Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Anuncis

2 mones DIY personalitzades: un Halcón Milenario i un Mega-Bot

Com ja és tradició a casa nostra, la Mona la fan els nens segons les seves inquietuds. Els anys anteriors hem fet mones amb forma de tren, de castell medieval, de coet i la Pasqua passada ens varen sorprendre amb la creació d’un Halcón Milenario i d’un Mega-Bot. L’Halcón Milenario és sobradament conegut per tothom, però potser cal aclarir d’on surt això del Mega-Bot: apareix a una pel.lícula que va fer furor a casa nostra i que s’anomena Big Hero 6. Arran d’ella, els meus petits volen estudiar a la “Universitat de friquis” on es construeixen robots i s’investiga amb tecnologia.

Per a elaborar aquestes mones, com sempre, els oferim unes bases sobre les quals construïran els seus pastissos amb els elements que els donem. L’any dels trens, les bases varen ser senzills plum-cakes; l’any del castell i del coet, varen ser superfícies de pòrexpan recobertes de paper de plata, però el darrer any, els vàrem oferir bases de pastís ja preparades.

El primer pas per a construir la mona triada, és dibuixar sobre un paper la forma exterior que ha de tenir el pastís. Una vegada dibuixat el contorn, es retalla i es posa sobre la base escollida i amb molta cura, es talla tot el que sobra del pastís amb un ganivet en vertical.

A continuació, hi posen una capa de praliné preparat amb un 50% de mantega i un 50% de cacau ensucrat al gust. Això serveix d’adhesiu per a subjectar les galetes o llepolies diverses que acabaran configurant els detalls de la mona. Aquí és on han de fer servir la imaginació, ja que han de fer servir el que els donem per decorar les seves mones i han d’adaptar-ho.

Ja us podeu imaginar que els petits gaudeixen moltíssim de la creació de les seves mones i que ens passem tota la família un matí genial preparant, pensant i elaborant les postres. Una vegada n’hem menjat, les desmuntem i guardem el que ha sobrat en una carmanyola per a altres dies, no fos cas que ens empatxéssim.

Deixo aquí una sèrie d’enllaços a altres activitats relacionades amb la Pasqua que hem fet a casa: una safata d’experimentació amb ous, pollets i gallines per als més petits; uns ous pintats amb regalims de pintura i purpurina; un joc de nit per buscar els ous de Pasqua per la casa amb les persianes baixades i llanternes; les mones-tren més fàcils de fer amb els petits; les mones castell i coet amb tots els detalls que es varen empescar els petits i fins i tot unes construccions abstractes que poden servir de mones avanguardistes.

Us desitgem una bona i dolça Pasqua a tothom!

Març 2017: 7 anys i 3 mesos / 5 anys i 7 mesos

 

 

Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

  • una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
  • mitja mesura de sal
  • 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
  • 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

  • una mesura d’aigua
  • colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

Una sopa terrorífica de broma

A vegades tinc pensades una mica esbojarrades… La nit del 31 d’octubre passat, els nens no paraven de parlar de castanyes, panellets, rats-penats, bruixes i esquelets, de manera que se’m va passar pel cap fer-los una brometa de cares a l’hora de sopar…

Vaig preparar en un calaix una massa feta amb farina de blat de moro, colorant verd i aigua. Es tracta d’una barreja que forma el que s’anomena un “fluïd no-newtonià”, és a dir, una pasta que és a mig camí entre sòlida i líquida, que s’escola entre els dits viscosament cap a baix, però que si s’hi aplica pressió s’endureix i costa molt de manipular. Per a fer-la, només s’ha de posar la farina de blat de moro (Maizena) en un recipient i anar barrejant-hi aigua tenyida amb colorant fins que ja no sigui possible barrejar més. Si no heu provat mai d’experimentar amb aquesta massa, us ho recomano vivament perquè és una experiència curiosíssima.

Doncs bé, vaig omplir un calaix amb aquesta massa verda llefiscosa i la vaig completar amb una sèrie d’elements que vaig anar improvisant al moment. És fascinant com flueix la imaginació només de posar-te a treballar…

Vaig rescatar de quan jo era petita l’esquelet d’una anatomia de joguina i el vaig desmuntar. Vaig repartir-ne els components per la safata… Hi vaig voler afegir unes aranyes que vaig fer amb uns escurapipes marrons retallats i cargolats simulant les potes…

Per acabar, vaig agafar unes boletes de desodorant roll-on que tenia guardades i, amb uns retoladors permanents, vaig pintar-hi iris, ninetes i venes vermelles per a transformar-les en ulls…

Ho vaig posar tot a la safata i els vaig cridar per sopar…

A la típica pregunta de “Què hi ha avui per sopar?” els vaig contestar tranquil.lament “Sopeta de Haloween” i ells varen seure contents a taula pensant que seria com la sopa de carbassa del menjador escolar…

Quan els vaig ensenyar el calaix amb la massa verda, els ulls, les aranyes i l’esquelet, la seva cara va ser indescriptible. Es varen quedar quiets, amb els ulls esbatanats i una expressió de repulsa impresa a la cara… Em varen mirar amb incredulitat com si em preguntessin si de veritat s’haurien de menjar “allò”. No vaig aguantar gens sense esclatar a riure en veure com n’estaven d’horroritzats i aleshores varen descobrir, visiblement alleujats, que tot era una broma i que aquell calaix era una proposta de joc, no de menú…

Octubre 2016: 6 anys i 10 mesos / 5 anys i 2 mesos

* Si us interessa alguna altra activitat per aquests dies de la Castanyada, potser us agradarà llegir aquesta entrada de manetesicosetes per fer esquelets amb bastonets de les orelles.

 

“Panellets Creatius, els més originals”, darrer article publicat a la revista Pares i Nens

 

 

La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/panellets-creatius-originals/

Esperem que us inspiri i passeu una molt bona Castanyada!

Abecedari lego

Fa uns dies, el petit em va sorprende amb l’elaboració d’aquest abecedari amb lego. Les primeres lletres estaven suggerides al cartró d’una capsa, però per fer la resta, va haver de fer anar la imaginació…

M’encanta la versatilitat d’aquesta joguina! A veure quines paraules escriu a partir d’ara…

Setembre 2017: — / 6 anys

Personatges de paper encoixinats

Elaborar els seus personatges preferits per penjar-los als llocs que més els agradi és una activitat senzillíssima de fer i que els encanta.

En primer lloc cal triar el dibuix que vols encoixinar. Pot ser teu o baixat de la xarxa. En tot cas, si no té una forma simètrica, cal que en facis una còpia del dret i una altra en forma de mirall perquè tinguin la mateixa forma per tots dos costats i es puguin ajuntar.

Una vegada impresos, cal plastificar els personatges per a fer-los més resistents. La primera vegada que ho vàrem fer, vàrem fer servir cel.lo ample, superposant-ne les franges. La darrera vegada, ens vàrem servir de folre adhesiu de llibres.

Quan els dibuixos ja estan protegits, cal delimitar-ne els marges i retallar. És convenient deixar com a mínim un centímetre al voltant del contorn del personatge i arrodonir-ne les arestes per tal que la unió del davant amb el darrera quedi més polit.

Aquí arriba la part en què jo he de col.laborar engomant amb la pistola de silicona el contorn de quasi tot el personatge. S’ha de deixar un espai sense enganxar per a poder omplir la figureta amb el seu farciment. Si es vol, es pot aprofitar per clavar un cordillet per a penjar posteriorment la figura. Si no, no passa res, ja que al final es pot fer un foradet i passar-hi el cordill. Nosaltres ho hem provat de les dues maneres i preferim la darrera, ja que queda més fort.

Una vegada seca la cola termofusible, els nens agafen el farciment i omplen la figura amb l’ajuda d’un llapis per a poder repartir-lo bé pel seu interior. Com a farciment es pot agafar el que es vulgui: retalls de bosses de plàstic, de goma eva, d’embalatges protectors…

A continuació cal tapar el forat per on s’ha omplert el personatge i, per assegurar que no s’obri la figureta, es pot fer amb la pistola de cola un repàs per tot el seu contorn. Si no s’ha posat cordill per penjar, ara és el moment de fer-hi un foradet, passar-li i segellar bé.

I ja està. No queda res més que triar el lloc on es vol penjar el personatge. En aquesta ocasió, ells han triat la motxilla de l’escola, per poder personalitzar-la i lluir la feina feta.

Desembre 2016: quasi 7 anys / 5 anys i mig

Setembre 2017: 7 anys i mig  / 6 anys

Previous Older Entries