Dinópolis, les set petites seus i la gran central dels dinosaures a Teruel

Doncs ja s’ha acabat l’estiu i la rutina torna a començar… Encara amb el regustet de les vacances i les hores de sol i llibertat horària, us volem explicar què hem descobert: ossos de dinosaures, rèpliques increïbles, sales i sales impressionants plenes de fòssils, plafons explicatius, obres de teatre, vídeos al.lucinants, un viatge en el temps en vagonetes per presenciar la formació de l’univers, un viatge en vaixell per explicar-nos l’arribada de l’home a la terra i zones lúdiques impressionants.

Tot això es pot trobar dins les set seus petites de Dinópolis, escampades per la província de Teruel, a prop dels jaciments on s’han trobat les restes, i dins la gran Dinópolis Teruel, on, a part d’atraccions meravelloses i molt didàctiques, fonamentades científicament, hi ha les tres plantes del museu Paleontològic de la zona i el laboratori central.

No hi ha manera de definir el que hem viscut aquest estiu perquè ens ha deixat bocabadats a tota la família… Per què us en feu una idea, us puc explicar que la segona vegada que entràvem al museu, el pare i jo crèiem que faríem una passada ràpida per les sales que ja havíem vist per anar directament a les que ens faltaven. Doncs no, els nens ens varen demanar de treure el seu “diari d’experiències” i aturar-se a anotar el nom de tots els dinosaures que els impressionaven. I creieu-me que varen ser molts!

La província de Teruel té la sort de ser una de les zones mundials amb més restes de l’època del Cretaci i en molt bon estat de conservació, ja que les zones pantanoses protegien els cadàvers dels dinosaures i els preservaven de l’erosió. Les abundants mines de carbó de la zona també han ajudat a conservar i, més tard, amb la seva explotació, a realitzar troballes increïbles. Escampades per la província hi ha set seus petites de Dinópolis, especialitzades cadascuna en un procés científic o en alguna troballa espectacular. Així, la “Región ambarina” està centrada en el que s’ha trobat protegit en àmbar; “Titania”, ens els gegants de la natura; l”Inhóspitak” en la troballa del Tastavinasaurus; el “Legendark”, centrat en les maquetes d’una família d’Aragosaures i la recuperació de fóssils des del primer jaciment que es va trobar i d’empremptes de diferents tipus de dinosaures; el “Bosque pétreo” en el naixement de la vida vegetal al nostre planeta i en la llegenda de l’Iguanodon, el primer dinosaure descrit erròniament pels científics. Al “Mar nummus” s’hi troben restes de l’antic mar de la zona i molt ben explicat el procés de fossilització. A “Valcaria” es poden trobar rèpliques de nous dinosaures identificats per primera vegada a la zona. Totes les petites seus tenen molt d’encant i amaguen una sorpresa o una altra.

La seu central, a Teruel, és un parc temàtic amb moltíssimes activitats molt didàctiques i entretingudes i amb fonament científic per explicar als assistents la manera de viure d’aquests éssers i per entendre la formació de l’univers i de la vida al nostre planeta fins l’arribada dels humans. Dinòpolis Teruel compta amb tres increïbles plantes del museu paleontològic amb desenes de rèpliques colossals i vitrines amb fòssils dels quals no et pots fer ni la idea dels anys que fa que varen existir… Tot plegat produeix una sensació de vertigen còsmic que et deixa amb el cor encongit.

Però els nens -i nosaltres- vàrem sortir-ne fascinats i la veritat, no ens ho pensàvem pas. Fins i tot a l’allotjament on estàvem, els nens no paraven de dibuixar, buscar informació, mirar l’enciclopèdia de dinosaures que portàvem i de tenir converses sobre ells. Vàrem aprendre a diferenciar els ous dels rèptils segons la dieta, les seves dents, les empremptes, les famílies segons si tenien el maluc d’au o de rèptil, a fer rèpliques fidels de fòssils, a conèixer el procés de fossilització, a diferenciar mascles de femelles, etc. Ni se’ns hagués passat pel cap que els nens aguantessin tanta informació ni tanta estona dins un museu enganxats a les vitrines o contemplant esfereïts les mandíbules dels grans carnívors…

Guardem un record increïble d’aquest petit viatge estival… Val molt la pena.

 

Anuncis

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

#propostaexprés 21: Feu un viatge en tren

#propostaexprés 21 manetesicosetesNo cal anar lluny, potser només un parell d’estacions… Veure passar el paisatge ràpidament per davant les finestres et deixa bocabadat i t’obre un munt de possibilitats a l’hora d’imaginar les històries que amaguen les persones que veus, els patis de les cases, els nens que juguen… És una finestra oberta cap al món, cap a mil històries, cap a mil maneres de viure, cap a mil exercicis imaginatius… Ens encanta!

Febrer 2014: 4 anys i 2 mesos / 2 anys i mig

Les nostres 10 millors activitats per a la tardor

les 10 millors activitats de tardor de manetesicosetesEn aquesta entrada hi ha una mica de tot: alguna manualitat fàcil i vistosa, algunes activitats a la cuina, com fabricar una plastilina de tardor molt fàcilment, un collage, observació d’espècies naturals i treballs de creació amb elements de la natura, sigui composant amb ells, pintant-los o retallant-los. Tot un ventall per proposar activitats variades als nens durant aquesta estació. Si voleu mès detalls de com hem desenvolupat les sessions, els materials o idees per a millorar les propostes, aneu als enllaços que duen a les entrades ben desenvolupades. Comencem, doncs, el nostre recorregut de tardor!

  1. Pinyes amb llana cargolada. Un exercici fàcil de preparar i que els entreté molt. Amb unes quantes pinyes i talls de llana, construir un mòbil de tardor. pinyes amb llana cargolada 02
  2. Els colors del bosc. Passejar, recollir mostres, experimentar amb elles, remenar-les i observar-les bé per descobrir-ne les particularitats. colors del bosc- lupa C1
  3. Coca de castanyes amb xocolata blanca. Una recepta fàcil i per a llepar-se’n els dits, ideal per fer amb els nens i cel.lebrar la Castanyada. coca de castanyes amb xocolata blanca 01
  4. Panellets de colors. Jugar amb la massa dels panellets tenyida amb colorants alimentaris. Els panellets més bons i més originals que heu vist. panellets 01
  5. Panellets farcits de gominoles. Panellets amb sorpresa inclosa. Molt bons i divertits!panellets farcits de gominoles i cereals 04
  6. Juguem amb fulles. Pintem per sobre unes fulles de diferents tipus enganxades sobre una cartolina per deixar marcat el seu contorn. Després, en fem un trencaclosques per tal que relacionin fons i forma. Divertit, original i educatiu.juguem amb fulles -004
  7. Plastilina fàcil de tardor en 5 minuts amb gel de bany aromàtic i altres ingredients que tenim a casa i sense haver de coure-la. Acompanyada d’uns glans i altres fruits de tardor es converteix en tota una aventura creativa. plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 01
  8. Castanyes articulades de feltre. Manualitat senzilla molt apta per a nens i que, depenent del tamany en que es facin, pot esdevenir una gralanda decorativa, unes titelles o una agulla de pit per a la Castanyada.castanyes de feltre articulades 01
  9. Fulles perforades per a un collage de tardor. Agafar fulles i jugar amb elles amb la perforadora per a construir després un collage de tardor simulant un arbre del que van caient les fulles. Bonic i poètic, serveix per a practicar les habilitats manuals.fulles naurals perforades per a fer un quadre 01
  10. LandArt de tardor. Decorar fulles, escorces i tronquets amb retoladors per fer-ne després composicions creatives. LandArt i Zentangle barrejats donen molt bons resultats.Land art de tardor 02

Esperem que aquest recopil.latori us hagi agradat i, si us inspira per alguna activitat, ens encantaria que ens ho feu saber. Bona Castanyada i bon inici tardà de tardor!

Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç d’Encenent la Imaginació

pedrafeliç-manetesicosetes-pedres-10-11-12-13-14-15Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç ideat per Encenent la Imaginació!

Des de que vaig llegir l’entrada de l’Angaleta sobre aquesta proposta-joc, enllaçada a sota, que vaig saber que col·laboraríem en el seu projecte i en vaig començar a parlar als nens. Semblaven engrescats amb la idea, així que aquest diumenge passat, després d’un pícnic al Dolmen de La cova d’en Daina de Romanyà de la Selva, vaig agafar unes pedretes que portava i hi vaig dibuixar cares felices. Les vaig posar sobre una pàgina en blanc de la meva llibreta de dibuixos, hi vaig escriure el text que veieu a la imatge i hi vaig tirar aquesta fotografia. No tenia clar si redactaria o no una entrada o em limitaria a penjar la fotografia o a enviar-la a l’Angaleta perquè en fes el que volgués.

pedrafeliç-manetesicosetes-pedra11 i 16- dolmen la cova den dainaTrobo que es tracta d’un projecte magnífic, inofensiu, divertit i interessant i que té un munt de característiques per les que el volem seguir i fer-ne difusió:

  • Les pedres sempre han provocat en mi una fascinació especial: des de sempre n’he recollit en tots els viatges i les guardo curosament, com si fossin posseïdores de mil vivències precioses que se’ns poden revelar en qualsevol moment. I els meus fills també els agraden molt, ja que sempre en porten a les butxaques…
  • És fàcil de fer i es pot dur a terme a qualsevol lloc, només cal portar alguna pedra feliç a la butxaca i en quan es va a algun lloc especial, alliberar-la. Potser ni tan sols cal portar les pedres dibuixades, només portant un retolador permanent a la bossa, és suficient.
  • Sortir a escampar-ne o a buscar-ne per als llocs és una excusa fantàstica per sortir a passejar i que es fixin en els detalls del que els envolta: és una manera de potenciar l’observació.
  • És gratuït, de manera que hi pot participar tothom que vulgui.
  • Potencia la creativitat, ja que pensar en maneres de decorar pedres per alliberar-les pot ser un estímul fantàstic. Fa un parell d’estius en vàrem pintar unes amb pinta-ungles i els va encantar. Ja tenim doncs, una idea fàcil per a moments en que no saps què fer.
  • És una proposta molt joganera, ja que si un dia n’alliberes unes quantes a un parc i seus a observar el que fa la gent quan les troba, pots passar-t’ho molt bé…
  • Ajuda a crear un món millor, repartint somriures que, ben segur sorprendran i despertaran l’interès a qui en trobi alguna.
  • Estimula la meva curiositat. M’agradaria saber fins on pot arribar aquest joc-proposta, per això volem participar-hi i seguir-lo d’aprop.

pedrafeliç-manetesicosetes-pedra15- dolmen la cova den dainaHe de reconèixer que la nostra col·laboració al projecte no acompleix ben bé els requisits proposats per diversos motius: les pedres són comprades, cosa que per a mi, fa que perdi encant, però tenia ganes de començar el projecte i en vaig anar a buscar per assegurar-me’n de que en podria alliberar al lloc on anava. Ara ja n’hem recollit algunes de granit, amb un costat ben planer per a poder dibuixar-les fàcilment a la següent tongada. Tampoc no les varen dibuixar els nens, ja que ells estaven fent altres activitats per la zona. Tampoc no varen ser alliberades en un entorn urbà, com proposava l’Angaleta, perquè penso que seria bonic omplir molts racons de pedres felices. I per últim, a part d’escriure-hi el hashtag #pedrafeliç les vaig numerar a la seva cara inversa, ja que això, en algun moment donat, ens pot facilitar el seguir-ne la pista a alguna. Val a dir que he començat pel número 10 per si Encenent la Imaginació vol numerar les primeres.

Explicat tot això, només vull dir que com més serem més riurem i que ha de ser molt bonic trobar-ne alguna que no hagis dibuixat tu, configurant entre tots un univers de somriures, bons desitjos i complicitats entre perfectes desconeguts. Tot plegat és una magnífica idea. Us hi apunteu?

Enllaços relacionats:

Laberints gegants i de tots tipus

laberints des mille fleurs 01Ara que la primavera ja és aquí, i que tots pensem en les properes vacances, us vull explicar la troballa meravellosa que vàrem fer aquest estiu passat, per si us podeu escapar algun dia i visitar-la. Com ja he explicat, ens varen operar el petit i després d’invertir les vacances en l’hospital i la convalescencia ens varen quedar 36 hores de vacances abans jo no em posés a treballar. Cotxe i maletes i ens vàrem escapar al Sud de França, una zona meravellosament ben preparada per a viatjar amb petits.

laberints des mille fleurs 01bAl matí del segon dia, va caure a les nostres mans el tríptic d’un lloc fantàstic, i gairebé a tocar de la frontera: “El laberint de les mil flors”, del que us deixo l’enllaç a la part de sota de l’entrada. Vàrem pensar que seria el lloc ideal per anar a passar la tarda i gaudir de la natura i de les seves variades propostes amb els nens. I no ens vàrem equivocar gens ni mica: ens ho vàrem passar “pipa”!

El Labyrinthes aux 1000 fleurs és un parc que conté diversos tipus de laberints en els que les persones hi entren a dins i poden experimentar-hi tot tipus de sensacions. Ben bé després de l’entrada i del bar, trobem dins un hivernacle un petit laberint de plantes tropicals precioses organitzat en passadissos semicirculars. Cal atravessar-lo per anar a l’exterior a gaudir dels altres laberints de més gran format.

laberints des mille fleurs 02Una vegada fora, el primer que et trobes és l’hipnòtic laberint celta, format per pedres, que utilitzaven els antics com a vehicle de meditació. Recórrer les seves cargolades opcions fins al centre és molt divertit per als nens.

A continuació, trobes el laberint verd, de gran format, en el que la vegetació no et deixa entreveure la sortida, de manera que es converteix en un passeig i un joc ben interessant. Cal dir que a diverses cantonades del laberint hi ha càmeres des de les que pots demanar ajuda en cas de cansar-te i no trobar la sortida. El caminet està constituït per multitud d’espècies interessants que, suposem que a la primavera deuen estar espectaculars. Nosaltres, que hi vàrem anar a finals d’agost, ho vàrem trobar tot una miqueta sec, tot i que encara feia força goig. De tant en quant, podem trobar plafons amb endevinalles que amenitzen el camí, tot i que, al ser en francès, no són tant fàcils de resoldre. Al bell mig d’aquest laberint hi ha una zona de jocs i uns bancs per a poder descansar de la ruta.

laberints des mille fleurs 06El següent laberint que hi ha és el de fusta, format per separadors de jardí ben enganxats entre ells formant camins. És molt interessant recórrer els seus camins, ja que al ser totes les parets iguals, la desorientació sembla major. També en aquest laberint hi ha plafons amb jocs proposats i a la seva part central, plafons amb nombroses il.lusions òptiques com a premi per haver acabat el recorregut.

laberints des mille fleurs 09Una vegada surts d’aquest laberint de fusta, et trobes amb el laberint de metall. Aquest ja són paraules majors, ja que a través de les reixes que el composen entreveus els enrevessats camins de què consta i seriosament, amb el sol de migdia d’agost et fa cert respecte entrar-hi per si t’hi has de passar gaire estona voltant per a trobar la sortida. Afortunadament, i com un cartell indica, les tanques metàl.liques estan posades a partir d’un metre d’alçada, de manera que si algú s’agobia per no trobar la sortida, sempre pot fer drecera per sota. Això ens va tranquil.litzar, ja que el nostre gran ja havia sortit disparat a explorar-lo sense preguntar.

laberints des mille fleurs 03Una vegada en surts, et trobes amb una zona amb propostes laberíntiques diferents. Hi ha un jardinet zen al qual no s’hi pot accedir, i una sèrie de laberints de moviment condicionat, és a dir, laberints que no tenen parets però que per a resoldre’ls has de seguir les pautes de moviment que et donen. A les fotografies en podeu veure dos d’ells: el de fletxes que et fa avançar el nombre de quadres que tu vulguis, sempre i quan ho facis en la direcció indicada, i el de rajoles de colors, que et permet avançar sempre i quan segueixis en la direcció que vulguis el patró de colors que et proposen. Explorant-los i descobrin-ne les solucions ens ho vàrem passar molt bé.

laberints des mille fleurs 08El laberint de bambú, va fer sentir els nens com a veritables exploradors de la selva, ja que consisteix a travessar una gran zona plena de bambú per uns caminets marcats a terra, però que a l’alçada de la cara són ben espessos, de manera que cal anar-los apartant per avançar. Una gran aventura per a tots!

laberints des mille fleurs 07La següent zona, és una explanada on hi ha diferents tipus de cases del món, algunes fetes amb materials de reciclatge, altres, imitant vivendes reals. Cadascuna d’elles ofereix un entreteniment d’algun tipus per als nens: intercomunicadors de tubs entre cases, trencaclosques gegants, etc. Ben aprop també hi ha un jardinet de bonsais que va fer les delícies dels nens veient arbres de la seva mida…

laberints des mille fleurs 15Val a dir que ens vàrem deixar dos laberints per explorar, però que ben aviat provarem de tornar-hi per a gaudir-ne. Es tracta d’un laberint encantat, al que ni ens vàrem acostar per no fer rebrotar els malsons del gran que havíem aconseguit apaivagar amb la fabricació del nostre esprai mata-monstres, i el laberint anomenat Splash, al que s’hi ha d’accedir obligatòriament amb banyador i tovallola, i com que no en portàvem vàrem preferir prescindir-ne, tot i que pels crits de la mainada que hi havia per allà, anar-hi havia de ser ben divertit.

Per acabar aquest avisita guiada, vull dir que també hi ha una zona de picnic que també conté algunes propostes d’experimentació interessants per a nens, on hi vàrem berenar plàcidament a l’ombra. La propera vegada que hi anem, ens portarem el dinar per tal d’aprofitar molt bé totes les seves propostes. Val la pena pagar el preu de l’entrada!

laberints des mille fleurs 18laberints des mille fleurs 17

Enllaços relacionats:

Altres llocs especials per visitar i gaudir en família:

laberints des mille fleurs 01c

Un dia fantàstic en un parc excepcional

parc francesc macià de malgrat de mar 01El dia del meu aniversari, a principis de juliol, vaig triar anar a passar un dia sencer al Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar amb la familia. I no em vaig equivocar gens en l’elecció del lloc, ja que aquest parc és inmens i té un munt de propostes interessants per passar un dia rodó. I és d’entrada lliure!

parc francesc macià de malgrat de mar 03Quan hi vàrem arribar, ja gairebé era l’hora de dinar del petit, de manera que vàrem començar amb un pícnic, cosa que encanta als nens. Taules i bancs repartits asseguren trossets d’ombra per a quasi tothom. Relativament aprop de papereres i serveis. Tot molt ben condicionat. Just al davant, jocs de fusta per als més petits: cavallets, xais i casetes per explorar, i pistes d’esport per als més grans.

Després de dinar, vàrem trobar una construcció de fusta molt interessant amb multitud de rampes que vàren fer les delícies del petit, alhora que algun peladet als genolls per la seva precipitació i falta de pràctica en els plànols inclinats… El gran es va delectar en la investigació detinguda de dos grans plafons metàl.lics pintats amb franges blanques i negres que, en donar-los impuls i fer-los girar, produïen il.lusions òptiques fascinants.

parc francesc macià de malgrat de mar 02

La zona que va venir a continuació va ser per als més petits amb sorrals, gronxadors, carros de cavalls, etc i un gran castell d’aventura per als nens de 4 a 12 anys. El nostre gran va insistir a provar-ho i s’ho va passar genial! Sis o set torres connectades entre elles amb tobogans, escales, xarxes, ponts del diable, passeres amb cadenes… posaven a prova el seu equilibri, perícia, força i concentració. Un munt de passeres sobre molles, plataformes mòbils i fustes de diverses mides li varen fer exercitar els músculs de valent. Estava radiant d’energia i felicitat!  Però l’estrella de la zona varen ser, sense dubte,  els dos magnífics tobogans. D’entrada feien respecte però hi vàrem pujar diverses vegades de dos en dos i ens ho vàrem passar genial! Com nens…

parc francesc macià de malgrat de mar 11Al costat, hi havia una altra zona per explorar amb rodes, politges i cubells per anar investigant els pesos, els contrapesos, els pèndols i les palanques.  Com que hi feia un sol de justícia, no ens hi vàrem entretenir gaire estona, ja que al migdia de juliol, ens calien zones més ombrejades. Mentre recorríem la zona ràpidament amb el gran, el petit i jo ens vàrem dedicar a recollir floretes caigudes dels arbres de les vores i combinar-les amb pedretes que trobava.

parc francesc macià de malgrat de mar 05La part que ve a continuació és la que vàrem considerar més interessant per als nens: la zona d’experimentació acústica. Estem tant acostumats a percebre per la vista que no solem fer cas del que sentim, i trobar un parc en el que se’ns faciliti la investigació en aquest camp, és meravellòs. Hi vàrem estar estona i estona explorant. Hi ha uns comunicadors en els que el petit sentia la veu del pare ben aprop i amplificada malgrat veure’l lluny de nosaltres. Girava el cap per assegurar-se que no s’havia acostat i tornava a escoltar. Seblava que no es creiés el que sentia. Feia molt de riure. També hi ha una mena de pont del que pengen cordes que estiren objectes amagats a la vista i que cal descobrir què són: campanes, sorolls metàl.lics, de pedres… és innegable que, per les respostes que ens donava el gran, jugar-hi activa la imaginació.

parc francesc macià de malgrat de mar 06Un xic més enllà, hi ha uns coixinets a terra, afinats amb notes musicals diferents. És molt divertit saltar d’un a l’altre per composar escales musicals, ascendents o descendents, segons la direcció que prenem.

I per últim, en aquesta zona, també hi ha una estructura a la que t’hi havies de pujar per fer girar uns cilindres amb els peus mentre et subjectes amb les mans a unes cordes. A mesura que es van movent els cilindres, van sonant notes musicals diferents amb les que, si tens bona oïda, pots composar melodies reconeixibles. Tota una experiència.

parc francesc macià de malgrat de mar 07A continuació venia una part més tranquil.la de parc: semblava un escenari de contes diversos: especialment de”La caseta de xocolata”, ja que estava tot ple de pastissos gegants de colors per a que els nens s’hi enfilessin. També hi havia casetes de gnoms i fades i flors gegantines que et feien pensar que t’havíes tornat petit com un nis. També hi havia un tren de fusta preciós, tot i que un xic desgastat i descolorit de la pluja. En aquesta zona, moltes famílies hi feien pícnic asseguts directament sobre l’herba ombrejada pels arbres. Un paratge màgic i interessant. Si fins i tot, els nens es varen aturar a explorar el mirall semicircular de la paret dels wc una bona estona!

parc francesc macià de malgrat de mar 09La darrera zona que hi havia per explorar era la que estava composada per tirolines diverses i altres jocs d’aventura, ben a prop d’un vaixell pirata i la façana d’un castell que no era altra que la sortida del parc per la banda a la que no hi ha l’aparcament. Just al davant, un tronc amb forma de drac de tres caps va catapultar els meus nens cap al món de les aventures medievals en el que eren cavallers forts i valents, armats amb espases per matar el drac.

parc francesc macià de malgrat de mar 08parc francesc macià de malgrat de mar 10Per acabar la ruta, ens vàrem aturar a fer un gelat per agafar forces i cel.lebrar el meu aniversari. No cal dir que de tornada al cotxe, els petits herois de casa no varen tardar ni cinc minuts a adormir-se, d’esgotats i emocionats que estaven d’haver descobert tot el que havien descobert. I nosaltres dos, contents i feliços d’haver pogut veure’ls passar-s’ho tant bé i estar junts tot el dia. Un aniversari dels millors que he cel.lebrat.

parc francesc macià de malgrat de mar 12Gràcies, Mireia, per haver recomanat aquest parc en el teu blog Mama, mimos i més!

Previous Older Entries