Construccions XXL o com s’espavilen els nens per muntar mobles

construccions XXL 01Desde fa un parell d’anys, el mes de gener acostumem a reubicar mobiliari de casa per fer espai a les joguines de “nens grans”, carregades de peces petites i accessoris diminuts, que el Tió i els Reis ens han deixat. I amb aquests mobles tan senzills de safates lleugeres i intercanviables hem trobat la solució, ja que, muntades una sobre l’altra, formen una columna fantàstica que ens permet anar fent rotació de joguines cada vegada que ens convé.

Doncs bé, el gener passat vaig proposar els nens de muntar-se ells mateixos els mobles que volíem instal.lar a casa i varen estar encantats. Tenen una magnífica caixa d’eines per jugar a fer de Bob el Manetes i aquesta era una oportunitat daurada per practicar amb elles i amb algunes de les eines de veritat.

El primer dia varen muntar un moble de color negre i jo, asseguda al terra de la cuina, els anava donant instruccions per ajudar-los. Els vaig indicar les eines i suggerint els canvis d’orientació de les fustes per evitar cops innecessaris. I ho varen fer molt bé. Al final, quan calia collar fort les guies amb un tornavís els vaig ajudar perquè els faltava força però la resta ho varen fer sols.

construccions XXL 02L’endemà els vaig proposar un altre repte: muntar un altre moble de color blanc però sense que jo els donés cap instrucció. Si es rendien, em podien demanar ajuda, però els vaig dir que estava segura que ho aconseguirien sols. I els va encantar la idea: es sentien tan grans i importants fent les feines que fem els “papes” a casa!

Varen “llegir” les instruccions i es varen organitzar, varen fer tots els passos que calia i en cap moment varen improvisar. Us heu fixat com s’arriben a assemblar les instruccions d’Ikea a les de Lego? Doncs s’ho varen passar pipa! Les maxi-peces dels mobles varen fer que haguessin de rumiar de valent per moure les fustes, girar-les i posicionar-les com calia per muntar-les amb els seus bracets petits. Varen pensar un munt. El gran dirigia l’empresa amb molt bon criteri… Es varen ajudar moltíssim, varen decidir la millor solució als entrebancs que varen sorgir, varen provar eines diverses per a cada ocasió i tot, amb un veritable esperit d’equip ja que tenien un objectiu comú: muntar els mobles de les seves joguines.

construccions XXL 03Quan ja semblava que es rendien perquè no teien prou força per acabar de collar els cargols, va arribar el seu salvador: el pare, que els va oferir un tornavís elèctric i els el va ensenyar a fer funcionar. Va ser l’estrella de la festa! Era un plaer veure els tres caps de pare i fills treballant frec a frec… i ben contents! No varen parar fins acabar de collar ben fort tots els cargols, ni tan sols quan el petit es va enfilar a cavall de l’esquena dels seu pare per veure-ho tot millor, i és clar, per fer un xic la punyeta…

Varen tardar una hora i mitja ben bona a muntar el moble tot sols, un moble que jo hagués muntat en menys de 20 minuts… però s’ho varen passar tant bé i estaven tant orgullosos de la seva feina que em va semblar un temps molt ben invertit. L’endemà vàrem muntar el tercer moble que ens calia per completar l’habitació dels nens. Tot un festival del bricolatge en família!

Si us ve de gust, us convido a veure el següent vídeo del procés!

 

Gener 2015: 5 anys/ 3 anys i 5 mesos

 

Anuncis

Proposta exprés 13: Ves al parc amb lupes i filtres

proposta exprés 13 manetesicosetes

Juliol és des de fa un parell d’anys el mes de les retrobades amb altres mares i nens als que no tenim l’oportunitat de veure durant el curs escolar. I per a que no es faci feixuc per als nens, el que solem fer és quedar en algun parc. Una vegada esgotades les opcions que els gronxadors ofereixen, solo portar alguna sorpresa a la bossa per entretenir-los una estoneta més.

La fotografia que ilustra l’entrada és la del dia que els vaig sorprendre amb lupes, filtres i una lupa recipient que els va permetre caçar marietes i observar-les detingudament (vegeu la Proposta exprés num.12). Fins i tot el fill gran de la meva amiga, de dotze anys, es va interessar per aquesta nova òptica que les lupes i els filtres li oferien sobre el seu entorn. No cal dir que els més petits estaven entusiasmats. Des d’aleshores, és molt freqüent que en porti a la bossa: mai no se sap què podem descobrir utilitzan-los en una senzilla passejada!

Amb aquesta fotografia vull reemprendre les Propostes Exprés de l’estiu passat. Si us ve de gust, aneu passant per la categoria de la barra lateral dreta del blog i així les podreu repassar totes. Si cliqueu AQUÍ podreu anar directament a la presentació de la categoria.

Juliol 2013: 3 anys i mig / 1 any i 10 mesos

Imatge

Carxofes per explorar i crear

carxofes 01Feia molt de temps que a casa no hi entraven carxofes, fins que un dia em va agafar la rampellada. Se’m va acudir que els nens no n’havien vist mai i que explorar-les segurament els aportaria estímuls nous. I així va ser.

carxofes 04carxofes 02Vaig treure unes quantes fulletes lletges i em vaig asseure a les tauletes de joc disposada a preparar el meu dinar ben a prop d’ells per tal d’encurosir-los amb la nova verdura, com tantes vegades acostumo a fer. Vaig desar unes quantes carxofes a una safata gran i vaig començar a desfullar-ne una. Immediatament es varen acostar a fer el tafaner. El gran no va mostrar massa interès, ja que per ell, manipular les fulles no constituïa cap repte, però en canvi el petit, que sempre vol fer el mateix que el gran, s’hi va entestar de ple. Les seves manetes estiraven les fulles amb molta afició i quan sentia el “clec” que delatava que una fulla es desprenia es posava content i s’afanyava a posar-la al pilonet que jo ja estava fent.

carxofes 06carxofes 03Va examinar les carxofes per totes bandes: el tronc, les fulles exteriors més dures, les interiors més tendres, blanques i petites i, veient que jo en rosegava una punteta, ell va voler fer el mateix i com que no li va agradar, la va escopir.

Una vegada tretes les fulles dures, vaig partir totes les carxofes per la meitat i els vaig ensenyar la curiosa forma que tenen i que estan plenes de pèls. Després d’entaforar-hi el dit per comprovar-ho, vaig anar treient els pèls amargs i els vaig apilonar. A tots dos els va agradar apretar i remenar el pilonet de pèls per satisfer la seva curiositat. Aleshores, els vaig posar dins un pot amb aigua i els vaig dir que es fixessin bé en el color que tenia perquè aviat canviaria i es tornaria tot marró. Els va fer gràcia això del canvi de color, com el dia que varen descobrir el color de la col lombarda, entrada enllaçada a sota.

carxofes 09carxofes 07Quan tot va estar recollit, vaig seleccionar una trentena de fulles boniques i en vaig posar unes quantes damunt les tauletes en forma de flors amb un parell de bols de colors per si volien fer alguna composició amb elles. I aquí el gran s’hi va apuntar entusiasmat. Va anar afegint fulles al voltant del bol per formar una flor, i a partir d’aquí va començar a crear motius florals inventats. Unia les flors que havia fet jo amb la seva utilitzant un caminet de fulles de carxofa, feia noves composicions, posava i treia les fulles per veure com quedava millor…

carxofes 08carxofes 10A poc a poc, va anar incorporant elements de la safata de tresors naturals que tenim per crear i va començar a fer composicions allunyades de l’aspecte floral-primaveral del començament. A les imatges podem veure unes casetes bessones amb xemeneia i fum. El gran, en aquesta part s’ho va passar pipa i es va deixar d’anar moltíssim explicant-me el que volia fer. Per mi va ser molt interessant veure com tenia una idea i buscava entre els materials de casa el que li calia per realitzar-la, com “emprovava” diversos elements i al final decidia què quedava millor al seu parer. I a més a més, m’ho explicava tot! Un procés fantàstic que he tingut la sort de presenciar…

carxofes 01bLa proposta va estar sobre les tauletes fins l’endemà a mig matí, quan les fulles ja començaven a estar deteriorades. Al llarg del dia, els nens es varen anar acostant a jugar amb elles diverses vegades, algunes s’hi quedaven, altres, només s’ho miraven i recolocaven alguna fulleta.

carxofes 13Per acabar, vaig preparar un paper i els vaig ensenyar el pot amb els pèls de les carxofes que havien canviat de color i tenyit l’aigua. Els vaig donar una forquilla per si volien pintar amb aquella aigua de carxofes però la proposta no va tenir gaire èxit, ja que, després de descobrir el canvi de color, no els va venir de gust pintar gaire estona, varen omplir un paper entre els dos i prou. També tenia en ment estampar amb els troncs de les carxofes que havia reservat en una bossa de plàstic, però no va poder ser ja que dins la bossa es varen florir. Haurem d’esperar a fer-ho en una altra ocasió. Tinc entès que si es parteix una carxofa a un parell de dits del tronc, amb la secció resultant es poden aconseguir motllos per estampar roses amb molta facilitat… Mirarem de fer-ho aviat.

carxofes 11          Explorar aliments és una manera de descobrir com està format el món que envolta els nens; estimular tots els sentits, ja que es poden gaudir d’olors, colors i textures molt variades; remenar, estirar i practicar habilitats manuals i anar adquirint força als dits, necessària per a iniciar l’escriptura. A casa ho fem sovint i ara que ja són més grandets, també mirem de crear d’alguna manera o altra amb les clofolles i altres restes que ens queden. Penso que és una manera bonica d’experimentar, trobar noves utilitats al que ens envolta, treballar la creativitat, connectar idees aparentment dispars i gaudir dels petits moments del dia a dia.

Abril 2014 – 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

carxofes 01cAltres entrades en les que descobrim, manipulem o creem amb aliments o elements naturals:

Fulles perforades per a un collage de tardor

fulles naurals perforades per a fer un quadre 01Malgrat per tot arreu ja hi ha senyals del Nadal que arriba, el paisatge que veiem al nostre voltant encara ens diu que estem a la tardor. Desenes de fulles de tornassolats vermells, ocres i marrons, encatifen les voreres i a vegades és difícil contenir-se de recollir-ne unes quantes… Encara és tardor. I aquesta tardor tan bonica i curta que hem tingut aquest any, també es mereix un comiat ben digne…

fulles naurals perforades per a fer un quadre 04Aquesta activitat que presentem avui l’hem dut a terme força dies al llarg de tota l’estació, ja que retallar i perforar són activitats que encanten als nens. Sovint hem tingut a la sala, una tauleta amb fulles, tisores i troquels, amb els que a vegades en feiem collages diversos i a vegades manipulavem pel pur plaer de manipular, sense objectiu final.

Per a fer aquesta composició, només ha calgut retallar dues siluetes d’arbre en un foli marró i clavar-los en dos fulls grocs en els que els nens han escampat siluetes de fulles per representar la tardor. I com que durant la tardor les fulles estan per tot arreu, no només a les branques dels arbres, han creat lliurement.

fulles naurals perforades per a fer un quadre 05

fulles naurals perforades per a fer un quadre 08

Foradar les fulles ha estat molt atraient per ells, però molt complicat, perquè les primeres que havíem recollit, malgrat tenir una preciosa gamma de vermells, estaven molt cargolades i això dificultava la introducció a la perforadora, cosa que vàrem solucionar en sessions posteriors canviant les fulles que teníem per altres de més grans. També és imortant anar substituint les fulles a mesura que es vagin assecant perquè així no s’esmicolen en manipular-les.

Agafar els perfils troquelats també ha estat una feina de precisió ja que el tamany és tant petit que dificulta l’execució del collage, però el gran, amb paciència ho ha anat aconseguint. El petit, després d’intentar-ho, s’ha decantat per utilitzar trossos esmicolats de fulles amb un tamany més adient als seus ditets.

fulles naurals perforades per a fer un quadre 07

fulles naurals perforades per a fer un quadre 11

I per últim, posar cola i clavar les fulletes al paper, també ha estat entretingut. Ho han provat de diverses maneres i al final han pogut descobrir que si posen la cola al paper i després hi posen les fulles, el procés es simplifica moltíssim, malgrat després el paper estigui excessivament enganxós per zones sense decorar.

fulles naurals perforades per a fer un quadre 06En definitiva, que hem estat durant unes quantes sessions amb fulles, tisores i troquels per la sala però el desordre d’aquesta proposta intermitent i continuada ens ha permès viure  i gaudir d’una manera més intensa d’aquesta estació tant poètica i bonica, observar i manipular els diferents tipus de fulla que hi ha i crear un bonic record amb elles.

Mil cares divertides

mil cares divertides 01fRecordeu el Llibre de cares que vaig fer per als meus petits aquest Sant Jordi passat? Doncs, els fulls del llibret original els vaig guardar i ens ha servit per fer un munt de cares divertides amb elements de la natura o pintades amb retoladors.

mil cares divertides 01zEl primer dia que vaig treure aquestes pàgines plastificades, va ser a la sobretaula d’un dels nostres dies de pícnic. Com que havíem, com és costum nostre, fet un recorregut per la zona buscant tresors i observant-los detingudament, només vaig haver de desar les cares buides d’expressió damunt la pedra en què havíem dinat i posar al costat la capsa amb el que havíem recollit… El joc està servit si se’ls esperona amb frases del tipus: “Pobrets… No tenen cara… I si busquem ulls, nas i boca a la capsa i els en posem?”. La curiositat i ganes de provar els pot. I m’encanta!

mil cares divertides 01cA casa, també n’hem fet una variant: pintar les cares amb retoladors de pissarra blanca. Només cal tenir tovalloletes humides a mà per anar esborrant els dibuixos abans no es sequi massa aviat la tinta i costi d’esborrar.

mil cares divertides 01bmil cares divertides 07A part de l’exercici de creativitat que es fa en configurar el rostre dels personatges i de practicar el dibuix, amb el gran, és una excusa per parlar d’emocions: “El pirata està enfadat perquè el seu germà li ha agafat el cotxe”, “Avui estan tots contents”, “El mariner té por dels taurons”, de manera que, a més, donem l’entrada a diverses històries que esperonen la nostra imaginació…

mil cares divertides 08I amb el petit, és una excusa per practicar i reconèixer les parts de la cara i comparar-les amb les nostres, cosa que també va entenent quan practica amb el trencaclosques de cartró que vaig fer per al gran fa molt de temps, i que encara conservem força sencer.

mil cares divertides 01

Gomets a terra

gomets a terra 03

Estem tan acostumats a fer servir les coses com ens han dit que s’ha de fer, que costa molt sortir de les pautes establertes. És per això que m’obligo a mi mateixa a provar camins nous per proposar jocs als meus fills. I a vegades, estirant el fil de la primera idea, apareix una proposta interessant com aquesta que avui us explico. Fàcil i divertida.

gomets a terra 02

Un dia d’aquest estiu en què la pluja impedia qualsevol activitat exterior per tercer dia consecutiu, vaig pensar a fer una proposta de moviment als nens, ja que si no, em feia por que acabessin enfilant-se per les parets… Els vaig proposar que enganxessin gomets al terra del passadís enlloc de fer-ho en un paper acotat com és habitual.
La idea els va atrapar de seguida, però tan bon punt varen començar, em vaig adonar que si espaiaven els gomets sense pretendre fer cap dibuix, podríem convertir el passadís en un joc gegant per practicar colors i formes i calmar les seves ànsies de moviment. Com una mena d'”Enredos” o “Twister” amb el que els nens haguéssin de fer grans salts i passes gegants mantinguent l’equilibri per anar a trepitjar el gomet amb la forma o el color que els demanava.

Vaig explicar al gran que havia d’enganxar els gomets ben separats els uns dels altres i fer el recorregut del passadís escampant els gomets per tipus, és a dir, primer un trajecte amb blaus, després un amb verds, després un amb vermells i per últim un amb grocs, intercal.lant les formes dels gomets de cada color. I se’n va sortir força bé.

gomets a terra 04

Aleshores, el joc va començar. Em vaig asseure a una punta del passadís i els vaig dir que es quedessin a l’altra punta fins que els digués què havien de fer.

“Ara, veniu cap a mi, trepitjant només els gomets triangles”- els vaig dir. I el gran, separant les cames tant com podia per arribar d’un gomet triangle a un altre, ajudant-se amb els braços per mantenir l’equilibri o recolzant-se a la paret, ho feia prou bé. El petit, tot darrera del germà, imitava els seus moviments sense tenir clar què passava: feia molt de riure…
“Ara, fent salts de gomet blau a gomet blau!” I així ho va fer entre rialles. Es notava que la proposta responia a la seva necessitat de moviment… “Ara, fent salts amb els peus junts”…

El petit, el tema dels colors el portava millor que el de les formes, i en va fer algunes de seguides, però la distància entre gomets feia que hagués de caminar entre ells per anar d’un a l’altre, i aviat es va cansar. El que es va dedicar a fer va ser a córrer darrera el germà, a imitar-lo amb els moviments de braços i a venir a abraçar-me cada vegada que arribava al meu costat del passadís. El gran aviat va reclamar també les seves abraçades al final de cada ruta i el joc es va convertir en corredisses enriolades amunt i avall del passadís  i amb abraçades finals.

gomets a terra 01Després de mitja hora ben bona de creuar i recreuar el passadís, els nens estaven esgotats de córrer i riure, de manera que varen anar a buscar repòs a la sala de jocs. Havíem practicat, sense adonar-nos-en, colors, formes, comprensió oral, exercici físic, equilibri, rialles i abraçades. Missió més que acomplerta!

Com que si es frega el terra amb cura, els gomets no es desenganxen fàcilment, s’hi varen estar ben bé uns deu dies, convidant-nos a jugar força vegades que passàvem per allà. No es pot negar que va ser una bona idea per cansar als nens quan el temps impedeix sortir! Segur que aquesta tardor i aquest hivern, ho tornarem a repetir.

Esprai ambientador anti monstres

esprai ambientador anti monstres 01

Fa unes setmanes el meu gran va començar a tenir malsons a les nits. Ens trencava el cor veure com romancejava al sofà i s’inventava mil i una excuses per no anar a dormir sense reconèixer que tenia por: aranyes, esquelets, fantasmes, monstres, trens que l’aixafen… l’espantaven i el feien despertar-se cridant-nos més d’una nit.

esprai ambientador anti monstres 02

Preocupada, vaig voler ajudar-lo fabricant un esprai mata monstres amb ell, a veure si això el tranquil.litzava. El vespre que vaig tenir la idea, em vaig asseure a la taula i em vaig posar a rumiar com fer el dibuix i la recepta perquè el trobés l’endemà. Un senzill pergamí d’aire antic podia ajudar-lo a que cregués que la recepta és d’un antiga poció màgica, reforçat per uns modestos dibuixos d’un fantasma i un esquelet fugint d’un vaporitzador d’esprai.

esprai ambientador anti monstres 03

Vaig recordar que fa temps havia llegit en algun lloc com fer ambientadors ecològics i no eren altra cosa que una dissolució d’herbes aromàtiques i algunes escorces posades en un vaporitzador. I vaig decidir partir d’aquesta idea. Com que ho vaporitzariem per l’habitació per protegir-la de monstres, no volia que tingués cap tipus d’oli ni de líquid que pogués tacar la roba, de manera que vaig decidir fer servir només aigua calenta, herbes aromàtiques i un xic de suc de llimona.

Les herbes les vaig triar de les que tenia per casa d’altres activitats que hem fet amb els nens: un xic d’espígol dels ambientadors fets amb mitjons de bebè,  unes fulles d’eucaliptus que ens queden de visitar les escultures del Parc Art, un xic de romaní que teniem de la tardor passada quan vàrem anar a descobrir el bosc i vàrem recollir mostres i experimentar amb elles, i un xic d’alfàbrega que, malhauradament va haver de ser de pot.

esprai ambientador anti monstres 04

L’endemà, en quan es varen llevar els nens, vaig provar sort. I va colar totalment. No només li va encantar el dibuix de la recepta, si no que va insistir a llegir-la ell mateix i a fer-la immediatament. Va reconèixer totes les lletres, va entendre què volien dir els dibuixos de les culleres, les quantitats i els conceptes d’instruccions i d’esprai mata monstres. Mentre l’elaboràvem, va llegir, comptar, mesurar, remenar, ajudar a passar per un embut… Un munt d’activitats interessants!

esprai ambientador anti monstres 07

Les quantitats són totalment inventades. Com que volia que el meu gran fos el màxim d’autònom en la lectura i interpretació de la recepta, vaig fer servir només els números 1, 2 i 3, que són els que els mestres de P3 ens han demanat als pares que repassem amb els nens aquest estiu.

El petit, com sempre, participava alegrement en tot el que li demanàvem. Sempre orgullòs de poder fer el que fa el germà gran. Va ser l’encarregat de mesurar algunes culleradetes d’espígol i de posar el brillant toc màgic que ha de tenir tota poció: la purpurina, que li encanta. Si fos per ell, no pararia de posar-ne per tot arreu.

esprai ambientador anti monstres 05

Doncs bé, aquesta poció màgica anti monstres ha estat tot un èxit perquè ni una sola de les nits que ha dormit des de que l’hem fabricat ha tingut malsons. Li he explicat que no n’hi ha de monstres i que són als seus somnis i que per tant són de mentida, però que per si de cas algun fos massa pesat, no li podria fer res perquè l’esprai no els deixaria acostar-se ni a ell ni al seu germà, ja que en sentir l’olor marxarien espantats. I que, a més, com que funciona com a escut protector, encara que s’acostessin no els podrien fer res de res. Estan totalment salvats!

esprai ambientador anti monstres 06

Encara no em crec el bon resultat que està tinguent aquest esprai! A part que deixa un aroma fresc, agradable i relaxant a l’habitació. Encara que no tingueu malsons, creieu que val la pena provar-lo, això sí, l’haureu de colar perquè si no, embussa el vaporitzador!

 

[Actualització del 24 de setembre del 2013]

He constatat amb il.lusió que la recepta del nostre esprai mata-monstres ha ajudat a més d’una família a dormir millor a les nits i em sento molt afortunada d’haver pogut aportar el meu gra de sorra al seu benestar.

Si fins i tot l’Olga del blog Petits Grans Artistes ha fet una variant de la notra recepta i l’ha il.lustrat de manera fantàstica. A més, ha preparat un recull de contes antipors. Si voleu llegir com ho ha fet, cliqueu aquest enllaç d’aquí. Us recomano també, ja que hi aneu, una passejada pel seu blog: és fantàstic i bull de creativitat. M’encanta!

Previous Older Entries