La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

L’Emoquadern o Com podem treballar les emocions amb els nostres fills

Fa unes setmanes va caure a les meves mans un exemplar de l’Emoquadern de la Cristina Gutiérrez Lestón i vaig pensar que seria interessant llegir-lo per veure si ajuda a treballar les emocions en família. No ha estat fins aquestes vacances que m’hi he pogut dedicar amb deteniment i reflexionar sobre el seu contingut. I sí, es tracta d’un quadern encaminat a donar pautes als pares de família per a saber com poden treballar les emocions dels seus fills i així aconseguir viure de manera harmònica i conscient.

L’Emoquadern, lluny de teories abstractes i consells ambigus, ens dona pautes clares per al COM?, és a dir, per saber quines activitats podem dur a terme, de manera senzilla, clara i a casa. Ens ofereix, explicades pas a pas, pràctiques que han funcionat diverses vegades a La Granja de Santa Maria de Palautordera, espai d’entrenament de les competències emocionals i les habilitats socials i personals de nens i joves.

A la introducció, ens explica diverses idees interessants sobre educació: la necessitat que tenen els nens i joves de tenir límits, que no se’ls ha de fer tot ja que aleshores transmetem la idea de que ells no poden, que els fills són els protagonistes de casa però que els pares també, que no se’ls ha de donar tot perquè sempre exigiran i quan no els surtin les coses com volen se sentiran frustrats, que cal explicar-los el món perquè, per dur que sigui, amagar-lo els deixa indefensos, etc.

A continuació, s’expliquen les bases de l’educació emocional segons el treball de Rafael Bisquerra i es passa a explicar les emocions bàsiques i com gestionar-les. Ofereix consells per a les reunions amb els mestres i també, per gestionar adequadament el temut grup de whatsapp dels pares de la classe…

L’autora, ens ofereix pautes per a entrenar l’empatia, l’autonomia, l’autoestima, el respecte, la comunicació positiva… i un munt de valors i qualitats més que podem transmetre als nostres fills, siguin nens o adolescents, per a donar-los eines per la vida i per aconseguir un bon clima familiar. Les pràctiques que s’hi proposen, treballen els aspectes següents: com motivar a estudiar i no veure-ho com un sacrifici, joc per a treballar l’autoestima comparant-nos amb un termòmetre, com superar dificultats sortint de la teva zona de confort, com conèixer els somnis de tota la família, com millorar les relacions, descobrir les fortaleses dels teus fills, com tolerar la frustració, com positivar els errors, treballar l’amor incondicional, com transformar una queixa en una demanda, com reconduir comportaments negatius gràcies a l’empatia… En general, com ser emocionalment més intel.ligent per gestionar les emocions de manera més positiva.

L’Emoquadern, a més, és un llibre ple de frases i sentències que et fan reflexionar sobre el contingut de l’apartat que il.lustren, presentades d’una manera molt bonica per tal de poder-les fotocopiar i penjar on vulguem de casa com a recordatori del que volem treballar. També ofereix material fotocopiable per a dur a terme fàcilment les dinàmiques escollides, etiquetes per regalar per sorpresa als membres de la família amb peticions, observacions positives, etc.

Segons explica l’autora, “hem creat aquest quadern amb 24 dinàmiques útils i fàcils d’utilitzar. I, com que creiem que no podem convidar a educar emocionalment a algú sense emocionar, aquest Emoquadern pretén emocionar i inspirar a mestres, alumnes i també a pares i mares, ja que la majoria de dinàmiques inclouen idees per traslladar a les famílies.”

El contingut del llibret prové d’anys de treball emocional amb els visitants de La granja, un espai on, a partir del contacte amb la natura i amb els animals, es proposen “aconseguir nens emocionalment més intel·ligents per a que sàpiguen gestionar les seves emocions de manera positiva i que desenvolupin les seves habilitats personals i socials per utilitzar-les ara i en el seu futur.” Si voleu tenir més informació sobre aquest espai tan especial, podeu visitar el seu web en l’enllaç del final de l’article, on hi trobareu també totes les activitats que s’hi organitzen per a famílies o escoles, a part d’un seguit de recursos interessants.

Destaco entre aquests recursos del web les Píndoles radiofòniques, extretes de la secció radiofònica PARAULES DE NEN  realitzada per MªCruz Hernández -de RNE, Ràdio 4, al programa Lletra Lligada- i Cristina Gutiérrez Lestón -codirectora de La Granja-, que ens ofereix per treballar a casa o a classe.

L’autora d’aquesta Guia pràctica que és l’Emoquadern, és la Cristina Gutiérrez Lestón, codirectora de La Granja i autora també de Entrena’l per la vida, publicat a Plataforma Editorial i de contes amb títols tan interessants com Em cuido per a poder-te cuidar, En Dani i com tolerar la frustració, L’hort de la vida, etc, publicats a l’editorial Salvatella.

A mi, personalment, la lectura d’aquest material m’ha il.lusionat i seduït, de manera que aquest proper curs escolar, tan bon punt ens adaptem a la rutina setmanal, tinc triades algunes pràctiques per dur a terme amb la família. De fet, aquest estiu ja estem portant a la pràctica una de les propostes i m’encanta com està funcionant, la comunicació que ens facilita i el positivisme que ens transmet. Us ho explicaré més endavant…

Enllaç citat: Web de La Granja

 

 

 

 

Molt bones festes i felicíssim 2015

felicitació nadal 2014 any 2015

Desde Manetesicosetes us desitgem moltíssimes felicitats en aquestes festes i al llarg de tot el 2015. Felicitats i il.lusió, curiositat, creativitat, comunicació, amor, imaginació i la capacitat de gaudir sense límits del present que la vida ens regala. Molts petons i abraçades i mil gràcies per estar al nostre costat. ❤ ❤ ❤

#Propostaexprés 19: Poseu animalets a la piscina

propostaexprés 19 manetesicosetes poseu animalets a la piscinaPoseu animalets a la piscina o a la banyera. Un espai petit on és difícil moure’s gaire, s’omple de vida si hi poses un zoològic a dins: lleons que mantenen converses pare-fill, girafes que aprenen a nedar, dinosaures que conviuen amb mones i óssos polars… El més important és que deixen via lliure a la imaginació i transformen i reinventen escenes de pel.lícules -adaptant-les al medi aquàtic-, s’expressen, utilitzen el llenguatge, pacten i es comuniquen lúdicament.

Si voleu veure més #propostesexprés us convidem a visitar el nostre tauler de Pinterest amb aquest nom, o a fer un passeig per la categoria de la barra lateral dreta.

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

proposta exprés 14 manetesicosetesTan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Mil cares divertides

mil cares divertides 01fRecordeu el Llibre de cares que vaig fer per als meus petits aquest Sant Jordi passat? Doncs, els fulls del llibret original els vaig guardar i ens ha servit per fer un munt de cares divertides amb elements de la natura o pintades amb retoladors.

mil cares divertides 01zEl primer dia que vaig treure aquestes pàgines plastificades, va ser a la sobretaula d’un dels nostres dies de pícnic. Com que havíem, com és costum nostre, fet un recorregut per la zona buscant tresors i observant-los detingudament, només vaig haver de desar les cares buides d’expressió damunt la pedra en què havíem dinat i posar al costat la capsa amb el que havíem recollit… El joc està servit si se’ls esperona amb frases del tipus: “Pobrets… No tenen cara… I si busquem ulls, nas i boca a la capsa i els en posem?”. La curiositat i ganes de provar els pot. I m’encanta!

mil cares divertides 01cA casa, també n’hem fet una variant: pintar les cares amb retoladors de pissarra blanca. Només cal tenir tovalloletes humides a mà per anar esborrant els dibuixos abans no es sequi massa aviat la tinta i costi d’esborrar.

mil cares divertides 01bmil cares divertides 07A part de l’exercici de creativitat que es fa en configurar el rostre dels personatges i de practicar el dibuix, amb el gran, és una excusa per parlar d’emocions: “El pirata està enfadat perquè el seu germà li ha agafat el cotxe”, “Avui estan tots contents”, “El mariner té por dels taurons”, de manera que, a més, donem l’entrada a diverses històries que esperonen la nostra imaginació…

mil cares divertides 08I amb el petit, és una excusa per practicar i reconèixer les parts de la cara i comparar-les amb les nostres, cosa que també va entenent quan practica amb el trencaclosques de cartró que vaig fer per al gran fa molt de temps, i que encara conservem força sencer.

mil cares divertides 01

Esprai ambientador anti monstres

esprai ambientador anti monstres 01

Fa unes setmanes el meu gran va començar a tenir malsons a les nits. Ens trencava el cor veure com romancejava al sofà i s’inventava mil i una excuses per no anar a dormir sense reconèixer que tenia por: aranyes, esquelets, fantasmes, monstres, trens que l’aixafen… l’espantaven i el feien despertar-se cridant-nos més d’una nit.

esprai ambientador anti monstres 02

Preocupada, vaig voler ajudar-lo fabricant un esprai mata monstres amb ell, a veure si això el tranquil.litzava. El vespre que vaig tenir la idea, em vaig asseure a la taula i em vaig posar a rumiar com fer el dibuix i la recepta perquè el trobés l’endemà. Un senzill pergamí d’aire antic podia ajudar-lo a que cregués que la recepta és d’un antiga poció màgica, reforçat per uns modestos dibuixos d’un fantasma i un esquelet fugint d’un vaporitzador d’esprai.

esprai ambientador anti monstres 03

Vaig recordar que fa temps havia llegit en algun lloc com fer ambientadors ecològics i no eren altra cosa que una dissolució d’herbes aromàtiques i algunes escorces posades en un vaporitzador. I vaig decidir partir d’aquesta idea. Com que ho vaporitzariem per l’habitació per protegir-la de monstres, no volia que tingués cap tipus d’oli ni de líquid que pogués tacar la roba, de manera que vaig decidir fer servir només aigua calenta, herbes aromàtiques i un xic de suc de llimona.

Les herbes les vaig triar de les que tenia per casa d’altres activitats que hem fet amb els nens: un xic d’espígol dels ambientadors fets amb mitjons de bebè,  unes fulles d’eucaliptus que ens queden de visitar les escultures del Parc Art, un xic de romaní que teniem de la tardor passada quan vàrem anar a descobrir el bosc i vàrem recollir mostres i experimentar amb elles, i un xic d’alfàbrega que, malhauradament va haver de ser de pot.

esprai ambientador anti monstres 04

L’endemà, en quan es varen llevar els nens, vaig provar sort. I va colar totalment. No només li va encantar el dibuix de la recepta, si no que va insistir a llegir-la ell mateix i a fer-la immediatament. Va reconèixer totes les lletres, va entendre què volien dir els dibuixos de les culleres, les quantitats i els conceptes d’instruccions i d’esprai mata monstres. Mentre l’elaboràvem, va llegir, comptar, mesurar, remenar, ajudar a passar per un embut… Un munt d’activitats interessants!

esprai ambientador anti monstres 07

Les quantitats són totalment inventades. Com que volia que el meu gran fos el màxim d’autònom en la lectura i interpretació de la recepta, vaig fer servir només els números 1, 2 i 3, que són els que els mestres de P3 ens han demanat als pares que repassem amb els nens aquest estiu.

El petit, com sempre, participava alegrement en tot el que li demanàvem. Sempre orgullòs de poder fer el que fa el germà gran. Va ser l’encarregat de mesurar algunes culleradetes d’espígol i de posar el brillant toc màgic que ha de tenir tota poció: la purpurina, que li encanta. Si fos per ell, no pararia de posar-ne per tot arreu.

esprai ambientador anti monstres 05

Doncs bé, aquesta poció màgica anti monstres ha estat tot un èxit perquè ni una sola de les nits que ha dormit des de que l’hem fabricat ha tingut malsons. Li he explicat que no n’hi ha de monstres i que són als seus somnis i que per tant són de mentida, però que per si de cas algun fos massa pesat, no li podria fer res perquè l’esprai no els deixaria acostar-se ni a ell ni al seu germà, ja que en sentir l’olor marxarien espantats. I que, a més, com que funciona com a escut protector, encara que s’acostessin no els podrien fer res de res. Estan totalment salvats!

esprai ambientador anti monstres 06

Encara no em crec el bon resultat que està tinguent aquest esprai! A part que deixa un aroma fresc, agradable i relaxant a l’habitació. Encara que no tingueu malsons, creieu que val la pena provar-lo, això sí, l’haureu de colar perquè si no, embussa el vaporitzador!

 

[Actualització del 24 de setembre del 2013]

He constatat amb il.lusió que la recepta del nostre esprai mata-monstres ha ajudat a més d’una família a dormir millor a les nits i em sento molt afortunada d’haver pogut aportar el meu gra de sorra al seu benestar.

Si fins i tot l’Olga del blog Petits Grans Artistes ha fet una variant de la notra recepta i l’ha il.lustrat de manera fantàstica. A més, ha preparat un recull de contes antipors. Si voleu llegir com ho ha fet, cliqueu aquest enllaç d’aquí. Us recomano també, ja que hi aneu, una passejada pel seu blog: és fantàstic i bull de creativitat. M’encanta!

Tendresa a distància

Des de que m’he hagut d’incorporar a la feina, hi ha dos matins a la setmana que no puc veure els meus prínceps i no els puc ni abraçar, ni fer petons, ni parlar-los amb veu dolça, ni mirar-los als ulls, ni somriure’ls… i això em trenca el cor.

tendresa a distància 01

Què deuen pensar els petits quan es lleven i no em veuen? Malgrat la nit anterior els explico que l’endemà la mama no hi serà, que ha d’anar a treballar però que encara que no hi sigui, pensa en ells i els envia tot l’amor que té des d’on està, penso que em troben un xic a faltar. Malgrat sé que el pare els atén molt i molt bé, sento que els fallo una miqueta…

Pensant, pensant, vaig voler trobar una manera de ser als matins amb ells i que s’adonin que els envio amor i tendresa. Vaig dibuixar dos cors sobre cartolina vermella i hi vaig escriure MAMA en lletra de pal perquè el meu gran fos capaç de llegir-la. Els vaig retallar, plastificar i hi vaig passar una cinteta.

Al matí, abans de marxar de casa, els vaig posar un a cada llitet dels meus nens, els vaig acariciar i me’n vaig anar a la feina pensant en les reaccions que tindrien en veure’ls. Li vaig demanar al papa que els expliqués que aquells cors els havia posat la mama al matí abans de marxar a treballar i que ho havia fet perquè com que no els puc fer petons de bon dia, els poso aquest cor al llit perquè els estimo molt i perquè encara que no hi sigui, penso en ells.

tendresa a distància 02Quan a la tarda el pare em va explicar que el gran s’havia posat molt content en veure el cor i llegir que hi posava MAMA, i que, després d’explicar-li que l’havia posat jo perquè l’estimo molt, no es va separar del cor mentre el vestia, esmorzava, anava al wc i s’arreglava, em vaig emocionar. Em vaig emocionar perquè em vaig adonar que un petit cor de cartró com aquest, uneix dues persones en la distància.

El petit, s’ha adonat del significat del cor amb les repeticions, perquè li ensenyo el cor a la nit i li dic que l’endemà la mama li posarà al costat i l’acariciarà mentre dorm. Ara, ja no trobo el seu cor abandonat al llitet, si no que està, junt amb el del seu germà al sofà, senyal que ha entès una mica el que significa i que esmorza amb el cor agafat.

No puc evitar ser fora de casa alguns matins, però així em sento millor perquè sento que els dono amor i tendresa a distància, que d’alguna manera estic acompanyant-los malgrat no hi sóc físicament, que estem units cada matí i que ells ho saben…

Pintura sense límits

pintura sense límits 03El dia que vàrem jugar a fer dibuixos amb Simetries i a interpretar-los, una vegada acabada l’activitat, el petit es va acostar a la tauleta i va apropiar-se dels pinzells i de les safates amb pintures. Encara no tenia l’any i només havia pintat una vegada i de manera molt controlada. Des d’uns metres de distància, el gran i jo el vàrem deixar explorar sense intervenir…

Sort que era estiu i portàvem poca roba, perquè aquella petita llibertat exploradora es va convertir en una guerra de pintura sense límits!

Després de remenar els pinzells per veure com eren i tacar-se les mans, accidentalment en va caure un a terra, i veient que hi deixava marques, es va posar a pintar les rajoles fins que no va quedar més pintura al pinzell. Aleshores, va tornar a les safates i va agafar un altre pinzell i va començar a pintar els voltants de la safata, de la taula i va acabar novament a terra. Aquesta vegada, va agafar la safata directament i la va deixar a terra i va agafar la pintura amb les mans per continuar la feina.

En aquest punt, el meu gran no va aguantar més i va anar corrents cap al germanet i es va afegir a la nova experiència de pintar a terra, ja que, si la mama no renyava al petit per fer-ho, ell també podria fer-ho sense perill. Tenia clara consciència de transgredir una norma: les riallades i les mirades furtives que em feia el delataven.

pintura sense límits 01Jo estava plaent com a fotògrafa observadora però tenia el dubte de si podriem pintar alguna altra vegada de manera menys lliure des d’aleshores. Vaig pensar que ja ho solucionariem més endavant, perquè s’ho estàven passant tant bé tots dos junts que no volia aturar l’escena de l’un davant de l’altre pintant en equip.

La cosa no sé com es va complicar però de cop  i volta vaig veure que s’estaven pintant cames i braços l’un a l’altre entre rialles de complicitat, fins i tot semblava que tinguessin torns establerts. Al cap d’una estona, vaig deixar la càmera per salvar al petit de l’insistent pinzell del gran, perquè ja tenia part de la cara i de la roba pintada. El vaig netejar amb una tovalloleta i el vaig portar cap al meu costat i em va abraçar, tacant-me.

pintura sense límits 02Com que m’ho vaig agafar rient, el gran ho va interpretar com a una possibilitat més del joc i va venir a atacar-me a mi amb els seus pinzells. I aquí es va embolicar del tot. Tots tres vàrem jugar a pintar-nos a tots tres entre rialles. Només hi havia una norma: a la cara no.

Va guanyar el gran, ja que ens va pintar molt al petit i a mi, però de riure, vàrem riure tots molt. El petit rèia ben esverat gatejant per damunt les taques de pintura de terra i patinant-hi. I el gran, circulava a tota velocitat per l’espai buscant taques de terra amb suficient pintura per poder atacar-me a mi.

I us preguntarem com ho vàrem netejar? Doncs bé, en aquest punt he de dir que em va fer falta la inestimable ajuda del papa, ja que es va endur el petit cap a la banyera, mentre el gran i jo anàvem abaixant revolucions pintant-nos les cames l’un a l’altre. La textura i la fredor de la pintura sobre la pell és sensacional i relaxant i vaig aprofitar per explicar-li que ara hauriem de netejar perquè estava tot molt brut i que ens ho haviem passat molt bé però que això de pintar el terra i les persones només podia ser avui. Quan el petit va estar net el vàrem asseure a la trona i el pare va dutxar al gran, mentre jo netejava el terra, la taula i els estris. Després, em va tocar dutxar-me a mi i posar la roba a la rentadora. Sort que era pintura de dits i no varen quedar rastres d’aquesta sessió de pintura sense límits!

Previous Older Entries