Personatges articulats DIY i un petit Stop motion

Aquests personatges articulats són ràpids de fer, fàcils i, a més, si els feu servir com a punt de partida per a crear-ne de diferents i muntant històries amb ells, us poden dur a passar una molt bona estona junts.

Ara explicaré com es fan els primers que vàrem fer:

  1. En primer lloc cal preparar les palletes dels colors que volem per als vestits dels personatges i tallar-les a les mides adequades per fer el coll, el cos, els braços, els avantbraços, els malucs, les cuixes i les cames.
  2. A continuació cal agafar un escurapipes i mig i plegar el més llarg per la meitat. Cargolarem el cap just a la meitat i enfilarem el coll del personatge. Cal pensar que l’escurapipes passarà doble pel mig del cos del personatge per tal de poder-se desdoblar en les dues cames.
  3. Just després del coll, cal cargolar el centre de l’escurapipes curt en fotma de “T” per muntar els braços del personatge. Després ja es poden muntar els avantbraços i els braços i acabar fent un cargolet final que servirà de mans.
  4. Per acabar, es passaran els dos escurapipes per la palleta que farà de cos i per la del maluc i després es separaran els dos extrems per a muntar les cames, acabant-les, igual que els braços, amb uns cargolets que faran de peus.

Una vegada vist el procediment, el taller ja va fluir al seu aire i varen començar a sorgir personatges diversos per la taula del taller: una girafa, una zebra, personatges variats, etc. Els nens i l’amic que teníem convidat s’ho varen passar pipa inventant.

Per acabar, els vaig proposar muntar un petit Stop motion amb alguns dels personatges fent servir una aplicació del mòbil. Amb aquesta excusa, varen triar els personatges, pensar la història i mirar com farien la posada en escena. Finalment, el muntatge que varen fer va ser aquest, titolat “Admirant els animals”, però aquests personatges poden ser el punt de partida d’un munt d’històries més…

 

Si voleu veure com va ser el primer Stop motion que vàrem fer, l’aplicació que vàrem fer servir  i les instruccions seguides, podeu visitar quest altre enllaç en el que ja ho vaig explicar: https://manetesicosetes.wordpress.com/2016/09/26/els-cargols-enamorats-un-stop-motion-en-5-minuts/

 

Anuncis

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig

Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

dibuixos-que-suren-per-laigua-01

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

 

Construccions XXL o com s’espavilen els nens per muntar mobles

construccions XXL 01Desde fa un parell d’anys, el mes de gener acostumem a reubicar mobiliari de casa per fer espai a les joguines de “nens grans”, carregades de peces petites i accessoris diminuts, que el Tió i els Reis ens han deixat. I amb aquests mobles tan senzills de safates lleugeres i intercanviables hem trobat la solució, ja que, muntades una sobre l’altra, formen una columna fantàstica que ens permet anar fent rotació de joguines cada vegada que ens convé.

Doncs bé, el gener passat vaig proposar els nens de muntar-se ells mateixos els mobles que volíem instal.lar a casa i varen estar encantats. Tenen una magnífica caixa d’eines per jugar a fer de Bob el Manetes i aquesta era una oportunitat daurada per practicar amb elles i amb algunes de les eines de veritat.

El primer dia varen muntar un moble de color negre i jo, asseguda al terra de la cuina, els anava donant instruccions per ajudar-los. Els vaig indicar les eines i suggerint els canvis d’orientació de les fustes per evitar cops innecessaris. I ho varen fer molt bé. Al final, quan calia collar fort les guies amb un tornavís els vaig ajudar perquè els faltava força però la resta ho varen fer sols.

construccions XXL 02L’endemà els vaig proposar un altre repte: muntar un altre moble de color blanc però sense que jo els donés cap instrucció. Si es rendien, em podien demanar ajuda, però els vaig dir que estava segura que ho aconseguirien sols. I els va encantar la idea: es sentien tan grans i importants fent les feines que fem els “papes” a casa!

Varen “llegir” les instruccions i es varen organitzar, varen fer tots els passos que calia i en cap moment varen improvisar. Us heu fixat com s’arriben a assemblar les instruccions d’Ikea a les de Lego? Doncs s’ho varen passar pipa! Les maxi-peces dels mobles varen fer que haguessin de rumiar de valent per moure les fustes, girar-les i posicionar-les com calia per muntar-les amb els seus bracets petits. Varen pensar un munt. El gran dirigia l’empresa amb molt bon criteri… Es varen ajudar moltíssim, varen decidir la millor solució als entrebancs que varen sorgir, varen provar eines diverses per a cada ocasió i tot, amb un veritable esperit d’equip ja que tenien un objectiu comú: muntar els mobles de les seves joguines.

construccions XXL 03Quan ja semblava que es rendien perquè no teien prou força per acabar de collar els cargols, va arribar el seu salvador: el pare, que els va oferir un tornavís elèctric i els el va ensenyar a fer funcionar. Va ser l’estrella de la festa! Era un plaer veure els tres caps de pare i fills treballant frec a frec… i ben contents! No varen parar fins acabar de collar ben fort tots els cargols, ni tan sols quan el petit es va enfilar a cavall de l’esquena dels seu pare per veure-ho tot millor, i és clar, per fer un xic la punyeta…

Varen tardar una hora i mitja ben bona a muntar el moble tot sols, un moble que jo hagués muntat en menys de 20 minuts… però s’ho varen passar tant bé i estaven tant orgullosos de la seva feina que em va semblar un temps molt ben invertit. L’endemà vàrem muntar el tercer moble que ens calia per completar l’habitació dels nens. Tot un festival del bricolatge en família!

Si us ve de gust, us convido a veure el següent vídeo del procés!

 

Gener 2015: 5 anys/ 3 anys i 5 mesos

 

Escultura col·lectiva per a un dia especial

escultura col·lectiva 01

La idea original per a aquest taller va sorgir fa un parell d’anys, assistint als tallers familiars de l’Inund’Art de Girona, en el qual hi havia la proposta de construir una escultura col·lectiva a partir de mòduls pintats a rodet que els assistents anaven retallant, pintant i deixant assecar. Em sap greu no poder citar el nom de l’organitzador, ja que d’això fa bastant temps i no he aconseguit recuperar-lo.

En quan vaig veure la proposta, vaig trobar que era fàcil adaptar-la per a la festa de final de curs de la llar d’infants a la que el meu petit estava a punt d’acabar l’escolarització. Només calia que els materials plàstics fossin més ràpids d’assecar i menys embrutadors, ja que probablement els nens anirien mudats per a l’ocasió i no era qüestió de tenir algun disgust amb la roba i la pintura.

Així, els pares que vàrem organitzar la festa, vàrem tallar un munt de mòduls de cartró quadrats i de tres mides diferents, vàrem decorar unes capses de cartró per a servir de base de l’escultura i vàrem preparar una taula amb els materials que servirien per a decorar els mòduls als nens i als familiars. La resposta a l’activitat plantejada va ser molt bona i en poca estona vàrem poder gaudir d’una escultura feta amb el treball de tots, ideal per a un final de curs.

Aquest juny passat, també la vaig organitzar per a una altra escola en el seu dia de final de curs. Dies abans, els meus petits a casa m’ajudaven a tallar mòduls, a decorar-los i a fer alguna caixa de base, per tal que els integrants de l’Ampa col.laboressin en la realització del taller.

El dia de la festa, es va muntar una parada meravellosa, plena de material de manualitats ben variat que va disparar la creativitat dels nens assistents al taller. La llàstima és que, com que va ploure, el taller va haver d’anar sota un porxo un xic allunyat de la resta de la festa, i va quedar un xic curt d’assistència. Malgrat tot, els que es varen arriscar sota la pluja, es varen animar moltíssim i varen quedar ben contents amb la proposta d’escultura col.lectiva. Que bonic era veure la taula de treball en plena ebullició!

Una proposta fantàstica per a festes especials que, per a mi, té una lectura simbòlica, molt poètica i positiva: la del treball fet entre tots, la d’aconseguir un objectiu comú, la de construir un futur sumant esforços i respectant les diferències, alliberant la gràcia i la llibertat creativa que tots portem dins i gaudint del plaer de crear per crear sense limitacions.

Si voleu que us ajudi a organitzar aquest taller o qualsevol altre que veieu al blog per al vostre centre, casal, associació de veïns, etc. només cal que us poseu en contacte amb mi al manetesicosetes@gmail.com i parlarem de com adaptar-lo a les vostres necessitats. 

Taller amb Set activitats relacionades amb la llum

cartell TALLER 7 activitats relacionades amb la LLUM okLa primavera passada, vaig impartir una classe-taller als alumnes del cicle superior d’Educació Infantil i als d’Educació Social de l’Institut Montilivi de Girona per tal que coneguessin algunes activitats relacionades amb la llum, poguessin experimentar amb elles i més tard, durant les Jornades Culturals de l’Institut, fossin capaços de dissenyar activitats sobre aquest tema.

Després de projectar-los una presentació explicativa de les activitats, els alumnes es varen repartir en taules i varen dur a terme una de les activitats explicades durant un parell d’horetes. Passo a fer-ne cinc cèntims:

  1. Trencadís translúcid. Gràcies al paper de cel.lofana i a la seva propietat de deixar passar parcialment la llum, els alumnes varen poder dissenyar un trencadís col.laboratiu i dur-lo a terme. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada del blog en la que explico el primer trencadís que vàrem fer a casa amb els nens i que va servir de base per a dissenyar aquesta activitat amb futurs educadors, una altra per a dinamitzar una biblioteca pública i alguna altra destinada a nens a la Festa Major de Pineda de Mar, aquest estiu.
  2. Construccions 3D amb plastilina fluorescent DIY. Aquesta activitat permet experimentar amb la fluorescencia i amb les construccions en 3D a partir d’elements diversos i de plastilina fluorescent feta per nosaltres mateixos. Cal un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
  3. Contes amb superposicions de transparències. Inspirada en les transparències de Bruno Munari, aquesta activitat permet que s’elaborin transparències segons el gust personal de cadascú per tal de poder-les utilitzar per a narrar boniques històries. És recomanable utilitzar un retroprojector, tot i que amb un llumet de taula n’hi ha prou. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada explicativa de les nostres transparències fetes a casa i amb un enllaç a la primera projecció.
  4. Teatre de titelles fluorescents amb llum negra. A partir de materials bàsicament de reciclatge, s’elaborarà un teatre negre amb titelles de pal per a poder representar les històries que més ens agradin sota un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
  5. Creació d’un llibre fosforescent. Amb aquesta activitat, cada alumne o grup d’alumnes acabarà dissenyant el seu propi conte fosforescent, enquadernat i tot. Només caldrà apropar-lo a una bombeta per tal que els pigments utilitzats emetin la llum acumulada i brillin a la foscor. (Entrada en preparació).
  6. Contes de sorra a la taula de llum. Només amb una taula de llum i una mica de sorra, els participants han de narrar una història dibuixant a la sorra, acompanyats o no de música elegida per a l’ocasió. (Entrada en preparació). Si voleu veure com construir una taula de llum DIY fàcil, ràpida i econòmica, i un munt d’enllaços per a gaudir-ne, visiteu Aquesta entrada.
  7. Creació d’un xilòfon fosforescent. Després de decorar uns flascons de vidre amb pigments fosforescents, aquests constitueixen un xilòfon col.laboratiu si s’omplen amb la mesura adequada d’aigua per tal de reproduir les notes musicals. Si voleu més informació, podeu visitar Aquesta entrada en la que hi ha un vídeo d’una part de la nostra experiència amb el xilòfon de casa.

Us deixo per acabar, aquest Vídeo que fa un recorregut per la major part de les entrades vinculades a la LLUM que Manetesicosetes ha realitzat al llarg d’aquests tres anyets de recorregut:

Si us ve de gust que us organitzem algun taller a la vostra escola, institut, associació de famílies, centre cívic, casa de colònies o fira, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a manetesicosetes@gmail.com per tal de parlar com adaptar l’activitat que més us agradi a les vostres necessitats.

 

 

Descobrint els pinzells amb dipòsit (II): carregats amb pintura i sobre aiguada amb reserves

pinzells amb dipòsit sobre aiguada amb reserves 01Aquesta manera de pintar ens va agradar molt per la màgia amb què s’escampa la pintura per sobre el paper moll i per la facilitat amb què aconsegueixes motius inesperats amb la barreja de colors. Us explico el procés que vàrem seguir.

En primer lloc, vaig omplir els pinzells amb aigua i colorant en pols amb una concentració bastant alta per tal que els colors fossin intensos aplicant poca pressió als pinzells. Em vaig haver d’ajudar amb una xeringa perquè no és tan fàcil com sembla.

pinzells amb dipòsit sobre aiguada amb reserves 02A continuació, vaig fixar paper d’aquarel.la a la taula amb l’ajuda de cinta de pintor per tal que amb l’aigua el paper no s’ondulés. I vaig organitzar els materials que ens caldrien per a experimentar amb la nova tècnica que els vaig proposar: un rodet i un contenidor amb aigua, cinta de pintor per a fer reserves de paper en blanc i els pinzells carregats de colorant.

El primer pas que vàrem fer va ser protegir algunes zones del paper amb cinta de pintor per tal que, una vegada seca l’aigua i el color, quedin zones sense pintar i es vegi el color del paper de sota. Les varen disposar lliurement per sobre la superfície, fins i tot fent formes arrugades i tallant-se entre elles, una operació per la qual els va caldre estar ben concentrats…

Després, varen mullar el paper d’aigua de manera abundant gràcies al rodet i varen agafar els pinzells. Aquí comença la part més divertida: a mesura que amb els pinzells carregats de color es van desplaçant per sobre la superfície molla del paper, van deixant un rastre de color que es barreja amb els colors del costat. La sorpresa de les formes que prenen, de les barreges i de la manera d’amarar el paper són interessantíssimes. Als nens i a mi ens va agradar moltíssim i vàrem obtenir en poca estona uns papers estampats ben bonics. Provàvem, provàvem i provàvem noves barreges i l’espectacle visual que generaven els colors ens tenia fascinats.

L’endemà, una vegada secs els papers, va arribar el moment de treure la cinta de pintor per tal que la superfície sense pintar sortís a la llum. I així ho vàrem fer. Val a dir que si no es va un xic amb compte, pot ser que la cinta s’endugui un xic de paper en l’operació, però com que en el nostre cas, el paper és blanc, no va ser gaire important.

Quan els nens varen veure com quedava, els va agradar moltíssim i varen tenir la idea d’omplir els espais buis de les reserves amb dibuixets fets amb retoladors. Varem omplir buits, pintar les carreteres que la cinta havia deixat sense color, combinar dibuixos amb el fons… Varen crear una espècie de mapa amb petites imatges que configuraven una història que s’anaven inventant a mesura que anaven dibuixant… S’ho estaven passant molt bé deixant-se portar!

Per a nosaltres, aquesta manera de pintar amb aiguada és nova i fa que ens ho passem molt bé per la facilitat del procés i la suggestió de les formes i transformacions que el color pateix en aplicar-lo, i el fet de reservar trossets sense pintar ens anima a reinterpretar les formes que hi queden i utilitzar els buits com a elements narratius. No ens cansem de posar-la en pràctica!

Gener 2015: 5 anys i 1 mes / 3 anys i 5 mesos

Si voleu descobrir una altra manera d’utilitzar els pinzells amb dipòsit, podeu visitar la primera entrada que vàrem fer sobre aquest tema: Descobrint els pinzells amb dipòsit I: combinats amb llapis d’aquarel·la.

 

 

Previous Older Entries