Guixos Multicolors Reciclats -100% DIY

 

guixos multicolors reciclats DIY 01

Una de les activitats que ens agrada més fer quan anem als parcs o a les places és pintar amb guixos de colors a terra i és clar, a poc a poc, ens han anat quedant retallons petits amb els que es fa molt difícil escriure. Conviuen dins el pot amb altres guixos més grans i acaben fent nosa per a trobar el que vols. La manera com se’ns ha acudit reciclar-los fent guixos multicolors és un experiment dels que ens agrada fer a casa i la manera de gaudir-ne el resultat és artísticament interessant. O sigui, que per a nosaltres, tot són avantatges.

Per a construir guixos multicolors com els nostres cal trinxar a trossets petits les restes de guixos que hem aplegat. No cal fer trossos ni massa grans ni massa petits. Els grans pinten massa estona del mateix color i els més petits, com que hi queda menys espai entre ells, admeten poc guix, de manera que s’esmicolen a trossos per la falta de guix que els uneixi entre ells. A mesura que n’hem fet, hem anat provant i perfeccionant el mètode, i la mà de morter és el millor.

Una vegada trinxats, cal posar-los a recipients amb una forma fàcil d’agafar a les mans per a dibuixar i pintar a terra. Nosaltres hem escollit un tub interior de rotlle de paper de cuina, hi hem fet unes pestanyes i les hem clavat a una tapa de plàstic amb cinta de pintor.

Després d’omplir els tubs amb els retallets de guix, mirant que els colors quedin barrejats, hem preparat un guix un xic més aigualit del que marca les instruccions del paquet i ho hem abocat a dins. És una bona idea anar-ho fent a capes per tal que el guix líquid arribi a unir tants trossets de guixos de colors com sigui possible, però és una mica més laboriós ja que caldrà preparar diverses vegades la barreja de guix, ja que qualla amb rapidesa.

 

Una altra manera de fer-ho més àgil és buscar uns motlles en els que els materials es puguin posar de manera horitzontal, però nosaltres no n’hem trobat d’aquest tipus, de manera que fem servir els tubs de cartró. Que el procés d’elaboració sigui més entretingut, no ho trobem cap problema.

Com que el preparat de guix és més líquid de l’habitual, cal deixar assecar-ho uns dies per tal que l’aigua s’evapori del tot a través del cartró. Una vegada sec, només cal tallar els tubs al llarg i arrancar el paper per a gaudir dels guixos pintant per on vulguis.

guixos multicolors reciclats DIY 14

És tot un plaer començar a pintar unes rajoles d’un color i que aquest vagi canviant diverses vegades en colors diversos i aleatoris. Quasi màgia. I ens encanta!

Agost 2015: 5 anys i mig / quasi 4 anys

 

Un arbre de Nadal fet de branques

arbre de Nadal fet de branques 01En una sortida familiar de la tardor 2014 vàrem recollir branquetes seques de terra ja amb la idea de fer-ne un arbre de Nadal.
arbre de Nadal fet de branques 02En primer lloc, amb l’ajuda de paper de vidre, vàrem llimar totes les arestes de les puntes de les branques i vàrem eliminar les parts de l’escorça que sobresortien per tal de deixar una superfície suau i fàcil de pintar.

A continuació, amb retoladors permanents ens vàrem dedicar a decorar les branquetes: topos, ratlles, segments totalment pintats, patrons de marques paral.lel.les… Val a dir que sovint els nens imitaven el que jo feia a les meves branques i acabaven innovant els seus propis dissenys. El retolador blanc, superposat entre els diversos segments decorats, va servir per uniformitzar les branques. Una vegada tots els tronquets varen estar pintats, hi vàrem posar una fina capa de cola blanca amb purpurina daurada per tal que el conjunt oferís un aspecte més nadalenc.

Quan tot va estar ben sec, va arribar el moment de dissenyar el nostre arbre ordenant de gran a petit les branquetes decorades. Per això, va caldre el treball en equip dels dos nens que s’ho varen agafar com un joc i s’ho varen passar d’allò més bé emprovant les branquetes fins a situar-les al lloc més adient. Va ser com fer un trencaclosques.

arbre de Nadal fet de branques 09arbre de Nadal fet de branques 06La part més complexa del projecte que consisteix a lligar els tronquets entre ells amb un cordó, si pot ser a la mateixa distància entre branca i branca, em va correspondre a mi, i no em va resultar gens senzilla fins que no se’m va acudir immobilitzar les branques per la part del darrera amb un xic de cinta de pintor. D’aquesta manera vaig evitar el petit moviment de rotació que adquirien les branques en passar d’estar recolzades sobre la taula a estar penjades en vertical.


I així va quedar el nostre arbret de troncs decorats, a punt per celebrar les festes amb un detallet fet per nosaltres. Ens agrada tant que l’hem deixat posat tot l’any, tot i que aquest any el volem decorar afegint-hi uns quants piquerols de colors com a boles. Suposo que serà una de les activitats de les vacances d’enguany.

Aprofitem l’avinentesa per a desitjar-vos a tots un molt bon Nadal 2015.

arbre de Nadal fet de branques 07

Desembre 2014: 4 anys i 11 mesos / 3 anys i 4 mesos

Taller de Creació Lliure amb Material de Reciclatge

Taller de creació lliure amb material reciclat manetesicosetesAquest hivern m’he estrenat en el món d’impartir tallers. Després de gaudir moltíssim amb diverses incursions a educació infantil, experiències enllaçades a sota, he decidit que m’encanta estar en contacte amb nens i oferir-los la possibilitat de deixar-se portar per la imaginació i crear el que els vingui de gust.

El taller que avui explico és un Taller de Creació Lliure amb Material de Reciclatge, realitzat amb una vuitantena de persones: uns 65-70 nens d’edats compreses entre els 3 i els 14 anys i els pares acompanyants dels més petits. Després de veure un vídeo introductori en què s’explica l’activitat, el taller de creació consisteix a oferir materials de rebuig variats i en quantitat en unes taules; en una altra taula, oferir materials per unir les diferents peces; i, per últim, disposar d’una taula de projectes, que és on els nens planifiquen i realitzen la seva idea. En acabar, els nens, posen títol i presenten la seva obra que deixem fotografiada per a la posteritat.

Notar com s’entusiasmen amb les propostes, veure com tenen idees amb els materials que els ofereixes, presenciar com ho proven de diverses maneres fins que els surt allò que volen és fantàstic. I contagiós. I altament addictiu. Els seus somriures, la seva passió per crear omplien l’espai… Sense adonar-se’n treballaven en grup, es posaven d’acord, s’ajudaven… Pensaven el projecte que farien, seleccionaven els materials, intentàven muntar-los, provaven, erraven, pensaven, tornaven a provar, prenien decisions, buscaven solucions, posaven títol… i al final, estaven orgullosos de les seves creacions. La sala bullia d’activitat, entusiasme i alegria. Pot ser fins i tot massa, ja que, aproximadament vuitanta assistents al taller, en plena febre creativa, és un pèl complicat de gestionar, però meravellosament esgotador i satisfactori. I més encara, quan al final del taller, et feien comentaris com: De qui ha estat la idea?, Ens ho hem passat genial!, És el millor taller al que he anat mai

Vegeu aquí unes quantes fotografies dels projectes realitzats:

Si a algú li ve de gust que organitzi i dirigeixi aquest taller -o algun altre que veieu en aquest blog- en el vostre centre, casalet, associació, etc., només cal que m’envieu un mail a l’adreça manetesicosetes@gmail.com per parlar de com adaptar-lo a les vostres necessitats i al nivell educatiu que em demaneu. L’experiència val la pena, de veritat.

Enllaços a l’explicació d’altres experiències-tallers:

Un ventall molt personal

ventall personalitzat DIY 01No fa gaire va ser el meu aniversari i vaig demanar al pare que proposés als nens de fer-me una felicitació, però remenant, remenant, vaig trobar un ventall de color negre amb varetes transparents de propaganda que no sé perquè havia guardat. Vaig sucar amb alcohol un cotonet i el vaig fregar per on hi havia escrit el nom de l’empresa i per sort, aquest es va esborrar amb facilitat. Vaig preparar el ventall i uns retoladors permanents de color blanc, daurat i platejat i vaig demanar al pare que la postal fos aquesta vegada escrita o dibuixada sobre roba.

ventall personalitzat DIY 03Després de treballar il·lusionats per a fer-me una sorpresa durant ben bé mitja horeta, podeu veure aquí la meva felicitació sobre roba. El gran em va dibuixar la banda dreta del ventall amb un dinosaure que menja herba, un cotxe que va per la neu, un regal, un avió, una caseta i una garlanda de festa. El petit em va decorar la banda esquerra amb una zona ombrejada, una lletra I gegant, dos regals, una flor cap per avall, el bastó d’en Songoku, una creu d’en Miró, una lluna i una garlanda.

ventall personalitzat DIY 02M’encanta com ha quedat! Un regal ben personal, que recull la il.lusió dels petits de fer-me una postal plena de les coses que més els agraden i que puc portar i ensenyar sovint en aquest estiu tant calorós que estem passant…

Nius i menjadores per a ocells

nius i menjadores ocells 01bFa uns mesos ens varen regalar un llibre de manualitats farcit de bones idees per a passar-nos-ho bé: Manualitats esbojarrades de Cristina Picazo, publicat per Cruïlla. Fullejant-lo amb els nens, hi vàrem trobar molt bones idees per a fer aquest estiu, i molt ben explicades, però en particular els meus es varen entusiasmar amb les casetes per a ocells, ja que a l’escola han estat treballant tot el curs aquest tema i els va semblar molt bona idea construir-ne unes quantes per al seu pati.

nius i menjadores ocells 01No sóc gaire amiga de les propostes tancades, perquè prefereixo oferir els materials i que els nens siguin els que decideixin el que volen fer, però aquest llibre conté una bona varietat de propostes divertides i imaginatives i que serveixen molt bé com a punt de partida, que en èpoques de molta feina, com que els materials i les passes estan tant ben explicades, t’estalvien un munt d’hores en la preparació de les activitats… L’amortitzarem segur!

nius i menjadores ocells 13nius i menjadores ocells 02Doncs bé, revisant els materials de partida, vaig decidir canviar-los pels que tenim per casa. Per a mi, les idees estan per adaptar-les a les nostres necessitats, de manera que vaig decidir fer menjadores rodones sense teulada i un parell de nius més treballats però amb el tipus d’envasos que tenim, totalment quadrats. I com que els nens hi volien una teulada tant sí com no, igual que al llibre, me les vaig empescar per acabar posant-n’hi una. Us explico com ho vaig fer:

  1. Netejar bé i deixar assecar els envasos que utilitzarem. En el nostre cas, ampolletes d’aigua per a les menjadores i tetrabricks quadrats per als nius-caseta.
  2. Recobrir de cinta de pintor, d’aquella que es pot tallar amb la mà.
  3. Pintar amb una capa de pintura acrílica i deixar assecar.
  4. Fer un foradet central per a que els ocellets puguin passa rel cap per a agafar menjar.
  5. Fer un foradet sota del forat gros que atravessi l’envàs per tal de poder-hi posar un tronc que faci de suport per als ocells que vinguin a menjar.
  6. Decorar amb retoladors permanents i gomets.
  7. Decorar el tronquet amb retoladors permanents i situar al seu lloc.
  8. Opcionalment s’hi pot posar una capa de cola blanca per tal de fixar-ho tot.
  9. Lligar un cordillet de color al coll de l’ampolla per tal de penjar-ho a l’arbre o al lloc que es vulgui.
  10. Omplir amb menjar d’ocells.

Per a construir la teulada de les casetes, vaig agafar un altre tetrabrick i el vaig obrir. Amb una pistola de cola calenta vaig construir un triangle i el vaig fixar al cos de la caseta. A continuació, vaig tallar tres plantilles de teulada per tal que els nens puguessin retallar-los amb goma eva del color que vulguessin. I quan ja varen haver acabat la feina, ho vaig fixar tot amb cola termofusible.

Al final, com que ja sabem que a aquestes alçades els ocells ja tenen caseta i només els cal menjar, hem substituït la palla que havia d’anar a l’interior dels nius per a fer-los confortables per menjar i així estaran més ben provistos.

Els nens, quan varen portar les seves menjadores a les seves respectives classes d’educació infantil (p3 i p5), estaven orgullosíssims de col.laborar amb el projecte sobre els ocells aportant una manualitat feta per ells mateixos. I encara més ho varen estar quan les classes es varen dirigir al pati i varen penjar les menjadores als arbres. El meu petit em va dir contentíssim: “i després, tots vàrem aplaudir”. I aquest cap de setmana el meu gran m’ha dit: “la meva menjadora ja no té menjar, sembla que als ocells els ha agradat. N’hi posarem més?”

Primavera 2015:  5 anys i 4 mesos/ 3 anys i 8 mesos

Enllaços relacionats:

 

 

Dibuixar amb baldufes: arcs, cercles, espirals i tirabuixons

dibuixar amb baldufes 01Ja no recordava aquesta activitat, fins que, endreçant armaris, vaig redescobrir les 10 baldufes casolanes que vàrem fer el gener passat per experimentar amb elles i dibuixar arcs, cercles, espirals i tirabuixons.

La seva construcció és molt senzilla, ja que només calen tants retoladors de colors variats com es vulgui i el mateix nombre de cd espatllats als que hi encaixarem el retolador al mig amb l’ajuda d’una escuma d’embalatge o un xic d’esponja per tal que quedi ben fixat. També és eficaç afegir-hi un xic de cel.lo. Cal anar provant quina és la millor alçada per encastar el cd al cilindre del retolador de manera que les baldufes s’aguantin més estona girant. Pel que vàrem estar provant, cal que estiguin bastant a prop de la base però no prou per frenar el moviment de la baldufa en inclinar-se.

dibuixar amb baldufes 01bNo giren gaire estona, i cal un xic de pràctica per descobrir la millor manera de fer-les girar, bé donant impuls des de la part superior, bé fent-les rodar entre els palmells de la mà… També és interessant descobrir que, recolzades de costat al paper, depenent de l’impuls que els dones, també tracen corbes, a vegades amb força desplaçament, a vegades girant lleument sobre sí mateixes. Sempre és interessant descobrir els moviments i, amb els traços de color dels retoladors, en queda un testimoni ben visible.

dibuixar amb baldufes 02Sobre un paper gegant enganxat amb cinta adhesiva a terra, vaig desar les 10 baldufes i els nens, en veure-les varen correr a xafardejar quina sorpresa els estava preparant. Varen estar remenant una bona estona i descobriment els secrets del moviment, de l’equilibri i de l’atzar en els traços de les baldufes. Arcs, cercles, tirabuixons i espirals, taques i ratlles varen anar omplint el paper amb un dibuix que, sense les baldufes, mai hagués pogut realitzar-se. Jugar, provar, experimentar, crear i descobrir en una sola activitat.

I sabeu, què, doncs que avui, gairebé un any més tard, tornarem a preparar l’activitat a veure com es desenvolupa, què n’aprenem i quin dibuix aconseguim.

Gener 2014: 4 anys / 2 anys i mig

dibuixar amb baldufes 04Entrades relacionades amb la creació o el descobriment a partir del moviment circular:

  • Descobrim la força centrífuga de Manetesicosetes, quan ens vàrem iniciar en el moviment circular.
  • “Dibuixar i pintar diferent”, Tauler a Pinterest de Manetesicosetes, al que podeu accedir des de la barra lateral del blog. També us convido a visitar la categoria del desplegable del blog d’igual nom.
  • Art a voltes d’Encenent la Imaginació, on s’explica com pintar sobre una superfície giratòria.
  • Pedres spin art de Happy stone project, on s’explica com pintar pedres amb la força centrífuga.

 

Col·leccionar textures de casa i del carrer. Proposta de butxaca 04

textures 01a Estampar el paper amb la textura d’alguna trama posada a sota té un punt de màgic que encanta als nens ja que, amb traços fets sense gaire esforç, poden aconseguir dibuixos sorprenents. Si es combinen colors i trames diferents, els resultats poden ser fantàstics i molt vistosos.

textures 01cFer a casa una recerca de textures és interessant, però portar-la al carrer hi afegeix un punt d’aventura molt excitant. Recórrer zones conegudes amb els ulls de “caçadors de textures” fa que els nens observin el seu entorn de manera diferent de com estan acostumats: enlloc de fixar-se en els colors, tamanys i formes dels objectes, que és el més habitual, es fixen en la seva rugositat i imaginen com quedarien traspassats al paper. Decidir de quin color el volen, també és un fet interessant. Descobrir si la realitat és com se l’havien imaginada, una gran font d’aprenentatge i diversió.

textures 03textures 02Però per sortir a caçar textures, cal abans que res, aprendre la tècnica de la seva captura, gens fàcil per a nens petits. La veritat és que ja portem força temps assajant això de posar la cera plana i prémer amb força amb els ditets en forma de pinça sense que es mogui per passar-la pel paper i obtenir les textures. A aquestes alçades, al gran ja li surt bé, però al petit cal ajudar-lo perquè la cera “se li dispara” en posició vertical…

Per a posar-ho en pràctica, hem fet una gradació d’activitats al llarg d’uns quants mesos:

  • primer vàrem estampar paper sobre unes plaques gravades amb dibuixos a les que hi havíem escampat pintura amb un rodet per aconseguir un repartiment uniforme;
  • després vàrem passar a buscar textures d’envasos que teníem per casa i anar provant com quedaven sobre el paper;
  • més tard vàrem buscar textures a joguines que teníem a mà: van tenir moltíssim èxit les textures de les torres, la porta i les parets d’un castell…
  • fer composicions en un sol full i de diversos colors amb les textures que ens vinguessin de gust, i per últim,
  • SORTIR AL CARRER A FER RECERCA!

textures 01bJa fa molt de temps que tenia ullades les rajoles del wc d’un local al centre de la ciutat al que anàvem tota la família a dinar després de les visites al pediatre. Més d’una vegada li havia ensenyat al meu gran i li havia dit que algun dia en copiaríem les textures. Les rajoles, totes del mateix color, combinaven en la seva superfície multitud de patrons ben interessants.

textures 05textures 04La casualitat va fer que el darrer dia que hi vàrem anar, era el darrer dia que el restaurant estava obert, ja que la gerent es deixava el negoci per poder tenir cura de la seva filleta Noa, acabada de nèixer. Em va agradar el motiu perquè des de que el meu gran tenia una setmana, i que ella el va veure, em va confessar que tenia moltíssimes ganes de tenir un bebè però que encara no era el moment… Han anat passant els anys i ens hem ant veient, va nèixer el meu petit i també ha crescut entre visites regulars al local. Acostar-nos al restaurant en el seu darrer dia i veure-la cel.lebrant en família el bateig de la petita tancava un cicle preciós vinculat a la maternitat de les dues i ens va permetre un bonic comiat!

textures 06Doncs bé, com que jo portava ceres i papers ens vàrem tancar els meus dos nens i jo al wc i ens ho vàrem passar d’allò més bé! Les textures que oferien les rajoles eren fantàstiques i les composicions que varen aconseguir sobre el paper varen ser molt boniques. I així, sense adonar-nos-en, tenim un record d’un lloc especial per a la família que, a més, ens ha permès conèixer una mica més el nostre entorn.

Des d’aleshores, de tant en tant, acostumem a fixar-nos en les textures d’alguns elements que ens envolten. I per a conservar el que ens semblen bé, hem creat el nostre KIT DE CAÇADORS DE TEXTURES, la Proposta de Butxaca número 4 que presentem avui i que ens permet sortir a passejar i gaudir dels llocs des d’un punt de vista ben original:

proposta de butxaca manetesicosetes  kit texturesMaterials:

  • dos blocs petits amb fulles blanques i fàcils d’arrancar;
  • ceres partides per la meitat;
  • un llapis per si es vol escriure el nom d’on s’ha caçat la textura;
  • tovalloletes humides depenent de la duresa de les ceres;
  • un estoig transparent per localitzar ràpidament el color que vols;
  • algunes textures d’envasos de casa (per si es vol fer trampa)

Feina prèvia:

  • retallar alguna textura en cas que es vulgi portar;
  • preparar el kit i deixar-lo a punt.

Gaudiu-ne!

Entrades relacionades:

  • Propostes de butxaca: la nova sèrie del blog Manetesicosetes on explico en què consisteixen les PROPOSTES DE BUTXACA.
  • El kit creatiu i el mini-kit creatiu. Proposta de butxaca número 3, amb la que el blog Encenent la Imaginació se suma a editar PROPOSTES DE BUTXACA amb nosaltres.
  • Caçadors de textures de Plastiquem, entrada que em va inspirar fa molt temps i que ofereix una solució decorativa amb totes les textures aconseguides en un passeig.
  • Textures del blog Aquí ho deixo dit, on s’explica l’experiència de pintar amb textures i pintura.

Previous Older Entries