Llibre de contes per llegir amb lupa

Aquesta activitat de dinamització a la biblioteca va ser molt interessant. De seguida, la proposta de crear un llibre de contes col·lectiu que només es pogués llegir amb lupa va atrapar als assistents.

Vàrem organitzar els estudiants en parelles o grups de tres, d’edats combinades, així també varen aprendre a treballar amb diversos nivells de continguts i a ajudar-se els uns als altres repartint les tasques segons les habilitats personals. Així, era fantàstic veure com els petits proposaven idees ben espontànies i sense límits imaginatius, mentre que els més grans s’esforçaven en transformar-los en frases mínimament correctes.

Vàrem partir d’un generador d’històries dels que es troben per internet i vàrem repartir un breu formulari per anar triant els números de les diverses opcions, així sense saber a què corresponia cadascuna de les seves eleccions, es trobaven amb les directrius bàsiques d’una història per crear: protagonista, missió, tipus d’entrebanc, element màgic que ajuda a resoldre…

Una vegada escrita la història pels diversos equips, es vigilava l’ortografia i havien de fer una proposta d’il·lustració per a cada pàgina.

Per a organitzar de manera un xic unificada el llibre, a sota del plàstic en el que havien d’escriure la seva pàgina, vàrem posar-hi un full quadriculat amb els marges i les línies de text que podien ocupar. Escrivien amb retolador permanent negre directament sobre el plàstic transparent posat en posició horitzontal per facilitar-ne la posterior lectura amb lupa.

Quan les diverses històries varen estar acabades de passar en net, els adults encarregats de la dinamització vàrem unir amb cinta aïllant negra, pels costats curts, cada pàgina transparent a una cartolineta negra. També hi vàrem afegir un marc tot al voltant i el nom i les edats dels participants de cada equip.

Per acabar, vàrem enquadernar el llibre i vàrem unir a l’espiral del llom una cinta lligada a una lupa blanca dibuixada en paper i plastificada. Així, quan es vol llegir la història, cal agafar la lupa i posar-la entre la cartolina negra i el plàstic escrit per gaudir d’una lectura misteriosa i diferent de l’habitual.

Maig 2018: 8 anys / 6 anys i 8 mesos

Les noves aventures de Monsieur Gargot

Fa anys els Reis ens van portar un llibre genial: Monsieur Gargot, de Lyona i Marcus, publicat a l’editorial Principal dels llibres. El seu protagonista, Monsieur Gargot, que sempre havia estat ajudant d’un dibuixant, es queda sense feina i ha d’aprendre a espavil.lar-se tot sol. D’entrada, creu que és horrorosament avorrit i poca cosa ser un gargot, i a més, la terrible senyora Milanata, que vol les pàgines ben netes, no para de perseguir-lo per esborrar-lo. Aleshores, és quan s’ha de camuflar en tot el que pot: espaguetis, cordons de patí, ombres d’arbres, etc. Finalment, s’adona que ser un gargot és meravellós, ja que pot ser tot el que se li acudeixi, i ho acaba fent amb tanta gràcia, que la seva enemiga, ja no el considera brutícia i no el vol esborrar.

A partir d’aquest llibre vàrem crear un taller a la biblioteca en el que, després d’explicar el conte, els assistents vàren poder imaginar en què es podria convertir Monsieur Gargot si en féssim noves aventures. Amb cartolinetes i retalls de llana de colors, clavades amb cola de silicona, es varen poder crear una cinquantena d’escenes.

Març del 2017: 7 anys / 5 anys

Any i mig més tard, vàrem voler editar un llibre col.lectiu amb les cartolinetes que s’havien fet en aquell taller i les vàrem enganxar a uns blocs de dibuix. Una a cada pàgina, i hi vàrem posar uns marcs de colors.

Vàrem muntar un nou taller, explicant una altra vegada el conte i mostrant el llibre amb les cartolines emmarcades i vàrem demanar als participants que triessin una pàgina i, dins la vinyeta que més els agradés, expliquessin la il.lustració per formar un llibre col.lectiu.

La idea els va engrescar i a sota de cada explicació, hi vàrem posar el nom de l’infant i la seva edat. A continuació, vàrem redactar un pròleg i vàrem desar el llibre a la biblioteca per tal que tothom el pogués veure i mostrar als seus amics i familiars com havien participat en el llibre anomenat Les noves aventures de Monsieur Gargot.

Novembre 2018: quasi 9 anys/ 8 anys

 

Codis secrets i tinta invisible

Un dels tallers que vaig dirigir a la biblioteca que us vaig parlar va ser un de Codis secrets i Tintes invisibles. I va ser un èxit!

A les taules es van posar endevinalles codificades amb diversos mètodes i les claus per a traduir-los i els assistents els havien d’anar descobrint i preguntant-nos les respostes.

Els codis que vàrem posar en pràctica jo ja els coneixia de petita i els havia fet servir un munt de vegades amb diverses activitats amb els meus fills. Els explico per ordre del que es veu a la fotografia:

• Missatge escrit en una tira cargolada en un bastó. La tira queda plena de lletres. S’ha de descodificar cargolant-la al mateix bastó.
• Punts marcats en una beta o cordill. Es posa un abecedari paral.lel a l’extrem de la tira a la casella d’abans de la A. Es marca un punt a la primera lletra del missatge. Aquest punt es torna a posar al punt d’inici i es marca la segona lletra. Es repeteix l’operació fins a tenir tot el missatge marcat al cordill.
• Abecedari de signes: es tracen unes línies entrecreuades i s’escriuen lletres als espais intermedis. Quan es codifica el missatge, s’escriuen només els signes de l’espai que ocupen les lletres.
• Codi de punts de colors: A cada lletra li correspon un conjunt de punts de colors.
• Reixeta: es dona una quadrícula amb forats i s’escriu el missatge posant una lletra a cada espai, després es gira la reixeta 90 graus per a continuar el missatge. S’omplen els espais buits de la quadrícula amb lletres a l’atzar.
• En un quadre s’escriu l’abecedari al mig i s’hi relacionen a la part superior consonants i a la part lateral vocals, de manera que cada lletra del missatge que vols escriure queda codificada amb una síl.laba nova.
• Missatge xifrat amb un dibuix de punts en un paper quadriculat. Es posa un abecedari a la part de sota d’un full i es comença a marcar punts de dalt a baix sobre la lletra que necessites. Després es transformen els punts en estrelles, abelles, mosques, flors, etc. L’ordre de lectura és de dalt a baix.
• Rodeta de claus: En dos cercles dividits en 30 sectors es posa un abecedari a cada cercle, de manera que a un d’ells li correspongui una altra lletra. La clau de codificació és la lletra pactada que es posarà sota de la A a la rodeta de dins. Només cal escriure la lletra del cercle inferior enlloc que la que correspon.
• Alfabet víking: a cada lletra del nostre alfabet li correspon un signe diferent.

Pel que fa a les tintes invisibles, les vàrem fer amb llimona, suc de ceba i patata. S’escriu el missatge amb un tronquet i es descodifica planxant el missatge perquè s’oxidi la tinta.

Una altra manera de fer escriptura invisible que vàrem practicar va ser traçar el missatge amb cera blanca sobre paper blanc i fer-lo visible amb un cotonet sucat en colorant alimentari.

Tothom que hi va assistir s’ho va passar molt bé: els grans descobrint codis secrets i els petits fent missatges amb tinta invisible.

Si algú vol més informació sobre algun codi que no li hagi quedat clar, que m’enviï un missatge preguntant-me pels detalls.

Novembre 2017: quasi 9 anys/ 8 anys