Bombolles de sabó gegants

M’ho han demanat diverses vegades… Són l’estrella de les festes d’aniversari a l’aire lliure i com que encara fa bon temps, explico la recepta i uns truquets per a l’organització. Hi gaudeixen petits i grans perquè tots ho volen provar! Cada vegada que fem la barreja és un èxit rotund, i desde que hem fabricat els estris per a fer-ne de grosses, encara més.

La recepta que poso aquí és per a fer-ne uns dos litres i mig. Exactament la quantitat que es veu a cadascuna de les garrafes del kit de les bombolles per a una festa que he posat aquí sota. La fem dues o tres vegades i en tenim per tot el matí.

• Barregem bé 9 mesures (una tasseta) d’aigua destil.lada (jo agafo la que surt de l’assecadora) amb
• 2 mesures de gomina.
• Afegim a la barreja 3/4 de la mateixa mesura de rentavaixelles ultraconcentrat i ho remenem amb cura de no fer gaire escuma.
• Deixem reposar entre 24 i 48h.

A més de les dues garrafes amb la barreja, portem un parell de safates planes per a desar-hi l’instrumental i que no s’embruti. També portem un parell de galledes petites per a sucar-hi els cordills i una escumadora per a treure l’inevitable escuma que es va fent a mesura que els nens hi van jugant.

Amb l’experiència dels anys hem descobert tres detalls a tenir en compte per evitar disgustos: no tombar tot el líquid a les galledes i reservar-ne a les garrafes que custodiarem els adults; explicar als nens que a la galleda només hi pot sucar els cordills una sola persona i que, per tant, cal fer cua; i per últim, que la zona per a fer les bombolles ha de ser un xic enretirada de la zona d’eines. També us recomanaríem fer les bombolles sobre terra o grava, perquè sobre rajola o asfalt, la viscositat del preparat fa patinar i es poden produir accidents amb molta facilitat.

A la fotografia amb l’instrumental que fem servir hi trobareu diversos estris:

• Anelles amb estries per tal que retinguin sabó a l’estructura i les bombolles surtin més grans.
• Bufadors individuals de bombolles per als petits, amb recipients fàcils d’agafar i anelles fetes amb escurapipes que, com que són peluts, també retenen el líquid i van molt bé.
• Un grup de canyetes unides amb una brida per fer moltes bombolles amb un sol bufet.
• Mitja ampolla d’aigua coberta amb un mitjó vell per fer un xurro llarguíssim si s’aconsegueix un bufet constant.
• Els pals amb els cordons absorbents fixats amb cola de silicona a les puntes. Aquests, és important que tinguin mides diferents per tal que no s’ajuntin i pugui passar l’aire pel mig i fer bombolles espectaculars.

Amb tot això, us asseguro unes bombolles esplèndides i unes festes màgiques per a petits i grans! Si voleu llegir més idees per a festes infantils a l’aire lliure, podeu anar a aquest enllaç:

https://manetesicosetes.wordpress.com/2018/05/23/festes-infantils-a-laire-lliure-1/

 

 

Festes infantils a l’aire lliure -1

Des de fa uns anyets, celebrem una festa a l’aire lliure a la primavera al voltant dels sants dels nens, ja que els aniversaris cauen en vacances i és difícil reunir els amics. Aquestes festes són divertides però requereixen de força organització ja que solem proposar activitats per tal que s’ho passin bé i gaudeixin de propostes especials. Anirem explicant les activitats que hem preparat i els truquets que hem fet servir a les nostres festes…

Començarem per la festa que vàrem fer el maig del 2014.

Invitacions DIY

Una vegada tens la llista dels nens convidats cal preparar les invitacions. Per a fer-les vaig preparar un escrit de diversos colors a l’ordinador amb les dades de la festa i en vaig imprimir còpies. Els vaig retallar i els nens el varen enganxar sobre d’unes cartolinetes. Hi varen afegir una tira de whashi tape amb la decoració que els agradava més i hi varen enganxar amb cola unes corones de colors fetes de cartró corrugat. Tot plegat va ser una manualitat senzilla que va quedar prou bé. Els va encantar repartir les seves obres als amics!

Entrepans pràctics

El truquet que fem servir amb els entrepans és senzill: preparem una massa amb formatge d’untar i els ingredients que hi volem posar tot ben triturat i untem el pa amb la barreja. És l’única manera que hem trobat que no es perd el fuet ni el pa per terra. També va molt bé perquè tot queda ben enganxat i els petits poden aguantar l’entrepà amb una sola mà i continuar jugant amb comoditat.

Generalment en fem de tres especialitats: formatge d’untar amb pernil dolç i formatge, formatge d’untar amb pernil salat i el típic pa amb crema de cacau. Si fem entrepans per a adults, podem arriscar més amb la intensitat dels gustos i hi posem formatge d’untar amb roquefort, formatge d’untar amb sobrassada o formatge d’untar amb tonyina.

Begudes a part i gots marcats

Quan els petits són petits i no controlen el poder destructiu de les seves mans, convé tenir a part els líquids del menjar. Així, en una tauleta lluny dels entrepans i les patates, hi havia els gots marcats amb retolador (si els nens no saben llegir es poden marcar amb dibuixos: un sol, la lluna, un cotxe, una careta somrient, un núvol…) i els brics dels sucs. Un adult servia les begudes quan en demanaven. Així vàrem minimitzar els accidents…

Maquillatge facial antial.lèrgic DIY

En aquesta primera festa vàrem preparar un maquillatge facial per minimitzar les al.lèrgies que va anar molt bé i del que en vàrem gaudir força temps perquè es conserva molt bé a la nevera. Explico com el vàrem fer i conservar en aquesta entrada del nostre blog, publicada ja fa temps: Maquillatge casolà per a Carnavals i altres sessions creatives DIY.

Bombolles de sabó

És un clàssic de les nostres festes i cada any té l’èxit garantit! A casa preparem la barreja uns dies abans i la posem en garrafes on la deixem reposar i el dia de la festa l’anem abocant en safates a mesura que es va gastant. És millor posar la zona de les bombolles sobre gespa perquè si no la barreja s’embrut amb força rapidesa de terra. Al costat hi tenim artilugis pensats per a fer bombolles, generalment fets a casa.

La recepta que hem fet servir els primers anys és la que tenim publicada al blog a l’entrada El kit de les bombolles de sabó desde ja fa temps, però a mesura que els nens s’han anat fent grans, hem canviat la recepta i els estris per aconseguir bombolles gegants. Aviat us ho explicarem. Al.lucinen!

Quadre col.lectiu amb colorants alimentaris

Una altra de les activitats que més els agrada als nens i que hem repetit un munt de vegades és la de fer una pintura col.lectiva amb colorants alimentaris. Posem un paper gegant a terra i oferim als nens pistoles d’aigua plenes amb una barreja d’aigua i colorant alimentari que ja portem preparada de casa en ampolles. Els adults omplim i reomplim les pistoles d’aigua amb unes xeringues des d’uns potets. S’ho passen pipa!

La manera d’organitzar-se la podeu trobar ben explicada a l’entrada Pintem a cop de pistola del nostre blog. Si ho proveu, no us en penedireu, de fet, cada any la demanen.

Collarets de pasta tenyida

Una bona idea és preparar amb mantes a terra alguna activitat per als nens més tranquils que els cal sortir de l’enrenou de la festa per gaudir d’uns moments de pau. Fer collarets de macarrons tenyits és una bona idea que hem fet servir diverses vegades.

Primer de tot cal preparar la pasta. El primer any que proposàvem l’activitat, com que els nens eren petits, vàrem triar macarrons perquè tenen el forat gran i els és fàcil d’enfilar.

Per tenyir els macarrons els vàrem posar en remull cinc minutets en pots amb aigua i colorant alimentari. És important no deixar-los en remull gaire temps perquè s’estoven massa i després no serveixen. A continuació s’han de deixar assecar individualment sobre un drap vell. És important que s’assequin a l’ombra perquè si es deixen al sol és fàcil que s’estellin i no es puguin aprofitar.

Una vegada secs, els vàrem posar en una safata amb unes quantes tires d’escubidú al costat. L’escubidú va molt bé per als petits perquè la seva rigidesa fa que els sigui molt més fàcil de manipular que qualsevol fil, a part que és de colors i els agrada molt més.

Els regals

Hi ha un altre aspecte important en relació a convidar a molts nens: el tema dels regals. Nosaltres no volem un reguitzell de regals per als nens i així ho vàrem dir. És cert que hi ha famílies a qui sap greu no portar res i aleshores si porten alguna cosa altres que no han portat res es poden sentir malament. El primer any no vàrem caure en aquest detall, però de cares al següent vàrem acordar que qui ho volgués podria portar un dibuix o una manualitat per regalar.

Tampoc no ens va anar del tot bé aquesta opció perquè hi ha famílies que no tenen temps de fer manualitats amb els seus fills i aleshores també hi ha greuges comparatius que volem evitar.

Amb els anys, hem explorat altres opcions i sembla que darrerament hem trobat una solució que va bé a tothom i que simplifica bastant la feina: nosaltres comprem un únic regal de part de tots i posem una guardiola per si algú vol participar-hi econòmicament de manera lliure. Així aconseguim el que volem: que ningú no deixi de venir a la festa per motius econòmics i que els nostres fills tinguin un regal que els faci il.lusió de part de tots els seus amics.

*****

Tot i ser la primera festa que vàrem organitzar, els nens s’ho varen passar molt bé i cada any, quan repartim les invitacions es posen molt contents de poder participar a la “Festa dels Sants al parc”. Un avantage d’aquestes festes és que no cal limitar gaire el nombre de nens perquè no pagues un preu per persona com passa als locals especialitzats en aniversaris. Els meus saben que si trien una festa a un d’aquests locals podran convidar pocs nens, en canvi, si trien la festa al parc, podran convidar a qui vulguin. Per a ells és especial i una sorpresa per als amics ja que guardem en secret les activitats que hi posarem.

Continuarem explicant…

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos

“Panellets Creatius, els més originals”, darrer article publicat a la revista Pares i Nens

 

 

La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/panellets-creatius-originals/

Esperem que us inspiri i passeu una molt bona Castanyada!

“8 jocs d’experimentació a la piscina inflable o a la banyera”, article publicat a la revista Pares i Nens

 

Aquest és el darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens.

En ell proposo 8 jocs senzills amb els que els nens desenvolupen la seva creativitat per resoldre les dificultats que el medi aquàtic els presenta amb les seves joguines. A partir d’experimentar dins l’aigua, descobreixen com es comporten els objectes, es fan preguntes i busquen solucions… Entreteniment, investigació i diversió en només un parell de pams d’aigua!

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/8-jocs-dexperimentacio-a-la-piscina-inflable-o-a-la-banyera/

 

“Com fer una panera dels tresors”, article publicat a la revista Pares i Nens

Poso aquí l’enllaç al darrer article publicat per Manetesicosetes a la revista digital “Pares i Nens”.

Parla de les nostres Paneres dels Tresors, de les emocions que ens ha regalat i com fer-les anar evolucionant perquè ofereixin diverses alternatives d’experimentació.

Esperem que us agradi…

http://paresinens.cat/nadons-jp/panera-dels-tresors/

Spin Art casolà

L’Spin Art és una tècnica pictòrica divertidíssima que ens encanta fer a casa i que ofereix un munt de possibilitats. Una manera molt ràpida, fàcil i neta de posar-la en pràctica és fent servir una centrifugadora d’enciam. Com que hi poses la tapa, no esquitxes gens i amb prou feines s’ha de netejar.

De moment, i mentre preparo altres entrades explicant les diverses maneres d’explorar l’Spin Art que hem practicat a casa, deixo un petit vídeo que mostra el nostre procediment preferit:

 

 

Un volcà en erupció

Tal com vaig explicar a l’entrada anterior, aquest volcà va sorgir de la demanda espontània dels nens en veure al fons del paisatge decoratiu del mini-món “La selva a casa” un volcà en erupció. Em varen preguntar si en podríem fer un i jo els vaig dir que sí, però que per a fer-ho calia que treballéssim un xic.

Coneixedora de la reacció efervescent que provoca barrejar el vinagre amb el bicarbonat, per haver-la treballat ja abans amb les safates de bicarbonat i el vinagre tintat de colors; i de la reacció de l’àcid cítric amb el vinagre, per haver fet reaccions amb escuma de colors i sabó -entrades enllaçades a sota-, vaig buscar els materials que calen per a construir el nostre volcà casolà, ja que vaig pensar que la demanda era molt fàcil d’acomplir.

Com es pot veure, a la imatge dels materials previs, vaig agafar una ampolla d’aigua de litre i mig i la vaig tallar perquè concidís amb l’alçada d’una ampolleta d’aigua que vaig inserir a la part interior. Vaig tallar el coll a l’ampolla grossa, de manera que el recipient interior fos el que sobresortís més. Amb una pistola de cola termofusible vaig  unir les peces. Al final també vaig unir l’estructura a una tapa de pot amb amplada suficient per a agrupar tot el conjunt.

Una vegada construïda l’estructura de base, els nens varen començar a participar del projecte. Els vaig preguntar com volien que fos la muntanya del volcà, si tindria herbes, arbres, trossos de terra erma, etc i els vaig demanar que decoressin la superfície de la muntanya amb la plastilina de colors que els semblés millor. Ens va quedar un volcà cobert ben acolorit!

Quan el volcà va estar acabat, el vàrem posar dins una safata prou fonda per tal que pugui recollir el líquid resultant de la reacció sense fer un bassal al menjador. Vaig abocar-hi vinagre blanc amb gotes de colorant alimentari vermell i vaig preparar un pot amb bicarbonat sòdic i una cullereta per abocar a l’ampolla.

I va començar l’espectacle! Tota la família hi era al davant, intentant tirar fotos i gravant vídeo per immortalitzar l’erupció del nostre volcà. Les expressions d’admiració dels nens en veure com brollava el líquid vermellós i efervescent que feia de lava contenien la seva emoció pel moment. Em varen demanar de repetir l’experiència diverses vegades fins que la plastilina ben molla es començà a desprendre de l’estructura i a caure a la safata… Va ser molt interessant i emocionant. Semblava màgia i els nens estaven encisats.

Més tard, reflexionant-hi em va venir a la ment la frase que deia la meva mestra de química de vuitè d’EGB per a les reaccions àcid + base: “sempre ell sobre ella” i vaig pensar que segurament hagués realitzat l’experiment seguint millor les consignes de seguretat adequades si li hagués fet cas i hagués posat el bicarbonat a l’ampolla i hi hagués abocat el vinagre tenyit a sobre. En el cas del bicarbonat i el vinagre, l’experiment no és perillòs, però val la pena respectar l’ordre adequat per a les properes vegades. I així ho hem fet des d’aquell dia.

Enllaço un breu vídeo d’aquesta primera sessió del volcà, perquè us en feu una idea. Avui dia hi posaria mooooooooolt més colorant vermell.

 

Febrer 2015: 5 anys i dos mesos / 3 anys i mig

Enllaços relacionats:

• Pintem sobre bicarbonat amb xeringues plenes de vinagre de colors de Manetesicosetes
• Erupcions d’escuma de colors de Manetesicosetes

 

Les llavors voladores o els helicòpters naturals

Ara és una bona època per trobar aquestes llavors voladores, tot i que nosaltres també n’hem aconseguit a ple juliol i també a la tardor. Desde que vàrem provar -ara fa un parell d’anyets- de decorar-les i tirar-les cap enlaire i cap avall des de diverses alçades que, en les ocasions que n’hem trobat, sempre hem volgut repetir l’experiència.

Es tracta d’uns fruits amb una membrana que els permet dispersar-se amb el vent per a extendre l’espècie a llocs on les llavors no hi podrien caure si no fos per l’acció del vent que les impulsa com si fossin hèlices naturals.

Hi ha diverses espècies d’arbre que en tenen de similars però la primera vegada que nosaltres els vàrem aconseguir va ser als arbres que hi ha gairebé arribant a la passera que condueix a l’Aquari de Barcelona, vegeu la fotografia per veure el tipus d’arbre del que es tracta. També n’hi ha pel passeig vora el mar de Tarragona i a altres llocs més petits, generalment, no gaire lluny del mar.

Quan les vaig descobrir, en vaig recollir una vintena i les vaig guardar en una carmanyola per tal de que les membranes que ajuden a volar a les llavors no es trenquessin.

Una vegada a casa, els les vaig posar sobre les tauletes de treball junt amb retoladors fluorescents, ja que és molt fàcil pintar amb ells, els seus colors queden molt vistosos i tenen la punta planera, de manera que és difícil que trenquin les llavors. Val a dir que malgrat els avisos i les precaucions preses, algunes es varen fer malbé.

Com que jo també formava part de l’equip decorador dels elements naturals, els vaig proposar delimitar els diferents colors amb retoladors normals i fer-hi trames. Al petit la idea li va semblar complicada i es va desentendre del projecte, però al gran, com que li van agradar les mostres que vaig fer, es va animar. Entre tots dos ho vàrem anar fent tot.

Vàrem fer totes les que quedaven senceres i vàrem dedicar-nos a fer proves de vol a casa i ens ho vàrem passar molt bé, tot i que aprendre a tirar enlaire amb força sense apretar les mans i trencar les llavors no va ser tasca fàcil. Uns dies més tard, al parc, vàrem tirar la resta.

Des d’aleshores, cada vegada que trobem llavors voladores, les reconèixen i alguna fem volar i alguna altra la guardem per pintar. Una experiència, doncs, que es guarda com a fresca i interessant a la seva memòria familiar.
“”

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos.

Més informació sobre les sàmares a AQUEST enllaç de la Wiquipèdia i sobre la dispersió de les llavors voladores, AQUÍ.

Poesia en família i des de ben petits

Des de sempre m’ha agradat la poesia, però desde que vaig recuperar de casa els meus pares un llibre de poesia infantil que vaig guanyar amb sis o set anys en un concurs de recitat de poesia escolar, puc gaudir-ne una altra vegada i ara, a més, abraçada als meus petits. Tot un luxe. Em remunta als meus inicis lectors, quan la màgia de la lectura i els ritmes i les rimes encisadores del que llegia m’omplien de pau i felicitat. Recordo que mirava els seus dibuixets i que de tant llegir algunes poesies i cançons, me les sabia de memòria…

I això és el que els meus petits perceben des de fa molts anys, ja que des de ben petitets, una sessió de lectura poètica els acarona les orelles de tant en tant. A vegades, no cal que s’entengui tot el que es diu, si no que només cal deixar-se seduir pel ritme, la rima i els sons harmònics dels versos… per això hi ha que llegeix poesia en veu alta en idiomes que no coneix per gaudir de la seva musicalitat sense perdre’s en jocs de significat!

Doncs bé, no fa gaire vaig retrobar-me amb aquest llibre de poesia que ens ha iniciat a mi i als meus fills en aquest gènere literari a una llibreria i en vaig reconèixer el nom de les autores i de l’il.lustradora. La portada ha canviat però el seu interior és el mateix. I continua desprenent màgia. En aquestes primeres imatges hi ha les dues portades, l’antiga i la nova, per si en recordeu una o si voleu trobar la nova.

Des d’aquest bateig poètic amb aquest ara ja clàssic de la poesia infantil, heu pogut gaudir i gaudim d’altres antologies com aquestes:

 Poesies i endevinalles d’Eumo Editorial, amb preciosos i moderns dibuixos a doble pàgina que ajuden als nens a entendre els diferents versos de les poesies. D’aquesta antologia, preferim des de sempre, la història del “Cocodril del Nil i el mussol del Pol”.

Del magnífic poemari il.lustrat  Poemes dibuixats que vàrem descobrir aquest estiu, podem dir que ens han apassionat els seus cal.ligrames, petites joies en que la forma i disposició de les paraules remeten de manera clara al contingut del poema.

I el darrer llibre de poesia que ha arrelat fort a casa ha estat el d’en Salvador Comelles, titolat Abecedari poètic, descobert gràcies a la maleta viatgera del meu petit de P4. Un volum en el que l’autor ha creat un petit poema amb diverses paraules que comencen amb la lletra que ha il.lustrat bellament Àngels Ruiz.

També vull esmentar una antologia poètica de les que hem gaudit escoltant moltes vegades les seves poesies ja que ve acompanyada amb un dvd. Es tracta de El meu món de poesia de Joana Raspall.

Si voleu trobar les referències completes d’aquests llibres, podeu consultar el catàleg de les biblioteques públiques ARGUS, clicant aquest enllaç superior per saber si a la vostra biblioteca hi són o es poden demanar.

Pel que fa a nosaltres, continuarem buscant llibres poètics i gaudint d’aquest gènere perquè ens ofereix una bona dosi de màgia i bellesa musical i emotiva feta de paraules. Feliç Sant Jordi, feliç Dia del Llibre i feliç Poesia!

El Ratolí Blanc, el nostre amic

Temps enrera vàrem descobrir el Ratolí Blanc amb el conte Si us plau i vàrem explicar, en l’entrada enllaçada a sota,  com ens va arribar a agradar a casa. Doncs bé, ja fa uns mesets que hem descobert i gaudit d’un nou conte anomenat Gràcies! amb aquest entranyable personatge.

En aquesta ocasió, el Ratolí Blanc va cap a l’escola creuant meravellosos camps deliciosament il.lustrats i, de camí, es va trobant animalets que hi arriben tard: un cargol, una eruga i una tortuga. Desinteressadament, s’ofereix a ajudar-los i se’ls posa a la motxilla per a poder arribar plegats a la classe de la mestra Esquirol.

Una vegada a l’aula, i després de saludar-se educadament, es troben amb altres animalets del bosc que seran els seus companys de classe. La senyora Esquirol els demana que facin un dibuix de les seves vacances i és a partir d’aquí que el Ratolí Blanc troba a faltar material escolar que s’ha oblidat a casa i, un a un, tots els companys als que ha ajudat pel camí, comparteixen amb ell els seus llapis, el seu paper i els seus colors, donant-se les gràcies els uns als altres per l’ajuda rebuda en tots els moments del conte.

Tots estan contents i formen un bon equip, ajudant-se els uns als altres i, quan surten al pati, els nous amics del Ratolí Blanc el conviden a jugar amb ells i la resta de companys de la classe, fent que la por i els nervis dels primers dies d’escola que tenia el Ratolí Blanc desapareixin del tot.

Amb aquest senzill i entranyable argument, escrit per Blas Miras, els meus petits han treballat i reforçat valors com l’amistat, la gratitud, el saber compartir i l’ajuda als companys, i s’han quedat encisats amb les dolces il.lustracions de Virgínia García. Una edició molt cuidada d’aquest preciós àlbum il.lustrat publicat per l’Editorial Queralt i que forma part d’una col.lecció de quatre títols que val molt la pena tenir i gaudir amb els petits.

Un detallet final: als meus els encanta mirar les il.lustracions de la primera i la darrera pàgina on hi ha representats els dibuixos que han fet els animalets de l’escola explicant les seves vacances i juguen a endevinar què han fet cadascun dels animalets que hi surten.

Entrades relacionades:

• Un llibre preciós de Manetesicosetes, entrada en la que explico el primer exemplar de la col.lecció El Ratolí Blanc que hem tingut a casa.
• Enllaç a la pàgina de la col.lecció de El Ratolí Blanc de l’editorial Queralt.
• Enllaç a la Categoria Llibres de Manetesicosetes on hi trobareu 21 entrades relacionades amb llibres que han arrelat fort a casa i amb algunes activitats que suggerim per a jugar-hi.
• També us recordem que a la barra lateral del nostre blog hi ha un enllaç a un Tauler Col.laboratiu a Pinterest amb molts llibres interessants, i que si voleu participar en l’edició d’aquest tauler, només cal que m’ho feu saber i que ens seguim mútuament en aquesta xarxa social.