Taller d’ombres xineses

Narrar de maneres poc freqüents sempre és un estímul per a la imaginació i mostrar com fer-ho a través d’ombres xineses garanteix emoció, creativitat, concentració i treball en equip.

Per començar el taller, vàrem projectar un parell de youtubes en els que els participants varen anar endevinant els personatges que sorgien a les ombres de la pantalla, fet que va motivar moltíssim a tothom.

A continuació, a partir de fulls que vàrem repartir, extrets de la xarxa, els assistents a la biblioteca varen organitzar-se de dos en dos o de tres en tres per a entendre les posicions de les mans i aprendre a projectar l’ombra desitjada i començar a practicar un diàleg o una petita narració amb els personatges que representaven amb les mans.

La durada limitada del taller va fer que tan sols poguéssim fer una petita “desfilada” de personatges en la major part dels cassos, però en alguns altres, les històries ja tenien la llavor plantada.

En tot cas, els assistents a l’activitat s’ho varen passar molt bé i, en acabar, varen poder revisar un munt de llibres seleccionats per a l’ocasió sobre la cultura xinesa i els orígens d’aquesta manera d’explicar. Una manera més d’aprendre a gaudir de la multiculturalitat i aprendre a respectar els altres.

Març del 2018: 8 anys / 6 anys i mig

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY

Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

• En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
• A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
• A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
• Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
• Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
• Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
• A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
• A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
• Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

• Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
• Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
• Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Personatges articulats DIY i un petit Stop motion

Aquests personatges articulats són ràpids de fer, fàcils i, a més, si els feu servir com a punt de partida per a crear-ne de diferents i muntant històries amb ells, us poden dur a passar una molt bona estona junts.

Ara explicaré com es fan els primers que vàrem fer:

1. En primer lloc cal preparar les palletes dels colors que volem per als vestits dels personatges i tallar-les a les mides adequades per fer el coll, el cos, els braços, els avantbraços, els malucs, les cuixes i les cames.
2. A continuació cal agafar un escurapipes i mig i plegar el més llarg per la meitat. Cargolarem el cap just a la meitat i enfilarem el coll del personatge. Cal pensar que l’escurapipes passarà doble pel mig del cos del personatge per tal de poder-se desdoblar en les dues cames.
3. Just després del coll, cal cargolar el centre de l’escurapipes curt en fotma de “T” per muntar els braços del personatge. Després ja es poden muntar els avantbraços i els braços i acabar fent un cargolet final que servirà de mans.
4. Per acabar, es passaran els dos escurapipes per la palleta que farà de cos i per la del maluc i després es separaran els dos extrems per a muntar les cames, acabant-les, igual que els braços, amb uns cargolets que faran de peus.

Una vegada vist el procediment, el taller ja va fluir al seu aire i varen començar a sorgir personatges diversos per la taula del taller: una girafa, una zebra, personatges variats, etc. Els nens i l’amic que teníem convidat s’ho varen passar pipa inventant.

Per acabar, els vaig proposar muntar un petit Stop motion amb alguns dels personatges fent servir una aplicació del mòbil. Amb aquesta excusa, varen triar els personatges, pensar la història i mirar com farien la posada en escena. Finalment, el muntatge que varen fer va ser aquest, titolat “Admirant els animals”, però aquests personatges poden ser el punt de partida d’un munt d’històries més…

 

Si voleu veure com va ser el primer Stop motion que vàrem fer, l’aplicació que vàrem fer servir  i les instruccions seguides, podeu visitar quest altre enllaç en el que ja ho vaig explicar: https://manetesicosetes.wordpress.com/2016/09/26/els-cargols-enamorats-un-stop-motion-en-5-minuts/

 

Contes giratoris

Inventar un conte giratori ha estat una de les darreres propostes que he fet als meus petits. Amb un format atractiu i innovador pel fet que les pàgines del llibre girin enlloc de passar-les una darrera l’altra, la idea els ha enganxat de seguida i els ha motivat a dibuixar, pintar, inventar i escriure el seu propi conte.

Per a fer un conte giratori només calen dos plats de cartró o dues safates rodones de postres, un piuet enquadernador, material de dibuix, regle i tisores.

Mentre els nens pensaven la història, jo creava l’estructura a la mateixa taula i així s’anaven motivant i encurosint. Els vaig encarregar que pensessin una història en sis dibuixos, perquè vaig veure que dividir un cercle en sis sectors iguals permetia dibuixar vinyetes amb comoditat. Aproximadament els vaig repartir així, tot i que, sempre es pot adaptar l’estructura a les necessitats de cada història:

1. Personatge principal
2. Lloc on es desenvolupa la història
3. “Missió”
4. Imprevist o sorpresa
5. Idea-solució
6. Final

A mesura que m’anaven explicant el seu conte, els anava fent preguntes obertes per tal que els fos fàcil estructurar la seva història i pogués encaixar al format de sis vinyetes per conte. A més, havien de pensar quin dibuix farien per il·lustrar el seu argument.

Pel que fa a l’estructura del conte giratori, comptant les crestes del plat o safata, la missió de repartir el cercle en sis sectors és extremadament fàcil i no cal ser gaire precís. En cas de tenir un transportador d’angles, només cal fer un angle de 60 graus per tenir la mesura d’un dels sectors. Una vegada aconseguida, cal tallar un dels sectors amb les tisores sense arribar al centre, ja que allà és on haurem de posar l’enquadernador per subjectar els dos plats.

Posem el plat amb la finestreta retallada a sobre el plat per a delimitar els sis sectors en els que els nens hauran de dibuixar-hi les vinyetes. Els marquem amb un retolador per la part de dins i així els dibuixos quedaran perfectament enquadrats. Cal vigilar que el gruix del retolador no ens faci desplaçar la finestreta, especialment a la part ampla del cercle, perquè si no, al final del conte, els espais no quadrarien.

Una vegada els nens han acabat els seus plats amb els dibuixos ben orientats, és a dir, girant el plat a cada vinyeta de manera que la part ampla quedi a dalt, ja es pot realitzar l’estructura del conte giratori. Cal fer un foradet al centre dels dos plats i passar-hi l’enquadernador.

Per acabar, cal posar un títol al conte a la part del davant i, si es vol, escriure a la part del darrera del plat l’explicació de cada vinyeta. Per posar el títol centrat, m’han demanat que els l’escrigui jo i ells el ressegueixin. La part del darrera, al petit, com que encara no sap escriure bé, li he escrit a llapis el que em deia i ell ho ha resseguit amb retoladors. El gran ho ha fet ell tot sol, sota la meva supervisió. També es pot decorar tota la sanefa del voltant del plat superior, dibuixat o en collage. Per acabar l’experiència, hem demanat als nens que ens expliquin el seu conte i els hem gravat, de manera que amb aquesta activitat també practiquen l’expressió oral.

Estan molt orgullosos dels seus contes giratoris, ja que han dirigit el procés d’elaboració des del començament fins al final, elegint la història, els personatges i les aventures que els agraden, dibuixant i pintant el que han imaginat en un format curiós i divertit.

Novembre 2016: 6 anys i 11 mesos / 5 anys i 3 mesos

Els cargols enamorats, un stop motion en 5 minuts

 

Ahir vàrem estar de pícnic amb la família i, a la sobretaula, vàrem voler crear un Stop Motion amb el mòbil per provar a veure com quedava.

Vàrem consensuar una breu història amb uns protagonistes que vàrem seleccionar de l’entorn, vàrem fixar la càmera per tal que tingués el mínim de moviments possibles i vàrem anar tirant fotografies a cada lleu moviment que fèiem avançar els personatges.

Una vegada fetes les fotografies, amb l’aplicació Photo Grid, vàrem provar de fer-ne el muntatge. Vàrem posar el títol… i així ens va quedar!

Feia segles que tenia previst fer el muntatge de sèries de fotografies que tinc de diverses seqüències de joc dels nens i de cançons il.lustrades amb titelles, però mai he trobat el moment… Amb aquesta aplicació i des del mòbil, és veritablement fàcil, i com que l’execució d’un Stop Motion combina dues passions dels meus nens: la fotografia i la curiositat pels mòbils, ja hem inaugurat una nova manera de crear les nostres històries.

La selva a casa

Una de les activitats que més sorpren i agrada als nens quan se la troben preparada al tornar a casa, és descobrir un escenari de joc. Aquest petit món que els presento sol ser l’esperó per  a fer volar la seva imaginació i trobar noves aventures a joguines que a vegades tenen arraconades.

Els escenaris que els preparo, solen disposar de material versàtil, preferiblement de la natura, amb el que puguin elaborar diverses aventures. En aquesta ocasió els vaig proporcionar un piló de tronquets de mides similars, pedretes no gaire grans, alguns còdols de riu ben polits, cloves provinents de restes de flors i hi vaig afegir algunes palmeres de plàstic. Aquests materials, combinats amb joguines més habituals, els ofereixen un munt de possibilitats per explorar, combinar i enriquir el seu joc.

L’espai que els vaig preparar constava d’un gran cartró recolzat a unes lleixes al que hi vaig clavar la imatge d’un paisatge inspirador i de dues tauletes baixes per tal que hi arribessin des de tots els angles sense necessitat d’estar sobre una cadira, i moure’s amb llibertat. Les vaig cobrir amb una tovallola verda per tal de simular herba i vaig retallar i clavar amb cel.lo un paper de regal de color blau en forma de llac i de riu per tal de donar més opcions a l’aventura.

Hi vaig repartir els còdols de riu com a muntanyes, les pedretes vorejant el llac i els tronquets i les cloves arran de paret. Vaig posar alguns dinosaures a l’escena i els vaig deixar a mà un calaix amb animals de tots tipus per tal que fessin anar l’aventura cap a on els semblés més interessant.

En quan varen arribar a casa i varen veure la proposta, s’hi varen llançar de ple i hi varen viure un munt d’aventures. A vegades hi havia animals de granja, a vegades salvatges… Varen  construir coves de còdols en equilibri per amagar a les feres, ponts per atravessar el riu… a vegades hi apareixia en Mowgli… l’avió dels pares d’en Mowgli o d’en Tarzan…

Com és lògic i desitjable, el joc va trascendir aviat els límits de les tauletes per ocupar tota la sala. Barrejaven contes, pel.lícules i històries inventades, fins que es varen fixar en un detall de la il.lustració del cartró: un volcà. I em varen demanar si en podríem construir un… i jo els vaig dir que sí. Us ho explico a la propera entrada. Prometo no tardar gaire.

 

Gener 2015: 5 anys / 3 anys i 5 mesos

Altres entrades relacionades amb mini-mons:

• Un mini-món a l’espai exterior i com construir-lo I , de Manetes i cosetes.
• Un mini-món a l’espai exterior i com acabar-lo II, de Manetes i cosetes.
• Un mini-món al Pol Sud, de Manetes i cosetes.
• Un mini-món amb un Hospital d’animals, de Manetes i cosetes.

 

Contes inventats amb fotografies i transparències

Us presentem el nostre mitjó viatger. Tot va començar quan el pare i el petit un dia que passejaven pel carrer es varen trobar amb un mitjó abandonat: estava brut, moll i arrugat i el petit es va quedar molt intrigat sobre com podia ser que estés allà tot sol. El pare, va encetar tot un debat imaginatiu: “d’on deu venir? com ha arribat aquí? què ha pogut veure?…”

Des d’aleshores, el mitjó viatger pertany a moltes de les ficcions familiars ja que sovint parlem de les seves aventures. Fins que un dia, vàrem voler escenificar algunes de les seves peripècies i realitzar la seva història en forma de conte fotografiat.

El dia elegit va ser aquest passat Sant Joan, quan en un full d’acetat transparent vaig resseguir un mitjonet infantil amb retolador negre permanent i vaig proposar passejar pels voltants per a fotografiar el mitjó viatger en algunes de les seves experiències.

Així, armats amb els mòbils i la càmera de fotografiar del nostre gran, i amb el mitjó viatger dibuixat a la transparència, tota la família va fer camí cap als afores per a fer realitat el nostre conte.

El vàrem fotografiar fent gimnàstica en un parc de salut, descobrint l’olor del llessamí, la fredor de l’aigua, el color de les flors, interessant-se pels llibres d’una biblioteca, fins i tot desplaçant-se aferrat a la cua d’un avió que en aquells moments passava pel cel o fent-se amic de les formigues.

La passejada va ser excitant i molt imaginativa. Cada vegada que un dels nens tenia la idea, havien de decidir qui aguantava el full transparent amb el mitjó dibuixat i qui tirava la fotografia per a il·lustrar el nostre futur conte… Mentrestant, nosaltres fotografiàvem l’escena del making-off i la diapositiva final per si de cas l’enquadrament que en feien els nens no anava bé.

I així va ser com vàrem passar una tarda divertidíssima, imitant els directors de cinema i escriguent amb imatges part de la biografia del mitjó viatger. A questes alçades, encara no està acabada, però ens encanta pensar en les aventures que encara li queden per passar i en la manera que nosaltres les podem transformar en una imatge. Un divertimento molt creatiu i interessant!

Juny 2015: 5anys i mig / 3 anys i 10 mesos

Taller amb Set activitats relacionades amb la llum

La primavera passada, vaig impartir una classe-taller als alumnes del cicle superior d’Educació Infantil i als d’Educació Social de l’Institut Montilivi de Girona per tal que coneguessin algunes activitats relacionades amb la llum, poguessin experimentar amb elles i més tard, durant les Jornades Culturals de l’Institut, fossin capaços de dissenyar activitats sobre aquest tema.

Després de projectar-los una presentació explicativa de les activitats, els alumnes es varen repartir en taules i varen dur a terme una de les activitats explicades durant un parell d’horetes. Passo a fer-ne cinc cèntims:

1. Trencadís translúcid. Gràcies al paper de cel.lofana i a la seva propietat de deixar passar parcialment la llum, els alumnes varen poder dissenyar un trencadís col.laboratiu i dur-lo a terme. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada del blog en la que explico el primer trencadís que vàrem fer a casa amb els nens i que va servir de base per a dissenyar aquesta activitat amb futurs educadors, una altra per a dinamitzar una biblioteca pública i alguna altra destinada a nens a la Festa Major de Pineda de Mar, aquest estiu.
2. Construccions 3D amb plastilina fluorescent DIY. Aquesta activitat permet experimentar amb la fluorescencia i amb les construccions en 3D a partir d’elements diversos i de plastilina fluorescent feta per nosaltres mateixos. Cal un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
3. Contes amb superposicions de transparències. Inspirada en les transparències de Bruno Munari, aquesta activitat permet que s’elaborin transparències segons el gust personal de cadascú per tal de poder-les utilitzar per a narrar boniques històries. És recomanable utilitzar un retroprojector, tot i que amb un llumet de taula n’hi ha prou. Si voleu més informació sobre el tema, podeu visitar Aquesta entrada explicativa de les nostres transparències fetes a casa i amb un enllaç a la primera projecció.
4. Teatre de titelles fluorescents amb llum negra. A partir de materials bàsicament de reciclatge, s’elaborarà un teatre negre amb titelles de pal per a poder representar les històries que més ens agradin sota un focus de llum negra. (Entrada en preparació).
5. Creació d’un llibre fosforescent. Amb aquesta activitat, cada alumne o grup d’alumnes acabarà dissenyant el seu propi conte fosforescent, enquadernat i tot. Només caldrà apropar-lo a una bombeta per tal que els pigments utilitzats emetin la llum acumulada i brillin a la foscor. (Entrada en preparació).
6. Contes de sorra a la taula de llum. Només amb una taula de llum i una mica de sorra, els participants han de narrar una història dibuixant a la sorra, acompanyats o no de música elegida per a l’ocasió. (Entrada en preparació). Si voleu veure com construir una taula de llum DIY fàcil, ràpida i econòmica, i un munt d’enllaços per a gaudir-ne, visiteu Aquesta entrada.
7. Creació d’un xilòfon fosforescent. Després de decorar uns flascons de vidre amb pigments fosforescents, aquests constitueixen un xilòfon col.laboratiu si s’omplen amb la mesura adequada d’aigua per tal de reproduir les notes musicals. Si voleu més informació, podeu visitar Aquesta entrada en la que hi ha un vídeo d’una part de la nostra experiència amb el xilòfon de casa.

Us deixo per acabar, aquest Vídeo que fa un recorregut per la major part de les entrades vinculades a la LLUM que Manetesicosetes ha realitzat al llarg d’aquests tres anyets de recorregut:

Si us ve de gust que us organitzem algun taller a la vostra escola, institut, associació de famílies, centre cívic, casa de colònies o fira, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a manetesicosetes@gmail.com per tal de parlar com adaptar l’activitat que més us agradi a les vostres necessitats.

 

 

Hospital d’animals

Aquest hospital d’animals va ser una de les propostes que més èxit va tenir l’estiu passat a l’espai fixe de joc que vaig poder muntar a la sala d’estar. La inspiració va sorgir en veure l’èxit que tenia aquest llibre d’idèntic títol que l’entrada, realitzat per Manuela Marín,  amb unes il.lustracions fantàstiques d’animals i persones fetes amb plastilina (Veure enllaç inferior).

A més, per casualitat vaig trobar a casa els meus pares uns peluixos que tenia guardats de quan jo era petita i hi vaig afegir un joc d’instrumental mèdic que els Reis els varen portar i al que li havien fet poc cas. Tot plegat va fer que en poca estona tingués configurat el nostre hospital d’animals.

Està format per un munt de ninots de peluix que els petits encara no havien vist, per un canviador que fa de llit d’hospital comunitari, una safata amb instrumental mèdic, un carretó de fusta que fa d’àmbulància i una paperera per a recollir els apòsits bruts. A l’instrumental mèdic que els el varen portar els Reis hi vaig afegir tirites d’animals, un pot de iode buit i net, pinces, gasses, cotons, envasos buits de medicaments, bastonets de les orelles, comptagotes, washi tape, tisores… I vaig enganxar a l’ambulància i al damunt del llit unes creus vermelles per a crear millor l’ambient d’hospital.

No cal dir que varen al.lucinar quan varen entrar de casa els avis i es varen trobar amb aquest raconet de joc tan ben muntat. Diàlegs entre pacients, entre metge i pacient, cures inventades, viatges rapidíssims amb ambulància… No varen parar fins que no va quedar cap peluix a la sala d’espera! Piles de petons i muntanyes de tendresa cap als peluixos ferits… Empatia i més empatia cap al dolor que sentien els animalets… Les escenes entendrien i feien morir de riure al mateix temps.
Vàrem desar la proposta ben bé una setmaneta sobre la taula i s’hi enganxaven sovint a jugar, fins que altres propostes la varen substituir. Un raconet entranyable ideal per casa o per l’escola que dóna molt de joc i dispara la imaginació dels petits.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Enllaços relacionats:

• Hospital d’animals, realitzat per Manuela Martín. Todolibro, Madrid, 2008. Cerca al catàleg ARGUS de biblioteques públiques.
• Benvinguts al Pol Sud, de Manetesicosetes. Un altre petit món molt ben acollit pels petits.
• Jugant amb barrufets, de Manetesicosetes. Un altre petit món ben dolç.
• Construint l’espai exterior- part I, de Manetesicosetes.
• Construint l’espai exterior- part II, de Manetesicosetes.
• Com crear una petita selva, d’Encenent la imaginació.

Gallines, ous i pollets: una proposta de joc ideal per a Pasqua

Aquest joc el vaig proposar l’any passat per Pasqua i els va agradar tant que el meu petit, ara que ja ha sentit a parlar de la “Mona” em demana les gallines i els pollets. Com es pot veure, la proposta no és més que una safata plena de blat de moro i amb un parell de mama-gallines que coven ous de colors i conversen mentre veuen passejar una filera de pollets. Tot de xocolata, és clar!

Doncs bé, va tenir un èxit rotund perquè varen donar vida a tot un galliner feliç i ple de pollets aventurers que dialogaven entre ells i s’explicaven les idees que tenien. També remenaven i reorganitzaven els elements de la safata, enterrant-ne alguns, superposant els altres, intentant buscar punts d’equilibri dels ous i dels pollets damunt l’espatlla de la gallina…

Varen practicar seriacions diverses i varen foradar la panxa d’una gallina per a utilitzar-la com a recipient i per a escenificar de manera més realista allò de que els ous surten de la mare…

Al cap de poc els vaig oferir unes culleres i una glaçonera que vàren posar immediatament a un racó de la safata per a fer de dormitori dels pollets, més o menys a imitació dels que havien vist quan anaven a veure les gallines del veí dels avis. Tan aviat era hora de dormir, com de menjar, i els posaven amb el cap cot o aixecat segons anaven passant els dies imaginaris al nostre galliner.

Com és d’imaginar, al cap d’una estona varen començar a “caure” alguns papers d’alumini que embolcallaven els animalets i els meus dos petits es varen transformar en llops famolencs que varen fer estralls entre la població avícola…

Abril 2014: 4 anys i 3 mesos / 2 anys i 7 mesos