Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

Anuncis

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Un volcà en erupció

un volcà en erupció 01Tal com vaig explicar a l’entrada anterior, aquest volcà va sorgir de la demanda espontània dels nens en veure al fons del paisatge decoratiu del mini-món “La selva a casa” un volcà en erupció. Em varen preguntar si en podríem fer un i jo els vaig dir que sí, però que per a fer-ho calia que treballéssim un xic.

un volcà en erupció 07Coneixedora de la reacció efervescent que provoca barrejar el vinagre amb el bicarbonat, per haver-la treballat ja abans amb les safates de bicarbonat i el vinagre tintat de colors; i de la reacció de l’àcid cítric amb el vinagre, per haver fet reaccions amb escuma de colors i sabó -entrades enllaçades a sota-, vaig buscar els materials que calen per a construir el nostre volcà casolà, ja que vaig pensar que la demanda era molt fàcil d’acomplir.

Com es pot veure, a la imatge dels materials previs, vaig agafar una ampolla d’aigua de litre i mig i la vaig tallar perquè concidís amb l’alçada d’una ampolleta d’aigua que vaig inserir a la part interior. Vaig tallar el coll a l’ampolla grossa, de manera que el recipient interior fos el que sobresortís més. Amb una pistola de cola termofusible vaig  unir les peces. Al final també vaig unir l’estructura a una tapa de pot amb amplada suficient per a agrupar tot el conjunt.

Una vegada construïda l’estructura de base, els nens varen començar a participar del projecte. Els vaig preguntar com volien que fos la muntanya del volcà, si tindria herbes, arbres, trossos de terra erma, etc i els vaig demanar que decoressin la superfície de la muntanya amb la plastilina de colors que els semblés millor. Ens va quedar un volcà cobert ben acolorit!

un volcà en erupció 04Quan el volcà va estar acabat, el vàrem posar dins una safata prou fonda per tal que pugui recollir el líquid resultant de la reacció sense fer un bassal al menjador. Vaig abocar-hi vinagre blanc amb gotes de colorant alimentari vermell i vaig preparar un pot amb bicarbonat sòdic i una cullereta per abocar a l’ampolla.

I va començar l’espectacle! Tota la família hi era al davant, intentant tirar fotos i gravant vídeo per immortalitzar l’erupció del nostre volcà. Les expressions d’admiració dels nens en veure com brollava el líquid vermellós i efervescent que feia de lava contenien la seva emoció pel moment. Em varen demanar de repetir l’experiència diverses vegades fins que la plastilina ben molla es començà a desprendre de l’estructura i a caure a la safata… Va ser molt interessant i emocionant. Semblava màgia i els nens estaven encisats.

un volcà en erupció 03Més tard, reflexionant-hi em va venir a la ment la frase que deia la meva mestra de química de vuitè d’EGB per a les reaccions àcid + base: “sempre ell sobre ella” i vaig pensar que segurament hagués realitzat l’experiment seguint millor les consignes de seguretat adequades si li hagués fet cas i hagués posat el bicarbonat a l’ampolla i hi hagués abocat el vinagre tenyit a sobre. En el cas del bicarbonat i el vinagre, l’experiment no és perillòs, però val la pena respectar l’ordre adequat per a les properes vegades. I així ho hem fet des d’aquell dia.

Enllaço un breu vídeo d’aquesta primera sessió del volcà, perquè us en feu una idea. Avui dia hi posaria mooooooooolt més colorant vermell.

 

Febrer 2015: 5 anys i dos mesos / 3 anys i mig

Enllaços relacionats:

 

Les llavors voladores o els helicòpters naturals

llavors voladores 01 Ara és una bona època per trobar aquestes llavors voladores, tot i que nosaltres també n’hem aconseguit a ple juliol i també a la tardor. Desde que vàrem provar -ara fa un parell d’anyets- de decorar-les i tirar-les cap enlaire i cap avall des de diverses alçades que, en les ocasions que n’hem trobat, sempre hem volgut repetir l’experiència.

llavors voladores 02Es tracta d’uns fruits amb una membrana que els permet dispersar-se amb el vent per a extendre l’espècie a llocs on les llavors no hi podrien caure si no fos per l’acció del vent que les impulsa com si fossin hèlices naturals.

Hi ha diverses espècies d’arbre que en tenen de similars però la primera vegada que nosaltres els vàrem aconseguir va ser als arbres que hi ha gairebé arribant a la passera que condueix a l’Aquari de Barcelona, vegeu la fotografia per veure el tipus d’arbre del que es tracta. També n’hi ha pel passeig vora el mar de Tarragona i a altres llocs més petits, generalment, no gaire lluny del mar.

Quan les vaig descobrir, en vaig recollir una vintena i les vaig guardar en una carmanyola per tal de que les membranes que ajuden a volar a les llavors no es trenquessin.

llavors voladores 07Una vegada a casa, els les vaig posar sobre les tauletes de treball junt amb retoladors fluorescents, ja que és molt fàcil pintar amb ells, els seus colors queden molt vistosos i tenen la punta planera, de manera que és difícil que trenquin les llavors. Val a dir que malgrat els avisos i les precaucions preses, algunes es varen fer malbé.

Com que jo també formava part de l’equip decorador dels elements naturals, els vaig proposar delimitar els diferents colors amb retoladors normals i fer-hi trames. Al petit la idea li va semblar complicada i es va desentendre del projecte, però al gran, com que li van agradar les mostres que vaig fer, es va animar. Entre tots dos ho vàrem anar fent tot.

Vàrem fer totes les que quedaven senceres i vàrem dedicar-nos a fer proves de vol a casa i ens ho vàrem passar molt bé, tot i que aprendre a tirar enlaire amb força sense apretar les mans i trencar les llavors no va ser tasca fàcil. Uns dies més tard, al parc, vàrem tirar la resta.

Des d’aleshores, cada vegada que trobem llavors voladores, les reconèixen i alguna fem volar i alguna altra la guardem per pintar. Una experiència, doncs, que es guarda com a fresca i interessant a la seva memòria familiar.

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos.

Més informació sobre les sàmares a AQUEST enllaç de la Wiquipèdia i sobre la dispersió de les llavors voladores, AQUÍ.

Taller amb Set activitats relacionades amb la llum

cartell TALLER 7 activitats relacionades amb la LLUM okLa primavera passada, vaig impartir una classe-taller als alumnes del cicle superior d’Educació Infantil i als d’Educació Social de l’Institut Montilivi de Girona per tal que coneguessin algunes activitats relacionades amb la llum, poguessin experimentar amb elles i més tard, durant les Jornades Culturals de l’Institut, fossin capaços de dissenyar activitats sobre aquest tema.

Després de projectar-los una presentació explicativa de les activitats, els alumnes es varen repartir en taules i varen dur a terme una de les activitats explicades durant un parell d’horetes. Passo a fer-ne cinc cèntims:

  1. Trencadís translúcid. Gràcies al paper de cel.lofana i a la seva propietat de deixar passar parcialment la llum, els alumnes varen poder dissenyar un trencadís col.laboratiu i dur-lo a terme. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada del blog en la que explico el primer trencadís que vàrem fer a casa amb els nens i que va servir de base per a dissenyar aquesta activitat amb futurs educadors, una altra per a dinamitzar una biblioteca pública i alguna altra destinada a nens a la Festa Major de Pineda de Mar, aquest estiu.
  2. Construccions 3D amb plastilina fluorescent DIY. Aquesta activitat permet experimentar amb la fluorescencia i amb les construccions en 3D a partir d’elements diversos i de plastilina fluorescent feta per nosaltres mateixos. Cal un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
  3. Contes amb superposicions de transparències. Inspirada en les transparències de Bruno Munari, aquesta activitat permet que s’elaborin transparències segons el gust personal de cadascú per tal de poder-les utilitzar per a narrar boniques històries. És recomanable utilitzar un retroprojector, tot i que amb un llumet de taula n’hi ha prou. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada explicativa de les nostres transparències fetes a casa i amb un enllaç a la primera projecció.
  4. Teatre de titelles fluorescents amb llum negra. A partir de materials bàsicament de reciclatge, s’elaborarà un teatre negre amb titelles de pal per a poder representar les històries que més ens agradin sota un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
  5. Creació d’un llibre fosforescent. Amb aquesta activitat, cada alumne o grup d’alumnes acabarà dissenyant el seu propi conte fosforescent, enquadernat i tot. Només caldrà apropar-lo a una bombeta per tal que els pigments utilitzats emetin la llum acumulada i brillin a la foscor. (Entrada en preparació).
  6. Contes de sorra a la taula de llum. Només amb una taula de llum i una mica de sorra, els participants han de narrar una història dibuixant a la sorra, acompanyats o no de música elegida per a l’ocasió. (Entrada en preparació). Si voleu veure com construir una taula de llum DIY fàcil, ràpida i econòmica, i un munt d’enllaços per a gaudir-ne, visiteu Aquesta entrada.
  7. Creació d’un xilòfon fosforescent. Després de decorar uns flascons de vidre amb pigments fosforescents, aquests constitueixen un xilòfon col.laboratiu si s’omplen amb la mesura adequada d’aigua per tal de reproduir les notes musicals. Si voleu més informació, podeu visitar Aquesta entrada en la que hi ha un vídeo d’una part de la nostra experiència amb el xilòfon de casa.

Us deixo per acabar, aquest Vídeo que fa un recorregut per la major part de les entrades vinculades a la LLUM que Manetesicosetes ha realitzat al llarg d’aquests tres anyets de recorregut:

Si us ve de gust que us organitzem algun taller a la vostra escola, institut, associació de famílies, centre cívic, casa de colònies o fira, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a manetesicosetes@gmail.com per tal de parlar com adaptar l’activitat que més us agradi a les vostres necessitats.

 

 

Corona, collaret i mòbil de fulles cosides

corona collaret i mòbil de fulles cosides 01Demà comença la tardor! És una estació de l’any preciosa, en que la natura ens regala unes vistes meravelloses de fulles de tots colors i un munt d’elements per a introduir als nostres jocs… Doncs sí, l’any passat, entre altres activitats, vàrem cosir fulles amb escubidús.

corona collaret i mòbil de fulles cosides 02Vàrem escollir els escubidús perquè són fàcils d’enfilar per als més petitons, ja que, a diferència de la llana, mantenen la seva rigidesa. Malgrat tot, l’operació no va ser gens senzilla de realitzar, ja que era la primera vegada que els meus petits tenien una agulla de cosir a les mans. I si vaig gosar a donar-los-la, va ser perquè en vaig trobar de punta rodona.

Unes quantes fulles de colors variats sobre la taula, dues agulles de llana de punta rodona i uns quants escubidús dels colors de la tardor i ja ens vàrem posar a treballar. Entendre que una vegada s’ha de foradar la fulla de dalt a baix i l’altra vegada de baix a dalt per tal que quedi planera va costar algun experiment i alguna fulla trencada, però no teníem pressa per acabar res en concret, de manera que vàrem anar fent.

Alguna fulleta s’esqueixava perquè ja estava massa seca o perquè estiraven amb massa força l’agulla i el gruix de l’escubidú no passava, però de seguida varen aprendre a anar amb cura. Tots dos.

Després de cosir una tira de fulles, cada nen va triar què fer-ne: el petit va triar una corona i el gran un collaret. I en vàrem fer una sessió fotogràfica de tardor. Una vegada finalitzada, vaig penjar el meu escubidú a un penjador per a fer-ne un mòbil i ells varen voler que els seus també hi anessin a parar. I el vàrem deixar penjat com a decoració tardorenca fins que totes les fulles es varen assecar i varen caure.

Aquesta vegada vàrem realitzar l’activitat per torns, a profitant que el pare banyava a un nen, l’altre es va quedar amb mi cosint fulletes, i una vegada el primer a banyar-se va haver acabat, va venir a cosir amb mi. Així tots vàrem poder gaudir d’uns moments d’exclusivitat amb cadascun dels nens. I, encara que pugui semblar al contrari per la dificultat i la concentració que cal, cosir fulles és una activitat molt relaxant, ideal per fer just una estona abans d’anar a dormir o mentre esperes que s’acabi de coure el sopar.

corona collaret i mòbil de fulles cosides 00bJa esperem que vagin caiguent fulles per a tornar-hi! Aquest any, tinc pensat muntar-los una panera de costura i deixar-la al seu abast perquè puguin treballar de manera més autònoma. Ja us ho explicarem.

Octubre 2014: 4 anys i 10 mesos / 3 anys i 2 mesos

Entrades MOLT INTERESSANTS a activitats relacionades amb la tardor:

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

Previous Older Entries