El parc de les olors: explorem la sinestèsia

La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

Enllaços relacionats:

• Web del Mas de Caret amb el seu Parc de les Olors.
• Enllaç amb el llistat dels Parcs de les Olors que hi ha.
• Diari d’experiències o sketching de manetesicosetes.
• La panera de les olors de Manetesicosetes, una opció per als més petits.
• El catàleg d’olors. Un busca i troba olfactiu d’Encenent la imaginació, una opció per a nens més grans.