Em va dir el meu petit emparat en la penombra nocturna d’aquesta darrera revetlla de sant Joan: “Té, mama, et regalo aquesta flor”.
Un gest delicat i amorós que força vegades ha fet collint alguna flor silvestre. El vaig somriure, acaronar i donar-li les gràcies…
Però just quan vaig disposar-me a olorar la seva fragància, tal com tinc costum de fer amb les flors que m’ofereix, em vaig adonar que m’havia regalat una cebeta explotada de terra!
Mentre observava les meves reaccions, lluïa un somriure burleta a la cara…
I jo no vaig poder fer més que rendir-me a la semblança dels dos objectes i a la trapelleria del meu bitxet petit…
Juny 2017: — / 5 anys i 10 mesos
