El Bullet Journal de l’estiu adaptat a escolars

Aquest estiu estem fent un #BulletJournal de les vacances per construir un record bonic del que farem junts i per a treballar altres temes que he detectat… Ja sé que els Bullet Journal són agendes professionals però jo n’he fet una versió estiuenca per als alumnes de secundària i ara l’he adaptat per als meus ja no tan petits.

Durant el confinament, m’he adonat que els meus fills no tenen ni idea de presentar les coses polides, ni centrar títols, ni deixar marges, però que, en canvi, quan els dones idees sobre com presentar les coses, n’estan molt orgullosos dels resultats. Això em va portar a pensar que fer un Bullet Journal ens permetria al llarg de l’estiu anar treballant tots aquests aspectes, a part de fer servir l’escriptura encara que sigui en petites frases diàries.

Per a construir el nostre Bullet Journal hem unit 4 folis de colors diferents plegats per la meitat i grapats pel llom. He triat l’enquadernació Midori perquè és molt senzilla de fer i és molt flexible, ja que et permet anar afegint quaderns a mesura que els necessites. Explicaré com l’hem simplificat a la propera entrada i tardaré molt poc en fer el pas a pas perquè ja tinc totes les fotografies fetes.

Al començament vàrem fer tres quaderns cadascun però a mesura que anàvem triant temes per al Bullet Journal ens vàrem adonar que ens faltaven pàgines, de manera que vàrem afegir un quadernet més.

Les parts imprescindibles per a fer un Bullet Journal escolar per a l’estiu i el pas a pas són els següents (a les composicions d’imatges de l’entrada hi podreu veure algunes d’aquestes seccions):

• Numerar totes les pàgines del Bullet Journal, a excepció de la Portada i de la llegenda de signes.
• Portada: Ha d’incloure el nom, el títol Bullet Journal i el subtítol Estiu 2020.
• Llegenda de signes: Aquí hi va una llista de les marques que serviran per identificar en el registre diari o registre setmanal els diversos significats que vulguis donar a cadascun d’ells: tasques, tasques fetes, tasques ajornades, cites, cites ateses, cites eliminades, extraescolars…
• Índex: Ha de dur el títol i deixar el llistat en blanc perquè s’anirà construint a mesura que decideixis el contingut del teu quadern.
• Unes pàgines amb inspiracions de tipus de lletres, cartells i vinyetes, línies ornamentals i separadors.
• Un calendari amb tots els dies de les vacances escolars, preferiblement amb espai al costat per anotar grans dates com aniversaris, revetlles, viatges, festivals, concerts…
• Un horari ambla planificació horària de les setmanes que inclogui tots els dies de la setmana i les activitats que són fixes: tallers, estona de lectura, quaderns d’activitats, manualitats, projectes familiars…
• Registre futur per setmanes a doble pàgina per escriure les tasques més rellevants que van succent al llarg de les vacances d’estiu: jugar al parc amb amics, recollir minerals, anar a buscar espígol, fotografiar insectes, dibuixar, jugar a jocs de taula… Aquest és el gruix més important del Bullet journal, ja que hi ha tantes dobles pàgines com setmanes sense escola hi ha, és a dir, des del 19 de juny al 13 de setembre.
• Registre diari sense data per només posar els dies rellevants i no perdre espai. Nosaltres, aquest ens l’hem saltat perquè ja tenim un registre setmanal en el que hi podem posar bastantes coses.
• I per últim, anar escollint els temes que et semblin importants al llarg de les vacances. Si deixes pàgines en blanc, sempre en pots anar afegint a mesura que passin els dies i vulgueu anotar. Us en proposo una bona llista:
  • Grans projectes familiars: fer joguines per a les mascotes, pintar un mural, construir una nau espacial amb cartrons…
  • Llista de les cançons i grups que m’agraden més o que he descobert aquest estiu.
  • Emocions que he experimentat, o si es vol, es poden incloure al registre setmanal.
  • Doble pàgina amb pel.lícules i sèries que vull veure a l’estiu i les que he vist. S’hi pot afegir un sistema de valoració amb estrelletes.
  • Frases i citacions motivadores.
  • Youtubers, blogs i webs interessants i, si es vol, el perquè.
  • Les samarretes que m’ha agradat més portar a l’estiu.
  • Amics i familiars que he vist i l’activitat que hi has fet.
  • Grans converses que he tingut (potser això és pels més grans).
  • Doble pàgina amb els llocs que vull visitar i els llocs als que he anat.
  • Doble pàgina amb els llibres que vull llegir i els que he llegit. També es poden valorar els que t’has llegit.
  • Desitjos i il.lusions i el que caldria fer per a aconseguir-los.
  • Coses que em fan feliç.
  • Coses que agraeixo tenir a la vida.
  • Activitats a l’aire lliure.
  • Mascotes que tinc i com cal cuidar-les.
  • Coses del meu color preferit que he trobat o vist.
  • Plantes i minerals que he vist aquest estiu. S’hi poden fer dibuixos, posar el nom científic…
  • Els meus jocs preferits.
  • Monuments interessants que he vist i he investigat.
  • Museu que he visitat i elements que m’han agradat més.
  • Les olors de l’estiu que recordaré.
  • Els gustos de l’estiu que recordaré.
  • Noms de carrers que m’han semblat curiosos i sobre els que he investigat.
  • Animals i insectes que he vist o investigat.
  • Somnis o malsons que he tingut…

Paral.lel.lament, tota la família porta el Diari d’experiències que ja vaig explicar en aquesta entrada de fa anys i és una meravella fer-lo i recordar les experiències a través de les seves pàgines. Veurem què tal ens va el Bullet Journal d’aquest estiu. De moment, se l’han agafat amb prou ganes i il.lusió.

Deixo aquí sota enllaçats alguns dels vídeos en els que m’he inspirat per dur a terme aquesta proposta adaptada a les necessitats dels estudiants i de l’estiu.

• ¿Qué es y como empezar tu Bullet Journal? de Planes de colores
• Bullet Journal ¿Cómo lo haces? de Barbs Arenas Art!

Juny 2020: 10 anys i mig / 8 anys i 9 mesos

 

Taller d’ombres xineses

Narrar de maneres poc freqüents sempre és un estímul per a la imaginació i mostrar com fer-ho a través d’ombres xineses garanteix emoció, creativitat, concentració i treball en equip.

Per començar el taller, vàrem projectar un parell de youtubes en els que els participants varen anar endevinant els personatges que sorgien a les ombres de la pantalla, fet que va motivar moltíssim a tothom.

A continuació, a partir de fulls que vàrem repartir, extrets de la xarxa, els assistents a la biblioteca varen organitzar-se de dos en dos o de tres en tres per a entendre les posicions de les mans i aprendre a projectar l’ombra desitjada i començar a practicar un diàleg o una petita narració amb els personatges que representaven amb les mans.

La durada limitada del taller va fer que tan sols poguéssim fer una petita “desfilada” de personatges en la major part dels cassos, però en alguns altres, les històries ja tenien la llavor plantada.

En tot cas, els assistents a l’activitat s’ho varen passar molt bé i, en acabar, varen poder revisar un munt de llibres seleccionats per a l’ocasió sobre la cultura xinesa i els orígens d’aquesta manera d’explicar. Una manera més d’aprendre a gaudir de la multiculturalitat i aprendre a respectar els altres.

Març del 2018: 8 anys / 6 anys i mig

Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY

Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

• En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
• A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
• A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
• Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
• Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
• Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
• A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
• A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
• Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

• Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
• Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
• Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Contes giratoris

Inventar un conte giratori ha estat una de les darreres propostes que he fet als meus petits. Amb un format atractiu i innovador pel fet que les pàgines del llibre girin enlloc de passar-les una darrera l’altra, la idea els ha enganxat de seguida i els ha motivat a dibuixar, pintar, inventar i escriure el seu propi conte.

Per a fer un conte giratori només calen dos plats de cartró o dues safates rodones de postres, un piuet enquadernador, material de dibuix, regle i tisores.

Mentre els nens pensaven la història, jo creava l’estructura a la mateixa taula i així s’anaven motivant i encurosint. Els vaig encarregar que pensessin una història en sis dibuixos, perquè vaig veure que dividir un cercle en sis sectors iguals permetia dibuixar vinyetes amb comoditat. Aproximadament els vaig repartir així, tot i que, sempre es pot adaptar l’estructura a les necessitats de cada història:

1. Personatge principal
2. Lloc on es desenvolupa la història
3. “Missió”
4. Imprevist o sorpresa
5. Idea-solució
6. Final

A mesura que m’anaven explicant el seu conte, els anava fent preguntes obertes per tal que els fos fàcil estructurar la seva història i pogués encaixar al format de sis vinyetes per conte. A més, havien de pensar quin dibuix farien per il·lustrar el seu argument.

Pel que fa a l’estructura del conte giratori, comptant les crestes del plat o safata, la missió de repartir el cercle en sis sectors és extremadament fàcil i no cal ser gaire precís. En cas de tenir un transportador d’angles, només cal fer un angle de 60 graus per tenir la mesura d’un dels sectors. Una vegada aconseguida, cal tallar un dels sectors amb les tisores sense arribar al centre, ja que allà és on haurem de posar l’enquadernador per subjectar els dos plats.

Posem el plat amb la finestreta retallada a sobre el plat per a delimitar els sis sectors en els que els nens hauran de dibuixar-hi les vinyetes. Els marquem amb un retolador per la part de dins i així els dibuixos quedaran perfectament enquadrats. Cal vigilar que el gruix del retolador no ens faci desplaçar la finestreta, especialment a la part ampla del cercle, perquè si no, al final del conte, els espais no quadrarien.

Una vegada els nens han acabat els seus plats amb els dibuixos ben orientats, és a dir, girant el plat a cada vinyeta de manera que la part ampla quedi a dalt, ja es pot realitzar l’estructura del conte giratori. Cal fer un foradet al centre dels dos plats i passar-hi l’enquadernador.

Per acabar, cal posar un títol al conte a la part del davant i, si es vol, escriure a la part del darrera del plat l’explicació de cada vinyeta. Per posar el títol centrat, m’han demanat que els l’escrigui jo i ells el ressegueixin. La part del darrera, al petit, com que encara no sap escriure bé, li he escrit a llapis el que em deia i ell ho ha resseguit amb retoladors. El gran ho ha fet ell tot sol, sota la meva supervisió. També es pot decorar tota la sanefa del voltant del plat superior, dibuixat o en collage. Per acabar l’experiència, hem demanat als nens que ens expliquin el seu conte i els hem gravat, de manera que amb aquesta activitat també practiquen l’expressió oral.

Estan molt orgullosos dels seus contes giratoris, ja que han dirigit el procés d’elaboració des del començament fins al final, elegint la història, els personatges i les aventures que els agraden, dibuixant i pintant el que han imaginat en un format curiós i divertit.

Novembre 2016: 6 anys i 11 mesos / 5 anys i 3 mesos

Panellets monstruosos

Ja fa anys que a Catalunya la Castanyada conviu amb el Halloween. Personalment, em fa una mica de ràbia que es posin de moda celebracions d’altres cultures i es vagin perdent les nostres, però si comencem a pensar-hi una mica, podem relacionar la nostra Nit de difunts, les visites al cementiri per Tots Sants i el munt d’històries de por que s’acostumen a situar en aquesta nit màgica i plena d’esperits, amb la Nit de la Por de Halloween. Potser els costums o la manera de rememorar la mort és diferent, però per a mi, està clar que tenen relació.

Davant l’allau de propostes tètriques que hi ha en aquestes dates, els meus petits també demanen de fer-ne alguna a casa, de manera que l’any passat, vaig idear fer aquests Panellets Monstruosos que avui explico.

Per altra banda, cada any hem fet panellets diferents, en aquest intent nostre de fer treballar la imaginació, de manera que ja hem fet Panellets de colors, Panellets farcits de gominoles, Panellets de cor líquid i Panellets Monstruosos, tots partint de la mateixa recepta i amb els detalls explicats als enllaços que hi ha a sota.

Començo per explicar la recepta que fem servir.

Ingredients per a la massa: 600 gr. farina d’ametlla crua, 400 gr. de sucre glass, una patata o un moniato gran bullits amb pela i calents, colorants alimentaris líquids i un ou (opcional). Triar patata o moniato depèn del gust de cadascú: amb patata, els panellets queden més consistents i secs, mentre que amb el moniato adquireixen més suavitat, dolçor i queden un xic més melosos.

Elements de decoració: estreps, caramels de sidral, cintes de colors amb sidral, llèpols, nissos, nous, pinyons, caramels petits de colors, ametlles laminades, cucs de colors, i tot el que trobeu interessant per guarnir boques, nassos, orelles, braços, banyes, ulls i cabells dels vostres monstres. Deixeu-vos portar…

1. Es posa a bullir el moniato o la patata amb pela inclosa. Després de bullir uns 10-15 minuts, es treu de l’aigua i es deixa refredar un xic. Només el suficient per a poder-lo pelar.
2. Es posen en un bol el sucre i la farina i s’hi afegeix la polpa del moniato o la patata encara calents per tal que, en barrejar-ho tot, l’escalfor de la patata o el moniato faci suar la farina d’ametlles i tot lligui amb facilitat per fer el massapà que fa de base pels panellets. Una vegada barrejat, es fan les particions que calgui per barrejar la massa amb els diversos colorants alimentaris. Nosaltres, per als monstres, hem triat només de fer-ne de verds i de blaus.
3. Es deixa reposar la massa a la nevera, ben embolicada amb plàstic o dins un recipient hermètic unes hores.

En aquest punt, una vegada la massa ha reposat, el més habitual seria fer els panellets i coure’ls al forn durant uns 15 minuts a 180 graus C, amb el forn ja preescalfat d’abans. Però en aquesta recepta de Panellets Monstruosos no podem fer servir aquest procediment, ja que, en el moment que posem els caramels i llepolies diverses al forn, en ser fetes bàsicament de sucre, es fondrien i acabaríem tenint uns magnífics i empastifats panellets-nyap.

El que cal és fer les boles de massa que configuren els monstres i posar-los a coure al forn sense cap decoració. Nosaltres els vàrem posar a sobre de petits quadrats individuals de paper d’alumini per tal que fos fàcil treballar amb cadascun d’ells de manera independent sense que els nens s’haguessin d’acostar per res a les safates calentes del forn.

Mentre els panellets eren al forn, vaig aprofitar per fer pràctiques de dibuix i escriptura amb els nens per tal que dissenyessin alguns dels monstres que volien fer i que fessin cartellets per als diversos elements decoratius per tenir clar què volien que fossin cadascun d’ells. Una estona de “deures” molt emocionant!

I una vegada cuits, va començar la sessió decorativa! Amb unes palletes, fèiem a la crosteta dels panellets els forats que volíem per a entaforar-hi els diversos ornaments. D’aquesta manera, no se’ns trencaven, ja que els contorns de les palletes són molt més fins que els caramels i els forats sortien més nets, sense esqueixar els panellets.

Tota la família hi va participar i en poca estona, vàrem tenir una col.lecció de monstres fantàstica. No n’hi havia de repetits: les diverses peces que teníem, a vegades feien d’ulls, de boca, de banyes, de braços o d’orelles…  La creativitat fluïa… a més, com se’ns va acudir posar-los un nom a cadascun, les rialles pels nostres acudits varen acompanyar l’activitat del començament al final. No podíem demanar res més, perquè a part de divertir-nos, ens varen sortir boníssims!

Octubre 2015: 5 anys i 10 mesos / 4 anys i 2 mesos

Entrades relacionades amb panellets creatius o amb activitats per aquests dies de Castanyada i Halloween:

• Panellets de colors
• Panellets farcits de gominoles
• Panellets de cor líquid
• Esquelets i mandales amb bastonets de les orelles
• Coca de castanyes amb xocolata blanca
• Castanyes articulades de feltre

 

 

 

 

 

Contes inventats amb fotografies i transparències

Us presentem el nostre mitjó viatger. Tot va començar quan el pare i el petit un dia que passejaven pel carrer es varen trobar amb un mitjó abandonat: estava brut, moll i arrugat i el petit es va quedar molt intrigat sobre com podia ser que estés allà tot sol. El pare, va encetar tot un debat imaginatiu: “d’on deu venir? com ha arribat aquí? què ha pogut veure?…”

Des d’aleshores, el mitjó viatger pertany a moltes de les ficcions familiars ja que sovint parlem de les seves aventures. Fins que un dia, vàrem voler escenificar algunes de les seves peripècies i realitzar la seva història en forma de conte fotografiat.

El dia elegit va ser aquest passat Sant Joan, quan en un full d’acetat transparent vaig resseguir un mitjonet infantil amb retolador negre permanent i vaig proposar passejar pels voltants per a fotografiar el mitjó viatger en algunes de les seves experiències.

Així, armats amb els mòbils i la càmera de fotografiar del nostre gran, i amb el mitjó viatger dibuixat a la transparència, tota la família va fer camí cap als afores per a fer realitat el nostre conte.

El vàrem fotografiar fent gimnàstica en un parc de salut, descobrint l’olor del llessamí, la fredor de l’aigua, el color de les flors, interessant-se pels llibres d’una biblioteca, fins i tot desplaçant-se aferrat a la cua d’un avió que en aquells moments passava pel cel o fent-se amic de les formigues.

La passejada va ser excitant i molt imaginativa. Cada vegada que un dels nens tenia la idea, havien de decidir qui aguantava el full transparent amb el mitjó dibuixat i qui tirava la fotografia per a il·lustrar el nostre futur conte… Mentrestant, nosaltres fotografiàvem l’escena del making-off i la diapositiva final per si de cas l’enquadrament que en feien els nens no anava bé.

I així va ser com vàrem passar una tarda divertidíssima, imitant els directors de cinema i escriguent amb imatges part de la biografia del mitjó viatger. A questes alçades, encara no està acabada, però ens encanta pensar en les aventures que encara li queden per passar i en la manera que nosaltres les podem transformar en una imatge. Un divertimento molt creatiu i interessant!

Juny 2015: 5anys i mig / 3 anys i 10 mesos

Taller amb Set activitats relacionades amb la llum

La primavera passada, vaig impartir una classe-taller als alumnes del cicle superior d’Educació Infantil i als d’Educació Social de l’Institut Montilivi de Girona per tal que coneguessin algunes activitats relacionades amb la llum, poguessin experimentar amb elles i més tard, durant les Jornades Culturals de l’Institut, fossin capaços de dissenyar activitats sobre aquest tema.

Després de projectar-los una presentació explicativa de les activitats, els alumnes es varen repartir en taules i varen dur a terme una de les activitats explicades durant un parell d’horetes. Passo a fer-ne cinc cèntims:

1. Trencadís translúcid. Gràcies al paper de cel.lofana i a la seva propietat de deixar passar parcialment la llum, els alumnes varen poder dissenyar un trencadís col.laboratiu i dur-lo a terme. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada del blog en la que explico el primer trencadís que vàrem fer a casa amb els nens i que va servir de base per a dissenyar aquesta activitat amb futurs educadors, una altra per a dinamitzar una biblioteca pública i alguna altra destinada a nens a la Festa Major de Pineda de Mar, aquest estiu.
2. Construccions 3D amb plastilina fluorescent DIY. Aquesta activitat permet experimentar amb la fluorescencia i amb les construccions en 3D a partir d’elements diversos i de plastilina fluorescent feta per nosaltres mateixos. Cal un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
3. Contes amb superposicions de transparències. Inspirada en les transparències de Bruno Munari, aquesta activitat permet que s’elaborin transparències segons el gust personal de cadascú per tal de poder-les utilitzar per a narrar boniques històries. És recomanable utilitzar un retroprojector, tot i que amb un llumet de taula n’hi ha prou. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada explicativa de les nostres transparències fetes a casa i amb un enllaç a la primera projecció.
4. Teatre de titelles fluorescents amb llum negra. A partir de materials bàsicament de reciclatge, s’elaborarà un teatre negre amb titelles de pal per a poder representar les històries que més ens agradin sota un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
5. Creació d’un llibre fosforescent. Amb aquesta activitat, cada alumne o grup d’alumnes acabarà dissenyant el seu propi conte fosforescent, enquadernat i tot. Només caldrà apropar-lo a una bombeta per tal que els pigments utilitzats emetin la llum acumulada i brillin a la foscor. (Entrada en preparació).
6. Contes de sorra a la taula de llum. Només amb una taula de llum i una mica de sorra, els participants han de narrar una història dibuixant a la sorra, acompanyats o no de música elegida per a l’ocasió. (Entrada en preparació). Si voleu veure com construir una taula de llum DIY fàcil, ràpida i econòmica, i un munt d’enllaços per a gaudir-ne, visiteu Aquesta entrada.
7. Creació d’un xilòfon fosforescent. Després de decorar uns flascons de vidre amb pigments fosforescents, aquests constitueixen un xilòfon col.laboratiu si s’omplen amb la mesura adequada d’aigua per tal de reproduir les notes musicals. Si voleu més informació, podeu visitar Aquesta entrada en la que hi ha un vídeo d’una part de la nostra experiència amb el xilòfon de casa.

Us deixo per acabar, aquest Vídeo que fa un recorregut per la major part de les entrades vinculades a la LLUM que Manetesicosetes ha realitzat al llarg d’aquests tres anyets de recorregut:

Si us ve de gust que us organitzem algun taller a la vostra escola, institut, associació de famílies, centre cívic, casa de colònies o fira, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a manetesicosetes@gmail.com per tal de parlar com adaptar l’activitat que més us agradi a les vostres necessitats.

 

 

Hospital d’animals

Aquest hospital d’animals va ser una de les propostes que més èxit va tenir l’estiu passat a l’espai fixe de joc que vaig poder muntar a la sala d’estar. La inspiració va sorgir en veure l’èxit que tenia aquest llibre d’idèntic títol que l’entrada, realitzat per Manuela Marín,  amb unes il.lustracions fantàstiques d’animals i persones fetes amb plastilina (Veure enllaç inferior).

A més, per casualitat vaig trobar a casa els meus pares uns peluixos que tenia guardats de quan jo era petita i hi vaig afegir un joc d’instrumental mèdic que els Reis els varen portar i al que li havien fet poc cas. Tot plegat va fer que en poca estona tingués configurat el nostre hospital d’animals.

Està format per un munt de ninots de peluix que els petits encara no havien vist, per un canviador que fa de llit d’hospital comunitari, una safata amb instrumental mèdic, un carretó de fusta que fa d’àmbulància i una paperera per a recollir els apòsits bruts. A l’instrumental mèdic que els el varen portar els Reis hi vaig afegir tirites d’animals, un pot de iode buit i net, pinces, gasses, cotons, envasos buits de medicaments, bastonets de les orelles, comptagotes, washi tape, tisores… I vaig enganxar a l’ambulància i al damunt del llit unes creus vermelles per a crear millor l’ambient d’hospital.

No cal dir que varen al.lucinar quan varen entrar de casa els avis i es varen trobar amb aquest raconet de joc tan ben muntat. Diàlegs entre pacients, entre metge i pacient, cures inventades, viatges rapidíssims amb ambulància… No varen parar fins que no va quedar cap peluix a la sala d’espera! Piles de petons i muntanyes de tendresa cap als peluixos ferits… Empatia i més empatia cap al dolor que sentien els animalets… Les escenes entendrien i feien morir de riure al mateix temps.
Vàrem desar la proposta ben bé una setmaneta sobre la taula i s’hi enganxaven sovint a jugar, fins que altres propostes la varen substituir. Un raconet entranyable ideal per casa o per l’escola que dóna molt de joc i dispara la imaginació dels petits.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Enllaços relacionats:

• Hospital d’animals, realitzat per Manuela Martín. Todolibro, Madrid, 2008. Cerca al catàleg ARGUS de biblioteques públiques.
• Benvinguts al Pol Sud, de Manetesicosetes. Un altre petit món molt ben acollit pels petits.
• Jugant amb barrufets, de Manetesicosetes. Un altre petit món ben dolç.
• Construint l’espai exterior- part I, de Manetesicosetes.
• Construint l’espai exterior- part II, de Manetesicosetes.
• Com crear una petita selva, d’Encenent la imaginació.

#propostaexprés 22: Jugueu a imaginar quines formes tenen els núvols!

Fa unes setmanes vàrem passar un fantàstic cap de setmana a Pals i el vàrem voler acabar a la platja. Allà, el cel ens va picar l’ullet i ens va regalar núvols preciosos amb els que vàrem estar jugant a trobar quins dibuixos amagaven les seves formes. Tots quatre estirats a la sorra, gaudint de l’espectacle i del joc, vàrem viure uns moments d’intensa alegria, imaginació i felicitat…

I per si voleu veure més #propostesexprés, us proposem:

• L’entrada que presenta la nostra iniciativa: La nova sèrie del blog: Propostes exprés de Manetes i cosetes
• L’índex de les 22 propostes exprés de Manetesicosetes
• L’entrada que presenta les propostes exprés del blog amic Descobrint i experimentant creixem
• L’índex de les 18 propostes exprés del blog amic Descobrint i experimentant creixem