Disfressa de Peter Pan DIY

disfressa peter pan 01El febrer passat els meus petits es varen voler disfressar de Peter Pan, un personatge que els encanta. A més, tenien la pretensió que jo anés de Wendy i el pare de Capità Garfi, però, al final, com que jo no em veia passejant-me pel barri amb una camisa de dormir blau cel i el pare no es volia disfressar, es varen disfressar sols.

Les casaques

disfressa peter pan 03Les cassaques verdes ja els les vaig fer a l’estiu, una tarda que ells miraven la pel·lícula embadalits. Va ser més fàcil del que jo mateixa em pensava, ja que per fer-les, vaig comprar una roba que no s’havia de sobrefilar i em vaig limitar a agafar una samarreta unes talles més grans que les que calen als nens i tallar la roba de sota, posada doble, deixant uns marges generosos per a poder cosir. Només va caldre cosir els costats de la disfressa i les espatlles i mànigues i al coll, hi vaig fer un tall vertical de manera que les puntes quedessin cap a enfora. Les samarretes són més grans, ja que per Carnaval, solo buscar per ells disfresses a les que hi càpiguen diverses peces d’abric a sota per poder-les lluir sense passar fred.

Els barrets

De l’elaboració dels barrets no en tinc cap fotografia però tampoc no va ser gaire difícil. Vaig utilitzar feltre verd i també tenen una costura central, de manera que vaig tallar dues peces arrodonides amb la forma del perfil que jo volia i amb la meitat de la base del perímetre craneal dels nens, més una mica més per a les costures i per que els anés un xic ample, com a en Peter. Vaig decorar-los amb un ploma vermella a travessada al lateral dels barrets i amb unes puntes de silicona calenta a la part interior, tapades amb un altre pedacet de feltre perquè no se’ls enganxi als cabells.

disfressa peter pan 04Les botines

Vaig voler fer una funda per al calçat dels nens amb la forma de les botines de Peter Pan. Vaig utilitzar antelina, de manera que tampoc ho vaig haver de sobrefilar.

En primer lloc, vaig posar de perfil sobre la roba i vaig tallar la forma del calçat amb un bon tros de més a la part de dalt i a la part del darrera per a poder posar-hi velcro i ajustar-ho bé. Vaig fer dues peces per cada direcció de peu.

Una vegada fet, vaig unir amb una costura central des de quatre dits sota la sola fins a la part de dalt de la botina. Després, vaig doblegar la part superior de la botina de manera que des de fora es veiés polit. I per últim, vaig emprovar la funda al calçat i vaig decidir la posició del velcro.

Els pantalons

A darrera hora em vaig trobar amb la necessitat de fer uns pantalons per a cada nen, ja que no vaig ser capaç de trobar enlloc mitges de llana verda. Vaig triar una roba de licra amb molt caient perquè se’ls arrapessin força a la cama i semblessin malles. Va ser una bogeria perquè patinava molt a la màquina i em va costar horrors cosir-ho. Ara ja sé que per evitar-ho, es pot clavar sota el peu de la màquina que subjecta la roba un xic de cinta de pintor amb l’adhesiu cap al metall.

Doncs bé, vaig gosar fer uns pantalons prenent com a model uns pantalons de punt de cada nen. Aquesta vegada sí que vaig treure un patró en paper de les diferents peces perquè no les tenia totes, tenia pressa i no la podia pifiar: eren els primers pantalons que feia! Malgrat totes les precaucions preses, em vaig equivocar i quan vaig cosir la costura del cul i del davant, vaig cosir fins al final i enlloc d’uns pantalons em va sortir una faldilla de tub magnífica. Després de l’enrabiada corresponent i de tenir desfeta la costura des de l’entrecuix fins al peu, vaig cosir els dos camals de manera independent i em va sortir bé. De tot se n’aprèn! Vaig posar-hi goma a baix i a la cintura i ja estaven els pantalons acabats just a temps per a estrenar-los. Sempre al límit…

El punyal

disfressa peter pan 05El punyal també el vàrem fabricar a l’estiu i els vàrem fer tous, inspirats per un ganivet pirata que vàrem trobar a la fira de pirates i corsaris de l’Estartit. Vàrem tallar la forma del punyal que volíem i el vàrem resseguir a diverses làmines de brics de llet que vàrem enganxar amb cola de silicona. No recordo bé si hi vàrem posar cinc o sis capes. Una vegada posada la cola, vàrem deixar-ho assecar bé mentre unes pinces d’estendre roba les subjectaven. Per acabar, amb cinta aïllant del color que va triar cada nen, vàrem ben embolicar la part del mànec amb unes quantes voltes.

El cinturó per portar el punyal

Elaborar-lo no té gaire res de particular, ja que em vaig limitar a fer unes tires llargues de la mateixa antelina del calçat i hi vaig clavar velcro a les puntes. Per la funda del punyal, vaig fer uns cilindres que es podien fer passar pel cinturó i hi vaig clavar un retallet per a poder passar-hi el punyal per dins.

I així va ser com els vaig tenir disfressats de Peter Pan DIY i més contents que uns pèsols!

Altres entrades amb disfresses, maquillatge i complements de Carnaval DIY i d’urgència:

  • Maquillatge antial·lèrgic DIY de Manetesicosetes;
  • Libèl·lules i flors de Manetesicosetes, on explico com fer ales de fada, papallona o libèl·lula;
  • Una corbata senzilla de Manetesicosetes, ideal per a pallasso;
  • Barret ràpid de Manetesicosetes, on es veu un model de barret texà amb decoració de feltre, molt ràpid i fàcil;
  • Barret ràpid II de Manetesicosetes, on es veu un segon model de barret texà amb decoració de feltre, també molt ràpid i fàcil;
  • Barret de roba sense fil ni agulla de Manetesicosetes, on es veu com es poden fer dos models de barret ben fàcil combinant papiroflèxia i cola per a roba, ideal per a qui no li agradi cosir;
  • Corona d’aniversari de Manetesicosetes, on s’inclou el patró per a fer una corona de rei o del que es vulgui;
  • Una capa versàtil de Manetesicosetes, on s’inclou un gràfic amb el pas a pas per fer una capa ben senzilla i que pot servir per diverses disfresses;
  • Túnica per a bebès de Manetesicosetes, on es veu, també amb un gràfic explicatiu, el pas a pas per a fer una túnica senzilla per a bebès que pot servir per a diverses disfresses.

Maquillatge casolà per a Carnavals i per a altres sessions creatives – DIY

maquillatge casolà per carnaval DIY 00El maig passat vàrem cel.lebrar una festa conjunta per als petits i vàrem proposar un seguit d’activitats als convidats, una de les quals va ser pintar-se les cares amb maquillatge DIY antial.lèrgic. Com que hi havia nens molt petits i no savíem si hi podria haver algú amb al.lèrgies, vàrem preparar un maquillatge casolà amb ingredients del tot inofensius:

  • crema hidratant infantil molt densa (tipus Nivea o, fins i tot, crema protectora per al culet);
  • farina de blat de moro tipus Maizena (que sabem que no produeix al.lèrgies i que fins i tot és dermatològicament recomanada):
  • colorants alimentaris.

La fórmula és ben senzilla: en primer lloc, cal barrejar la crema amb la farina de blat de moro fins a aconseguir la textura desitjada. A continuació, cal fer tantes parts de la barreja com colors es vulguin fabricar i a cadascuna de les porcions, afegir-hi colorant alimentari líquid o bé en pols, ja dissolt en un xic d’aigua. Per últim, cal barrejar bé. Si es considera que la pasta no és prou espessa, sempre es pot afegir més farina per a fer-la més resistent.

La paleta de colors que vàrem obtenir ens va sortir ben intensa i bonica i va decorar les cares dels nostres convidats a la festa. A la barreja que vàrem fer, però, trobo que hi va faltar un xic de farina de blat de moro, ja que, formada bàsicament per crema hidratant, anava penetrant a la pell dels nens i en una estoneta l’havíen absorbit i el dibuix s’havia esborrat força de la seva pell.

Com que vàrem guardar el que ens va sobrar de la festa a la nevera, i en capsetes hermèticament tancades, a l’estiu, en diverses ocasions, vàrem fer sessions de maquillatge casolà creatiu per tot el cos, de manera que si prepareu maquillatge per a aquests Carnavals, no patiu per si en feu massa, ja que es conserva molt bé a la nevera i el seu ús facilita una sessió de joc ben creativa i artística. Unes sessions en que vàrem riure per les pessigolles que ens fèiem en pintar-nos, en què triàvem què volíem fer-nos, en que vèiem la realització i el resultat de les nostres creacions a través del mirall… Unes sessions que només podien tenir un final possible: anant la banyera morts de riure! 🙂

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos // Agost 2014: 4 anys i 8 mesos / quasi 3 anys

Proposta exprés 15: Converteix un passeig en una aventura, deixa que surtin disfressats!

proposta exprés 15 manetesicosetesDoncs això: que no cal que sigui Carnaval perquè es disfressin. Es comporten diferent quan surten disfressats, “senten” els personatges i s’ho passen molt bé. Aquell dia tocava indis, doncs indis. Amb un parell de complements i unes ratlletes amb llapis d’ulls posades a l’ascensor a corre-cuita varen fer la passejada més feliços que mai. Buscaven pistes, empremptes, cantaven cançons índies i feien una mena de dansa de la pluja… Eren en “Tro gran” i en “Llampec petit”. I recollien -i recollíem- somriures de complicitat arreu on passaven.

Abril 2014

Una rosa de ganxet per a principiants

una rosa de ganxet 01La meva mare em va ensenyar a fer uns quants punts bàsics de ganxet quan era petita. Ella és bastant autodidacta i ha après per intuïció a fer ganxet, malla, punta al coixí, cosir a màquina, i mil coses més, i com que té traça, li queda tot molt bé. També és una persona imaginativa i que constantment pensa què pot fer per sorprendre als néts i els prepara petits detalls o sorpreses amb materials reciclats, com una capsa amb forats on hi han de passar pilotes, un peix que sura dins una bossa de plàstic que es veu com una peixera a través d’una finestreta de cartró, etc. Generalment amb materials reciclats, molt abans que el DIY es posés de moda. I abans de preparar coses pels néts, en preparava per les tres filles que té. Ha construït bancs, penjadors, paraigüers, pissarres, i amb imaginació, s’ha adaptat i ens ha ensenyat a adaptar-nos a constants canvis de domicili. Un llegat que sens dubte, ha fructificat dins nostre, si més no, dins meu perquè ara, sense adonar-me’n, sembla que continuï les seves passes buscant com reciclar materials i imaginant en què es poden convertir. Des d’aquí, una disculpa per les vegades que ens havíem rigut de la seva “inventiva” i del resultat poc professional d’algunes creacions seves. Només atrevint-nos a provar sabrem fins on podem arribar!

Doncs bé, al que anava, em va ensenyar a fer uns quants punts bàsics de ganxet però no en conec ni el nom ni la tècnica correcta ni a llegir ni a escriure gràfics per explicar el que he fet, de manera que ho explicaré pas a pas a la meva manera, espero que quedi prou clar. Jo també funciono per intuïció… I fa un parell de primaveres, quan els xinos es varen començar a omplir de fils de colors vaig tenir ganes de fer-me una rosa vermella per lluir al pit durant la Diada de Sant Jordi. Vaig comprar-hi fil vermell-granat finet i un ganxet amb què fos fàcil fer punts amb aquest fil i vaig idear aquesta rosa que veieu. El procediment que vaig seguir és aquest:

  • una rosa de ganxet 02La primera passada va ser una tira d’aproximadament uns 25 cm de punts de cadeneta;
  • La segona, va ser feta amb punt mig-alt per donar consistència a la cadeneta i a la futura base de la flor (agafant un fil, posant el ganxet i estirant el fil del darrera, tornant a gafar fil i passant-ho tot);
  • La tercera, va consistir en anar fent punts de cadeneta i anar-los unint a la base amb punts baixos (posar el ganxet, estirar el fil al davant, agafar fil i tancar) cada uns quants punts de base i formant arcs que, al començament són petits per simular les fulles petites i centrals de la rosa, al mig són més grans per simular els pètals mitjans, i al final, els més grossos que formaran les fulles més obertes de la rosa;
  • La quarta, va ser feta resseguint els arcs fets de cadeneta amb una gradació de punts de la següent manera: punt baix, punt mig-alt, tants punts alts com calgui per omplir la longitud del pètal, punt mig-alt, punt baix. Pels punts alts del centre s’ha d’agafar fil, posar el ganxet i estirar el fil del darrera, tornar a agafar el fil i tancar-ne dos, tornar a agafar i tancar la resta.
  • La cinquena, va ser totalment regular amb punt mig-alt perquè els pètals agafin alçada.
  • La darrera passada, la vaig fer a punt de cranc per tal que quedin aquestes petites crestetes com a final de passada. El punt de cranc es fa posant el ganxet al darrera d’on tens la cadeneta, agafant fil del darrera, tornant a agafar fil del davant i tancar-los tots.
  • Per acabar, vaig cargolar la rosa començant pel centre amb els pètals petits i els anava subjectant per la base amb unes puntades del mateix fil amb què està feta la rosa, procurant obrir cada vegada més la base per tal que la rosa no agafi alçada sino amplada.

Tot plegat, una manualitat bastant fàcil i ràpida de fer. Com sempre, costa més pensar com fer les coses que dur-les a terme. Malauradament, no la vaig poder acabar pel Sant Jordi de fa dos anys, perquè haver d’esbrinar com l’havia de fer em va portar més temps del que creia, però la vaig estrenar l’any següent. Ha quedat bonica, no? Com a mínim, jo me’n sento orgullosa d’haver-la fet!

Entrades d’altres blogs amb flors de ganxet:

Libèl·lules i flors

libèl·lules i flors 01Aquests carnavals vaig estar molt enfeinada. Al gran li va fer il·lusió disfressar-se amb la comparsa de l’escola i tota la família hi va participar. Ens pensàvem que la disfressa seria senzilla, del tipus de retallar un parell de cartolines i poca cosa més, però resulta que aquest any havien triat anar de libèl·lules i és clar, s’havien de fer les ales. Quatre ales per persona, multiplicat per quatre persones, van setze ales, decorades per les dues cares… Però com que la rua es va fer a hores en què els petits fan la migdiada, vaig pensar que el petit aniria millor si la feia amb el seu tricicle, i aleshores el gran va voler fer-la amb el seu patinet. Total, que també els vàrem decorar amb libel·luletes, i és clar, això suma vuit ales més per dues cares que també s’havien de fer. Total, que ja he perdut el compte, però entre les ales, les disfresses, les diademes amb els ulls i tot el que envolta la disfressa, hi vaig dedicar un munt d’hores…

libèl·lules i flors 02Passo a explicar el procediment de construcció que vàrem seguir per si algú  vol fabricar ales alguna vegada. De fet, no és gaire difícil, però sí que requereix el seu temps i planificar-te amb antelació.

  1. Fer quatre cercles amb un sol tall de filferro un xic gruixut, acabant amb un tros de filferro cargolat a un dels costats dels quatre cercles junts. Tallar el filferro, modificar la forma dels cercles i separar-los fins que tinguin la forma d’ales. Les dues superiors més arrodonides i les dues de sota més allargades.
  2. libèl·lules i flors 04Cobrir cadascuna de les ales amb un mitjonet de mitja o de dues en dues amb pantis. Si són de colors, ens estalviarem el pintat posterior. Cal estirar les mitges fins a amagar les costures a la part central, de manera que el gruix de roba faci de coixí protector dels trossos de filferro que uneixen les ales. La part de les puntes dels peus de les ales, també cal amagar-les doblegant-les sobre elles mateixes i cosint-les a la punta de les ales.
  3. Pintar les ales i amb la pintura encara molla, espolvorejar-hi purpurina. Nosaltres hem fet servir pintura de dits i no és una bona idea, ja que si hagués plogut, no sé pas com hauríem quedat.
  4. libèl·lules i flors 03Una vegada ben seques les ales, vaig resseguir el contorn consint-lo amb llana de colors brillants. Una feinada, ara tinc claríssim que ho faria amb pistola de silicona.
  5. El darrer pas és la decoració de les ales per les dues cares, ja que, com que sobresurten de la disfressa, es veuen totes dues. Al començament vaig voler utilitzar cola però avançava molt lentament, però finalment ho vaig anar clavant amb la pistola de silicona posant petits punts de cola cada tres o quatre centímetres.
  6. libèl·lules i flors 05Per penjar-nos les ales vaig fabricar uns tirants de goma gruixuda que creuaven en X la nostra esquena i el nostre pit i vaig penjar amb brides les ales al punt central de la X de l’esquena.

Val a dir que l’experiència de la nostra rua va ser memorable perquè ens ho vàrem passar molt bé i perquè vàrem guanyar el premi a la “comparsa més artística”. Pujar a l’escenari a rebre el premi va ser una experiència molt especial per als nens!

libèl·lules i flors 07Però una vegada acabats els carnavals, no sabia què fer-ne de les ales que tant de temps ens havíen costat de fer. I em sabia molt greu llençar-les. Primer vaig pensar penjar-les a la paret de la terrassa però no tenia cap ganes de fer els cossos, les parets no eren prou grans i com que estaven pintades amb pintura de dits, sabia que no aguantarien la primera pluja forta de primavera sense destenyir-se, de manera que calia fer-ne alguna cosa que no fos gaire gran per poder-les tenir sota el porxo de la terrasseta. I al final vaig trobar què fer-ne!

libèl·lules i flors 08libèl·lules i flors 09Vaig agafar les ales del pare i les meves, les vaig capicular, les vaig unir amb brides i vaig anar escampant les ales com si fossin els pètals d’una gran flor. Aleshores vaig agafar les ales dels petits i també les vaig capicular, unir i enganxar al centre de les ales grans. Al bell mig he agafat goma eva amb purpurina de la que portàvem escampada pel cos i he retallat uns cercles que, una vegada enganxats amb la pistola de cola calenta, fan de centre d’una flor gegant i preciosa que decora la nostra terrassa amb la seva doble corona de fulles lluents.

Les libel·luletes del patinet i del tricicle les he mantingudes tal i com estaven i les he penjades a dos panys més de paret buits que tenim sota el porxo, constituïnt junt amb la flor, una decoració primaveral de libèl·lules i flors que ens encanta veure! Us agrada com ho hem reaprofitat?

libèl·lules i flors 01b

Febrer 2014 – 4 anys / 2 anys i mig

Una corbata senzilla

corbata senzilla 01Insistim amb el tema de les disfresses i dels seus complements… Deu ser perquè porto una setmana amb la cuina feta un desastre i aprofitant tots els moments lliures per fer les disfresses d’aquest any. Perquè aquest any, anirem en una comparsa, tots quatre, i és clar, a qui li toca fer les quatre disfresses és a mi. Com si m’avorrís i no tingués res més a fer… En fi, confio que ens ho passarem bé.

Doncs avui porto les instruccions per a fer una corbata bàsica per als dictats del rei Carnestoltes de les escoles. Els carnavals passats, al meu gran li varen demanar alguna cosa al coll i vaig pensar que estaria bé que el que li fes, servís també per a complementar alguna de les perruques  que tenim a casa i per això em vaig empescar aquesta corbata de pallasso. Us recordo que no sé cosir, que mai he fet cap curs i que tot el que faig és per intuïció, de manera que les instruccions també són casolanes i gens tècniques.

En primer lloc, vaig prendre les mides aproximades que la corbata havia de tenir directament sobre el pit del nen i vaig fer-ne el perfil sobre una capsa de cereals. Una vegada retallada la plantilla, vaig dibuixar el contorn sobre la cara interior de la roba triada i vaig retallar-la deixant un centímetre al voltant per poder cosir i girar.

Per a fer la segona cara, vaig aguantar amb agulles la cara retallada al retall de roba per fer i la vaig reproduir. Va anar bé aguantar-ho amb agulles perquè la roba patina molt i segurament s’hagués mogut tot i els dibuixos no haguessin encaixat.

corbata senzilla 02Després vaig sobrefilar i cosir les dues cares girades, de manera que, una vegada acabat el contorn, es pugui girar tota la peça perquè els cosits quedin amagats a la part de dins. És molt important deixar uns espais sense cosir per a poder girar i encaixar-hi la tira que lligarem al voltant del coll. Com que la corbata una vegada girada no queda planera, hi vaig fer un repunt tot al voltant amb un color contrastat.

Per acabar, ja només cal fer les tires que cordaran al clatell amb velcro i encaixar-les als foradets que hem deixat sense cosir a la part de dalt de la corbata.

Com podeu veure, amb poca estona i no gaire traça hem pogut fer una corbateta de pallasso fantàstica que els nens han amortitzat al llarg de l’any en jocs diversos. No cal ser modista per fer disfresses o complements senzills com aquests, em penso que només cal provar-ho, al cap i a la fi, si surt malament no hi perdem res. Al contrari, com que els nens han vist el procés de construcció de la peça saben que aquesta corbata els l’ha feta la mama i per aquest motiu els agrada encara més posar-se-la.

Altres entrades amb solucions senzilles per als Carnavals:

  • Barret ràpid de Manetesicosetes, on es veu un model de barret texà amb decoració de feltre, molt ràpid i fàcil;
  • Barret ràpid II de Manetesicosetes, on es veu un segon model de barret texà amb decoració de feltre, també molt ràpid i fàcil;
  • Barret de roba sense fil ni agulla de Manetesicosetes, on es veu com es poden fer dos models de barret ben fàcil combinant papiroflèxia i cola per a roba, ideal per a qui no li agradi cosir;
  • Corona d’aniversari de Manetesicosetes, on s’inclou el patró per a fer una corona de rei o del que es vulgui;
  • Una capa versàtil de manetesicosetes, on s’inclou un gràfic amb el pas a pas per fer una capa ben senzilla i que pot servir per diverses disfresses;
  • Túnica per a bebès de Manetesicosetes, on es veu, també amb un gràfic explicatiu, el pas a pas per a fer una túnica senzilla per a bebès que pot servir per a diverses disfresses.

Un casc de cavaller

un casc de cavaller 01Després de veure repetides vegades com el meu gran em desendreça el calaix dels túpers per buscar-ne un que es pugui posar al cap, de veure com buida galledes de joguines per posar-se-les al cap i de veure com qualsevol objecte amb aspecte circular o amb algun tros enreixat tipus cota de malla, va a parar damunt la testa dels nens per fer de casc, perquè ara ja són dos que ho fan, vaig decidir que faria un casc de cavaller.

Una vegada rumiat com el volia, vaig decidir que fos tou, i que, per tant, l’escuma seria ideal. En vaig agafar una de grisa que tenia per casa i vaig construir un cilindre del diàmetre del cap del meu gran. Vaig prendre mides aproximades del forat per a la cara i vaig desar una peça vertical perquè aguantés la part que cobreix la boca amb la del front per què fos més resistent. Com si fos un protector per al nas.

un casc de cavaller 02

Vaig anar fent talls verticals a la part superior per tapar la closca i una vegada enganxat, vaig tapar els plecs amb un cercle per la part de dalt. La part de la boca la vaig retallar a part i clavar a sobre per unir els laterals del casc amb el protector nassal.

Per últim, hi vaig fer uns quants detalls amb retolador negre: vaig resseguir les costures i els voltants de l’escuma, vaig dibuixar ratlles verticals gruixudes a la zona de la boca per simular respiradors i vaig posar línies discontínues a la major part de la superfície del casc.

Com que el model no es va estar quiet per a prendre les mides, m’ha sortit el forat de la cara una mica massa gran, però com que el casc no és per a cap concurs, no passa res. A ells els agrada molt posar-se’l, per tant, ja em sento satisfeta del resultat. Queda pendent fer-ne un segon.

Previous Older Entries