Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

Anuncis

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

Pinces i lletres II. Llegir jugant

Ha arribat el moment de tornar a treure aquesta capsa de pinces i lletres per a jugar i aprendre. L’haurem aprofitat en tres etapes del desenvolupament dels petits i a totes ens ha funcionat molt bé. Suposem que aquesta darrera vegada també ens funcionarà.

La primera vegada, que va ser quan la vaig preparar, va ser quan el meu gran va començar a aprendre les lletres de pal, a P3.  Està explicat en aquesta entrada del blog:  “Juguem amb pinces i lletres“. Amb l’ús, vaig decidir fer-hi unes modificacions per a millorar-les: subratllar les vocals, traçar línies agrupant síl.labes i posar un punt en el lloc que s’ha d’iniciar la lectura. Tot ben argumentat a l’entrada citada a les ratlles anteriors.

La segona vegada, va ser amb el pas del meu gran d’educació infantil a primària, per tal de facilitar-li el coneixement de les lletres d’impremta i de la lletra lligada. Per aquesta ocasió, vaig afegir a les targetes i a les pinces les paraules escrites en els dos abecedaris, de manera que guardessin tan com va ser possible la posició de la paraula de dalt. Més endavant, li va servir per imitar-ne l’escriptura. Va funcionar molt bé amb el meu gran i també va funcionar amb el petit, ja que en el pas de P3 a P4 li va servir per facilitar la lectura de les paraules que ja coneixia en lletra de pal.

Ara, la tercera vegada que rescatem la capsa de les targetes i les pinces, el meu petit passa de P5 a educació primària i es veurà en la necessitat de dominar els tres alfabets. Com sempre, desem el joc ben al seu abast durant l’estiu per facilitar-li l’adquisició de les grafies. Sense pressions, només per satisfer la seva curiositat natural per anar entenent el que hi posa als seus contes preferits. Per fer “deures” sense fer deures i llegir cada vegada millor jugant relaxadament. A casa, sempre ens ha funcionat…

Octubre 2014: —- / Petit: 4 anys i 2 mesos

Març 2015: Gran: 5 anys i 2 mesos / —-

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig

Guixos Multicolors Reciclats -100% DIY

 

guixos multicolors reciclats DIY 01

Una de les activitats que ens agrada més fer quan anem als parcs o a les places és pintar amb guixos de colors a terra i és clar, a poc a poc, ens han anat quedant retallons petits amb els que es fa molt difícil escriure. Conviuen dins el pot amb altres guixos més grans i acaben fent nosa per a trobar el que vols. La manera com se’ns ha acudit reciclar-los fent guixos multicolors és un experiment dels que ens agrada fer a casa i la manera de gaudir-ne el resultat és artísticament interessant. O sigui, que per a nosaltres, tot són avantatges.

Per a construir guixos multicolors com els nostres cal trinxar a trossets petits les restes de guixos que hem aplegat. No cal fer trossos ni massa grans ni massa petits. Els grans pinten massa estona del mateix color i els més petits, com que hi queda menys espai entre ells, admeten poc guix, de manera que s’esmicolen a trossos per la falta de guix que els uneixi entre ells. A mesura que n’hem fet, hem anat provant i perfeccionant el mètode, i la mà de morter és el millor.

Una vegada trinxats, cal posar-los a recipients amb una forma fàcil d’agafar a les mans per a dibuixar i pintar a terra. Nosaltres hem escollit un tub interior de rotlle de paper de cuina, hi hem fet unes pestanyes i les hem clavat a una tapa de plàstic amb cinta de pintor.

Després d’omplir els tubs amb els retallets de guix, mirant que els colors quedin barrejats, hem preparat un guix un xic més aigualit del que marca les instruccions del paquet i ho hem abocat a dins. És una bona idea anar-ho fent a capes per tal que el guix líquid arribi a unir tants trossets de guixos de colors com sigui possible, però és una mica més laboriós ja que caldrà preparar diverses vegades la barreja de guix, ja que qualla amb rapidesa.

 

Una altra manera de fer-ho més àgil és buscar uns motlles en els que els materials es puguin posar de manera horitzontal, però nosaltres no n’hem trobat d’aquest tipus, de manera que fem servir els tubs de cartró. Que el procés d’elaboració sigui més entretingut, no ho trobem cap problema.

Com que el preparat de guix és més líquid de l’habitual, cal deixar assecar-ho uns dies per tal que l’aigua s’evapori del tot a través del cartró. Una vegada sec, només cal tallar els tubs al llarg i arrancar el paper per a gaudir dels guixos pintant per on vulguis.

guixos multicolors reciclats DIY 14

És tot un plaer començar a pintar unes rajoles d’un color i que aquest vagi canviant diverses vegades en colors diversos i aleatoris. Quasi màgia. I ens encanta!

Agost 2015: 5 anys i mig / quasi 4 anys

 

Un arbre de Nadal fet de branques

arbre de Nadal fet de branques 01En una sortida familiar de la tardor 2014 vàrem recollir branquetes seques de terra ja amb la idea de fer-ne un arbre de Nadal.
arbre de Nadal fet de branques 02En primer lloc, amb l’ajuda de paper de vidre, vàrem llimar totes les arestes de les puntes de les branques i vàrem eliminar les parts de l’escorça que sobresortien per tal de deixar una superfície suau i fàcil de pintar.

A continuació, amb retoladors permanents ens vàrem dedicar a decorar les branquetes: topos, ratlles, segments totalment pintats, patrons de marques paral.lel.les… Val a dir que sovint els nens imitaven el que jo feia a les meves branques i acabaven innovant els seus propis dissenys. El retolador blanc, superposat entre els diversos segments decorats, va servir per uniformitzar les branques. Una vegada tots els tronquets varen estar pintats, hi vàrem posar una fina capa de cola blanca amb purpurina daurada per tal que el conjunt oferís un aspecte més nadalenc.

Quan tot va estar ben sec, va arribar el moment de dissenyar el nostre arbre ordenant de gran a petit les branquetes decorades. Per això, va caldre el treball en equip dels dos nens que s’ho varen agafar com un joc i s’ho varen passar d’allò més bé emprovant les branquetes fins a situar-les al lloc més adient. Va ser com fer un trencaclosques.

arbre de Nadal fet de branques 09arbre de Nadal fet de branques 06La part més complexa del projecte que consisteix a lligar els tronquets entre ells amb un cordó, si pot ser a la mateixa distància entre branca i branca, em va correspondre a mi, i no em va resultar gens senzilla fins que no se’m va acudir immobilitzar les branques per la part del darrera amb un xic de cinta de pintor. D’aquesta manera vaig evitar el petit moviment de rotació que adquirien les branques en passar d’estar recolzades sobre la taula a estar penjades en vertical.


I així va quedar el nostre arbret de troncs decorats, a punt per celebrar les festes amb un detallet fet per nosaltres. Ens agrada tant que l’hem deixat posat tot l’any, tot i que aquest any el volem decorar afegint-hi uns quants piquerols de colors com a boles. Suposo que serà una de les activitats de les vacances d’enguany.

Aprofitem l’avinentesa per a desitjar-vos a tots un molt bon Nadal 2015.

arbre de Nadal fet de branques 07

Desembre 2014: 4 anys i 11 mesos / 3 anys i 4 mesos

Previous Older Entries