Construccions XXL o com s’espavilen els nens per muntar mobles

construccions XXL 01Desde fa un parell d’anys, el mes de gener acostumem a reubicar mobiliari de casa per fer espai a les joguines de “nens grans”, carregades de peces petites i accessoris diminuts, que el Tió i els Reis ens han deixat. I amb aquests mobles tan senzills de safates lleugeres i intercanviables hem trobat la solució, ja que, muntades una sobre l’altra, formen una columna fantàstica que ens permet anar fent rotació de joguines cada vegada que ens convé.

Doncs bé, el gener passat vaig proposar els nens de muntar-se ells mateixos els mobles que volíem instal.lar a casa i varen estar encantats. Tenen una magnífica caixa d’eines per jugar a fer de Bob el Manetes i aquesta era una oportunitat daurada per practicar amb elles i amb algunes de les eines de veritat.

El primer dia varen muntar un moble de color negre i jo, asseguda al terra de la cuina, els anava donant instruccions per ajudar-los. Els vaig indicar les eines i suggerint els canvis d’orientació de les fustes per evitar cops innecessaris. I ho varen fer molt bé. Al final, quan calia collar fort les guies amb un tornavís els vaig ajudar perquè els faltava força però la resta ho varen fer sols.

construccions XXL 02L’endemà els vaig proposar un altre repte: muntar un altre moble de color blanc però sense que jo els donés cap instrucció. Si es rendien, em podien demanar ajuda, però els vaig dir que estava segura que ho aconseguirien sols. I els va encantar la idea: es sentien tan grans i importants fent les feines que fem els “papes” a casa!

Varen “llegir” les instruccions i es varen organitzar, varen fer tots els passos que calia i en cap moment varen improvisar. Us heu fixat com s’arriben a assemblar les instruccions d’Ikea a les de Lego? Doncs s’ho varen passar pipa! Les maxi-peces dels mobles varen fer que haguessin de rumiar de valent per moure les fustes, girar-les i posicionar-les com calia per muntar-les amb els seus bracets petits. Varen pensar un munt. El gran dirigia l’empresa amb molt bon criteri… Es varen ajudar moltíssim, varen decidir la millor solució als entrebancs que varen sorgir, varen provar eines diverses per a cada ocasió i tot, amb un veritable esperit d’equip ja que tenien un objectiu comú: muntar els mobles de les seves joguines.

construccions XXL 03Quan ja semblava que es rendien perquè no teien prou força per acabar de collar els cargols, va arribar el seu salvador: el pare, que els va oferir un tornavís elèctric i els el va ensenyar a fer funcionar. Va ser l’estrella de la festa! Era un plaer veure els tres caps de pare i fills treballant frec a frec… i ben contents! No varen parar fins acabar de collar ben fort tots els cargols, ni tan sols quan el petit es va enfilar a cavall de l’esquena dels seu pare per veure-ho tot millor, i és clar, per fer un xic la punyeta…

Varen tardar una hora i mitja ben bona a muntar el moble tot sols, un moble que jo hagués muntat en menys de 20 minuts… però s’ho varen passar tant bé i estaven tant orgullosos de la seva feina que em va semblar un temps molt ben invertit. L’endemà vàrem muntar el tercer moble que ens calia per completar l’habitació dels nens. Tot un festival del bricolatge en família!

Si us ve de gust, us convido a veure el següent vídeo del procés!

 

Gener 2015: 5 anys/ 3 anys i 5 mesos

 

Proposta exprés 13: Ves al parc amb lupes i filtres

proposta exprés 13 manetesicosetes

Juliol és des de fa un parell d’anys el mes de les retrobades amb altres mares i nens als que no tenim l’oportunitat de veure durant el curs escolar. I per a que no es faci feixuc per als nens, el que solem fer és quedar en algun parc. Una vegada esgotades les opcions que els gronxadors ofereixen, solo portar alguna sorpresa a la bossa per entretenir-los una estoneta més.

La fotografia que ilustra l’entrada és la del dia que els vaig sorprendre amb lupes, filtres i una lupa recipient que els va permetre caçar marietes i observar-les detingudament (vegeu la Proposta exprés num.12). Fins i tot el fill gran de la meva amiga, de dotze anys, es va interessar per aquesta nova òptica que les lupes i els filtres li oferien sobre el seu entorn. No cal dir que els més petits estaven entusiasmats. Des d’aleshores, és molt freqüent que en porti a la bossa: mai no se sap què podem descobrir utilitzan-los en una senzilla passejada!

Amb aquesta fotografia vull reemprendre les Propostes Exprés de l’estiu passat. Si us ve de gust, aneu passant per la categoria de la barra lateral dreta del blog i així les podreu repassar totes. Si cliqueu AQUÍ podreu anar directament a la presentació de la categoria.

Juliol 2013: 3 anys i mig / 1 any i 10 mesos

Imatge

Carxofes per explorar i crear

carxofes 01Feia molt de temps que a casa no hi entraven carxofes, fins que un dia em va agafar la rampellada. Se’m va acudir que els nens no n’havien vist mai i que explorar-les segurament els aportaria estímuls nous. I així va ser.

carxofes 04carxofes 02Vaig treure unes quantes fulletes lletges i em vaig asseure a les tauletes de joc disposada a preparar el meu dinar ben a prop d’ells per tal d’encurosir-los amb la nova verdura, com tantes vegades acostumo a fer. Vaig desar unes quantes carxofes a una safata gran i vaig començar a desfullar-ne una. Immediatament es varen acostar a fer el tafaner. El gran no va mostrar massa interès, ja que per ell, manipular les fulles no constituïa cap repte, però en canvi el petit, que sempre vol fer el mateix que el gran, s’hi va entestar de ple. Les seves manetes estiraven les fulles amb molta afició i quan sentia el “clec” que delatava que una fulla es desprenia es posava content i s’afanyava a posar-la al pilonet que jo ja estava fent.

carxofes 06carxofes 03Va examinar les carxofes per totes bandes: el tronc, les fulles exteriors més dures, les interiors més tendres, blanques i petites i, veient que jo en rosegava una punteta, ell va voler fer el mateix i com que no li va agradar, la va escopir.

Una vegada tretes les fulles dures, vaig partir totes les carxofes per la meitat i els vaig ensenyar la curiosa forma que tenen i que estan plenes de pèls. Després d’entaforar-hi el dit per comprovar-ho, vaig anar treient els pèls amargs i els vaig apilonar. A tots dos els va agradar apretar i remenar el pilonet de pèls per satisfer la seva curiositat. Aleshores, els vaig posar dins un pot amb aigua i els vaig dir que es fixessin bé en el color que tenia perquè aviat canviaria i es tornaria tot marró. Els va fer gràcia això del canvi de color, com el dia que varen descobrir el color de la col lombarda, entrada enllaçada a sota.

carxofes 09carxofes 07Quan tot va estar recollit, vaig seleccionar una trentena de fulles boniques i en vaig posar unes quantes damunt les tauletes en forma de flors amb un parell de bols de colors per si volien fer alguna composició amb elles. I aquí el gran s’hi va apuntar entusiasmat. Va anar afegint fulles al voltant del bol per formar una flor, i a partir d’aquí va començar a crear motius florals inventats. Unia les flors que havia fet jo amb la seva utilitzant un caminet de fulles de carxofa, feia noves composicions, posava i treia les fulles per veure com quedava millor…

carxofes 08carxofes 10A poc a poc, va anar incorporant elements de la safata de tresors naturals que tenim per crear i va començar a fer composicions allunyades de l’aspecte floral-primaveral del començament. A les imatges podem veure unes casetes bessones amb xemeneia i fum. El gran, en aquesta part s’ho va passar pipa i es va deixar d’anar moltíssim explicant-me el que volia fer. Per mi va ser molt interessant veure com tenia una idea i buscava entre els materials de casa el que li calia per realitzar-la, com “emprovava” diversos elements i al final decidia què quedava millor al seu parer. I a més a més, m’ho explicava tot! Un procés fantàstic que he tingut la sort de presenciar…

carxofes 01bLa proposta va estar sobre les tauletes fins l’endemà a mig matí, quan les fulles ja començaven a estar deteriorades. Al llarg del dia, els nens es varen anar acostant a jugar amb elles diverses vegades, algunes s’hi quedaven, altres, només s’ho miraven i recolocaven alguna fulleta.

carxofes 13Per acabar, vaig preparar un paper i els vaig ensenyar el pot amb els pèls de les carxofes que havien canviat de color i tenyit l’aigua. Els vaig donar una forquilla per si volien pintar amb aquella aigua de carxofes però la proposta no va tenir gaire èxit, ja que, després de descobrir el canvi de color, no els va venir de gust pintar gaire estona, varen omplir un paper entre els dos i prou. També tenia en ment estampar amb els troncs de les carxofes que havia reservat en una bossa de plàstic, però no va poder ser ja que dins la bossa es varen florir. Haurem d’esperar a fer-ho en una altra ocasió. Tinc entès que si es parteix una carxofa a un parell de dits del tronc, amb la secció resultant es poden aconseguir motllos per estampar roses amb molta facilitat… Mirarem de fer-ho aviat.

carxofes 11          Explorar aliments és una manera de descobrir com està format el món que envolta els nens; estimular tots els sentits, ja que es poden gaudir d’olors, colors i textures molt variades; remenar, estirar i practicar habilitats manuals i anar adquirint força als dits, necessària per a iniciar l’escriptura. A casa ho fem sovint i ara que ja són més grandets, també mirem de crear d’alguna manera o altra amb les clofolles i altres restes que ens queden. Penso que és una manera bonica d’experimentar, trobar noves utilitats al que ens envolta, treballar la creativitat, connectar idees aparentment dispars i gaudir dels petits moments del dia a dia.

Abril 2014 – 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

carxofes 01cAltres entrades en les que descobrim, manipulem o creem amb aliments o elements naturals:

Fulles perforades per a un collage de tardor

fulles naurals perforades per a fer un quadre 01Malgrat per tot arreu ja hi ha senyals del Nadal que arriba, el paisatge que veiem al nostre voltant encara ens diu que estem a la tardor. Desenes de fulles de tornassolats vermells, ocres i marrons, encatifen les voreres i a vegades és difícil contenir-se de recollir-ne unes quantes… Encara és tardor. I aquesta tardor tan bonica i curta que hem tingut aquest any, també es mereix un comiat ben digne…

fulles naurals perforades per a fer un quadre 04Aquesta activitat que presentem avui l’hem dut a terme força dies al llarg de tota l’estació, ja que retallar i perforar són activitats que encanten als nens. Sovint hem tingut a la sala, una tauleta amb fulles, tisores i troquels, amb els que a vegades en feiem collages diversos i a vegades manipulavem pel pur plaer de manipular, sense objectiu final.

Per a fer aquesta composició, només ha calgut retallar dues siluetes d’arbre en un foli marró i clavar-los en dos fulls grocs en els que els nens han escampat siluetes de fulles per representar la tardor. I com que durant la tardor les fulles estan per tot arreu, no només a les branques dels arbres, han creat lliurement.

fulles naurals perforades per a fer un quadre 05

fulles naurals perforades per a fer un quadre 08

Foradar les fulles ha estat molt atraient per ells, però molt complicat, perquè les primeres que havíem recollit, malgrat tenir una preciosa gamma de vermells, estaven molt cargolades i això dificultava la introducció a la perforadora, cosa que vàrem solucionar en sessions posteriors canviant les fulles que teníem per altres de més grans. També és imortant anar substituint les fulles a mesura que es vagin assecant perquè així no s’esmicolen en manipular-les.

Agafar els perfils troquelats també ha estat una feina de precisió ja que el tamany és tant petit que dificulta l’execució del collage, però el gran, amb paciència ho ha anat aconseguint. El petit, després d’intentar-ho, s’ha decantat per utilitzar trossos esmicolats de fulles amb un tamany més adient als seus ditets.

fulles naurals perforades per a fer un quadre 07

fulles naurals perforades per a fer un quadre 11

I per últim, posar cola i clavar les fulletes al paper, també ha estat entretingut. Ho han provat de diverses maneres i al final han pogut descobrir que si posen la cola al paper i després hi posen les fulles, el procés es simplifica moltíssim, malgrat després el paper estigui excessivament enganxós per zones sense decorar.

fulles naurals perforades per a fer un quadre 06En definitiva, que hem estat durant unes quantes sessions amb fulles, tisores i troquels per la sala però el desordre d’aquesta proposta intermitent i continuada ens ha permès viure  i gaudir d’una manera més intensa d’aquesta estació tant poètica i bonica, observar i manipular els diferents tipus de fulla que hi ha i crear un bonic record amb elles.

Mil cares divertides

mil cares divertides 01fRecordeu el Llibre de cares que vaig fer per als meus petits aquest Sant Jordi passat? Doncs, els fulls del llibret original els vaig guardar i ens ha servit per fer un munt de cares divertides amb elements de la natura o pintades amb retoladors.

mil cares divertides 01zEl primer dia que vaig treure aquestes pàgines plastificades, va ser a la sobretaula d’un dels nostres dies de pícnic. Com que havíem, com és costum nostre, fet un recorregut per la zona buscant tresors i observant-los detingudament, només vaig haver de desar les cares buides d’expressió damunt la pedra en què havíem dinat i posar al costat la capsa amb el que havíem recollit… El joc està servit si se’ls esperona amb frases del tipus: “Pobrets… No tenen cara… I si busquem ulls, nas i boca a la capsa i els en posem?”. La curiositat i ganes de provar els pot. I m’encanta!

mil cares divertides 01cA casa, també n’hem fet una variant: pintar les cares amb retoladors de pissarra blanca. Només cal tenir tovalloletes humides a mà per anar esborrant els dibuixos abans no es sequi massa aviat la tinta i costi d’esborrar.

mil cares divertides 01bmil cares divertides 07A part de l’exercici de creativitat que es fa en configurar el rostre dels personatges i de practicar el dibuix, amb el gran, és una excusa per parlar d’emocions: “El pirata està enfadat perquè el seu germà li ha agafat el cotxe”, “Avui estan tots contents”, “El mariner té por dels taurons”, de manera que, a més, donem l’entrada a diverses històries que esperonen la nostra imaginació…

mil cares divertides 08I amb el petit, és una excusa per practicar i reconèixer les parts de la cara i comparar-les amb les nostres, cosa que també va entenent quan practica amb el trencaclosques de cartró que vaig fer per al gran fa molt de temps, i que encara conservem força sencer.

mil cares divertides 01

Gomets a terra

gomets a terra 03

Estem tan acostumats a fer servir les coses com ens han dit que s’ha de fer, que costa molt sortir de les pautes establertes. És per això que m’obligo a mi mateixa a provar camins nous per proposar jocs als meus fills. I a vegades, estirant el fil de la primera idea, apareix una proposta interessant com aquesta que avui us explico. Fàcil i divertida.

gomets a terra 02

Un dia d’aquest estiu en què la pluja impedia qualsevol activitat exterior per tercer dia consecutiu, vaig pensar a fer una proposta de moviment als nens, ja que si no, em feia por que acabessin enfilant-se per les parets… Els vaig proposar que enganxessin gomets al terra del passadís enlloc de fer-ho en un paper acotat com és habitual.
La idea els va atrapar de seguida, però tan bon punt varen començar, em vaig adonar que si espaiaven els gomets sense pretendre fer cap dibuix, podríem convertir el passadís en un joc gegant per practicar colors i formes i calmar les seves ànsies de moviment. Com una mena d'”Enredos” o “Twister” amb el que els nens haguéssin de fer grans salts i passes gegants mantinguent l’equilibri per anar a trepitjar el gomet amb la forma o el color que els demanava.

Vaig explicar al gran que havia d’enganxar els gomets ben separats els uns dels altres i fer el recorregut del passadís escampant els gomets per tipus, és a dir, primer un trajecte amb blaus, després un amb verds, després un amb vermells i per últim un amb grocs, intercal.lant les formes dels gomets de cada color. I se’n va sortir força bé.

gomets a terra 04

Aleshores, el joc va començar. Em vaig asseure a una punta del passadís i els vaig dir que es quedessin a l’altra punta fins que els digués què havien de fer.

“Ara, veniu cap a mi, trepitjant només els gomets triangles”- els vaig dir. I el gran, separant les cames tant com podia per arribar d’un gomet triangle a un altre, ajudant-se amb els braços per mantenir l’equilibri o recolzant-se a la paret, ho feia prou bé. El petit, tot darrera del germà, imitava els seus moviments sense tenir clar què passava: feia molt de riure…
“Ara, fent salts de gomet blau a gomet blau!” I així ho va fer entre rialles. Es notava que la proposta responia a la seva necessitat de moviment… “Ara, fent salts amb els peus junts”…

El petit, el tema dels colors el portava millor que el de les formes, i en va fer algunes de seguides, però la distància entre gomets feia que hagués de caminar entre ells per anar d’un a l’altre, i aviat es va cansar. El que es va dedicar a fer va ser a córrer darrera el germà, a imitar-lo amb els moviments de braços i a venir a abraçar-me cada vegada que arribava al meu costat del passadís. El gran aviat va reclamar també les seves abraçades al final de cada ruta i el joc es va convertir en corredisses enriolades amunt i avall del passadís  i amb abraçades finals.

gomets a terra 01Després de mitja hora ben bona de creuar i recreuar el passadís, els nens estaven esgotats de córrer i riure, de manera que varen anar a buscar repòs a la sala de jocs. Havíem practicat, sense adonar-nos-en, colors, formes, comprensió oral, exercici físic, equilibri, rialles i abraçades. Missió més que acomplerta!

Com que si es frega el terra amb cura, els gomets no es desenganxen fàcilment, s’hi varen estar ben bé uns deu dies, convidant-nos a jugar força vegades que passàvem per allà. No es pot negar que va ser una bona idea per cansar als nens quan el temps impedeix sortir! Segur que aquesta tardor i aquest hivern, ho tornarem a repetir.

Esprai ambientador anti monstres

esprai ambientador anti monstres 01

Fa unes setmanes el meu gran va començar a tenir malsons a les nits. Ens trencava el cor veure com romancejava al sofà i s’inventava mil i una excuses per no anar a dormir sense reconèixer que tenia por: aranyes, esquelets, fantasmes, monstres, trens que l’aixafen… l’espantaven i el feien despertar-se cridant-nos més d’una nit.

esprai ambientador anti monstres 02

Preocupada, vaig voler ajudar-lo fabricant un esprai mata monstres amb ell, a veure si això el tranquil.litzava. El vespre que vaig tenir la idea, em vaig asseure a la taula i em vaig posar a rumiar com fer el dibuix i la recepta perquè el trobés l’endemà. Un senzill pergamí d’aire antic podia ajudar-lo a que cregués que la recepta és d’un antiga poció màgica, reforçat per uns modestos dibuixos d’un fantasma i un esquelet fugint d’un vaporitzador d’esprai.

esprai ambientador anti monstres 03

Vaig recordar que fa temps havia llegit en algun lloc com fer ambientadors ecològics i no eren altra cosa que una dissolució d’herbes aromàtiques i algunes escorces posades en un vaporitzador. I vaig decidir partir d’aquesta idea. Com que ho vaporitzariem per l’habitació per protegir-la de monstres, no volia que tingués cap tipus d’oli ni de líquid que pogués tacar la roba, de manera que vaig decidir fer servir només aigua calenta, herbes aromàtiques i un xic de suc de llimona.

Les herbes les vaig triar de les que tenia per casa d’altres activitats que hem fet amb els nens: un xic d’espígol dels ambientadors fets amb mitjons de bebè,  unes fulles d’eucaliptus que ens queden de visitar les escultures del Parc Art, un xic de romaní que teniem de la tardor passada quan vàrem anar a descobrir el bosc i vàrem recollir mostres i experimentar amb elles, i un xic d’alfàbrega que, malhauradament va haver de ser de pot.

esprai ambientador anti monstres 04

L’endemà, en quan es varen llevar els nens, vaig provar sort. I va colar totalment. No només li va encantar el dibuix de la recepta, si no que va insistir a llegir-la ell mateix i a fer-la immediatament. Va reconèixer totes les lletres, va entendre què volien dir els dibuixos de les culleres, les quantitats i els conceptes d’instruccions i d’esprai mata monstres. Mentre l’elaboràvem, va llegir, comptar, mesurar, remenar, ajudar a passar per un embut… Un munt d’activitats interessants!

esprai ambientador anti monstres 07

Les quantitats són totalment inventades. Com que volia que el meu gran fos el màxim d’autònom en la lectura i interpretació de la recepta, vaig fer servir només els números 1, 2 i 3, que són els que els mestres de P3 ens han demanat als pares que repassem amb els nens aquest estiu.

El petit, com sempre, participava alegrement en tot el que li demanàvem. Sempre orgullòs de poder fer el que fa el germà gran. Va ser l’encarregat de mesurar algunes culleradetes d’espígol i de posar el brillant toc màgic que ha de tenir tota poció: la purpurina, que li encanta. Si fos per ell, no pararia de posar-ne per tot arreu.

esprai ambientador anti monstres 05

Doncs bé, aquesta poció màgica anti monstres ha estat tot un èxit perquè ni una sola de les nits que ha dormit des de que l’hem fabricat ha tingut malsons. Li he explicat que no n’hi ha de monstres i que són als seus somnis i que per tant són de mentida, però que per si de cas algun fos massa pesat, no li podria fer res perquè l’esprai no els deixaria acostar-se ni a ell ni al seu germà, ja que en sentir l’olor marxarien espantats. I que, a més, com que funciona com a escut protector, encara que s’acostessin no els podrien fer res de res. Estan totalment salvats!

esprai ambientador anti monstres 06

Encara no em crec el bon resultat que està tinguent aquest esprai! A part que deixa un aroma fresc, agradable i relaxant a l’habitació. Encara que no tingueu malsons, creieu que val la pena provar-lo, això sí, l’haureu de colar perquè si no, embussa el vaporitzador!

 

[Actualització del 24 de setembre del 2013]

He constatat amb il.lusió que la recepta del nostre esprai mata-monstres ha ajudat a més d’una família a dormir millor a les nits i em sento molt afortunada d’haver pogut aportar el meu gra de sorra al seu benestar.

Si fins i tot l’Olga del blog Petits Grans Artistes ha fet una variant de la notra recepta i l’ha il.lustrat de manera fantàstica. A més, ha preparat un recull de contes antipors. Si voleu llegir com ho ha fet, cliqueu aquest enllaç d’aquí. Us recomano també, ja que hi aneu, una passejada pel seu blog: és fantàstic i bull de creativitat. M’encanta!

El nostre forn solar: com contruir-lo

com fer un forn solar 01Doncs sí, hem construït un forn solar que ens serveix per experimentar amb els nens. Des de que vàrem congelar i posar al microones les perles d’aigua i vàrem observar com canvien les substàncies a diferents temperatures, que portava de cap construir-ne un per afegir encant a tot el que anem provant d’escalfar des d’aleshores, però és clar, per estrenar-lo haviem d’esperar a l’estiu perquè el sol fos prou fort i aquest any ens ha fet esperar bastant…

En aquesta entrada us explicaré com hem fet el nostre forn solar i com ens ha sortit la primera prova, més endavant ja continuarem explicant-vos el que tenim previst fer amb ell:


com fer un forn solar 06Materials que calen per fer el nostre forn solar
:

  • una capsa de cartró gruixut amb tapa
  • plaques de porexpan
  • un ganivet esmolat (per tallar el porexpan)
  • cola blanca
  • pinzell per la cola
  • safata per la cola
  • pistola de cola calenta o silicona (preferible) o cinta americana bona (de ferreteria)
  • tisores
  • cúter
  • vidre de mida aproximada a la tapa de la capsa (jo vaig agafar un portafotos que no utilitzava)
  • una safata d’alumini de les de cuinar
  • paper d’alumini

com fer un forn solar 04

Passos a seguir per construir-lo:

  1. Encola les làmines de pòrexpan a totes les parets interiors de la capsa excepte a la tapa (això serveix perquè la calor de l’interior de la capsa no s’escapi i es pugui aprofitar tota). Si queda algun raconet per omplir, podeu posar-hi uns folis plegats, ja que he trobat algun model de forn solar en el que l’aïllant utilitzat són boletes de paper de diari.
  2. Posa el vidre sobre la tapa de la capsa i dibuixa el seu contorn. Talla amb el cúter els dos costats curts i un dels dos llargs un centímetre més endins de la marca del tamany del vidre. La tapa ha de quedar amb una finestreta més petita que el vidre i que es pugui aixecar.
  3. Clava el vidre preferiblement amb la pistola de silicona o de cola calenta per la part de dins de la tapa de cartró (si no en tens, pots clavar-la amb cinta americana, però a altes temperatures es pot desenganxar).
  4. Folra la cara interna de la finestra mòbil de la tapa amb paper d’alumini de manera que la superfície més reflectant sigui la que quedi a la vista.
  5. Posa dins la capsa una safata d’alumini de les de cuinar.
  6. Cal buscar un pal o algun element que ajudi a mantenir la finestreta de la tapa aixecada mentre funcioni el forn.
  7. Folrar o decorar l’exterior.

com fer un forn solar 03

com fer un forn solar 02

Com funciona?

Cal posar la capsa al sol i orientar-la de manera que la finestrella retallada a la tapa reflecteixi els rajos solars cap a l’interior del forn a través del vidre de la tapa.  La safata d’alumini ajuda a repartir els rajos de sol per tot l’interior, mentre que el porexpan impedeix que s’escapin a través del cartró de la capsa.

com fer un forn solar 05

La nostra primera prova

La primera vegada que l’hem provat ha estat justament un dia que fa núvol i suposem que per això ens hem quedat amb mig menú sense coure. Dins la safata d’alumini n’hi hem posat dues de més petites: una amb un ou i l’altra amb crispetes. La temperatura que ha agafat el nostre fornet en un dia núvol ha estat suficient per coure l’ou però no per fer esclatar les crispetes.

Als nens els ha agradat molt veure l’ou com ha canviat en posar-lo al forn  i deixar-lo una estona al sol. A més, el vidre facilita l’observació dels diferents punts del procés. Vaticino que serà una gran eina per fer les nostres barreges i els nostres experiments estivals, ja que té molt més encant i genera molt més suspens posar els pots a coure al nostre forn i vigilar el procés que no pas tenir-lo uns segons al microones i que ràpidament tot estigui llest.

Us anirem informant.

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Colorants i roba blanca

colorants i roba blanca 03Aquest títol, que de primer cop d’ull pot pertànyer a qualsevol fòrum de consultes de la llar, no és res més que una proposta d’activitats ben fàcils de fer amb nens, gens perilloses i força atraients a la vista.

Amb el canvi d’armari de fa unes setmanes, vaig trobar uns texans blancs vells de l’estiu passat que estaven malmesos i que devia endreçar per error i de seguida vaig voler aprofitar-los per fer activitats amb els nens. En vaig tallar dos requadres ben grans de la part alta de la cuixa, aprofitant-ne el davant i el darrera, malgrat hi quedi la costura al mig. De la part més estreta del texà en vaig fer tires d’un dit i mig d’ample per aproximadament un pam de llarg i les vaig reservar.

colorants i roba blanca 01

colorants i roba blanca 02Vaig utilitzar els requadres perquè els nens hi poguéssin pintar al damunt amb pipetes de colorant. Al meu gran li encanta! Totes les activitats que inclouen l’ús de pipetes li agraden moltíssim i s’hi passa estona. Al petit, però, al cap d’una estona li cal ajuda i sovint acaba treballant amb els dits o amb les mans senceres…

Fins aquell dia, haviem pintat amb paper normal, paper vegetal, paper d’aquarel·la, o d’eixugar mans perquè provessin de pintar en suports de diferents graus d’absorció, però descobrir el texà blanc per a pintar-hi va ser genial! Els va agradar veure com l’aigua tintada de colorant s’anava escampant per la superfície del retall. Deixaven anar gotes i aquestes semblava que creixien davant els seus ulls com per art de màgia: esquitxos, acumulacions, cercles grans, petits, pipetes buides, ditades… Cadascun dels meus petits prínceps va anar decorant la roba amb el seu estil. Després, ho vàrem deixar assecar i quan ens hagim cansat de mirar-los, aniran directe a la rentadora i a tornar a començar!

Amb les tires de texà, vaig voler fer un parell d’activitats  que serveixen per il·lustrar dos conceptes diferents: l’absorció de líquids i la formació dels colors.

colorants i roba blanca 04

Vaig arrenglerar damunt la taula sis safates i vaig proporcionar al meu gran tres ampolles d’aigua amb colorant alimentari dels tres colors bàsics dissolts: el blau, el vermell i el groc. A les tres primeres hi va desar els colors purs, mentre que a les tres darreres hi va fer les combinacions pertinets per aconseguir el taronja, el verd i el lila.

Una vegada repartits els colors, va situar a cada safata un xic més de la meitat d’una tira de roba blanca per anar veient com l’aigua colorejada puja per la roba fins al final de la tira. La blava semblava que era la primera de la cursa…

A continuació, li vaig dir que posés tires de través de manera que un extrem quedés en remull en una safata i l’altre a la del costat amb un altre color. L’objectiu era veure com es barrejaven els dos colors en entrar en contacte i que pogués veure, una vegada més, i d’una manera diferent, com els colors secundaris es formen a partir de la combinació dels primaris.

colorants i roba blanca 05

Mentre esperàvem que les tires absorbissin l’aigua, li vaig proporcionar paper per pintar amb els dits i de seguida es va animar a provar-ho. Va anar traçant línies i combinant colors fins a crear difuminacions precioses. Penso que fins i tot ell es va sorprendre del resultat obtingut!

El petit, que havia estat durant tota l’activitat amb el pare, en quan el gran va deixar de pintar i el vàrem deixar acostar-se a les tauletes, es va llançar a les safates. Sabíem que en quan s’hi acostés el petit, l’activitat s’hauria acabat, perquè darrerament li encanta picar per tot arreu i amb tots els estris que pot trobar. I així va ser. Primer hi va sucar els dits i va anar a pintar el paper, però de seguida es va emocionar i va començar a fer-ho amb la mà plana i a tota velocitat. Aviat va oblidar el paper i va acabar xipollejant com si estigués a la banyera mentre reia com un boig: paret, nevera, porta i terra varen quedar esquitxadíssims. Sort que només era aigua amb colorant i amb una baieta es pot treure!

colorants i roba blanca 06Una vegada recollit l’estropici, amb el gran vàrem anar traient les tires de roba tintades amb colorant i les vàrem anar estenent damunt una safata recoberta amb rotlle de cuina mentre comentàvem els colors que en sortien i com s’havien anat difuminant i barrejant entre ells. No sé què en farem d’aquestes tires, però el meu gran diu que les vol a la seva habitació. Alguna idea se’ns acudirà per exposar-les.

Sabons d’espígol

sabons espígol 01Recordeu que per Sant Joan vàrem recollir flors d’espígol, vàrem jugar amb elles i en vàrem fer sacs d’olor per armaris aprofitant mitjons de bebé que ja anaven petits? Ho vaig explicar al post “Mitjonets d’espígol“. Doncs bé, avui us explicaré el que hem fet amb altres flors d’espígol que ens varen sobrar.

sabons espígol 02 morterEn primer lloc, a finals d’estiu, en vàrem fer oli d’espígol. Es pot fer servir per massatges relaxants o posar-ne un raig a l’aigua de la banyera perquè els nens puguin agafar el son més ràpid. El procediment per a fer-ne és senzill i va permetre als nens participar en la seva elaboració i practicar habilitats que no estan acostumats a treballar. D’entrada, amb el meu gran, vàrem anar posant grapadets de flors d’espígol en una mà de morter i els vàrem anar aixafant. Les flors aixafades les posàvem dins un pot de vidre. Per aixafar amb força les flors i girar la mà de morter al mateix temps cal concentració, igual que per omplir el pot sense que en caiguin. Vàrem estar treballant en equip una bona estona, mentre el petit jugava a remenar flors en una safata!

El pot hauria de ser preferiblement de vidre fosc i amb tap de rosca ample, però com que nosaltres no en vàrem trobar cap d’aquestes característiques, vàrem agafar un pot de conserva de vidre blanc i el vàrem folrar amb un parell de voltes de paper de cel.lofana perquè no hi passés la llum.

sabons espígol 04Una vegada el pot va estar ple de flors aixafades a tres quartes parts de la seva capacitat, vàrem cobrir-les amb oli d’ametlles, ho vàrem remenar tot i el vàrem tapar. L’endemà, vàrem obrir el pot i vàrem afegir oli d’ametlles perquè les flors s’havien begut el que hi haviem posat. Vàrem tornar a remenar i ho vàrem desar en un armari un mínim de vint dies, tinguent cura de sacsejar bé i girar el pot cada dia perquè l’oli natural de les flors es barregés amb el d’ametlles.

sabons espígol 05Quan ja varen passar els dies de maceració, vàrem filtrar l’oli posant un cotonet dins la canya d’un embut perquè s’escoli l’oli i no les flors i el vàrem posar dins una ampolla de vidre. Ja teníem l’oli d’espígol fet i la veritat és que fa molta olor. El nostre gran reconeix perfectament l’ampolla i li encanta olorar-la.
Fa prop d’un mes vàrem decidir fer-ne agafar un xic de l’oli d’espígol per fer-ne sabons per rentar mans. La recepta també és molt senzilla. Cal un motlle, una pastilla de sabó de glicerina, un tassó de ceràmica o vidre perquè pugui anar al microones, estris per remenar, recipients més petits per fer la barreja amb els colorants i oli d’espígol o de qualsevol altra essència que volgueu.

sabons espígol 06

El primer pas és fondre el sabó de glicerina al microones. Per això cal tallar-lo a bocinets i posar-lo a màxima potència de minut a minut perquè no es cremi. Cada vegada anirem obrint la porta i barrejant per què la temperatura s’uniformitzi, i si cal, fondrem un minutet més. Després, repartirem la barreja en pots més petits per posar-hi l’essència i el colorant que volguem. Si es fa servir colorant líquid, no se n’hi ha de posar gaire perquè entre l’essència i el colorant potser aigualiríem massa el sabó i no solidificaria bé. Barregem bé els components i els posem en motlles perquè endureixin. Omplir-los va ser tota una aventura per al meu gran: com que és calent, cal fer servir eines i com que per omplir els forats cal precisió i rapidesa perquè no solidifiqui, va optar per omplir tota la glaçonera indiscriminadament. Vaig salvar la situació com vaig poder però els colors es varen barrejar.

sabons espígol 08Nosaltres hem triat aquests motlles de glaçons en forma de calavera i tibies de pirates. No és que quedin preciosos pel meu gust, però al meu gran li encanta haver fet una activitat amb un resultat tant dins les seves preferències actuals. A més, amb l’oli d’ametlles perfumat, els sabonets ens han sortit aromàtics i un xic hidratants. Quan poguem, en farem més, perfeccionarem la tècnica i en farem per regalar!

Previous Older Entries