Explorem les escultures sonores Baschet

A finals de juliol vàrem anar a Barcelona i vàrem gaudir moltíssim a l’exposició d’escultura sonora dels germans Baschet que hi ha a can Jaumandreu, al c/del Perú, 52 de Barcelona (08018), organitzada pel Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB. Aquesta exposició, que es considera única al món, permet veure una col.lecció d’obres dels dos autors, que varen arribar a realitzar més de 400 obres.

Segons s’explica al projecte Minerva de la UB, enllaçat a sota, “François i Bernard Baschet són considerats els pares de l’escultura sonora i la seva obra és fruit d’una visió que uneix art i ciència, intuïció i mètode; una referència imprescindible per a l’estudi i desenvolupament de les relacions entre forma, matèria i so.  Els germans Baschet han inventat incomptables instruments per a tot tipus de música i escultura pública i fonts, expandint així els horitzons del so. Les seves exposicions participatives conviden a tothom a jugar i experimentar lliurement. Una obra oberta, inclusiva i compromesa amb la societat, un projecte pedagògic que reivindica la democratització del coneixement i la creativitat.”

Aquesta exposició ens va permetre tocar, tocar i retocar les escultures, en tots els sentits de la paraula: amb el sentit del tacte i fent-les sonar. Amb un arc de violí, amb baquetes, amb boles, amb les mans acariciant cristalls molls d’aigua, per fricció, percussió, sobre cargols, sobre els pàmpols, prement tecles, pessigant cordes… Pianos, arpes, cargols, peces de metall, boles de vidre, varetes diverses, ressonadors espectaculars, colors, formes i materials sorprenents … Un deliri pels sentits!

Una exposició visual i sonora al mateix temps. Tota una aventura! Si hi voleu anar, encara hi sou a temps però us heu d’afanyar. Lamentablement, només està oberta durant el mes de setembre, dimarts i dijous de 10 a 14h. Mireu el vídeo que us enllaço aquí sota i ja em direu si val la pena fer-hi una visita. A nosaltres ens va encantar!

Enllaços relacionats i vinculats amb el so:

• Exposició d’Escultures Sonores al Parc de la UB
• Facebook del Taller d’Escultures sonores Baschet
• La panera dels sons i de la música de Manetesicosetes, experimentació sonora per als més petits
• Mapa sonor d’un matí de diumenge d’Encenent la imaginació, creació artístico-auditiva per a nens més grans

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

Enllaços relacionats:

• Web del Mas de Caret amb el seu Parc de les Olors.
• Enllaç amb el llistat dels Parcs de les Olors que hi ha.
• Diari d’experiències o sketching de manetesicosetes.
• La panera de les olors de Manetesicosetes, una opció per als més petits.
• El catàleg d’olors. Un busca i troba olfactiu d’Encenent la imaginació, una opció per a nens més grans.

Col·leccionar textures de casa i del carrer. Proposta de butxaca 04

Estampar el paper amb la textura d’alguna trama posada a sota té un punt de màgic que encanta als nens ja que, amb traços fets sense gaire esforç, poden aconseguir dibuixos sorprenents. Si es combinen colors i trames diferents, els resultats poden ser fantàstics i molt vistosos.

Fer a casa una recerca de textures és interessant, però portar-la al carrer hi afegeix un punt d’aventura molt excitant. Recórrer zones conegudes amb els ulls de “caçadors de textures” fa que els nens observin el seu entorn de manera diferent de com estan acostumats: enlloc de fixar-se en els colors, tamanys i formes dels objectes, que és el més habitual, es fixen en la seva rugositat i imaginen com quedarien traspassats al paper. Decidir de quin color el volen, també és un fet interessant. Descobrir si la realitat és com se l’havien imaginada, una gran font d’aprenentatge i diversió.

Però per sortir a caçar textures, cal abans que res, aprendre la tècnica de la seva captura, gens fàcil per a nens petits. La veritat és que ja portem força temps assajant això de posar la cera plana i prémer amb força amb els ditets en forma de pinça sense que es mogui per passar-la pel paper i obtenir les textures. A aquestes alçades, al gran ja li surt bé, però al petit cal ajudar-lo perquè la cera “se li dispara” en posició vertical…

Per a posar-ho en pràctica, hem fet una gradació d’activitats al llarg d’uns quants mesos:

• primer vàrem estampar paper sobre unes plaques gravades amb dibuixos a les que hi havíem escampat pintura amb un rodet per aconseguir un repartiment uniforme;
• després vàrem passar a buscar textures d’envasos que teníem per casa i anar provant com quedaven sobre el paper;
• més tard vàrem buscar textures a joguines que teníem a mà: van tenir moltíssim èxit les textures de les torres, la porta i les parets d’un castell…
• fer composicions en un sol full i de diversos colors amb les textures que ens vinguessin de gust, i per últim,
• SORTIR AL CARRER A FER RECERCA!

Ja fa molt de temps que tenia ullades les rajoles del wc d’un local al centre de la ciutat al que anàvem tota la família a dinar després de les visites al pediatre. Més d’una vegada li havia ensenyat al meu gran i li havia dit que algun dia en copiaríem les textures. Les rajoles, totes del mateix color, combinaven en la seva superfície multitud de patrons ben interessants.

La casualitat va fer que el darrer dia que hi vàrem anar, era el darrer dia que el restaurant estava obert, ja que la gerent es deixava el negoci per poder tenir cura de la seva filleta Noa, acabada de nèixer. Em va agradar el motiu perquè des de que el meu gran tenia una setmana, i que ella el va veure, em va confessar que tenia moltíssimes ganes de tenir un bebè però que encara no era el moment… Han anat passant els anys i ens hem ant veient, va nèixer el meu petit i també ha crescut entre visites regulars al local. Acostar-nos al restaurant en el seu darrer dia i veure-la cel.lebrant en família el bateig de la petita tancava un cicle preciós vinculat a la maternitat de les dues i ens va permetre un bonic comiat!

Doncs bé, com que jo portava ceres i papers ens vàrem tancar els meus dos nens i jo al wc i ens ho vàrem passar d’allò més bé! Les textures que oferien les rajoles eren fantàstiques i les composicions que varen aconseguir sobre el paper varen ser molt boniques. I així, sense adonar-nos-en, tenim un record d’un lloc especial per a la família que, a més, ens ha permès conèixer una mica més el nostre entorn.

Des d’aleshores, de tant en tant, acostumem a fixar-nos en les textures d’alguns elements que ens envolten. I per a conservar el que ens semblen bé, hem creat el nostre KIT DE CAÇADORS DE TEXTURES, la Proposta de Butxaca número 4 que presentem avui i que ens permet sortir a passejar i gaudir dels llocs des d’un punt de vista ben original:

Materials:

• dos blocs petits amb fulles blanques i fàcils d’arrancar;
• ceres partides per la meitat;
• un llapis per si es vol escriure el nom d’on s’ha caçat la textura;
• tovalloletes humides depenent de la duresa de les ceres;
• un estoig transparent per localitzar ràpidament el color que vols;
• algunes textures d’envasos de casa (per si es vol fer trampa)

Feina prèvia:

• retallar alguna textura en cas que es vulgi portar;
• preparar el kit i deixar-lo a punt.

Gaudiu-ne!

Entrades relacionades:

• Propostes de butxaca: la nova sèrie del blog Manetesicosetes on explico en què consisteixen les PROPOSTES DE BUTXACA.
• El kit creatiu i el mini-kit creatiu. Proposta de butxaca número 3, amb la que el blog Encenent la Imaginació se suma a editar PROPOSTES DE BUTXACA amb nosaltres.
• Caçadors de textures de Plastiquem, entrada que em va inspirar fa molt temps i que ofereix una solució decorativa amb totes les textures aconseguides en un passeig.
• Textures del blog Aquí ho deixo dit, on s’explica l’experiència de pintar amb textures i pintura.

Safata sensorial de menta i llimona

Una safata sensorial sempre és una proposta que et permet experimentar i gaudir del que els sentits t’ofereixen en plena llibertat, sense objectius predeterminats, només pel plaer d’explorar i deixar-te portar per les sensacions. Amb aquest desig vaig preparar a principis d’estiu una safata que barregés sensacions olfactives, visuals, de textura i de temperatura per deixar gaudir-ne una estona als nens.

La part de menta, la vaig voler fer amb boles humectants per a testos, un material que sempre que els he ofert els ha agradat per la seva viscositat, elasticitat, capacitat de rebotar a terra, imprevisibilitat de moviment i textura. Podeu llegir el primer contacte que en vàrem tenir a les entrades enllaçades a baix amb el títol Experimentació amb perles d’aigua I i II. Per tal que fessin molta olor, les vaig submergir en un pot d’elixir bucal fins que en varen absorbir tota l’aigua i després, com que el tamany no era prou gran i el color un xic deslluït, vaig afegir aigua i colorant verd a la barreja.

La part de llimona la vaig fer amb suc de llimona natural diluït amb aigua i amb unes gotetes de colorant groc per augmentar-ne la intensitat del to. Ho vaig posar en una bossa de glaçons per tal que les temperatures dels dos components també fossin diferents.

Quan va arribar el moment de presentar-los la safata, la vaig organitzar en un únic espai però amb dues zones clarament diferenciades pel contingut: a un costat les boletes de menta acompanyades de fulletes verdes d’aquesta planta, i a l’altra, els glaçons de llimonada amb uns quants talls de llimona en talls verticals i seccions circulars, així com una pela en espiral i la pela de mitja llimona sencera. La veritat és que la proposta feia goig de veure. I d’olorar.

Els nens em preguntàven: Què és això? I jo els contestava: No ho sé i els anava fent preguntes del tipus: que fa olor? que és fred? que és dur? que està moll? Ells, ben concentrats i alegres anaven remenant i explicant el que els sorprenia. Al cap d’una estona de satisfer la seva curiositat, varen començar a agafar els ingredients i a repartir-los en els potets amb l’ajuda de les culleres, tasca prou difícil per la viscositat dels ingredients de la safata. Jugaven en harmonia: posem-hi això, posem-hi allò… ara una fulleta, un tros d’escorça…

Varen anar remenant i fent i desfent les composicions dels vasets metàl.lics fins que es varen cansar i el gel que es va anar desfent dominava la base de la safata i estava ja tot ben barrejat. El resultat d’aquesta proposta: una estona d’explorar materials i crear composicions amb ells en la que tots els sentits hi estan implicats: havien rascat, tocat, notat la fredor, la duresa, la textura, l’olor, la rugositat dels glaçons, la fragilitat de les fulles de menta, la polpa de la llimona, la pela… ho havien combinat tot i n’havien fet composicions als gots -gairebé semblen mojitos!- en una activitat tranquil.la i interessant, fàcil i refrescant per a l’estiu.Entrades relacionades:

• Experimentació amb perles d’aigua: primer contacte,  de Manetesicosetes;
• Experimentació amb perles d’aigua: segona part, de Manetesicosetes;
• Perles d’aigua de Encenent la imaginació;
• Perles d’aigua, granotes i cocodrils de Encenent la imaginació.

Pintant sobre paper reactiu: canvia de color!

Fabricar un paper reactiu XXL, totalment DIY i dibuixar-hi a sobre amb substàncies fàcils de trobar a casa per tal que apareguin colors insospitats és una experiència màgica i interessant…

El dia que vàrem pintar amb col lombarda vaig voler guardar un xic de líquid d’haver-la bullit en una ampolla a la nevera. No tenia clar què en faria fer però sabia que conté antocianina, que es pot fer servir com a indicador del pH en solucions aquoses.

Jo tenia ganes d’ensenyar als nens els màgics canvis de colors del líquid, però vaig pensar que ells ja estan acostumats a utilitzar colorants i que no entenen de química, de manera que veure com diversos líquids canvien de colors no els impressionaria gaire, així que calia canviar el mètode per a sorprendre’ls.

Després d’unes setmanes amb l’ampolla a la nevera, vaig decidir que fabricaria paper reactiu tamany XXL i que hi pintariem a sobre  amb substàncies diverses per veure com canviaven els colors. Segur que la idea d’un “paper màgic” els encurosia més i els convidava a crear per explorar-lo, molt millor que observar passivament el que passa en abocar líquids per a tenyir-lo.

I així ho vaig fer. Vaig agafar uns Din A3, un pot amb el liquid d’haver bullit la lombarda i un pinzell gruixut i vaig anar empapant els papers amb passades horitzontals de l’aigua de lombarda. Després de deixar assecar-lo al sol, hi vaig fer més capes, tan uniformes com vaig poder i una vegada sec, ja teníem el nostre paper reactiu DIY!

Les substàncies que vaig utilitzar per pintar, varen ser de les que tenim per casa: llet, aigua amb sals de fruita, aigua amb sabó, coca-cola, suc de llimona, suc de ceba, vinagre, suc de pinya… Les vaig posar en uns potets petits i els vaig donar pinzellets fins.

De seguida es varen posar a pintar, sucant un pinzell a cada pot i procurant no barrejar els pinzells amb diverses substàncies i els va agradar veure com el paper anava modificant el color a mesura que hi anaven pintant al damunt. Els colors  apareixen amb més potència en quan el paper queda ben sec…

Els nens es varen divertir una bona estona i varen gaudir de l’experiència de manera pausada i tranquil.la, comentant les alteracions dels colors entre ells. Per ells, va ser una experiència màgica. Les explicacions científiques vindran més endavant, ara com ara, vull que s’ho passin bé i que creïn lliurement.

He de confessar que malgrat ells s’ho passessin be, jo tinc una espineta clavada: penso sincerament que l’aigua de lombarda devia perdre propietats les setmanes que la vaig tenir a la nevera o es devia deteriorar d’alguna manera, ja que el color amb què va quedat tenyit el paper no era el que m’esperava i tampoc la capacitat de reacció amb les substàncies diverses. Ho tornaré a provar i actualitzaré l’entrada tan bon punt sigui possible.

 Abril 2014: 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

• Entrada relacionada: Descobrint la col lombarda de Manetesicosetes.

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Hemos fabricado papel reactivo XXL para pintar sobre él con leche, vinagre, jugo de limón, jugo de cebolla, agua con sales de fruta, agua con jabón, zumo de piña y coca-cola. Para fabricarlo, hemos tomado el agua de haber hervido una col lombarda y hemos pintado varias capas sobre hojas Din A3 y dejado secar. El resultado es un papel mágico que transforma el color de las sustancias con que lo pintas!

Fabriquem els nostres colors amb pigments naturals

Fa uns mesos, parlant amb la mare d’un nen de la classe del meu gran, em va explicar una experiència a la que havien assistit, organitzada a les biblioteques públiques de Girona, que consistia en fabricar colors aprofitant pigments naturals i lligant-los amb rovell d’ou, tal i com es feia a l’antiguitat. Va descriure l’experiència com a fantàstica i em va dir que li agradaria dur-la a la pràctica a les classes de P4, que les mestres ja hi estaven d’acord, però que ella no tenia clar com fer-ho i que li calia ajuda… No em va caldre res més que aquesta subtil proposta per embolicar-me en un altre sarau, així que vàrem decidir muntar-ho plegades.

Tot fent un cafè, vàrem decidir els colors que volíem fabricar, els materials per aconseguir-los i els estris necessaris per organitzar el taller. Vàrem fer un pressupost i vàrem anar a parlar amb les mestres. Semblaven encantades amb la proposta i després de quadrar el calendari de les sessions, una per a cada classe de P4, i aclarir qui compraria el material, ja ho teníem tot en marxa.

Com que a l’aula hi ha 26 alumnes, vàrem comprar 26 gots de plàstic flexible i reciclable, 26 culleres per a fer barreges, 5 mà de morter petits i de fusta i 5 ratlladors de plàstic amb dipòsit, que quedarien com a material per a l’escola. Caldria portar de casa un parell de bols grans per a separar les clares dels rovells i una cullera separadora. L’escola hauria de posar les 5 tisores per a retallar el julivert, Din A3 i pinzells per a tots els nens. I unes quantes baietes per a solucionar imprevistos.

Per al color blanc, esmicolaríem guix; per al groc, cúrcuma en espècia; per al taronja, colorant per a paelles; per al negre, ratllaríem carbó; per al vermell, pebre vermell dolç; per al blau, colorant alimentari en pols soluble en aigua; per al verd, retallaríem julivert; per al marró, esmicolaríem canyella; pel rosa, barrejaríem guix blanc i pebre vermell mólt; i pel lila, barrejaríem pebre vermell mólt amb colorant blau. A més, hem comprat uns pots d’espècies amb canyella mólta i julivert mólt per si no són capaços d’esmicolar suficientment els productes per a fer-ne barreges.

Els colors els obtindríem a partir de tres accions diferents que permetrien als nens practicar habilitats manuals: picar amb mà de morter, ratllar i retallar. A més, podrien esclafar els ous i separar-ne les clares del rovell per a fabricar els colors i fer les barreges de pigments per a obtenir altres colors. Una experiència ben completa!

Per presentar l’activitat als nens, els vàrem preparar uns fulls amb Word que vàrem projectar i comentar gràcies a la pissarra digital de l’aula. A més, en vàrem deixar una còpia impresa i repartida a cada taula de manera que sabessin de manera molt visual què calia fer a cada espai. Els vàrem explicar com faríem cada color, què calia fer per aconseguir el pigment i com havíem organitzat l’aula per tal que els 26 nens estiguessin ben ubicats i sabessin què fèiem i perquè.

Vàrem repartir l’aula en cinc taules: una per retallar el juliverd, l’altra per ratllar el carbó i el guix; l’altra per esmicolar amb la mà de morter la canyella i una mica de guix; una altra per anar esclafant els ous (en vàrem calcular un per a cada nen) i una altra per a les barreges de colors. Els nens es varen ubicar a les diverses taules segons les seves preferències i els que es varen quedar sense estri per manipular, varen començar a esclafar el seu ou i a començar a fer barreges amb les espècies. Anaven canviant d’activitat per a provar-les totes.

Malgrat a la primera sessió no vàrem aconseguir ni el rosa ni el lila, l’activitat va ser un èxit, ja que els nens estaven molt motivats i encurosits. Les olors dels diferents ingredients barrejats impregnaven l’aula i acompanyaven els nens en el procés de fabricació dels colors. A continuació, es varen repartir paper, pinzells i pots amb els colors preparats a totes les taules i els nens varen pintar amb els colors que ells mateixos havien fabricat. Estaven molt il·lusionats i orgullosos de les seves obres.

A la segona sessió, vàrem portar colorant rosa en pols i vàrem fabricar el lila aixafant móres dels arbres. També vàrem dur un xic de farina per espesseïr algunes barreges de manera que el color groc del rovell no variés el to buscat. La paleta de colors inicial es va ampliar i els dibuixos dels nens encara varen ser més rics i acolorits. Els grumollets i retallets de matèria prima que suraven per les pintures  atorgaven als dibuixos dels nens textures i estampats inesperats alhora que omplien la sala d’aromes ben variats. Va ser tot un regal veure que bé s’ho estaven passant!

Les imatges que acompanyen aquesta entrada, són les que vaig obtenir a casa quan vaig oferir l’experiència als meus petits. S’ho varen passar genial! Ratllar, picar, retallar, separar els rovells de les clares i fer les barreges pertinents de pigments amb els rovells per aconseguir cada color va ser una experiència fantàstica. I pintar amb els seus propis pigments, els va al.lucinar. No varen parar de demanar-me papers per pintar i en una estoneta, vàrem tenir ben ple el terra del rebedor de casa amb dibuixos assecant-se, i la cuina ben plena d’aromes fantàstiques.

Per fer-ho a casa, no cal tanta organització, de fet, només calen unes quantes espècies de colors i un rovell d’ou per cada color que vulguis fabricar. Si es vol que treballin accions, amb una mà de morter, un ratllador, unes tisoretes, guix blanc de pissarra, canyella en branca i en pols, un xic de carbó i julivert fresc i en pols n’hi ha prou. Amb les clares sobrants es poden fer merengas i així s’aconsegueix un fi de festa magnífic. De veritat, que és una activitat molt bonica de fer!

Enllaços a entrades on es fabriquen a casa pintures de diversos tipus. En deixo tot un assortit que segur que us inspirarà. Quina triareu fer?

• Com fabricar pintura de dits per a nadons, de Manetes i cosetes.
• Com fabricar glaçons de pintura, de Manetes i cosetes.
• Com fabricar pintura amb gel de bany i purpurina, de Manetes i cosetes.
• Com fabricar pintura per a nens amb purè de patates, de Manetes i cosetes.
• Com fabricar aquarel.la casolana, d’Encenent la imaginació.
• Com fabricar ceres casolanes per a la banyera, d’Encenent la imaginació.
• Com fabricar pintura d’espècies amb cola blanca, d’Encenent la imaginació.

Carxofes per explorar i crear

Feia molt de temps que a casa no hi entraven carxofes, fins que un dia em va agafar la rampellada. Se’m va acudir que els nens no n’havien vist mai i que explorar-les segurament els aportaria estímuls nous. I així va ser.

Vaig treure unes quantes fulletes lletges i em vaig asseure a les tauletes de joc disposada a preparar el meu dinar ben a prop d’ells per tal d’encurosir-los amb la nova verdura, com tantes vegades acostumo a fer. Vaig desar unes quantes carxofes a una safata gran i vaig començar a desfullar-ne una. Immediatament es varen acostar a fer el tafaner. El gran no va mostrar massa interès, ja que per ell, manipular les fulles no constituïa cap repte, però en canvi el petit, que sempre vol fer el mateix que el gran, s’hi va entestar de ple. Les seves manetes estiraven les fulles amb molta afició i quan sentia el “clec” que delatava que una fulla es desprenia es posava content i s’afanyava a posar-la al pilonet que jo ja estava fent.

Va examinar les carxofes per totes bandes: el tronc, les fulles exteriors més dures, les interiors més tendres, blanques i petites i, veient que jo en rosegava una punteta, ell va voler fer el mateix i com que no li va agradar, la va escopir.

Una vegada tretes les fulles dures, vaig partir totes les carxofes per la meitat i els vaig ensenyar la curiosa forma que tenen i que estan plenes de pèls. Després d’entaforar-hi el dit per comprovar-ho, vaig anar treient els pèls amargs i els vaig apilonar. A tots dos els va agradar apretar i remenar el pilonet de pèls per satisfer la seva curiositat. Aleshores, els vaig posar dins un pot amb aigua i els vaig dir que es fixessin bé en el color que tenia perquè aviat canviaria i es tornaria tot marró. Els va fer gràcia això del canvi de color, com el dia que varen descobrir el color de la col lombarda, entrada enllaçada a sota.

Quan tot va estar recollit, vaig seleccionar una trentena de fulles boniques i en vaig posar unes quantes damunt les tauletes en forma de flors amb un parell de bols de colors per si volien fer alguna composició amb elles. I aquí el gran s’hi va apuntar entusiasmat. Va anar afegint fulles al voltant del bol per formar una flor, i a partir d’aquí va començar a crear motius florals inventats. Unia les flors que havia fet jo amb la seva utilitzant un caminet de fulles de carxofa, feia noves composicions, posava i treia les fulles per veure com quedava millor…

A poc a poc, va anar incorporant elements de la safata de tresors naturals que tenim per crear i va començar a fer composicions allunyades de l’aspecte floral-primaveral del començament. A les imatges podem veure unes casetes bessones amb xemeneia i fum. El gran, en aquesta part s’ho va passar pipa i es va deixar d’anar moltíssim explicant-me el que volia fer. Per mi va ser molt interessant veure com tenia una idea i buscava entre els materials de casa el que li calia per realitzar-la, com “emprovava” diversos elements i al final decidia què quedava millor al seu parer. I a més a més, m’ho explicava tot! Un procés fantàstic que he tingut la sort de presenciar…

La proposta va estar sobre les tauletes fins l’endemà a mig matí, quan les fulles ja començaven a estar deteriorades. Al llarg del dia, els nens es varen anar acostant a jugar amb elles diverses vegades, algunes s’hi quedaven, altres, només s’ho miraven i recolocaven alguna fulleta.

Per acabar, vaig preparar un paper i els vaig ensenyar el pot amb els pèls de les carxofes que havien canviat de color i tenyit l’aigua. Els vaig donar una forquilla per si volien pintar amb aquella aigua de carxofes però la proposta no va tenir gaire èxit, ja que, després de descobrir el canvi de color, no els va venir de gust pintar gaire estona, varen omplir un paper entre els dos i prou. També tenia en ment estampar amb els troncs de les carxofes que havia reservat en una bossa de plàstic, però no va poder ser ja que dins la bossa es varen florir. Haurem d’esperar a fer-ho en una altra ocasió. Tinc entès que si es parteix una carxofa a un parell de dits del tronc, amb la secció resultant es poden aconseguir motllos per estampar roses amb molta facilitat… Mirarem de fer-ho aviat.

          Explorar aliments és una manera de descobrir com està format el món que envolta els nens; estimular tots els sentits, ja que es poden gaudir d’olors, colors i textures molt variades; remenar, estirar i practicar habilitats manuals i anar adquirint força als dits, necessària per a iniciar l’escriptura. A casa ho fem sovint i ara que ja són més grandets, també mirem de crear d’alguna manera o altra amb les clofolles i altres restes que ens queden. Penso que és una manera bonica d’experimentar, trobar noves utilitats al que ens envolta, treballar la creativitat, connectar idees aparentment dispars i gaudir dels petits moments del dia a dia.

Abril 2014 – 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

Altres entrades en les que descobrim, manipulem o creem amb aliments o elements naturals:

• Collage de xocolata de Manetesicosetes;
• Pintem amb purè de Manetesicosetes;
• Amb el menjar no s’hi juga de Manetesicosetes;
• Mitjonets d’espígol de Manetesicosetes;
• Gira-sols de Manetesicosetes;
• Descobrint la col lombarda de Manetesicosetes;
• També podeu visitar la categoria “Safata d’experimentació” de la barra lateral dreta del nostre blog.

La festa de la neteja -o com gaudir explorant l’escuma del sabó-

No ho tenia previst, ho asseguro. Dissabte passat al matí vaig deixar els nens jugant a la sala i vaig sortir a veure en quines condicions estaven les joguines de la terrassa després d’haver passat l’hivern a la intempèrie però els petits em varen seguir. Com que no hi va haver manera de convèncer-los que tornessin a entrar, mentre jo em posava a netejar la teulada de la caseta, els vaig proporcionar guixos de colors perquè pintessin a terra. Una proposta insuficient ja que a la que em vaig despistar ja estaven escampant per terra les restes del sorral magnetita i ho remenaven tot: m’estaven cridant l’atenció i no tenien previst deixar-me netejar… Allò que es diu que “si no pots amb l’enemic, uneix-te a ell” és ben cert, perquè en quan els vaig preguntar si em volien ajudar em varen contestar amb un sí rotund i entusiasmat.

Vaig agafar les dues galledetes del kit de joc de l’estiu i les vaig omplir fins a la meitat amb aigua, i un bon raig de sabó de rentar plats. Els vaig donar una baieta a cadascun i, després d’ensenyar-los com s’havia de remullar, apretar entre les dues mans fent-ne una boleta perquè sortís l’aigua i després fregar les superfícies brutes, em vaig asseure a una cadira amb la càmera a punt per observar com es desenvolupava el nou joc.

Va ser un èxit rotund! Feia temps que no mostraven tant d’interès en una activitat: la combinació de recuperar la caseta de joc oblidada durant els mesos d’hivern, amb l’aigua, l’escuma del sabó i les baietes, el plaer d’explorar i aprendre a fer una activitat destinada als adults i el plaer d’estar a l’aire lliure ara que amb la primavera el cos ens demana a crits sortir a l’exterior, va fer que la senzilla i avorrida posada a punt de la terrassa es convertís en tota una festa de la neteja.

Com ja és habitual, al començament, els petits exploradors es varen centrar en descobrir el funcionament de les baietes, de com canviaven de pes en remullar-les, veure com l’aigua baixava de la baieta a la galleda, aprendre a treure’ls la que sobra apretant ben fort i descobrint que d’aquesta manera es produeix moltíssima escuma. I després, com el sabó s’anava adherint a les superfícies que fregaven i com per art de màgia la brutícia anava desapareixent davant els seus ulls…

Però al cap d’una estona, ja avesats al funcionament de la neteja, i amb l’exterior de la caseta ben net, varen anar a buscar nous objectius. Així, el petit em va empastifar les cortines protectores de la rentadora i el gran va començar amb les bicicletes… Com que jo no vaig compartir la seva alegria, els vaig proposar de netejar altres joguines seves: les cadires per seure, de les que en varen netejar tots els racons possibles ben concentrats. Després els va tocar el torn a la cistella de bàsquet i al matalasset que tenen dins la caseta…

L’entusiasme anava en augment: galledes amunt, galledes avall, escuma a terra, trasvassament de líquids d’una galleda a l’altra en tenir-ne una de buida, compartir baietes i galledes, riure moltíssim i, finalment, per part del gran, recollir aigua de terra amb la baieta i rentar el cabell del seu germà. En aquest moment vaig decidir posar punt i final a la sessió de neteja perquè ja no em semblava higiènica i ja portaven massa temps molls de cames i ara, també de cap.

El pare va portar al petit a la banyera i jo em vaig quedar recollint amb el gran. I quan el petit ja va estar, el gran va anar a banyar i jo em vaig dedicar a esbandir el sabó omnipresent a la terrassa a cops de mànega. No us penseu pas que vaig tardar poc a treure tot el que hi havia, l’havien feta grossa, però la seva alegria  i els seus descobriments em varen recordar, una vegada més, que escoltar el que els nens volen quan et reclamen atenció, i que proporcionar-los activitats motivadores i que propiciïn el descobriment del món que els envolta és meravellòs i atenua qualsevol molèstia que et puguin ocasionar.

 

Enllaç relacionat:

• Erupcions d’escuma de colors de manetesicosetes. Una altra manera de jugar amb escuma, en una safata i a l’interior de casa.

Un llibre per llegir amb els ulls tancats

No puc evitar de parlar amb passió dels llibres d’Hervé Tullet. Des de que l’hem conegut com a autor, que no hem parat de gaudir de les seves creacions, bé comprant-les, bé anant a buscar-les a la biblioteca, ja que no fa llibres per llegir si no que fa llibres-joguina per experimentar noves sensacions. I a casa ens encanta!

Fa ben poc vaig explicar com ens agradava el seu llibre-mirall titolat “Juego de espejos” i avui parlaré del seu “Juego de leer a ciegas”, ambdós enllaçats a la part de sota de l’entrada. Tots dos llibres varen aparèixer dins el tresor dels pirates que els meus petits varen trobar seguint les indicacions del mapa que varen trobar dins una ampolla a l’aigua del mar… Llibres màgics i especials per a una activitat màgica i especial!

El llibre “Juego de leer a ciegas” ens proposa una ruta des del començament del llibre fins a la seva fi, passant el dit per damunt un camí vellutat que recorre les seves  pàgines dibuixant espirals, corbes i laberints, esfonsant-se en forats i buscant a les palpentes el caminet quan el seu traç és discontinu. Durant el viatge, has d’anar explicant l’aventura que t’imagines que et succeeix o el paratge en el que estàs o  el que sents al llarg del camí. Un exercici de concentració i d’imaginació magnífic.

Magnífic, però excessiu per als meus petits, que no són capaços encara de verbalitzar aventures com la que Hervé Tullet proposa. Ja ho faran quan siguin més grans. Nosaltres, hem adaptat la proposta a l’edat dels petits i funciona perfectament al seu nivell.

El petit, igual que feia el gran quan va rebre el conte, fa el recorregut ben concentrat amb el dit índex sense ni tant sols intentar aclucar els ulls. Li costa força no sortir del camí però li encanta poder fer el passeig pàgina per pàgina i es posa molt content quan ho aconsegueix.

El gran, ara ja fa uns mesos que aconsegueix seguir les pàgines d’una a una amb els ulls tancats, però li cal tanta concentració per a fer-ho, i tanta força de voluntat per a vencer la curiositat d’obrir els ulls per a mirar, que és incapaç de parlar mentre segueix el camí. Si es perd, fins i tot alguna vegada ha recuperat la posició sense obrir els ulls!

I és que la proposta del llibre-joc amaga una dificultat encoberta: privar-nos de la vista, el nostre sentit majoritari. Conscient d’això, ja fa temps vaig crear “la capsa de les endevinalles” per al meu gran i ara ja fa un temps que estem provant de recuperar-la per a jugar-hi amb tots dos. Amagar el nostre sentit majoritari fa que centrem la nostra atenció en els altres sentits que, habitualment, releguem a la posició de secundaris, i aconseguim descobrir noves perspectives del que ens envolta, sigui a través del tacte, de l’olfacte, del gust o de la oïda.

Per si us ve de gust explorar una mica més aquest món dels altres sentits, he deixat un breu recull d’entrades que, conscientment, exploren aquest fet. Propostes de joc que ben segur no us deixaran indiferents.

 Enllaços relacionats:

• Llibre “Juego de leer a ciegas” de Hervé Tullet. Cerca al catàleg Argus de les Biblioteques Públiques per a veure els exemplars disponibles.
• Comentari de Joc de miralls per Manetesicosetes.
• La capsa de les endevinalles de Manetesicosetes, una manera d’amagar el sentit de la vista per potenciar-ne d’altres.
• Dibuixant a cegues d’Encenent la imaginació a través de Cultureta, una altra manera d’amagar el sentit de la vista per potenciar-ne d’altres.
• Mapa sonor d’un matí de diumenge d’Encenent la imaginació. També per potenciar altres sentits.
• El tresor dels pirates de Manetesicosetes o com vàrem seguir pistes per a trobar un tresor literari de la manera més màgica que se’ns va acudir.