Enquadernació Midori fàcil per al Bullet Journal de l’estiu

De totes els tipus d’enquadernació que m’he plantejat per al #BulletJournal que fem aquest estiu amb els nens, l’anomenada #Midori crec que és la més adequada per la seva senzillesa i per la capacitat que té d’ampliar-se amb més quaderns:

Materials:

• folis de colors
• grapadora
• una escuma per a protegir el grapat
• tisores
• paper de folrar llibres
• cartolines estampades o decorades al gust
• goma de cordó
• perforadora

Per a fer les tapes:

• Vàrem triar d’un bloc de papers impresos tipus cartolina uns que tinguessin estampats estiuencs i els vàrem plegar per la meitat. Vàrem veure que arribaven justet a fer l’amplada que volíem per als nostres Bullet Journal però vàrem pensar que ja ens anirien bé.
• Els vàrem folrar per tots dos costats amb folre de llibres, de manera que quedin protegits pel plàstic i així minimitzar accidents.
• Hi vàrem fer al llom cinc forats: dos a dalt (un per fora de la mida dels blocs de fulls i l’altre separat uns centímetres però sense que importi gaire on quedi situat), dos a baix (de la mateixa manera que els dos de dalt) i un just al mig de les tapes. Nosaltres ho hem fet tot a ull perquè el que volem és passar-ho bé i no tenim pretensions professionals.
• Per a fer els forats, vaig agafar una perforadora i, amb la carpeta plegada, vaig anar amb molta cura de només foradar un semicercle al llom, mirant per sota de la perforadora que només hi hagués cartró a la meitat del forat, de manera que quan s’obrís la carpeta, el forat seria un cercle complet.
• Per a cordar la carpeta, cal prendre tres vegades l’alçada de la cartolina amb un parell de dits generosos per sobre i per sota amb una goma de cordó sense estirar.
• Es doblega la goma per la meitat i es fa passar de manera doble pel forat del mig des de la part de dins fins a la part de fora. es pren la mida per tal que cordi l’amplada de la carpeta sense tensar gaire i es fa un nus per tal que no entri a dins.
• Els dos extrems que queden al mig, es posen de dins a fora pels primers forats que troben tant per la part de dalt com per la de baix, de manera que queden dues gomes curtetes per la part de dins i els dos extrems per la part de fora.
• Des de la part de fora de la carpeta, cadascun dels extrems es passen pels forats més exteriors cap a la part de dins i s’ajunten entre ells amb un parell de nusos. S’ha de vigilar que no quedin gaire tibants per no doblar la carpeta però el suficientment tensos per a poder aguantar els plecs de paper.
• D’aquesta manera queden dues gomes útils: la de fora, que serveix per a cordar la carpeta plegada pel seu costat curt i la de dins, que serveix per introduir-hi els quaderns que formaran part del Bullet Journal.

Per a fer els quadernets interns i el muntatge:

• Els quadernets interns estan formats per quatre folis de colors plegats per la meitat i grapats pel llom amb l’ajuda d’una grapadora oberta i una escuma que serveix per a deixar les grapes obertes i després plegar-les amb unes tisores.
• Inicialment en vàrem fer tres. I aquesta és l’enquadernació que tinc fotografiada però anar-la ampliant és molt fàcil.
• Si vols fer un midori amb un sol quadern: passes el quadern just per la meitat per la goma llarga que té la carpeta.
• Si vols fer un midori amb dos quaderns: et fa falta una goma extra que envolti del llarg el llom d’un dels quaderns, tibant la goma perquè subjecti sense arrugar els fulls. Aquesta goma una vegada passada pe mig d’un dels quaderns, es passa pel mig de l’altra quadern, de manera que quedin units amb els lloms contraposats. Una vegada aconseguida aquesta unió, es passen els quaderns per la goma llarga de la carpeta de manera que quedin subjectats per la goma que els enllaça.
• Si es vol fer un midori de tres quaderns, s’han d’unir el primer i l’últim amb la goma extra tal com he explicat en el punt anterior i a la goma central s’hi passa el del mig. Aquest procés és el que està fotografiat a les imatges.
• Si es vol fer un midori amb quatre quaderns, que és com hem acabat nosaltres, només cal desmuntar l’organització de les gomes i agafar-ne una més. La primera goma extra es passa per unir els quaderns 1 i 4, i la segona goma extra, ha d’unir els quaderns 2 i 3. Amb els lloms contraposats i els quaderns 1-4 a sota i els quaderns 2-3 a sobre, es passen tots junts per la goma central de la carpeta, de manera que hi quedin subjectats.

Un consell: si es vol fer un Bullet Journal amb força quaderns a dins, és recomanable que les tapes tinguin un llom, ja que si no s’hauran de tallar els fulls perquè sobresortiran. Per a fer el llom, només cal tallar les tapes més amples i si no hi ha prou llargada de paper, es poden fer dues tapes independents unides entre elles per a fer el llom amb un color de cartolina que contrasti i que doni el gruix necessari a la carpeta.

L’entrada a la que explico com hem fet el nostre Bullet Journal escolar per aquest estiu és aquesta: https://manetesicosetes.wordpress.com/2020/06/29/el-bullet-journal-de-lestiu-adaptat-a-escolars/

Us deixo aquí idees molt professionals de quaderns Midori que m’han servit per entendre com fer els nostres:

• Easy notebook for your midori de Vintage Odissey
• DIY midori de tela son coser de Pega, papel o tijeras

Juny 2020: 10 anys i mig / 8 anys i 9 mesos

 

Felicitació DIY de les Festes de Nadal 2019-20

Amb aquesta felicitació-muntatge fotogràfic de les nostres darreres manualitats, us desitgem unes molt bones festes i un increïble 2020.

Realment, aquests ornaments nadalencs són reciclats i molt fàcils de fer. Una fantàstica manualitat per passar alguna tarda en família aquests dies de festa.

Es tracta de culs d’ampolla de plàstic retallats i decorats amb cola barrejada amb purpurina i deixats assecar unes hores sobre els radiadors.

Aquests cercles decorats ens han servit per a fer-ne dues dues coses diferents: per una banda, fent un foradet al lateral i passant-hi un cordillet platejat, hem aconseguit uns ornaments per l’arbre i n’hem regalat uns quants com a felicitació DIY.

Per altra banda, n’hem fet un arbre de Nadal. Per a aconseguir-ho, hem posat els cercles en forma de triangle amb els reversos cap a enlaire i els hem cosit entre ells amb fil de cuca. Hem fet un munt de nusos però ha quedat molt bé. Com que al conjunt li falta rigidesa, amb una pistola de silicona tenim previst clavar els culs d’ampolla a un suport de color blanc, però les festes se’ns han tirat a sobre i ho farem els propers dies. Tan bon punt ho tinguem acabat, actualitzarem l’entrada amb el nostre arbre transparent i brillant.

Moltes felicitats i gaudiu moltíssim d’aquests dies i de tot l’any que començarà en breu.

Desembre 2019: Quasi 10 anys / 8 anys i 4 mesos

Llibre de contes per llegir amb lupa

Aquesta activitat de dinamització a la biblioteca va ser molt interessant. De seguida, la proposta de crear un llibre de contes col·lectiu que només es pogués llegir amb lupa va atrapar als assistents.

Vàrem organitzar els estudiants en parelles o grups de tres, d’edats combinades, així també varen aprendre a treballar amb diversos nivells de continguts i a ajudar-se els uns als altres repartint les tasques segons les habilitats personals. Així, era fantàstic veure com els petits proposaven idees ben espontànies i sense límits imaginatius, mentre que els més grans s’esforçaven en transformar-los en frases mínimament correctes.

Vàrem partir d’un generador d’històries dels que es troben per internet i vàrem repartir un breu formulari per anar triant els números de les diverses opcions, així sense saber a què corresponia cadascuna de les seves eleccions, es trobaven amb les directrius bàsiques d’una història per crear: protagonista, missió, tipus d’entrebanc, element màgic que ajuda a resoldre…

Una vegada escrita la història pels diversos equips, es vigilava l’ortografia i havien de fer una proposta d’il·lustració per a cada pàgina.

Per a organitzar de manera un xic unificada el llibre, a sota del plàstic en el que havien d’escriure la seva pàgina, vàrem posar-hi un full quadriculat amb els marges i les línies de text que podien ocupar. Escrivien amb retolador permanent negre directament sobre el plàstic transparent posat en posició horitzontal per facilitar-ne la posterior lectura amb lupa.

Quan les diverses històries varen estar acabades de passar en net, els adults encarregats de la dinamització vàrem unir amb cinta aïllant negra, pels costats curts, cada pàgina transparent a una cartolineta negra. També hi vàrem afegir un marc tot al voltant i el nom i les edats dels participants de cada equip.

Per acabar, vàrem enquadernar el llibre i vàrem unir a l’espiral del llom una cinta lligada a una lupa blanca dibuixada en paper i plastificada. Així, quan es vol llegir la història, cal agafar la lupa i posar-la entre la cartolina negra i el plàstic escrit per gaudir d’una lectura misteriosa i diferent de l’habitual.

Maig 2018: 8 anys / 6 anys i 8 mesos

Imitant Víctor Nunes

A casa som col.leccionistes de mena i abans de llençar coses sempre pensem si els podem donar una segona vida i com ho podem utilitzar.

En aquesta línia, conèixer Víctor Nunes va ser revelador, ja que té moltíssimes il.lustracions fetes a partir de peces petites completades amb traços de retolador. En té de fetes a partir de crispetes, de peles de cacauet, de clips de papereria, de puntes de llapis…

Aquesta darrera és la primera que vàrem imitar, però n’han vingut força més. Es tracta d’un exercici creatiu molt interessant, ja que cal desfer-se de l’objecte que tens, abstreure’n la forma bàsica,  associar-ho amb una forma i finalment, completar el dibuix.

La imatge és una mostra del primer dia de la proposta. Vaig ensenyar amb la tablet algunes fotografies dels resultats obtinguts per l’artista a partir d’aquest exercici i aleshores els vaig proposar de fer-ho a partir de puntes de llapis que vaig clavar en un full de manera aleatòria.

Com sempre, la imaginació es dispara amb propostes així d’obertes i si es gaudeix d’imaginar sense por a que et diguin que el que aconsegueixes està malament…

Febrer 2016: 6 anys / 4 anys i mig

Varetes màgiques DIY

Fa temps que #HarryPotter ha entrat a la nostra vida però aquest estiu els meus fills s’han convertit en experts en encanteris, i en tot el que faci referència a Howards. Després de visitar el #Puddingcafè de Barcelona, ambientat en Harry Potter, no hem pogut evitar fer varetes màgiques a casa.

El procediment ha estat força fàcil i estan encantats amb el resultat. Hem partit d’uns bastonets xinesos de fusta i hi hem subjectat amb cola termofusible una bala de vidre a la punta. Cada nen ha triat la seva decoració, però cal que es converteixi en un mànec un xic gruixut i que cobreixi bona part de la bala per tal que s’aguanti.

Després, han decorat el fus de la vareta com els ha agradat amb la cola termofusible; el gran amb espiral i el petit amb franges. A continuació han pintat les varetes amb pintura acrílica de color marró fosc.

Una vegada seca, han aplicat amb esponja eixuta petits tocs de pintura acrílica color alumini i color daurat per a donar-li un aspecte desgastat i amb reflexes brillants. Han acabat amb una capa de cola blanca per protegir i donar brillantor.

De veritat que les fotografies no fan justícia a com han quedat: estem tota la família encantats, mai millor dit 😉

Dibuixem llums de Nadal

Aquests dies les ciutats llueixen com mai i anar a dibuixar llums de Nadal amb uns amics és una excusa perfecta per a sortir a passejar i gaudir de l’ambient. Només cal anar ben abrigats, portar una petita motxilla  amb el material de dibuix, una càmera fotogràfica i ganes de caminar.

El vespre promet: emocionats per la novetat de l’experiència i per estar amb els amics: els nens salten per les voreres i busquen els llums que volen dibuixar. Hi posen ganes i il.lusió i assenyalen amb alegria els que volen immortalitzar…

A la motxilla de dibuix hi portem:

• Blocs de dibuix mida Din A5 de color negre. No són fàcils de trobar, però es poden substituir per cartolines negres tallades i subjectades amb una pinça sobre un suport rígid per facilitar el dibuix.
• Llapis normals per a traçar les línies dels llums.
• Gomes d’esborrar.
• Líquid corrector en bolígraf o qualsevol altre estri que pinti blanc i amb el que es puguin fer puntets per imitar les bombetes.
• Guixos de colors, posats en una capsa fàcil d’obrir i tancar i que exposi els diversos colors, per a fer els reflexos de les bombetes.
• La càmera de fotografiar és opcional, però a nosaltres ens va bé per a poder acabar els dibuixos a casa, ja que a vegades, no trobem on seure per a dibuixar còmodament i preferim fotografiar els llums i dibuixar en un altre lloc.

La veritat és que va ser una experiència agradable i que ens va deixar amb ganes de més. A casa vàrem continuar amb els dibuixos i amb el muntatge final que n’hem fet, hem elaborat la postal de Nadal d’enguany.

… I encara tenim el material a la motxilleta i encara queden dies de vacances amb els carrers ben il.luminats per a continuar fent nostres les llums del Nadal.

 

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY

Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

• En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
• A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
• A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
• Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
• Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
• Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
• A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
• A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
• Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

• Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
• Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
• Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Bombolles de sabó gegants

M’ho han demanat diverses vegades… Són l’estrella de les festes d’aniversari a l’aire lliure i com que encara fa bon temps, explico la recepta i uns truquets per a l’organització. Hi gaudeixen petits i grans perquè tots ho volen provar! Cada vegada que fem la barreja és un èxit rotund, i desde que hem fabricat els estris per a fer-ne de grosses, encara més.

La recepta que poso aquí és per a fer-ne uns dos litres i mig. Exactament la quantitat que es veu a cadascuna de les garrafes del kit de les bombolles per a una festa que he posat aquí sota. La fem dues o tres vegades i en tenim per tot el matí.

• Barregem bé 9 mesures (una tasseta) d’aigua destil.lada (jo agafo la que surt de l’assecadora) amb
• 2 mesures de gomina.
• Afegim a la barreja 3/4 de la mateixa mesura de rentavaixelles ultraconcentrat i ho remenem amb cura de no fer gaire escuma.
• Deixem reposar entre 24 i 48h.

A més de les dues garrafes amb la barreja, portem un parell de safates planes per a desar-hi l’instrumental i que no s’embruti. També portem un parell de galledes petites per a sucar-hi els cordills i una escumadora per a treure l’inevitable escuma que es va fent a mesura que els nens hi van jugant.

Amb l’experiència dels anys hem descobert tres detalls a tenir en compte per evitar disgustos: no tombar tot el líquid a les galledes i reservar-ne a les garrafes que custodiarem els adults; explicar als nens que a la galleda només hi pot sucar els cordills una sola persona i que, per tant, cal fer cua; i per últim, que la zona per a fer les bombolles ha de ser un xic enretirada de la zona d’eines. També us recomanaríem fer les bombolles sobre terra o grava, perquè sobre rajola o asfalt, la viscositat del preparat fa patinar i es poden produir accidents amb molta facilitat.

A la fotografia amb l’instrumental que fem servir hi trobareu diversos estris:

• Anelles amb estries per tal que retinguin sabó a l’estructura i les bombolles surtin més grans.
• Bufadors individuals de bombolles per als petits, amb recipients fàcils d’agafar i anelles fetes amb escurapipes que, com que són peluts, també retenen el líquid i van molt bé.
• Un grup de canyetes unides amb una brida per fer moltes bombolles amb un sol bufet.
• Mitja ampolla d’aigua coberta amb un mitjó vell per fer un xurro llarguíssim si s’aconsegueix un bufet constant.
• Els pals amb els cordons absorbents fixats amb cola de silicona a les puntes. Aquests, és important que tinguin mides diferents per tal que no s’ajuntin i pugui passar l’aire pel mig i fer bombolles espectaculars.

Amb tot això, us asseguro unes bombolles esplèndides i unes festes màgiques per a petits i grans! Si voleu llegir més idees per a festes infantils a l’aire lliure, podeu anar a aquest enllaç:

https://manetesicosetes.wordpress.com/2018/05/23/festes-infantils-a-laire-lliure-1/

 

 

Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

• una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
• mitja mesura de sal
• 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
• 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

• una mesura d’aigua
• colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

• Plastilina fàcil amb gel de bany i sense cocció de Manetesicosetes
• Massa magnètica de Manetesicosetes
• Gak fluorescent, per partida doble de Manetesicosetes
• La millor recepta de plastilina de Mama recicla
• Bany fluorescent de Club petits lectors

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.