Molt bones festes i felicíssim 2015

felicitació nadal 2014 any 2015

Desde Manetesicosetes us desitgem moltíssimes felicitats en aquestes festes i al llarg de tot el 2015. Felicitats i il.lusió, curiositat, creativitat, comunicació, amor, imaginació i la capacitat de gaudir sense límits del present que la vida ens regala. Molts petons i abraçades i mil gràcies per estar al nostre costat. ❤ ❤ ❤

#Propostaexprés 19: Poseu animalets a la piscina

propostaexprés 19 manetesicosetes poseu animalets a la piscinaPoseu animalets a la piscina o a la banyera. Un espai petit on és difícil moure’s gaire, s’omple de vida si hi poses un zoològic a dins: lleons que mantenen converses pare-fill, girafes que aprenen a nedar, dinosaures que conviuen amb mones i óssos polars… El més important és que deixen via lliure a la imaginació i transformen i reinventen escenes de pel.lícules -adaptant-les al medi aquàtic-, s’expressen, utilitzen el llenguatge, pacten i es comuniquen lúdicament.

Si voleu veure més #propostesexprés us convidem a visitar el nostre tauler de Pinterest amb aquest nom, o a fer un passeig per la categoria de la barra lateral dreta.

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

proposta exprés 14 manetesicosetesTan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Mil cares divertides

mil cares divertides 01fRecordeu el Llibre de cares que vaig fer per als meus petits aquest Sant Jordi passat? Doncs, els fulls del llibret original els vaig guardar i ens ha servit per fer un munt de cares divertides amb elements de la natura o pintades amb retoladors.

mil cares divertides 01zEl primer dia que vaig treure aquestes pàgines plastificades, va ser a la sobretaula d’un dels nostres dies de pícnic. Com que havíem, com és costum nostre, fet un recorregut per la zona buscant tresors i observant-los detingudament, només vaig haver de desar les cares buides d’expressió damunt la pedra en què havíem dinat i posar al costat la capsa amb el que havíem recollit… El joc està servit si se’ls esperona amb frases del tipus: “Pobrets… No tenen cara… I si busquem ulls, nas i boca a la capsa i els en posem?”. La curiositat i ganes de provar els pot. I m’encanta!

mil cares divertides 01cA casa, també n’hem fet una variant: pintar les cares amb retoladors de pissarra blanca. Només cal tenir tovalloletes humides a mà per anar esborrant els dibuixos abans no es sequi massa aviat la tinta i costi d’esborrar.

mil cares divertides 01bmil cares divertides 07A part de l’exercici de creativitat que es fa en configurar el rostre dels personatges i de practicar el dibuix, amb el gran, és una excusa per parlar d’emocions: “El pirata està enfadat perquè el seu germà li ha agafat el cotxe”, “Avui estan tots contents”, “El mariner té por dels taurons”, de manera que, a més, donem l’entrada a diverses històries que esperonen la nostra imaginació…

mil cares divertides 08I amb el petit, és una excusa per practicar i reconèixer les parts de la cara i comparar-les amb les nostres, cosa que també va entenent quan practica amb el trencaclosques de cartró que vaig fer per al gran fa molt de temps, i que encara conservem força sencer.

mil cares divertides 01

Esprai ambientador anti monstres

esprai ambientador anti monstres 01

Fa unes setmanes el meu gran va començar a tenir malsons a les nits. Ens trencava el cor veure com romancejava al sofà i s’inventava mil i una excuses per no anar a dormir sense reconèixer que tenia por: aranyes, esquelets, fantasmes, monstres, trens que l’aixafen… l’espantaven i el feien despertar-se cridant-nos més d’una nit.

esprai ambientador anti monstres 02

Preocupada, vaig voler ajudar-lo fabricant un esprai mata monstres amb ell, a veure si això el tranquil.litzava. El vespre que vaig tenir la idea, em vaig asseure a la taula i em vaig posar a rumiar com fer el dibuix i la recepta perquè el trobés l’endemà. Un senzill pergamí d’aire antic podia ajudar-lo a que cregués que la recepta és d’un antiga poció màgica, reforçat per uns modestos dibuixos d’un fantasma i un esquelet fugint d’un vaporitzador d’esprai.

esprai ambientador anti monstres 03

Vaig recordar que fa temps havia llegit en algun lloc com fer ambientadors ecològics i no eren altra cosa que una dissolució d’herbes aromàtiques i algunes escorces posades en un vaporitzador. I vaig decidir partir d’aquesta idea. Com que ho vaporitzariem per l’habitació per protegir-la de monstres, no volia que tingués cap tipus d’oli ni de líquid que pogués tacar la roba, de manera que vaig decidir fer servir només aigua calenta, herbes aromàtiques i un xic de suc de llimona.

Les herbes les vaig triar de les que tenia per casa d’altres activitats que hem fet amb els nens: un xic d’espígol dels ambientadors fets amb mitjons de bebè,  unes fulles d’eucaliptus que ens queden de visitar les escultures del Parc Art, un xic de romaní que teniem de la tardor passada quan vàrem anar a descobrir el bosc i vàrem recollir mostres i experimentar amb elles, i un xic d’alfàbrega que, malhauradament va haver de ser de pot.

esprai ambientador anti monstres 04

L’endemà, en quan es varen llevar els nens, vaig provar sort. I va colar totalment. No només li va encantar el dibuix de la recepta, si no que va insistir a llegir-la ell mateix i a fer-la immediatament. Va reconèixer totes les lletres, va entendre què volien dir els dibuixos de les culleres, les quantitats i els conceptes d’instruccions i d’esprai mata monstres. Mentre l’elaboràvem, va llegir, comptar, mesurar, remenar, ajudar a passar per un embut… Un munt d’activitats interessants!

esprai ambientador anti monstres 07

Les quantitats són totalment inventades. Com que volia que el meu gran fos el màxim d’autònom en la lectura i interpretació de la recepta, vaig fer servir només els números 1, 2 i 3, que són els que els mestres de P3 ens han demanat als pares que repassem amb els nens aquest estiu.

El petit, com sempre, participava alegrement en tot el que li demanàvem. Sempre orgullòs de poder fer el que fa el germà gran. Va ser l’encarregat de mesurar algunes culleradetes d’espígol i de posar el brillant toc màgic que ha de tenir tota poció: la purpurina, que li encanta. Si fos per ell, no pararia de posar-ne per tot arreu.

esprai ambientador anti monstres 05

Doncs bé, aquesta poció màgica anti monstres ha estat tot un èxit perquè ni una sola de les nits que ha dormit des de que l’hem fabricat ha tingut malsons. Li he explicat que no n’hi ha de monstres i que són als seus somnis i que per tant són de mentida, però que per si de cas algun fos massa pesat, no li podria fer res perquè l’esprai no els deixaria acostar-se ni a ell ni al seu germà, ja que en sentir l’olor marxarien espantats. I que, a més, com que funciona com a escut protector, encara que s’acostessin no els podrien fer res de res. Estan totalment salvats!

esprai ambientador anti monstres 06

Encara no em crec el bon resultat que està tinguent aquest esprai! A part que deixa un aroma fresc, agradable i relaxant a l’habitació. Encara que no tingueu malsons, creieu que val la pena provar-lo, això sí, l’haureu de colar perquè si no, embussa el vaporitzador!

 

[Actualització del 24 de setembre del 2013]

He constatat amb il.lusió que la recepta del nostre esprai mata-monstres ha ajudat a més d’una família a dormir millor a les nits i em sento molt afortunada d’haver pogut aportar el meu gra de sorra al seu benestar.

Si fins i tot l’Olga del blog Petits Grans Artistes ha fet una variant de la notra recepta i l’ha il.lustrat de manera fantàstica. A més, ha preparat un recull de contes antipors. Si voleu llegir com ho ha fet, cliqueu aquest enllaç d’aquí. Us recomano també, ja que hi aneu, una passejada pel seu blog: és fantàstic i bull de creativitat. M’encanta!

Tendresa a distància

Des de que m’he hagut d’incorporar a la feina, hi ha dos matins a la setmana que no puc veure els meus prínceps i no els puc ni abraçar, ni fer petons, ni parlar-los amb veu dolça, ni mirar-los als ulls, ni somriure’ls… i això em trenca el cor.

tendresa a distància 01

Què deuen pensar els petits quan es lleven i no em veuen? Malgrat la nit anterior els explico que l’endemà la mama no hi serà, que ha d’anar a treballar però que encara que no hi sigui, pensa en ells i els envia tot l’amor que té des d’on està, penso que em troben un xic a faltar. Malgrat sé que el pare els atén molt i molt bé, sento que els fallo una miqueta…

Pensant, pensant, vaig voler trobar una manera de ser als matins amb ells i que s’adonin que els envio amor i tendresa. Vaig dibuixar dos cors sobre cartolina vermella i hi vaig escriure MAMA en lletra de pal perquè el meu gran fos capaç de llegir-la. Els vaig retallar, plastificar i hi vaig passar una cinteta.

Al matí, abans de marxar de casa, els vaig posar un a cada llitet dels meus nens, els vaig acariciar i me’n vaig anar a la feina pensant en les reaccions que tindrien en veure’ls. Li vaig demanar al papa que els expliqués que aquells cors els havia posat la mama al matí abans de marxar a treballar i que ho havia fet perquè com que no els puc fer petons de bon dia, els poso aquest cor al llit perquè els estimo molt i perquè encara que no hi sigui, penso en ells.

tendresa a distància 02Quan a la tarda el pare em va explicar que el gran s’havia posat molt content en veure el cor i llegir que hi posava MAMA, i que, després d’explicar-li que l’havia posat jo perquè l’estimo molt, no es va separar del cor mentre el vestia, esmorzava, anava al wc i s’arreglava, em vaig emocionar. Em vaig emocionar perquè em vaig adonar que un petit cor de cartró com aquest, uneix dues persones en la distància.

El petit, s’ha adonat del significat del cor amb les repeticions, perquè li ensenyo el cor a la nit i li dic que l’endemà la mama li posarà al costat i l’acariciarà mentre dorm. Ara, ja no trobo el seu cor abandonat al llitet, si no que està, junt amb el del seu germà al sofà, senyal que ha entès una mica el que significa i que esmorza amb el cor agafat.

No puc evitar ser fora de casa alguns matins, però així em sento millor perquè sento que els dono amor i tendresa a distància, que d’alguna manera estic acompanyant-los malgrat no hi sóc físicament, que estem units cada matí i que ells ho saben…

Pintura sense límits

pintura sense límits 03El dia que vàrem jugar a fer dibuixos amb Simetries i a interpretar-los, una vegada acabada l’activitat, el petit es va acostar a la tauleta i va apropiar-se dels pinzells i de les safates amb pintures. Encara no tenia l’any i només havia pintat una vegada i de manera molt controlada. Des d’uns metres de distància, el gran i jo el vàrem deixar explorar sense intervenir…

Sort que era estiu i portàvem poca roba, perquè aquella petita llibertat exploradora es va convertir en una guerra de pintura sense límits!

Després de remenar els pinzells per veure com eren i tacar-se les mans, accidentalment en va caure un a terra, i veient que hi deixava marques, es va posar a pintar les rajoles fins que no va quedar més pintura al pinzell. Aleshores, va tornar a les safates i va agafar un altre pinzell i va començar a pintar els voltants de la safata, de la taula i va acabar novament a terra. Aquesta vegada, va agafar la safata directament i la va deixar a terra i va agafar la pintura amb les mans per continuar la feina.

En aquest punt, el meu gran no va aguantar més i va anar corrents cap al germanet i es va afegir a la nova experiència de pintar a terra, ja que, si la mama no renyava al petit per fer-ho, ell també podria fer-ho sense perill. Tenia clara consciència de transgredir una norma: les riallades i les mirades furtives que em feia el delataven.

pintura sense límits 01Jo estava plaent com a fotògrafa observadora però tenia el dubte de si podriem pintar alguna altra vegada de manera menys lliure des d’aleshores. Vaig pensar que ja ho solucionariem més endavant, perquè s’ho estàven passant tant bé tots dos junts que no volia aturar l’escena de l’un davant de l’altre pintant en equip.

La cosa no sé com es va complicar però de cop  i volta vaig veure que s’estaven pintant cames i braços l’un a l’altre entre rialles de complicitat, fins i tot semblava que tinguessin torns establerts. Al cap d’una estona, vaig deixar la càmera per salvar al petit de l’insistent pinzell del gran, perquè ja tenia part de la cara i de la roba pintada. El vaig netejar amb una tovalloleta i el vaig portar cap al meu costat i em va abraçar, tacant-me.

pintura sense límits 02Com que m’ho vaig agafar rient, el gran ho va interpretar com a una possibilitat més del joc i va venir a atacar-me a mi amb els seus pinzells. I aquí es va embolicar del tot. Tots tres vàrem jugar a pintar-nos a tots tres entre rialles. Només hi havia una norma: a la cara no.

Va guanyar el gran, ja que ens va pintar molt al petit i a mi, però de riure, vàrem riure tots molt. El petit rèia ben esverat gatejant per damunt les taques de pintura de terra i patinant-hi. I el gran, circulava a tota velocitat per l’espai buscant taques de terra amb suficient pintura per poder atacar-me a mi.

I us preguntarem com ho vàrem netejar? Doncs bé, en aquest punt he de dir que em va fer falta la inestimable ajuda del papa, ja que es va endur el petit cap a la banyera, mentre el gran i jo anàvem abaixant revolucions pintant-nos les cames l’un a l’altre. La textura i la fredor de la pintura sobre la pell és sensacional i relaxant i vaig aprofitar per explicar-li que ara hauriem de netejar perquè estava tot molt brut i que ens ho haviem passat molt bé però que això de pintar el terra i les persones només podia ser avui. Quan el petit va estar net el vàrem asseure a la trona i el pare va dutxar al gran, mentre jo netejava el terra, la taula i els estris. Després, em va tocar dutxar-me a mi i posar la roba a la rentadora. Sort que era pintura de dits i no varen quedar rastres d’aquesta sessió de pintura sense límits!

Previous Older Entries