Taller d’ombres xineses

Narrar de maneres poc freqüents sempre és un estímul per a la imaginació i mostrar com fer-ho a través d’ombres xineses garanteix emoció, creativitat, concentració i treball en equip.

Per començar el taller, vàrem projectar un parell de youtubes en els que els participants varen anar endevinant els personatges que sorgien a les ombres de la pantalla, fet que va motivar moltíssim a tothom.

A continuació, a partir de fulls que vàrem repartir, extrets de la xarxa, els assistents a la biblioteca varen organitzar-se de dos en dos o de tres en tres per a entendre les posicions de les mans i aprendre a projectar l’ombra desitjada i començar a practicar un diàleg o una petita narració amb els personatges que representaven amb les mans.

La durada limitada del taller va fer que tan sols poguéssim fer una petita “desfilada” de personatges en la major part dels cassos, però en alguns altres, les històries ja tenien la llavor plantada.

En tot cas, els assistents a l’activitat s’ho varen passar molt bé i, en acabar, varen poder revisar un munt de llibres seleccionats per a l’ocasió sobre la cultura xinesa i els orígens d’aquesta manera d’explicar. Una manera més d’aprendre a gaudir de la multiculturalitat i aprendre a respectar els altres.

Març del 2018: 8 anys / 6 anys i mig

9 Noves idees creatives per gaudir de la neu

L’hivern passat vàrem afegir activitats creatives a la nostra llista de jocs a la neu. Com sempre, ens varen permetre gaudir d’un entorn poc habitual per a nosaltres d’una manera ben especial. Només cal portar una motxilleta amb el material necessari per a desenvolupar-les a qualsevol lloc on hi hagi un pam de neu… Són fàcils, entretingudes i respecten el medi ambient.

 

Pintar gel amb aquarel·les:

Per a dur-la a terme només cal portar aquarel·les, pinzells, una ampolleta amb aigua -ja que la neu no disol les pastilles de color si no fa calor-, un pot per a sucar els pinzells i un drapet. Tot ben guardat dins una bossa zip per a no tacar ni mullar res.

Una vegada tens calr que vols pintar, cal buscar alguna zona on no facis nosa i mirar si hi ha trossos de gel amb foradets que es poden omplir de colors. Una proposta especial i curiosa.

**********

 

Fer composicions amb caramells i talls de gel:

A vegades, pels voltants de les cases hi ha caramells que pengen de finestres, reixetes, bancs o cartells. Nosaltres els vàrem recollir i fer servir per a fer composicions, junt amb altres elements que vàrem trobar a terra: trossos de gel i una estrelleta de papiroflèxia amb la que vàrem crear un arbret de Nadal damunt un tronc d’una tanca. L’escultura de caramells es pot combinar amb colorants alimentaris dissolts en aigua que solem portar ja preparats en envasos amb esprai.

**********

 

Fer un ninot de neu i vestir-lo de colors:

Fer un ninot de neu i pensar com decorar-lo ja és divertit, però pensar en com el “vesteixes” amb els colorants alimentaris en esprai que portem, encara més. Haver de posar-se d’acord i dur a terme la millor proposta és tota una experiència. Malauradament algú va llençar per terra taps que vàrem recollir per a decorar els ulls del nostre ninot.

**********

 

Estampar a la neu amb elements de la natura:

 

Tal i com es veu a la imatge, es poden agafar elements de la natura, fer-ne una composició i deixar-ne la silueta marcada en blanc després de pintar amb colorant alimentari en esprai. Si tens sort de trobar elements de diversos tipus, pots crear composicions espectaculars.

**********

Fer una escultura nocturna amb neu i espelmes:

Aquesta és una experiència màgica, ja que s’ha de fer de nit. Ben abrigats, sortir després de sopar fins a la cantonada o a la plaça del costat del lloc on dorms a crear amb llanternes, afegeix un component d’aventura espectacular. Per a dur-la a terme, només calen unes 10 espelmes, un encenedor i una petita pala o unes culleres per gratar més ràpidament la neu. La veritat és que l’espectacle final és una meravella.

**********

 

Jugar de nits amb varetes fluorescents:

Una altra opció interessant és jugar a fer un dibuix amb varetes fluorescents a la neu. La llum que fan aquestes varetes dura poc, de manera que convé portar diversos paquets i teniu un disseny previ del projecte per tal de no trobar-se sense llum a mig fer.

**********

 

Fer un trencadís amb pasta tenyida i colorants alimentaris:

Aquesta activitat ens agrada molt i la repetim cada vegada que anem a la neu. Tenim pasta de lassanya remullada uns minuts en colorants alimentaris i deixada assecar que hem esmicolat en trossets irregulars, guardats en un tapper planer. Amb ells i amb colorants en esprai, els nens fan creacions abstractes precioses sobre la neu en moments en que hem d’estar esperant el tren. Ja és habitual que altres nens desconeguts vinguin encurosits a participar amb nosaltres a la proposta.  I com que tot és matèria orgànica, es pot deixar per alegrar la vista als altres viatgers.

**********

 

Fer una família de ninotets de neu amb peces del senyor Patata:

Aquesta activitat la vàrem fer el gener del 2015, quan els nens eren molt petits. És senzilla de fer i només cal tenir controlades les peces per tal de no perdre-les.

******************************

 

Si us han agradat aquestes propostes, podeu provar de llegir les nostres altres activitats creatives a la neu. Llisto les altres activitats que hem experimentat per si us fan peça. Deixaré els enllaços a les entrades explicatives a la part de sota. Espero que en gaudiu tant com nosaltres!

• A la recerca del tresor
• Flams i copes decoratius
• Col.lage en safata
• Neu en conserva
• El rasca-rasca sobre neu de colors
• Pintar sobre la neu
• Perles de neu

Gener 2018: 8 anys / 6 anys i 5 mesos

Enllaços amb aquestes experiències:

• Jocs amb neu: propostes i materials de Manetesicosetes
• Jocs amb neu: l’experiència de Manetesicosetes
• 3 propostes creatives per a la neu i altres experiències d’hivern de Manetesicosetes
• El rasca-rasca sobre neu de colors de Manetesicosetes
• 4 jocs creatius a la neu publicat a la revista digital Pares i nens per Manetesicosetes

 

Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Un volcà en erupció

Tal com vaig explicar a l’entrada anterior, aquest volcà va sorgir de la demanda espontània dels nens en veure al fons del paisatge decoratiu del mini-món “La selva a casa” un volcà en erupció. Em varen preguntar si en podríem fer un i jo els vaig dir que sí, però que per a fer-ho calia que treballéssim un xic.

Coneixedora de la reacció efervescent que provoca barrejar el vinagre amb el bicarbonat, per haver-la treballat ja abans amb les safates de bicarbonat i el vinagre tintat de colors; i de la reacció de l’àcid cítric amb el vinagre, per haver fet reaccions amb escuma de colors i sabó -entrades enllaçades a sota-, vaig buscar els materials que calen per a construir el nostre volcà casolà, ja que vaig pensar que la demanda era molt fàcil d’acomplir.

Com es pot veure, a la imatge dels materials previs, vaig agafar una ampolla d’aigua de litre i mig i la vaig tallar perquè concidís amb l’alçada d’una ampolleta d’aigua que vaig inserir a la part interior. Vaig tallar el coll a l’ampolla grossa, de manera que el recipient interior fos el que sobresortís més. Amb una pistola de cola termofusible vaig  unir les peces. Al final també vaig unir l’estructura a una tapa de pot amb amplada suficient per a agrupar tot el conjunt.

Una vegada construïda l’estructura de base, els nens varen començar a participar del projecte. Els vaig preguntar com volien que fos la muntanya del volcà, si tindria herbes, arbres, trossos de terra erma, etc i els vaig demanar que decoressin la superfície de la muntanya amb la plastilina de colors que els semblés millor. Ens va quedar un volcà cobert ben acolorit!

Quan el volcà va estar acabat, el vàrem posar dins una safata prou fonda per tal que pugui recollir el líquid resultant de la reacció sense fer un bassal al menjador. Vaig abocar-hi vinagre blanc amb gotes de colorant alimentari vermell i vaig preparar un pot amb bicarbonat sòdic i una cullereta per abocar a l’ampolla.

I va començar l’espectacle! Tota la família hi era al davant, intentant tirar fotos i gravant vídeo per immortalitzar l’erupció del nostre volcà. Les expressions d’admiració dels nens en veure com brollava el líquid vermellós i efervescent que feia de lava contenien la seva emoció pel moment. Em varen demanar de repetir l’experiència diverses vegades fins que la plastilina ben molla es començà a desprendre de l’estructura i a caure a la safata… Va ser molt interessant i emocionant. Semblava màgia i els nens estaven encisats.

Més tard, reflexionant-hi em va venir a la ment la frase que deia la meva mestra de química de vuitè d’EGB per a les reaccions àcid + base: “sempre ell sobre ella” i vaig pensar que segurament hagués realitzat l’experiment seguint millor les consignes de seguretat adequades si li hagués fet cas i hagués posat el bicarbonat a l’ampolla i hi hagués abocat el vinagre tenyit a sobre. En el cas del bicarbonat i el vinagre, l’experiment no és perillòs, però val la pena respectar l’ordre adequat per a les properes vegades. I així ho hem fet des d’aquell dia.

Enllaço un breu vídeo d’aquesta primera sessió del volcà, perquè us en feu una idea. Avui dia hi posaria mooooooooolt més colorant vermell.

 

Febrer 2015: 5 anys i dos mesos / 3 anys i mig

Enllaços relacionats:

• Pintem sobre bicarbonat amb xeringues plenes de vinagre de colors de Manetesicosetes
• Erupcions d’escuma de colors de Manetesicosetes

 

Les llavors voladores o els helicòpters naturals

Ara és una bona època per trobar aquestes llavors voladores, tot i que nosaltres també n’hem aconseguit a ple juliol i també a la tardor. Desde que vàrem provar -ara fa un parell d’anyets- de decorar-les i tirar-les cap enlaire i cap avall des de diverses alçades que, en les ocasions que n’hem trobat, sempre hem volgut repetir l’experiència.

Es tracta d’uns fruits amb una membrana que els permet dispersar-se amb el vent per a extendre l’espècie a llocs on les llavors no hi podrien caure si no fos per l’acció del vent que les impulsa com si fossin hèlices naturals.

Hi ha diverses espècies d’arbre que en tenen de similars però la primera vegada que nosaltres els vàrem aconseguir va ser als arbres que hi ha gairebé arribant a la passera que condueix a l’Aquari de Barcelona, vegeu la fotografia per veure el tipus d’arbre del que es tracta. També n’hi ha pel passeig vora el mar de Tarragona i a altres llocs més petits, generalment, no gaire lluny del mar.

Quan les vaig descobrir, en vaig recollir una vintena i les vaig guardar en una carmanyola per tal de que les membranes que ajuden a volar a les llavors no es trenquessin.

Una vegada a casa, els les vaig posar sobre les tauletes de treball junt amb retoladors fluorescents, ja que és molt fàcil pintar amb ells, els seus colors queden molt vistosos i tenen la punta planera, de manera que és difícil que trenquin les llavors. Val a dir que malgrat els avisos i les precaucions preses, algunes es varen fer malbé.

Com que jo també formava part de l’equip decorador dels elements naturals, els vaig proposar delimitar els diferents colors amb retoladors normals i fer-hi trames. Al petit la idea li va semblar complicada i es va desentendre del projecte, però al gran, com que li van agradar les mostres que vaig fer, es va animar. Entre tots dos ho vàrem anar fent tot.

Vàrem fer totes les que quedaven senceres i vàrem dedicar-nos a fer proves de vol a casa i ens ho vàrem passar molt bé, tot i que aprendre a tirar enlaire amb força sense apretar les mans i trencar les llavors no va ser tasca fàcil. Uns dies més tard, al parc, vàrem tirar la resta.

Des d’aleshores, cada vegada que trobem llavors voladores, les reconèixen i alguna fem volar i alguna altra la guardem per pintar. Una experiència, doncs, que es guarda com a fresca i interessant a la seva memòria familiar.
“”

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos.

Més informació sobre les sàmares a AQUEST enllaç de la Wiquipèdia i sobre la dispersió de les llavors voladores, AQUÍ.

Taller amb Set activitats relacionades amb la llum

La primavera passada, vaig impartir una classe-taller als alumnes del cicle superior d’Educació Infantil i als d’Educació Social de l’Institut Montilivi de Girona per tal que coneguessin algunes activitats relacionades amb la llum, poguessin experimentar amb elles i més tard, durant les Jornades Culturals de l’Institut, fossin capaços de dissenyar activitats sobre aquest tema.

Després de projectar-los una presentació explicativa de les activitats, els alumnes es varen repartir en taules i varen dur a terme una de les activitats explicades durant un parell d’horetes. Passo a fer-ne cinc cèntims:

1. Trencadís translúcid. Gràcies al paper de cel.lofana i a la seva propietat de deixar passar parcialment la llum, els alumnes varen poder dissenyar un trencadís col.laboratiu i dur-lo a terme. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada del blog en la que explico el primer trencadís que vàrem fer a casa amb els nens i que va servir de base per a dissenyar aquesta activitat amb futurs educadors, una altra per a dinamitzar una biblioteca pública i alguna altra destinada a nens a la Festa Major de Pineda de Mar, aquest estiu.
2. Construccions 3D amb plastilina fluorescent DIY. Aquesta activitat permet experimentar amb la fluorescencia i amb les construccions en 3D a partir d’elements diversos i de plastilina fluorescent feta per nosaltres mateixos. Cal un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
3. Contes amb superposicions de transparències. Inspirada en les transparències de Bruno Munari, aquesta activitat permet que s’elaborin transparències segons el gust personal de cadascú per tal de poder-les utilitzar per a narrar boniques històries. És recomanable utilitzar un retroprojector, tot i que amb un llumet de taula n’hi ha prou. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada explicativa de les nostres transparències fetes a casa i amb un enllaç a la primera projecció.
4. Teatre de titelles fluorescents amb llum negra. A partir de materials bàsicament de reciclatge, s’elaborarà un teatre negre amb titelles de pal per a poder representar les històries que més ens agradin sota un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
5. Creació d’un llibre fosforescent. Amb aquesta activitat, cada alumne o grup d’alumnes acabarà dissenyant el seu propi conte fosforescent, enquadernat i tot. Només caldrà apropar-lo a una bombeta per tal que els pigments utilitzats emetin la llum acumulada i brillin a la foscor. (Entrada en preparació).
6. Contes de sorra a la taula de llum. Només amb una taula de llum i una mica de sorra, els participants han de narrar una història dibuixant a la sorra, acompanyats o no de música elegida per a l’ocasió. (Entrada en preparació). Si voleu veure com construir una taula de llum DIY fàcil, ràpida i econòmica, i un munt d’enllaços per a gaudir-ne, visiteu Aquesta entrada.
7. Creació d’un xilòfon fosforescent. Després de decorar uns flascons de vidre amb pigments fosforescents, aquests constitueixen un xilòfon col.laboratiu si s’omplen amb la mesura adequada d’aigua per tal de reproduir les notes musicals. Si voleu més informació, podeu visitar Aquesta entrada en la que hi ha un vídeo d’una part de la nostra experiència amb el xilòfon de casa.

Us deixo per acabar, aquest Vídeo que fa un recorregut per la major part de les entrades vinculades a la LLUM que Manetesicosetes ha realitzat al llarg d’aquests tres anyets de recorregut:

Si us ve de gust que us organitzem algun taller a la vostra escola, institut, associació de famílies, centre cívic, casa de colònies o fira, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a manetesicosetes@gmail.com per tal de parlar com adaptar l’activitat que més us agradi a les vostres necessitats.

 

 

Corona, collaret i mòbil de fulles cosides

Demà comença la tardor! És una estació de l’any preciosa, en que la natura ens regala unes vistes meravelloses de fulles de tots colors i un munt d’elements per a introduir als nostres jocs… Doncs sí, l’any passat, entre altres activitats, vàrem cosir fulles amb escubidús.

Vàrem escollir els escubidús perquè són fàcils d’enfilar per als més petitons, ja que, a diferència de la llana, mantenen la seva rigidesa. Malgrat tot, l’operació no va ser gens senzilla de realitzar, ja que era la primera vegada que els meus petits tenien una agulla de cosir a les mans. I si vaig gosar a donar-los-la, va ser perquè en vaig trobar de punta rodona.

Unes quantes fulles de colors variats sobre la taula, dues agulles de llana de punta rodona i uns quants escubidús dels colors de la tardor i ja ens vàrem posar a treballar. Entendre que una vegada s’ha de foradar la fulla de dalt a baix i l’altra vegada de baix a dalt per tal que quedi planera va costar algun experiment i alguna fulla trencada, però no teníem pressa per acabar res en concret, de manera que vàrem anar fent.

Alguna fulleta s’esqueixava perquè ja estava massa seca o perquè estiraven amb massa força l’agulla i el gruix de l’escubidú no passava, però de seguida varen aprendre a anar amb cura. Tots dos.

Després de cosir una tira de fulles, cada nen va triar què fer-ne: el petit va triar una corona i el gran un collaret. I en vàrem fer una sessió fotogràfica de tardor. Una vegada finalitzada, vaig penjar el meu escubidú a un penjador per a fer-ne un mòbil i ells varen voler que els seus també hi anessin a parar. I el vàrem deixar penjat com a decoració tardorenca fins que totes les fulles es varen assecar i varen caure.

Aquesta vegada vàrem realitzar l’activitat per torns, a profitant que el pare banyava a un nen, l’altre es va quedar amb mi cosint fulletes, i una vegada el primer a banyar-se va haver acabat, va venir a cosir amb mi. Així tots vàrem poder gaudir d’uns moments d’exclusivitat amb cadascun dels nens. I, encara que pugui semblar al contrari per la dificultat i la concentració que cal, cosir fulles és una activitat molt relaxant, ideal per fer just una estona abans d’anar a dormir o mentre esperes que s’acabi de coure el sopar.

Ja esperem que vagin caiguent fulles per a tornar-hi! Aquest any, tinc pensat muntar-los una panera de costura i deixar-la al seu abast perquè puguin treballar de manera més autònoma. Ja us ho explicarem.

Octubre 2014: 4 anys i 10 mesos / 3 anys i 2 mesos

Entrades MOLT INTERESSANTS a activitats relacionades amb la tardor:

• LandArt de tardor de manetesicosetes: composicions amb materials de la natura pintats.
• Fulles perforades per a un collage de tardor de manetesicosetes: un resultat sorprenent i molt poètic. Gens difícil de fer.
• Juguem amb fulles de manetesicosetes: pintar sobre fulles enganxades i extreure-les per construir un trencaclosques de tardor.
• Pinyes amb llana cargolada de manetesicosetes: un exercici interessant per als nens i uns resultats molt tardorencs.
• Els colors del bosc de manetesicosetes: recollida de mostres i experimentació amb elements naturals d’aquesta estació. Per als més petits.
• Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella de manetesicosetes: creativitat amb plastilina casolana ràpida i aromàtica i fruits de tardor.
• Castanyes articulades de feltre de manetesicosetes: una manualitat senzilla i molt adequada per a la Castanyada. I sense cosir!
• Mil cares divertides de manetesicosetes: creativitat i expressió amb elements de la natura.
• La caixa de les castanyes d’encenent la imaginació: una capsa plena de castanyes per a calcular, jugar i experimentar amb elles.
• Penjoll senzill de tardor d’Encenent la imaginació: una preciositat.
• Cuineta de tardor d’Encenent la imaginació: com gaudir de la cuineta tradicional d’una manera molt tardorenca i creativa.
• Làmpades amb fulles de la tardor de Caminem plegats: una manualitat espectacular i fàcil de fer.
• Tarda de pluja, tarda creativa de Caminem plegats: un mirall decorat amb elements de la tardor.
• Recursos de tardor de Els petits infants: molts recursos per a decorar la casa amb imatges tardorenques.
• Temps de tardor de Plastiquem: un collage fantàstic amb els colors de la tardor.
• Decoració de tardor de Descobrint i experimentant creixem Un gran mural tardorenc pintat amb les mans.
• Dibuix de tardor amb llegums de Descobrint i experimentant creixem: un clàssic d’èxit garantit.
• Arbres de tardor de Mama recicla: textures de fulles de tardor.
• Ninos amb fulles de tardor de Mama recicla: una preciositat.
• Reciclant fulles de Mama recicla: garlandes fetes amb fulles de feltre. Delicioses.

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

Enllaços relacionats:

• Web del Mas de Caret amb el seu Parc de les Olors.
• Enllaç amb el llistat dels Parcs de les Olors que hi ha.
• Diari d’experiències o sketching de manetesicosetes.
• La panera de les olors de Manetesicosetes, una opció per als més petits.
• El catàleg d’olors. Un busca i troba olfactiu d’Encenent la imaginació, una opció per a nens més grans.

Flors tenyides i observades

Ara que és primavera ve de gust fer activitats així, per veure què hi ha una mica més enllà dels nostres ulls… L’any passat, amb aquest experiment, vaig ajudar a descobrir als meus petits dues veritats amagades sota la primera mirada més superficial de les coses: 1) que les plantes xuclen l’aigua per a poder viure de la mateixa manera que nosaltres bebem aigua i que aquesta circula per les seves “venes” i 2) que les flors tenen parts sorprenents i que vistes sota llums i lupes especials tenen formes que a simple vista mai ens haguéssim imaginat. Una activitat que potencia l’observació i ajuda al coneixement del món que envolta els petits. Completa i interessant i, gràcies a la mà de morter, les pinces, espàtules i recipients transparents, una gran excusa per manipular eines poc habituals i millorar la psicomotricitat. Passo a explicar què vàrem fer.

En primer lloc vaig voler tenyir aquests lliris d’aigua que veieu a la fotografia. Eren ben blancs, sortien tots d’un tronc comú i tenien tres grans flors i uns quants capolls encara tancats. Vaig seccionar un pam del tronc pel seu llarg en quatre parts, deixant-lo unit per la part superior on hi ha els brots i les flors obertes, i en vaig posar un extrem a cada got que ja estaven preparats amb colorants en pols i aigua. Per tal que els gots no bolquessin, els vaig subjectar entre ells amb unes quantes voltes de cel.lo. La idea era que cada tros de tronc fes pujar el color cap a les flors blanques per descobrir com es distribuien per entre els pètals. I vàrem esperar ben poc.

La intensitat dels colorants va aconseguir que en un parell d’hores les flors quedessin tenyides. Els colors groc i vermell pujaven per les tiges i havien tenyit algunes parts de les flors de la següent manera: una de groga, una de vermella i una de mig taronja…

L’endemà al matí vàrem descobrir que les nostres flors estaven ben tenyides. Tenyides i rostides. Suposo que la gran quantitat de colorant en pols que vaig posar en els gots va matar les flors ja que els seus pètals havien perdut tota la seva consistència i havien quedat estovades i fins i tot algunes havien caigut sobre la taula. En dosis tan altes, el colorant deu ser massa salat per les plantes…

Quan vàrem observar com estaven les flors, vàrem descobrir el color avançant entre els teixits dels pètals, dels troncs i com es repartia pels estams, pistils i per les diverses parts de les fulles. Va ser molt interessant, però ens va frustrar veure que el color verd i el blau, amb prou feines havien pujat. L’única cosa que havia quedat tenyida d’aquests colors eren alguns trossets dels capolls i les tiges que hi portaven, però a les flors grans, no hi havia ni rastre d’aquests pigments… Quina llàstima!

Una vegada a la tarda, quan els nens varen tornar de l’escola, els vaig muntar un laboratori d’observació a les seves tauletes baixes amb les eines de què disposem: la taula de llum per il.luminar per sota i veure els detalls, un microscopi (de joguina), una lupa amb llum incorporat, unes lupes normals i tot un instrumental: pots transparents, pinces, una mà de morter, espàtules, tisores, forquilles… i, en safates transparents, els vaig oferir les despulles de les flors tenyides separades per parts: les tiges, els pètals, els estams, els pistils…

Varen gaudir mirant i remirant, aixafant i fent sortir el suc, raspant, tallant i esqueixant les mostres i es varen fixar en moltes coses de les flors. Varen gaudir molt emprovant les diverses parts de les flors a tots els instruments dels que disposem i veient com en les lupes no es veu en tan grans com amb el microscopi, i que sobre la taula de llum es veuen molt bé, i que amb lupes i sobre la taula de llum l’espectacle és inigualable. Hi varen estar molta estona trastejant al seu aire i gaudint dels descobriments que feien. Satisfeien la seva curiositat. De tant en tant em feien alguna pregunta sobre el nom o per a què servia tal part o tal altra i jo, en la mesura que podia anava contestant amb senzillesa. L’objectiu no era donar una classe, sino que gaudíssim observant i remenant. Quan siguin més grans i ho estudiïn a l’escola, ja ho repetirem i ho mirarem d’aprofundir, que de moment, el que toca és gaudir de l’experiència, satisfer la seva curiositat i ajudar-los a conèixer una mica més del món que els envolta.

Més entrades amb flors:

• Catifa de flors de sobretaula de Manetesicosetes, una activitat fàcil i molt agradable per als més petits.
• Temps de flors (també a casa) de Encenent la imaginació, un fantàstic i variat recopil.latori d’activitats amb flors.