Les llavors voladores o els helicòpters naturals

llavors voladores 01 Ara és una bona època per trobar aquestes llavors voladores, tot i que nosaltres també n’hem aconseguit a ple juliol i també a la tardor. Desde que vàrem provar -ara fa un parell d’anyets- de decorar-les i tirar-les cap enlaire i cap avall des de diverses alçades que, en les ocasions que n’hem trobat, sempre hem volgut repetir l’experiència.

llavors voladores 02Es tracta d’uns fruits amb una membrana que els permet dispersar-se amb el vent per a extendre l’espècie a llocs on les llavors no hi podrien caure si no fos per l’acció del vent que les impulsa com si fossin hèlices naturals.

Hi ha diverses espècies d’arbre que en tenen de similars però la primera vegada que nosaltres els vàrem aconseguir va ser als arbres que hi ha gairebé arribant a la passera que condueix a l’Aquari de Barcelona, vegeu la fotografia per veure el tipus d’arbre del que es tracta. També n’hi ha pel passeig vora el mar de Tarragona i a altres llocs més petits, generalment, no gaire lluny del mar.

Quan les vaig descobrir, en vaig recollir una vintena i les vaig guardar en una carmanyola per tal de que les membranes que ajuden a volar a les llavors no es trenquessin.

llavors voladores 07Una vegada a casa, els les vaig posar sobre les tauletes de treball junt amb retoladors fluorescents, ja que és molt fàcil pintar amb ells, els seus colors queden molt vistosos i tenen la punta planera, de manera que és difícil que trenquin les llavors. Val a dir que malgrat els avisos i les precaucions preses, algunes es varen fer malbé.

Com que jo també formava part de l’equip decorador dels elements naturals, els vaig proposar delimitar els diferents colors amb retoladors normals i fer-hi trames. Al petit la idea li va semblar complicada i es va desentendre del projecte, però al gran, com que li van agradar les mostres que vaig fer, es va animar. Entre tots dos ho vàrem anar fent tot.

Vàrem fer totes les que quedaven senceres i vàrem dedicar-nos a fer proves de vol a casa i ens ho vàrem passar molt bé, tot i que aprendre a tirar enlaire amb força sense apretar les mans i trencar les llavors no va ser tasca fàcil. Uns dies més tard, al parc, vàrem tirar la resta.

Des d’aleshores, cada vegada que trobem llavors voladores, les reconèixen i alguna fem volar i alguna altra la guardem per pintar. Una experiència, doncs, que es guarda com a fresca i interessant a la seva memòria familiar.

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos.

Més informació sobre les sàmares a AQUEST enllaç de la Wiquipèdia i sobre la dispersió de les llavors voladores, AQUÍ.

Flors tenyides i observades

flors tenyides i observades 01Ara que és primavera ve de gust fer activitats així, per veure què hi ha una mica més enllà dels nostres ulls… L’any passat, amb aquest experiment, vaig ajudar a descobrir als meus petits dues veritats amagades sota la primera mirada més superficial de les coses: 1) que les plantes xuclen l’aigua per a poder viure de la mateixa manera que nosaltres bebem aigua i que aquesta circula per les seves “venes” i 2) que les flors tenen parts sorprenents i que vistes sota llums i lupes especials tenen formes que a simple vista mai ens haguéssim imaginat. Una activitat que potencia l’observació i ajuda al coneixement del món que envolta els petits. Completa i interessant i, gràcies a la mà de morter, les pinces, espàtules i recipients transparents, una gran excusa per manipular eines poc habituals i millorar la psicomotricitat. Passo a explicar què vàrem fer.

En primer lloc vaig voler tenyir aquests lliris d’aigua que veieu a la fotografia. Eren ben blancs, sortien tots d’un tronc comú i tenien tres grans flors i uns quants capolls encara tancats. Vaig seccionar un pam del tronc pel seu llarg en quatre parts, deixant-lo unit per la part superior on hi ha els brots i les flors obertes, i en vaig posar un extrem a cada got que ja estaven preparats amb colorants en pols i aigua. Per tal que els gots no bolquessin, els vaig subjectar entre ells amb unes quantes voltes de cel.lo. La idea era que cada tros de tronc fes pujar el color cap a les flors blanques per descobrir com es distribuien per entre els pètals. I vàrem esperar ben poc.

flors tenyides i observades 05La intensitat dels colorants va aconseguir que en un parell d’hores les flors quedessin tenyides. Els colors groc i vermell pujaven per les tiges i havien tenyit algunes parts de les flors de la següent manera: una de groga, una de vermella i una de mig taronja…

L’endemà al matí vàrem descobrir que les nostres flors estaven ben tenyides. Tenyides i rostides. Suposo que la gran quantitat de colorant en pols que vaig posar en els gots va matar les flors ja que els seus pètals havien perdut tota la seva consistència i havien quedat estovades i fins i tot algunes havien caigut sobre la taula. En dosis tan altes, el colorant deu ser massa salat per les plantes…

flors tenyides i observades 06flors tenyides i observades 07Quan vàrem observar com estaven les flors, vàrem descobrir el color avançant entre els teixits dels pètals, dels troncs i com es repartia pels estams, pistils i per les diverses parts de les fulles. Va ser molt interessant, però ens va frustrar veure que el color verd i el blau, amb prou feines havien pujat. L’única cosa que havia quedat tenyida d’aquests colors eren alguns trossets dels capolls i les tiges que hi portaven, però a les flors grans, no hi havia ni rastre d’aquests pigments… Quina llàstima!

Una vegada a la tarda, quan els nens varen tornar de l’escola, els vaig muntar un laboratori d’observació a les seves tauletes baixes amb les eines de què disposem: la taula de llum per il.luminar per sota i veure els detalls, un microscopi (de joguina), una lupa amb llum incorporat, unes lupes normals i tot un instrumental: pots transparents, pinces, una mà de morter, espàtules, tisores, forquilles… i, en safates transparents, els vaig oferir les despulles de les flors tenyides separades per parts: les tiges, els pètals, els estams, els pistils…

Varen gaudir mirant i remirant, aixafant i fent sortir el suc, raspant, tallant i esqueixant les mostres i es varen fixar en moltes coses de les flors. Varen gaudir molt emprovant les diverses parts de les flors a tots els instruments dels que disposem i veient com en les lupes no es veu en tan grans com amb el microscopi, i que sobre la taula de llum es veuen molt bé, i que amb lupes i sobre la taula de llum l’espectacle és inigualable. Hi varen estar molta estona trastejant al seu aire i gaudint dels descobriments que feien. Satisfeien la seva curiositat. De tant en tant em feien alguna pregunta sobre el nom o per a què servia tal part o tal altra i jo, en la mesura que podia anava contestant amb senzillesa. L’objectiu no era donar una classe, sino que gaudíssim observant i remenant. Quan siguin més grans i ho estudiïn a l’escola, ja ho repetirem i ho mirarem d’aprofundir, que de moment, el que toca és gaudir de l’experiència, satisfer la seva curiositat i ajudar-los a conèixer una mica més del món que els envolta.

Més entrades amb flors:

Les nostres 10 millors activitats per a la tardor

les 10 millors activitats de tardor de manetesicosetesEn aquesta entrada hi ha una mica de tot: alguna manualitat fàcil i vistosa, algunes activitats a la cuina, com fabricar una plastilina de tardor molt fàcilment, un collage, observació d’espècies naturals i treballs de creació amb elements de la natura, sigui composant amb ells, pintant-los o retallant-los. Tot un ventall per proposar activitats variades als nens durant aquesta estació. Si voleu mès detalls de com hem desenvolupat les sessions, els materials o idees per a millorar les propostes, aneu als enllaços que duen a les entrades ben desenvolupades. Comencem, doncs, el nostre recorregut de tardor!

  1. Pinyes amb llana cargolada. Un exercici fàcil de preparar i que els entreté molt. Amb unes quantes pinyes i talls de llana, construir un mòbil de tardor. pinyes amb llana cargolada 02
  2. Els colors del bosc. Passejar, recollir mostres, experimentar amb elles, remenar-les i observar-les bé per descobrir-ne les particularitats. colors del bosc- lupa C1
  3. Coca de castanyes amb xocolata blanca. Una recepta fàcil i per a llepar-se’n els dits, ideal per fer amb els nens i cel.lebrar la Castanyada. coca de castanyes amb xocolata blanca 01
  4. Panellets de colors. Jugar amb la massa dels panellets tenyida amb colorants alimentaris. Els panellets més bons i més originals que heu vist. panellets 01
  5. Panellets farcits de gominoles. Panellets amb sorpresa inclosa. Molt bons i divertits!panellets farcits de gominoles i cereals 04
  6. Juguem amb fulles. Pintem per sobre unes fulles de diferents tipus enganxades sobre una cartolina per deixar marcat el seu contorn. Després, en fem un trencaclosques per tal que relacionin fons i forma. Divertit, original i educatiu.juguem amb fulles -004
  7. Plastilina fàcil de tardor en 5 minuts amb gel de bany aromàtic i altres ingredients que tenim a casa i sense haver de coure-la. Acompanyada d’uns glans i altres fruits de tardor es converteix en tota una aventura creativa. plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 01
  8. Castanyes articulades de feltre. Manualitat senzilla molt apta per a nens i que, depenent del tamany en que es facin, pot esdevenir una gralanda decorativa, unes titelles o una agulla de pit per a la Castanyada.castanyes de feltre articulades 01
  9. Fulles perforades per a un collage de tardor. Agafar fulles i jugar amb elles amb la perforadora per a construir després un collage de tardor simulant un arbre del que van caient les fulles. Bonic i poètic, serveix per a practicar les habilitats manuals.fulles naurals perforades per a fer un quadre 01
  10. LandArt de tardor. Decorar fulles, escorces i tronquets amb retoladors per fer-ne després composicions creatives. LandArt i Zentangle barrejats donen molt bons resultats.Land art de tardor 02

Esperem que aquest recopil.latori us hagi agradat i, si us inspira per alguna activitat, ens encantaria que ens ho feu saber. Bona Castanyada i bon inici tardà de tardor!

Land Art de tardor

Land art de tardor 01aCom ja he explicat diverses vegades, ens encanta fer pícnics i gaudir de la natura. També hem explicat que sovint recollim mostres i creem composicions amb elles (si voleu, llegiu al respecte les entrades enllaçades a sota). Doncs bé, aquests costums que tenim, sumat al fet que, darrerament, no surto de casa sense la meva col.lecció de retoladors permanents a la bossa, ens hem trobat que les nostres creacions del darrer pícnic s’han enriquit amb dibuixets propis dels zentangles que tant m’agraden.

Land art de tardor 02Land art de tardor 05Per si algú no sap què és un zentangle, podríem definir-ho com una composició feta amb trames diverses combinades i repetides de manera capritxosa. Això, sumat a la creació amb materials naturals que solem fer, ha donat aquesta mena de Land Art decorat. He deixat als enllaços de sota, alguns articles i imatges molt inspiradors sobre aquests temes.

Land art de tardor 04Land art de tardor 03Ja ho podeu veure, com aquell qui no vol la cosa, després de dinar em vaig posar a pintar damunt les escorces i els tronquets que anava trobant pels voltants i els nens encisats varen voler col.laborar, com és lògic amb les seves dosis de trens i cotxes habituals. També hi varen dibuixar alguna caseta, vies de tren, dents de cocodril, algun cargol i un vaixell pirata.

Land art de tardor 08Land art de tardor 06A les escorces i tronquets s’hi varen anar afegint algunes fulles tardorenques i alguna pedreta i fusteta. Amb tot plegat vàrem estar jugant i fent dibuixos. Així, a les imatges hi podem trobar un arbre, un avió a mig fer pel petit i algun personatge. Al final, vàrem fer una creació circular entre tots i la vàrem deixar allà sobre la pedra que ens va servir de taula. Qui sap si algú la va trobar i el va inspirar!

Land art de tardor 09Land art de tardor 11A casa, només ens vàrem endur els tronquets i els vaig afegir a la nostra safata d’elements naturals per a crear. Aquesta vegada, també hi vaig afegir unes flors de diferents colors que vàrem trobar pel carrer i ho vaig posar sobre el nostre mirallet flexible.  Els canvis de posició es varen anar succeïnt damunt la seva superfície i les seriacions, rams de flors, casetes, dormitoris per a trens (a que no podeu trobar-ne un de camuflat entre la vegetació?) i combinacions de colors eren molt vistoses… La proposta estava sobre la taula i els nens anaven i venien quan els venia de gust.

En poc temps les fulles i flors es varen anar pansint i vàrem desmuntar la proposta però val a dir que abans de desaparèixer ens varen regalar imatges ben boniques i moments de creativitat magnífics.

Land art de tardor 01eEnllaços relacionats:

 

 

Col·leccionar textures de casa i del carrer. Proposta de butxaca 04

textures 01a Estampar el paper amb la textura d’alguna trama posada a sota té un punt de màgic que encanta als nens ja que, amb traços fets sense gaire esforç, poden aconseguir dibuixos sorprenents. Si es combinen colors i trames diferents, els resultats poden ser fantàstics i molt vistosos.

textures 01cFer a casa una recerca de textures és interessant, però portar-la al carrer hi afegeix un punt d’aventura molt excitant. Recórrer zones conegudes amb els ulls de “caçadors de textures” fa que els nens observin el seu entorn de manera diferent de com estan acostumats: enlloc de fixar-se en els colors, tamanys i formes dels objectes, que és el més habitual, es fixen en la seva rugositat i imaginen com quedarien traspassats al paper. Decidir de quin color el volen, també és un fet interessant. Descobrir si la realitat és com se l’havien imaginada, una gran font d’aprenentatge i diversió.

textures 03textures 02Però per sortir a caçar textures, cal abans que res, aprendre la tècnica de la seva captura, gens fàcil per a nens petits. La veritat és que ja portem força temps assajant això de posar la cera plana i prémer amb força amb els ditets en forma de pinça sense que es mogui per passar-la pel paper i obtenir les textures. A aquestes alçades, al gran ja li surt bé, però al petit cal ajudar-lo perquè la cera “se li dispara” en posició vertical…

Per a posar-ho en pràctica, hem fet una gradació d’activitats al llarg d’uns quants mesos:

  • primer vàrem estampar paper sobre unes plaques gravades amb dibuixos a les que hi havíem escampat pintura amb un rodet per aconseguir un repartiment uniforme;
  • després vàrem passar a buscar textures d’envasos que teníem per casa i anar provant com quedaven sobre el paper;
  • més tard vàrem buscar textures a joguines que teníem a mà: van tenir moltíssim èxit les textures de les torres, la porta i les parets d’un castell…
  • fer composicions en un sol full i de diversos colors amb les textures que ens vinguessin de gust, i per últim,
  • SORTIR AL CARRER A FER RECERCA!

textures 01bJa fa molt de temps que tenia ullades les rajoles del wc d’un local al centre de la ciutat al que anàvem tota la família a dinar després de les visites al pediatre. Més d’una vegada li havia ensenyat al meu gran i li havia dit que algun dia en copiaríem les textures. Les rajoles, totes del mateix color, combinaven en la seva superfície multitud de patrons ben interessants.

textures 05textures 04La casualitat va fer que el darrer dia que hi vàrem anar, era el darrer dia que el restaurant estava obert, ja que la gerent es deixava el negoci per poder tenir cura de la seva filleta Noa, acabada de nèixer. Em va agradar el motiu perquè des de que el meu gran tenia una setmana, i que ella el va veure, em va confessar que tenia moltíssimes ganes de tenir un bebè però que encara no era el moment… Han anat passant els anys i ens hem ant veient, va nèixer el meu petit i també ha crescut entre visites regulars al local. Acostar-nos al restaurant en el seu darrer dia i veure-la cel.lebrant en família el bateig de la petita tancava un cicle preciós vinculat a la maternitat de les dues i ens va permetre un bonic comiat!

textures 06Doncs bé, com que jo portava ceres i papers ens vàrem tancar els meus dos nens i jo al wc i ens ho vàrem passar d’allò més bé! Les textures que oferien les rajoles eren fantàstiques i les composicions que varen aconseguir sobre el paper varen ser molt boniques. I així, sense adonar-nos-en, tenim un record d’un lloc especial per a la família que, a més, ens ha permès conèixer una mica més el nostre entorn.

Des d’aleshores, de tant en tant, acostumem a fixar-nos en les textures d’alguns elements que ens envolten. I per a conservar el que ens semblen bé, hem creat el nostre KIT DE CAÇADORS DE TEXTURES, la Proposta de Butxaca número 4 que presentem avui i que ens permet sortir a passejar i gaudir dels llocs des d’un punt de vista ben original:

proposta de butxaca manetesicosetes  kit texturesMaterials:

  • dos blocs petits amb fulles blanques i fàcils d’arrancar;
  • ceres partides per la meitat;
  • un llapis per si es vol escriure el nom d’on s’ha caçat la textura;
  • tovalloletes humides depenent de la duresa de les ceres;
  • un estoig transparent per localitzar ràpidament el color que vols;
  • algunes textures d’envasos de casa (per si es vol fer trampa)

Feina prèvia:

  • retallar alguna textura en cas que es vulgi portar;
  • preparar el kit i deixar-lo a punt.

Gaudiu-ne!

Entrades relacionades:

  • Propostes de butxaca: la nova sèrie del blog Manetesicosetes on explico en què consisteixen les PROPOSTES DE BUTXACA.
  • El kit creatiu i el mini-kit creatiu. Proposta de butxaca número 3, amb la que el blog Encenent la Imaginació se suma a editar PROPOSTES DE BUTXACA amb nosaltres.
  • Caçadors de textures de Plastiquem, entrada que em va inspirar fa molt temps i que ofereix una solució decorativa amb totes les textures aconseguides en un passeig.
  • Textures del blog Aquí ho deixo dit, on s’explica l’experiència de pintar amb textures i pintura.

Proposta exprés 16: Ompliu el món de Pedres Felices!

proposta exprés 16 manetesicosetesOmpliu el món de somriures! No se sap per quin motiu aquestes pedres són felices: perquè tenen un dibuix, formen part d’una història o perquè saben que tard o d’hora les recollirà algú i se les emportarà a casa. La fantàstica idea de Encenent la Imaginació ha quallat a casa nostra, i a moltes altres llars, i ja portem unes quantes sèries de pedres felices dibuixades i abandonades. Una nova xarxa de comunicació entre els nens del món per establir complicitats i somriures! Després d’unes quantes tandes de pedres felices, ja tenim el nostre “modus operandi”, us l’expliquem per si ens voleu copiar:pedra feliç manetesicosetes serie Divers 01

  1. recollim unes 10 pedres que creiem que poden ser felices: preferiblement clares i amb un costat llis per a poder-hi dibuixar fàcilment;
  2. ens les emportem a casa i les decorem temàticament segons on les volguem abandonar, generalment relacionat amb el lloc on anirem a visitar. A vegades les decorem “in situ” i així ens deixem portar per la inspiració, només cal portar un retolador i pedres a la bosssa, una proposta ideal per fer temps a les taules dels restaurants;
  3. cada nen tria la seva pedra preferida i decideix, d’un espai acotat on la vol deixar: habitualment les deixem força a la vista perquè les trobin facilment;
  4. quan s’han acabat totes les pedres, en recollim més per a la propera sèrie.

pedra feliç manetes i cosetes sèrie Tossa 01Fins ara ja hem fet les següents tandes:

  • Sèrie “Cares somrients” al Dolmen de Romanyà;
  • Sèrie “Cares somrients 2” a  inund’Art de Girona;
  • Sèrie “Tossa” a Tossa de Mar;
  • Sèrie “Divers” a Sant Feliu de Guíxols;
  • Sèrie “Dalí” al Museu Dalí de Figueres, dins i fora;
  • Sèrie “Cavallers” a Girona.
  • Sèries ???, en preparació per a les properes vacances…

pedra feliç manetesicosetes serie Dalí 01 (2)… n’heu trobada alguna? Ens faria tanta il.lusió saber-ho!

I vosaltres, no us animeu a participar en el projecte Pedra feliç? A nosaltres ens encanta! Mireu, mireu com ja som uns quants apassionats pintapedrers:

 

Carxofes per explorar i crear

carxofes 01Feia molt de temps que a casa no hi entraven carxofes, fins que un dia em va agafar la rampellada. Se’m va acudir que els nens no n’havien vist mai i que explorar-les segurament els aportaria estímuls nous. I així va ser.

carxofes 04carxofes 02Vaig treure unes quantes fulletes lletges i em vaig asseure a les tauletes de joc disposada a preparar el meu dinar ben a prop d’ells per tal d’encurosir-los amb la nova verdura, com tantes vegades acostumo a fer. Vaig desar unes quantes carxofes a una safata gran i vaig començar a desfullar-ne una. Immediatament es varen acostar a fer el tafaner. El gran no va mostrar massa interès, ja que per ell, manipular les fulles no constituïa cap repte, però en canvi el petit, que sempre vol fer el mateix que el gran, s’hi va entestar de ple. Les seves manetes estiraven les fulles amb molta afició i quan sentia el “clec” que delatava que una fulla es desprenia es posava content i s’afanyava a posar-la al pilonet que jo ja estava fent.

carxofes 06carxofes 03Va examinar les carxofes per totes bandes: el tronc, les fulles exteriors més dures, les interiors més tendres, blanques i petites i, veient que jo en rosegava una punteta, ell va voler fer el mateix i com que no li va agradar, la va escopir.

Una vegada tretes les fulles dures, vaig partir totes les carxofes per la meitat i els vaig ensenyar la curiosa forma que tenen i que estan plenes de pèls. Després d’entaforar-hi el dit per comprovar-ho, vaig anar treient els pèls amargs i els vaig apilonar. A tots dos els va agradar apretar i remenar el pilonet de pèls per satisfer la seva curiositat. Aleshores, els vaig posar dins un pot amb aigua i els vaig dir que es fixessin bé en el color que tenia perquè aviat canviaria i es tornaria tot marró. Els va fer gràcia això del canvi de color, com el dia que varen descobrir el color de la col lombarda, entrada enllaçada a sota.

carxofes 09carxofes 07Quan tot va estar recollit, vaig seleccionar una trentena de fulles boniques i en vaig posar unes quantes damunt les tauletes en forma de flors amb un parell de bols de colors per si volien fer alguna composició amb elles. I aquí el gran s’hi va apuntar entusiasmat. Va anar afegint fulles al voltant del bol per formar una flor, i a partir d’aquí va començar a crear motius florals inventats. Unia les flors que havia fet jo amb la seva utilitzant un caminet de fulles de carxofa, feia noves composicions, posava i treia les fulles per veure com quedava millor…

carxofes 08carxofes 10A poc a poc, va anar incorporant elements de la safata de tresors naturals que tenim per crear i va començar a fer composicions allunyades de l’aspecte floral-primaveral del començament. A les imatges podem veure unes casetes bessones amb xemeneia i fum. El gran, en aquesta part s’ho va passar pipa i es va deixar d’anar moltíssim explicant-me el que volia fer. Per mi va ser molt interessant veure com tenia una idea i buscava entre els materials de casa el que li calia per realitzar-la, com “emprovava” diversos elements i al final decidia què quedava millor al seu parer. I a més a més, m’ho explicava tot! Un procés fantàstic que he tingut la sort de presenciar…

carxofes 01bLa proposta va estar sobre les tauletes fins l’endemà a mig matí, quan les fulles ja començaven a estar deteriorades. Al llarg del dia, els nens es varen anar acostant a jugar amb elles diverses vegades, algunes s’hi quedaven, altres, només s’ho miraven i recolocaven alguna fulleta.

carxofes 13Per acabar, vaig preparar un paper i els vaig ensenyar el pot amb els pèls de les carxofes que havien canviat de color i tenyit l’aigua. Els vaig donar una forquilla per si volien pintar amb aquella aigua de carxofes però la proposta no va tenir gaire èxit, ja que, després de descobrir el canvi de color, no els va venir de gust pintar gaire estona, varen omplir un paper entre els dos i prou. També tenia en ment estampar amb els troncs de les carxofes que havia reservat en una bossa de plàstic, però no va poder ser ja que dins la bossa es varen florir. Haurem d’esperar a fer-ho en una altra ocasió. Tinc entès que si es parteix una carxofa a un parell de dits del tronc, amb la secció resultant es poden aconseguir motllos per estampar roses amb molta facilitat… Mirarem de fer-ho aviat.

carxofes 11          Explorar aliments és una manera de descobrir com està format el món que envolta els nens; estimular tots els sentits, ja que es poden gaudir d’olors, colors i textures molt variades; remenar, estirar i practicar habilitats manuals i anar adquirint força als dits, necessària per a iniciar l’escriptura. A casa ho fem sovint i ara que ja són més grandets, també mirem de crear d’alguna manera o altra amb les clofolles i altres restes que ens queden. Penso que és una manera bonica d’experimentar, trobar noves utilitats al que ens envolta, treballar la creativitat, connectar idees aparentment dispars i gaudir dels petits moments del dia a dia.

Abril 2014 – 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

carxofes 01cAltres entrades en les que descobrim, manipulem o creem amb aliments o elements naturals:

Previous Older Entries