Pintem amb bicarbonat i xeringues de colors efervescents

A mitjans d’agost ens han opertat el petit i l’hem tingut ingressat una setmana. Ha estat una setmana complicada perquè un nen estava a casa amb un de nosaltres i l’altre a l’hospital amb l’altre i tots dos es trobaven a faltar entre ells i a nosaltres. Sort dels avis que han vingut a muntar guàrdia a l’hospital i ens ha permès estar tots dos amb el gran algunes estones i sort també que hem estat tots quatre muntant campament i fent pícnics a l’habitació de l’hospital per poder gaudir d’estones junts aquestes sacrificades vacances…

Doncs bé, a l’hospital, la medicació li donaven amb xeringa i vaig començar a demanar-les per jugar amb elles. El petit, cada vegada que les veia, plorava, però després de fer-les servir per jugar, sembla que hagi esborrat el mal record que passava amb elles. Feia temps que tenia pendent pintar sobre una safata de bicarbonat amb vinagre tenyit de colorants i vaig aprofitar el moment i la trentena de xeringues que havíem recopil.lat.

Vaig preparar l’activitat amb el vinagre blanc i el bicarbonat que ens va sobrar de fer els coets efervescents. Tres safates planes amb mig ditet de bicarbonat i sis bols amb vinagre blanc tenyit amb els tres colors primaris i els tres secundaris de colorant alimentari. I vaig anar carregant un centímetre o dos de les xeringues amb el líquid de colors. No volia omplir-les gaire perquè com que no dominen l’ús de les xeringues, no volia que tot s’anegués del mateix color.

Vaig aprofitar que el gran mandrejava al sofà per presentar l’activitat al petit i li va encantar. Després de reomplir de colors quatre vegades totes les xeringues que li pertocaven, el bicarbonat ja havia reaccionat totalment i va deixar de ser efervescent, de manera que l’activitat va donar-se per acabada. Reia moltíssim quan veia l’escuma que en sortia!

Quan al cap d’una estona, el gran va voler fer l’activitat, el petit anava estirant la ma cap a la taula de la cuina mentre anava dient “ada io, ada io”, per repetir l’experiència i ens va costar convèncer-lo de que en aquell moment tocava al gran. Aquest, que estava endormiscat, va començar sense gaire motivació però en veure’m a mi, pintant amb la meva safata, de seguida es va animar a pintar la seva. Una vegada reomplertes totes les xeringues un parell de vegades i haver anegat de vinagre tintat la seva safata primer i la meva després, es va acabar l’experiment.

Amb aquesta activitat, tots dos varen aprendre a buidar les xeringues, operació que per a ells no és tant fàcil com ens pot semblar a nosaltres, perquè implica fer accions diferents amb les dues mans i cal molta concentració. I el gran també  va aprendre a omplir-les ell directament dels bols de colorant. Tot un repte.

Un repte, i una preciosa troballa, perquè veure com els colors van reaccionant amb el blanc del bicarbonat, van fent escuma i es van amarant de color, transformant la superfície impecable en un acolorit disseny, és realment màgic. De veritat que val la pena. De fet, aquest darrer cap de setmana ja hi hem tornat… i és que els nens es posen tant contents quan els ho proposes!