Pintem amb imants

pintar amb imants 01Per acabar amb aquesta tanda d’entrades dedicada al magnetisme, us volem ensenyar com ens va anar el dia que vàrem pintar amb imants.

Muntar l’estructura idònia per a fer-ho no és senzill, ja que cal poder accedir a la safata per la part de sota, però veient des de dalt el que s’està fent. I com que els nens són petits, cal buscar com recolzar la safata a una altura adequada per a les seves alçades. En aquestes dues primeres fotografies es poden veure les estructures que hem utilitzat: per al gran, els peus d’una banyera portàtil amb una capsa d’ordenació encastada i uns tamborets per si es vol enfilar per veure què fa. Per al petit, una cadira infantil a la que hi hem posat un tamboret a l’inrevés, que subjecta una safata més petitona.

pintar amb imants 02pintar amb imants 03Pel que fa a la preparació dels materials, només cal cobrir amb paper la base de les safates, subjectant el full amb uns gomets per tal que no es desplaci, i posar-hi unes muntanyetes de pintura de diversos colors. Al mig de la safata, hi hem deixat un parell de boles metàl.liques que pertanyen a un joc d’imants i hem proporcionat als nens uns pals amb imants a les puntes.

El joc consisteix en que, des de sota, amb els pals imantats a les mans, facin desplaçar les boles per la superfície de la safata, fent que els colors escampats pel paper es vagin desplaçant empesos per les boles metàl.liques. Una activitat que despertava la seva curiositat i que els exigia paciència i concentració per aconseguir portar la bola cap a on es vol. No pas gaire fàcil, però sí molt interessant.

pintar amb imants 04pintar amb imants 05El gran pujava i baixava dels tamborets i es doblegava per entendre com els moviments que feia amb la mà de sota es traduïen en desplaçaments de les boles per la part de dalt, mentre que el petit, sempre va tenir la mà esquerra al costat de la safata i si no aconseguia el que volia des de sota, ho aconseguia movent la safata directament.

Al cap d’una estona, els dos nens es varen cansar de manipular les boles desde sota i ho varen fer des de dalt, des d’on és molt més senzill controlar els moviments. Varen acabar, però, deixant els bastonets imantats de banda i fent bellugar les boles ràpidament per sobre les taques de pintura inclinant les safates de costat a costat. Molt ràpid i divertit. Una activitat sorprenent!

pintar amb imants 06pintar amb imants 07

I si us ve de gust esbrinar altres maneres de pintar que hem practicat, podeu consultar-ho a la nostra barra lateral o anar al nostre tauler col.laboratiu de Pinterest, en el que podeu participar-hi com a editors si voleu, de manera que també podreu penjar-hi imatges. L’únic que cal és que m’aviseu que voleu participar-hi i que ens seguim a Pinterest l’un a l’altre. Animeu-vos!

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Pintar con imanes. Esta actividad consiste en pegar un papel con adhesivo a una bandeja y repartir sobre él pintura de colores. Hay que poner la bandeja sobre una estructura desde la que se pueda acceder por debajo sin perder visibilidad en su parte superior. Se colocan unas bolas metálicas en la bandeja y se proporcionan imanes a los niños para que, des de debajo, muevan las bolas de la bandeja, arrastrando pintura con sus desplazamientos. Sorprendente.

pintar amb imants 01b

Anuncis

Massa magnètica

massa magnètica 01Fa gairebé un any vaig trobar en una botiga una plastilina magnètica a un preu desorbitadíssim, i malgrat vaig pensar que seria un material genial per a experimentar amb ell i incloure’l a la nostra safata d’imants, vaig voler provar de fabricar-ne jo mateixa.

El primer intent va ser agafar llimadures de ferro i barrejar-les amb plastilina comercial. L’endemà mateix d’haver fabricat la massa, les llimadures es varen rovellar i en acostar-hi un imant es desprenien ràpidament de la massa sense alterar gens ni mica la seva estructura. No cal que digui que la frustració va ser majúscula.

massa magnètica 05Després d’un parell més d’intents també frustrats, vaig abandonar el propòsit fins a tenir temps per a dedicar-m’hi més seriosament, però com que l’orgnització i planificació no són una qualitat que jo tingui gaire desenvolupada, va anar passant el temps fins que, a l’Ingràvid de Figueres d’aquesta tardor passada, en trobar el sorral magnètic que proposava en Marc Boada, li vaig parlar dels meus propòsits i dels meus intents fallits i, molt amablement, em va fer algunes recomanacions.

Vaig veure la llum i no vaig parar fins anar un diumenge de llevantada a recollir magnetita per a provar-ho. (Per a entendre de què estic parlant, llegiu l’entrada “Un sorral de magnetita” enllaçat al final de la pàgina.)

Malgrat aquesta massa de què parlo avui no respon ben bé a les meves expectatives, i encara em quedin un parell de proves per dur a terme, el resultat aconseguit és prou satisfactori per a jugar una bona estona amb ella i per a experimentar amb imants.

Per a aconseguir-la, vaig posar en un recipient el mateix volum de maizena i magnetita i, una vegada ben barrejat, hi vaig anar afegint aigua en poca quantitat per tal de fer una massa el més densa possible. La barreja costa de remenar, ja que aquesta massa és del tipus que s’anomena fluid no-newtonià, ja que no respon al comportament habitual dels elements a què estem acostumats. Aquesta barreja, en aplicar-hi pressió endureix ràpidament, mentre que en estat natural té una textura més aviat líquida-pastosa. Per saber més sobre el comportament d’aquests fluids no-newtonians, podeu anar als dos enllaços que he deixat a baix.

massa magnètica 04massa magnètica 06

Doncs bé, aquest fluid, realitzat amb poquíssima aigua, i amb magnetita ben barrejada, és la manera com nosaltres hem construït la nostra massa magnètica. Si bé, quan en acostar-hi imants excessivament potents se’n desprenen petites partícules de magnetita, la major part de la massa reacciona en bloc davant la presència del camp magnètic i es mou cap a ell, fet que ens va fascinar a tota la família.

El petit, el primer dia d’explorar-la, va deixar els imants de banda i es va dedicar a la massa amb passió: marranejar-la, apretar-la, esmicolar-la, fer-ne boles, i observar ben sorprès com a estones pot fluir entre els seus dits en un estat semi-sòlid i semi-líquid alhora. Aviat, un dels imants va quedar ben cobert de massa i es va dedicar a observar com, acostant-hi un altre imant, aquest de sota caminava acostant-se o allunyant-se del que ell tenia a les mans segons el posés d’un costat o d’un altre. Un descobriment ben interessant!

massa magnètica 07massa magnètica 08

Al gran, això d’embrutar-se per explorar no el va seduir gaire, però en canvi, el segon dia que els vaig oferir la massa, com que havia deixat anar aigua i la vaig llençar, tenia un estat més dens i menys embrutador que li va interessar molt més acostant i allunyant els imants de tipus diferents i per diversos costats  per descobrir com es bellugava la massa.

Us aconsello que si teniu l’oportunitat d’aconseguir magnetita en un dels llocs que explico a l’entrada del sorral, no deixeu de provar aquesta massa magnètica, que, en qualsevol de les seves textures, ben segur que us sorprendrà. Això sí, us recomano que la guadeu a la nevera ja que, es fa malbé molt ràpidament.

Enllaços relacionats:

  • Un sorral de magnetita de Manetesicosetes, on podeu trobar la manera i els llocs d’aconseguir sorra amb magnetita i extreu-re-la, alhora que jugar amb ella. També hi explico què és el Festival Ingràvid de Figueres i qui és el divulgador científic Marc Boada, per si a algú li calgués la presentació.
  • Fluid no newtonià a la Wiquipèdia.
  • Pàgina amb l‘enllaç a un experiment amb el que una empresa de Malàsia va omplir una piscina amb aquest tipus de fluid i les persones que volien hi ballaven, caminaven, saltaven, etc. a sobre sense enfonsar-se. Sorprenent. Cliqueu al costat de la càmera de vídeo sota la fotografia de l’article.

massa magnètica 02

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Masa magnética: Para conseguir nuestra masa magnética y poder experimentar con ella, hace falta realizar una mezcla con el mismo volumen de magnetita que de Maizena a la que, poc a poco añadiremos agua hasta formar una masa compacta. Después de un día de reposo, la masa escupe un poco de agua. Recomiendo que la tiréis así la masa quedará más sólida. A pesar de que, al acercar imanes a la masa, partículas de magnetita se escapan de ella, la masa resultante se mueve en bloque hacia los campos magnéticos de los imanes, hecho muy interesante para explorar. Conservar en la nevera, ya que tiene una vida corta.

Un sorral de magnetita

un sorral de magnetita 01Els imants sempre han fet furor a casa nostra. Ja desde petits els vaig fabricar una joguina amb uns botons metàl.lics amb fils de colors com a cua i llimadures de ferro que vaig tancar a una capsa per tal que observessin com es movien en acostar-hi un imant (entrada enllaçada a sota amb el nom de “Els botons ballarins”).

Altres vegades, els he ofert una safata plena d’imants de tipus diferents ben aprop d’una safata metàl.lica i de la pissarra magnètica del passadís per què explorin lliurement. I n’han fet construccions de diversos tipus, combinant-ho amb platets i tasses metàl.liques de la cuineta. També hem pescat lletres. S’hi passen veritables estones…

un sorral de magnetita 02un sorral de magnetita 04Però el sorral de magnetita els ha omplert de curiositat, especialment al gran, i els ha ofert la possibilitat d’explorar els camps magnètics de manera diferent. La proposta la vàrem conèixer de mà del divulgador científic Marc Boada, al que vàrem tenir el plaer de conèixer al festival Ingràvid de Figueres, aquesta tardor passada. Es tracta d’ensenyar als nens a destriar les partícules de magnetita que es troben barrejades a la sorra d’algunes platges amb uns imants i a recollir-la per a experimentar amb ella. Ell va proposar aquesta activitat als més petits perquè estiguessin entretinguts mentre feia una xerrada als pares. Va ser un gran èxit.

Segons ens va informar, aconseguir sorra amb índexs elevats de magnetita és ben senzill, tot i que només se’n pot trobar a tres llocs de Catalunya: al delta de l’Ebre, al delta del Tordera i a la platja d’Emúries, just a sota les runes, allà on en diuen “La musclera”. Per tal d’aconseguir-ne en quantitat, cal esperar a recollir-ne l’endemà d’una llevantada i endur-se amb una espàtula la sorra més negra que hi poguem trobar.

un sorral de magnetita 03un sorral de magnetita 05Per a saber quan era el moment ideal per a recollir-ne, ensvàrem guiar per la informació publicada al Meteocat, dins la seccio de Prediccions marítimes, enllaçada AQUÍ. Nosaltres hi vàrem anar en ple temporal i no vàrem gosar arribar a la musclera, de manera que vàrem tornar a casa amb una capsa d’ordenació plena de sorra fosca i que pesava com un burro mort. Això sí, una vegada passats uns dies i amb la humitat fora de la sorra gràcies a la calefacció de casa, els nens s’ho varen passar pipa explorant el material amb imants de diversos tipus i altres estris metàl.lics per a combinar-ho.

El petit va cedir als encants de la sorra ben aviat, perdent l’interés per als imants, però el gran s’hi va dedicar amb veritable afició, com si fos un buscador d’or de l’antic oest: passava els imants per la safata i recol.lectava curosament tot el que hi quedava adherit per a jugar-hi després, combinant-ho amb més imants.

un sorral de magnetita 06un sorral de magnetita 07Actualment, tenim part de la magnetita guardada en diversos envasos transparents que hem afegit a la nostra safata dels imants per a jugar. És fascinant i hipnòtic veure com la magnetita fa diverses formes dins els envasos en acostar-hi un o més imants a la seva superfície.  El que n’hem fet amb la resta de magnetita, us ho explicarem ben aviat, aquesta setmana mateix si ens és possible.

un sorral de magnetita 01b

Altres entrades amb imants:

Pesca de lletres i altres jocs amb imants

pesca de lletres i altres jocs amb imants 01

Després de constatar durant la Festa Major d’aquest estiu, que els nens van bojos per l’estafa legalitzada de la pesca d’ànecs, vaig decidir presentar a casa una pesca de lletres per veure si li servia d’excusa al gran per practicar amb elles, tal i com ens havien demanat les mestres de P3.

Com és habitual, les propostes comencen de la manera que  plantejo, però a poc apoc, ells se les van fent seves i acaben per altres camins, alguns imaginatius, altres previsibles, però sempre, connectats amb el que ells volen en aquell moment. I jo els deixo fer, i m’encanta veure com es replantegen les meves propostes, que en alguns cassos, serveixen de detonants.

pesca de lletres i altres jocs amb imants 04

pesca de lletres i altres jocs amb imants 05

Doncs un dia de finals d’estiu, aprofitant que el gran no va voler fer migdiada i el petit sí, vaig presentar-li una olla plena de les seves lletres amb imants barrejades amb confeti gegant de colors. Ho vaig acompanyar d’una canya de pescar que vaig improvisar amb el suport d’un globus, decorat amb tires de washi tape, al que hi vaig afegir una cinteta acabada amb una rosca de cargol. Ho vaig posar damunt una safata metàl.lica i ho vaig desar tot al terra de la cuina per tenir un bon espai de joc sense més joguines al voltant.

Li va agradar molt la proposta i va estar pescant lletres una bona estona. Com que la cinta era massa llarga, i li calia bastant esforç per pescar lletres, ja que es balancejava massa, vaig optar donar-li  palets amb imants a la punta de la nostra safata dels imants.

pesca de lletres i altres jocs amb imants 06

pesca de lletres i altres jocs amb imants 07

Per tal de participar amb ell, vaig posar la safata entre nosaltres i li vaig proposar de fer una filera de lletres cadascun, començant per costats diferents per arribar a l’altra costat de la safata, com si fos una mena de cursa de lletres enlloc de cotxes i s’hi va enganxar ràpidament.

Després li vaig preguntar si seria capaç de classificar-les per colors per veure de quin color n’hi havia més, i així ho va fer. Vàrem estar diguent el so de les lletres que anava col.locant i quan les va tenir classificades, li vaig anar preguntant que on n’hi havia més, i ell anava comparant la quantitat de lletres dels diferents colors per contestar. També les comptava. Vàrem repassar un munt de coses amb aquesta activitat! També va saber escriure els noms de tota la familia i em va alegrar veure que aquest estiu no havia oblidat massa coses de l’escola…

pesca de lletres i altres jocs amb imants 03Quan el petit es va llevar, es va acabar l’activitat en intimitat i bona comunicació amb el meu gran, que es va entretenir a la porta de la nevera fent dibuixos amb les lletres. M’encanta que decidís utilitzar les lletres de manera creativa. Es tracta de combinar el joc i l’aprenentatge i que s’ho passi bé.

Amb el petit, l’activitat va ser molt ràpida. Li va encantar veure lletres combinades amb confeti gegant i va començar a remenar els pals amb imants per dins l’olla amb tanta força que va tirar part del contingut a fora. I quan va descobrir el tacte del paper es va dedicar a seleccionar-lo, fregar-lo, arrugar-lo i allisar-lo ben concentrat i alegre.

L’activitat va acabar amb la incorporació del joc de construcció d’imants composat de pals i boles a les lletres i el confetti per deixar anar la imaginació. S’hi varen enganxar de seguida i les lletres varen quedar arraconades, malgrat el petit continuava jugant amb el confeti per acabar jugant al seu aire amb les pilotes imantades.

pesca de lletres i altres jocs amb imants 02pesca de lletres i altres jocs amb imants 08Com veieu, una cosa porta a l’altra i la nostra sessió de joc va acabar de manera ben diferent de com havia començat. Això ens passa sovint, però lluny de sentir-me frustrada, em sento afortunada de veure que els petits prenen les seves pròpies decisions i són capaços d’escoltar els seus desitjos i transformar la realitat que els ve donada. Aptitud que estic segura els anirà bé al llarg de la seva vida.

Botons ballarins

Fa prop de trenta anys (tampoc cal especificar…), els Reis em varen portar una joguina molt especial: el Cheminova4. Per als més jovenets, us diré que era un laboratori de química en miniatura: un fogonet, tubs d’assaig, un matrau, pipetes, tires reactives, un munt de potets plens de substàncies de colors i un llibret d’instruccions. Recordo que hi tenia l’accés restringit i que només podia jugar-hi quan el meu pare, que és químic, m’ajudava a fer experiments. Suposo que per això sempre he trobat que va ser un regal súper-atractiu. L’altre dia a les golfes de casa dels meus pares el vaig trobar i espero que algun dia els meus fills en puguin gaudir…

El primer experiment que vaig fer amb el meu pare va ser molt senzill: posar damunt un full de paper tres “paletas medidoras” (tal com deia al llibret) de llimadures de ferro i tres més de sofre d’un bonic color groc. S’havia de barrejar tot i, mentre aguantaves el full amb una mà, apropar un imant per sota amb l’altra. Vaig al.lucinar amb els dibuixos que feien les llimadures de ferro en acostar-se als diversos camps magnètics!

Doncs bé, moguda per la il.lusió d’oferir als meus fillets una experiència similar, vaig recórrer un supermercat buscant una capsa de plàstic dur on tancar les llimadures de ferro i, vés per on, la que em va semblar més adequada va ser una de Ferrero Rocher! Una vegada buida, vaig posar-hi llimadures de ferro que em varen regalar encantats a una ferreteria, ho vaig barrejar amb perforacions de folis de colors i hi vaig afegir 10 botons metàl.lics amb fils de colors cosits com si fossin una cua. Vaig segellar la capsa amb la pistola de cola i hi vaig afegir un ribet de cinta americana per assegurar-me que no hi hagi fuites.

Va ser molt divertit veure com els meus petits arrossegaven diversos tipus d’imants per la superfície de la capsa i es sorprenien del moviment que hi havia a dins. Si posaven l’imant per sota, els botons ballaven alegrement, mentre estiraven  la cueta de color, i si posaven l’imant per sobre, a poc a poc, les llimadures de ferro anaven pujant cap a dalt per enganxar-se a l’imant i fer-se cada vegada més grans.

De moment, no cal plantejar-se grans idees sobre el magnetisme, que observin i juguin lliurement amb les propostes que els vaig fent, que les explicacions arribaran quan en tinguin l’edat…