bolígraf en posició vertical, l’inclinen endarrera sense separar la punta del paper i l’impulsen per tal que traci una trajectòria amb la tinta. Al final de la guixada, el jugador hi posa una X per marcar el punt d’inici de la tirada següent.

Guanya el jugador que arriba primer al punt d’arribada. Cal acordar prèviament què es fa si el traç del bolígraf surt fora del camí, si el punt de partida continua igualment on acaba o si continua en el moment que creua la línia del circuit. Nosaltres fem servir aquesta darrera opció.

*****

A tots tres jocs hi posen jugar més de dos jugadors, de manera que ens pot solucionar estones perdudes a tota la família en grup, ja que l’unica cosa que cal és que tothom tingui un bolígraf de color diferent. El Quadrat i el OSO són jocs d’estratègia que potencien la concentració i La cursa de bolígrafs és un joc molt més desenfadat que requereix certes habilitats manipulatives. A nosaltres ens agrada combinar-los.

Vull agrair moltíssim a totes les persones que han contestat a les xarxes la meva pregunta sobre com es diu el primer joc. Jo només en recordava el mecanisme i no sabia el seu nom. Resulta que en català es diu El Quadrat o el Quadradet; en castellà, Timbiriche, tot i que també rep el nom de El Cuadrado, i en anglès Dots & Boxes. Deixo a continuació enllaços a pàgines que ho expliquen molt bé:

 

Té, mama, et regalo aquesta flor…

Em va dir el meu petit emparat en la penombra nocturna d’aquesta darrera revetlla de sant Joan: “Té, mama, et regalo aquesta flor”.

Un gest delicat i amorós que força vegades ha fet collint alguna flor silvestre. El vaig somriure, acaronar i donar-li les gràcies…

Però just quan vaig disposar-me a olorar la seva fragància, tal com tinc costum de fer amb les flors que m’ofereix, em vaig adonar que m’havia regalat una cebeta explotada de terra!

Mentre observava les meves reaccions, lluïa un somriure burleta a la cara…

I jo no vaig poder fer més que rendir-me a la semblança dels dos objectes i a la trapelleria del meu bitxet petit…

Juny 2017: — / 5 anys i 10 mesos

Fem laberints amb Lego

Una activitat senzilla que ha triomfat a casa darrerament, és la de construir laberints amb Lego. Imaginar el circuit, arribar a un acord amb el germà, seleccionar les peces, construir-lo, adaptar-lo a l’espai de què es disposa i finalment, fer-hi passar una bala de vidre. Un repte divertit i addictiu!

Pinces i lletres II. Llegir jugant

Ha arribat el moment de tornar a treure aquesta capsa de pinces i lletres per a jugar i aprendre. L’haurem aprofitat en tres etapes del desenvolupament dels petits i a totes ens ha funcionat molt bé. Suposem que aquesta darrera vegada també ens funcionarà.

La primera vegada, que va ser quan la vaig preparar, va ser quan el meu gran va començar a aprendre les lletres de pal, a P3.  Està explicat en aquesta entrada del blog:  “Juguem amb pinces i lletres“. Amb l’ús, vaig decidir fer-hi unes modificacions per a millorar-les: subratllar les vocals, traçar línies agrupant síl.labes i posar un punt en el lloc que s’ha d’iniciar la lectura. Tot ben argumentat a l’entrada citada a les ratlles anteriors.

La segona vegada, va ser amb el pas del meu gran d’educació infantil a primària, per tal de facilitar-li el coneixement de les lletres d’impremta i de la lletra lligada. Per aquesta ocasió, vaig afegir a les targetes i a les pinces les paraules escrites en els dos abecedaris, de manera que guardessin tan com va ser possible la posició de la paraula de dalt. Més endavant, li va servir per imitar-ne l’escriptura. Va funcionar molt bé amb el meu gran i també va funcionar amb el petit, ja que en el pas de P3 a P4 li va servir per facilitar la lectura de les paraules que ja coneixia en lletra de pal.

Ara, la tercera vegada que rescatem la capsa de les targetes i les pinces, el meu petit passa de P5 a educació primària i es veurà en la necessitat de dominar els tres alfabets. Com sempre, desem el joc ben al seu abast durant l’estiu per facilitar-li l’adquisició de les grafies. Sense pressions, només per satisfer la seva curiositat natural per anar entenent el que hi posa als seus contes preferits. Per fer “deures” sense fer deures i llegir cada vegada millor jugant relaxadament. A casa, sempre ens ha funcionat…

Octubre 2014: —- / Petit: 4 anys i 2 mesos

Març 2015: Gran: 5 anys i 2 mesos / —-

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig

“8 jocs d’experimentació a la piscina inflable o a la banyera”, article publicat a la revista Pares i Nens

 

Aquest és el darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens.

En ell proposo 8 jocs senzills amb els que els nens desenvolupen la seva creativitat per resoldre les dificultats que el medi aquàtic els presenta amb les seves joguines. A partir d’experimentar dins l’aigua, descobreixen com es comporten els objectes, es fan preguntes i busquen solucions… Entreteniment, investigació i diversió en només un parell de pams d’aigua!

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/8-jocs-dexperimentacio-a-la-piscina-inflable-o-a-la-banyera/

 

Previous Older Entries