La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Anuncis

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

L’Emoquadern o Com podem treballar les emocions amb els nostres fills

Fa unes setmanes va caure a les meves mans un exemplar de l’Emoquadern de la Cristina Gutiérrez Lestón i vaig pensar que seria interessant llegir-lo per veure si ajuda a treballar les emocions en família. No ha estat fins aquestes vacances que m’hi he pogut dedicar amb deteniment i reflexionar sobre el seu contingut. I sí, es tracta d’un quadern encaminat a donar pautes als pares de família per a saber com poden treballar les emocions dels seus fills i així aconseguir viure de manera harmònica i conscient.

L’Emoquadern, lluny de teories abstractes i consells ambigus, ens dona pautes clares per al COM?, és a dir, per saber quines activitats podem dur a terme, de manera senzilla, clara i a casa. Ens ofereix, explicades pas a pas, pràctiques que han funcionat diverses vegades a La Granja de Santa Maria de Palautordera, espai d’entrenament de les competències emocionals i les habilitats socials i personals de nens i joves.

A la introducció, ens explica diverses idees interessants sobre educació: la necessitat que tenen els nens i joves de tenir límits, que no se’ls ha de fer tot ja que aleshores transmetem la idea de que ells no poden, que els fills són els protagonistes de casa però que els pares també, que no se’ls ha de donar tot perquè sempre exigiran i quan no els surtin les coses com volen se sentiran frustrats, que cal explicar-los el món perquè, per dur que sigui, amagar-lo els deixa indefensos, etc.

A continuació, s’expliquen les bases de l’educació emocional segons el treball de Rafael Bisquerra i es passa a explicar les emocions bàsiques i com gestionar-les. Ofereix consells per a les reunions amb els mestres i també, per gestionar adequadament el temut grup de whatsapp dels pares de la classe…

L’autora, ens ofereix pautes per a entrenar l’empatia, l’autonomia, l’autoestima, el respecte, la comunicació positiva… i un munt de valors i qualitats més que podem transmetre als nostres fills, siguin nens o adolescents, per a donar-los eines per la vida i per aconseguir un bon clima familiar. Les pràctiques que s’hi proposen, treballen els aspectes següents: com motivar a estudiar i no veure-ho com un sacrifici, joc per a treballar l’autoestima comparant-nos amb un termòmetre, com superar dificultats sortint de la teva zona de confort, com conèixer els somnis de tota la família, com millorar les relacions, descobrir les fortaleses dels teus fills, com tolerar la frustració, com positivar els errors, treballar l’amor incondicional, com transformar una queixa en una demanda, com reconduir comportaments negatius gràcies a l’empatia… En general, com ser emocionalment més intel.ligent per gestionar les emocions de manera més positiva.

L’Emoquadern, a més, és un llibre ple de frases i sentències que et fan reflexionar sobre el contingut de l’apartat que il.lustren, presentades d’una manera molt bonica per tal de poder-les fotocopiar i penjar on vulguem de casa com a recordatori del que volem treballar. També ofereix material fotocopiable per a dur a terme fàcilment les dinàmiques escollides, etiquetes per regalar per sorpresa als membres de la família amb peticions, observacions positives, etc.

Segons explica l’autora, “hem creat aquest quadern amb 24 dinàmiques útils i fàcils d’utilitzar. I, com que creiem que no podem convidar a educar emocionalment a algú sense emocionar, aquest Emoquadern pretén emocionar i inspirar a mestres, alumnes i també a pares i mares, ja que la majoria de dinàmiques inclouen idees per traslladar a les famílies.”

El contingut del llibret prové d’anys de treball emocional amb els visitants de La granja, un espai on, a partir del contacte amb la natura i amb els animals, es proposen “aconseguir nens emocionalment més intel·ligents per a que sàpiguen gestionar les seves emocions de manera positiva i que desenvolupin les seves habilitats personals i socials per utilitzar-les ara i en el seu futur.” Si voleu tenir més informació sobre aquest espai tan especial, podeu visitar el seu web en l’enllaç del final de l’article, on hi trobareu també totes les activitats que s’hi organitzen per a famílies o escoles, a part d’un seguit de recursos interessants.

Destaco entre aquests recursos del web les Píndoles radiofòniques, extretes de la secció radiofònica PARAULES DE NEN  realitzada per MªCruz Hernández -de RNE, Ràdio 4, al programa Lletra Lligada- i Cristina Gutiérrez Lestón -codirectora de La Granja-, que ens ofereix per treballar a casa o a classe.

L’autora d’aquesta Guia pràctica que és l’Emoquadern, és la Cristina Gutiérrez Lestón, codirectora de La Granja i autora també de Entrena’l per la vida, publicat a Plataforma Editorial i de contes amb títols tan interessants com Em cuido per a poder-te cuidar, En Dani i com tolerar la frustració, L’hort de la vida, etc, publicats a l’editorial Salvatella.

A mi, personalment, la lectura d’aquest material m’ha il.lusionat i seduït, de manera que aquest proper curs escolar, tan bon punt ens adaptem a la rutina setmanal, tinc triades algunes pràctiques per dur a terme amb la família. De fet, aquest estiu ja estem portant a la pràctica una de les propostes i m’encanta com està funcionant, la comunicació que ens facilita i el positivisme que ens transmet. Us ho explicaré més endavant…

Enllaç citat: Web de La Granja

 

 

 

 

Molt bones festes i felicíssim 2015

felicitació nadal 2014 any 2015

Desde Manetesicosetes us desitgem moltíssimes felicitats en aquestes festes i al llarg de tot el 2015. Felicitats i il.lusió, curiositat, creativitat, comunicació, amor, imaginació i la capacitat de gaudir sense límits del present que la vida ens regala. Molts petons i abraçades i mil gràcies per estar al nostre costat. ❤ ❤ ❤

#Propostaexprés 19: Poseu animalets a la piscina

propostaexprés 19 manetesicosetes poseu animalets a la piscinaPoseu animalets a la piscina o a la banyera. Un espai petit on és difícil moure’s gaire, s’omple de vida si hi poses un zoològic a dins: lleons que mantenen converses pare-fill, girafes que aprenen a nedar, dinosaures que conviuen amb mones i óssos polars… El més important és que deixen via lliure a la imaginació i transformen i reinventen escenes de pel.lícules -adaptant-les al medi aquàtic-, s’expressen, utilitzen el llenguatge, pacten i es comuniquen lúdicament.

Si voleu veure més #propostesexprés us convidem a visitar el nostre tauler de Pinterest amb aquest nom, o a fer un passeig per la categoria de la barra lateral dreta.

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

proposta exprés 14 manetesicosetesTan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Mil cares divertides

mil cares divertides 01fRecordeu el Llibre de cares que vaig fer per als meus petits aquest Sant Jordi passat? Doncs, els fulls del llibret original els vaig guardar i ens ha servit per fer un munt de cares divertides amb elements de la natura o pintades amb retoladors.

mil cares divertides 01zEl primer dia que vaig treure aquestes pàgines plastificades, va ser a la sobretaula d’un dels nostres dies de pícnic. Com que havíem, com és costum nostre, fet un recorregut per la zona buscant tresors i observant-los detingudament, només vaig haver de desar les cares buides d’expressió damunt la pedra en què havíem dinat i posar al costat la capsa amb el que havíem recollit… El joc està servit si se’ls esperona amb frases del tipus: “Pobrets… No tenen cara… I si busquem ulls, nas i boca a la capsa i els en posem?”. La curiositat i ganes de provar els pot. I m’encanta!

mil cares divertides 01cA casa, també n’hem fet una variant: pintar les cares amb retoladors de pissarra blanca. Només cal tenir tovalloletes humides a mà per anar esborrant els dibuixos abans no es sequi massa aviat la tinta i costi d’esborrar.

mil cares divertides 01bmil cares divertides 07A part de l’exercici de creativitat que es fa en configurar el rostre dels personatges i de practicar el dibuix, amb el gran, és una excusa per parlar d’emocions: “El pirata està enfadat perquè el seu germà li ha agafat el cotxe”, “Avui estan tots contents”, “El mariner té por dels taurons”, de manera que, a més, donem l’entrada a diverses històries que esperonen la nostra imaginació…

mil cares divertides 08I amb el petit, és una excusa per practicar i reconèixer les parts de la cara i comparar-les amb les nostres, cosa que també va entenent quan practica amb el trencaclosques de cartró que vaig fer per al gran fa molt de temps, i que encara conservem força sencer.

mil cares divertides 01

Previous Older Entries