Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Anuncis

Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

dibuixos-que-suren-per-laigua-01

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

 

Guixos Multicolors Reciclats -100% DIY

 

guixos multicolors reciclats DIY 01

Una de les activitats que ens agrada més fer quan anem als parcs o a les places és pintar amb guixos de colors a terra i és clar, a poc a poc, ens han anat quedant retallons petits amb els que es fa molt difícil escriure. Conviuen dins el pot amb altres guixos més grans i acaben fent nosa per a trobar el que vols. La manera com se’ns ha acudit reciclar-los fent guixos multicolors és un experiment dels que ens agrada fer a casa i la manera de gaudir-ne el resultat és artísticament interessant. O sigui, que per a nosaltres, tot són avantatges.

Per a construir guixos multicolors com els nostres cal trinxar a trossets petits les restes de guixos que hem aplegat. No cal fer trossos ni massa grans ni massa petits. Els grans pinten massa estona del mateix color i els més petits, com que hi queda menys espai entre ells, admeten poc guix, de manera que s’esmicolen a trossos per la falta de guix que els uneixi entre ells. A mesura que n’hem fet, hem anat provant i perfeccionant el mètode, i la mà de morter és el millor.

Una vegada trinxats, cal posar-los a recipients amb una forma fàcil d’agafar a les mans per a dibuixar i pintar a terra. Nosaltres hem escollit un tub interior de rotlle de paper de cuina, hi hem fet unes pestanyes i les hem clavat a una tapa de plàstic amb cinta de pintor.

Després d’omplir els tubs amb els retallets de guix, mirant que els colors quedin barrejats, hem preparat un guix un xic més aigualit del que marca les instruccions del paquet i ho hem abocat a dins. És una bona idea anar-ho fent a capes per tal que el guix líquid arribi a unir tants trossets de guixos de colors com sigui possible, però és una mica més laboriós ja que caldrà preparar diverses vegades la barreja de guix, ja que qualla amb rapidesa.

 

Una altra manera de fer-ho més àgil és buscar uns motlles en els que els materials es puguin posar de manera horitzontal, però nosaltres no n’hem trobat d’aquest tipus, de manera que fem servir els tubs de cartró. Que el procés d’elaboració sigui més entretingut, no ho trobem cap problema.

Com que el preparat de guix és més líquid de l’habitual, cal deixar assecar-ho uns dies per tal que l’aigua s’evapori del tot a través del cartró. Una vegada sec, només cal tallar els tubs al llarg i arrancar el paper per a gaudir dels guixos pintant per on vulguis.

guixos multicolors reciclats DIY 14

És tot un plaer començar a pintar unes rajoles d’un color i que aquest vagi canviant diverses vegades en colors diversos i aleatoris. Quasi màgia. I ens encanta!

Agost 2015: 5 anys i mig / quasi 4 anys

 

El rasca-rasca sobre neu de colors

rasca-rasca scratch sobre neu de colors 01L’scratch o rasca-rasca sempre ha tingut èxit a casa i com que quan anem a la neu intentem buscar activitats diferents per a gaudir del nou medi, provar de gratar a la neu i fer-hi dibuixos era gairebé obligat.

La superfície multicolor per a rascar la vàrem aconseguir amb uns esprais amb colorants alimentaris dissolts en aigua i tots vàrem gaudir moltíssim tenyint la blanca i immaculada superfície nevada de colors subtils que es barrejaven amb suavitat entre ells.

Una vegada acolorida la neu, vàrem buscar alguna “eina” per a rascar. Vàrem utilitzar “un llapis de gel”, com en deien els nens dels caramells que vàrem trobar a una construcció propera d’on ens vàrem instal.lar a pintar. Si no n’haguéssim trobat cap, haguéssim utilitzat els pals de gelat que portava a la bossa.

Rascar la superfície de colors, recuperar la blanca neu de sota els colorants i gaudir dels contrastos que es produïen va ser fascinant. Ens va encantar! Hi vàrem dibuixar amb el gel nu i tenyit (a iniciativa del meu gran), hi vàrem deixar empremptes amb el calçat i, en tots els cassos, el resultat de les combinacions de blanc, ombres i colors sempre va ser preciós, subtil i màgic.

Una activitat fàcil, molt bonica i relaxant, que permet multitud de creacions i contrastos, ideal per a pauses i descansos a la neu.

Març 2015: 5 anys i 2 mesos / 3 anys i mig

Més entrades relacionades amb la neu o amb el rasca-rasca:

 

 

Contes inventats amb fotografies i transparències

contes inventats amb fotografies i transparències 01Us presentem el nostre mitjó viatger. Tot va començar quan el pare i el petit un dia que passejaven pel carrer es varen trobar amb un mitjó abandonat: estava brut, moll i arrugat i el petit es va quedar molt intrigat sobre com podia ser que estés allà tot sol. El pare, va encetar tot un debat imaginatiu: “d’on deu venir? com ha arribat aquí? què ha pogut veure?…”

Des d’aleshores, el mitjó viatger pertany a moltes de les ficcions familiars ja que sovint parlem de les seves aventures. Fins que un dia, vàrem voler escenificar algunes de les seves peripècies i realitzar la seva història en forma de conte fotografiat.

El dia elegit va ser aquest passat Sant Joan, quan en un full d’acetat transparent vaig resseguir un mitjonet infantil amb retolador negre permanent i vaig proposar passejar pels voltants per a fotografiar el mitjó viatger en algunes de les seves experiències.

Així, armats amb els mòbils i la càmera de fotografiar del nostre gran, i amb el mitjó viatger dibuixat a la transparència, tota la família va fer camí cap als afores per a fer realitat el nostre conte.

El vàrem fotografiar fent gimnàstica en un parc de salut, descobrint l’olor del llessamí, la fredor de l’aigua, el color de les flors, interessant-se pels llibres d’una biblioteca, fins i tot desplaçant-se aferrat a la cua d’un avió que en aquells moments passava pel cel o fent-se amic de les formigues.

La passejada va ser excitant i molt imaginativa. Cada vegada que un dels nens tenia la idea, havien de decidir qui aguantava el full transparent amb el mitjó dibuixat i qui tirava la fotografia per a il·lustrar el nostre futur conte… Mentrestant, nosaltres fotografiàvem l’escena del making-off i la diapositiva final per si de cas l’enquadrament que en feien els nens no anava bé.

I així va ser com vàrem passar una tarda divertidíssima, imitant els directors de cinema i escriguent amb imatges part de la biografia del mitjó viatger. A questes alçades, encara no està acabada, però ens encanta pensar en les aventures que encara li queden per passar i en la manera que nosaltres les podem transformar en una imatge. Un divertimento molt creatiu i interessant!

Juny 2015: 5anys i mig / 3 anys i 10 mesos

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

#propostaexprés 24: Fes pràctiques de dibuix i escriptura a la sorra

#propostaexprés 24 manetesicosetes

Entre esgotadores curses i enfilades als gronxadors i tobogans, a vegades, al parc, convenen moments de joc més tranquil. És aleshores quan la proposta de dibuixar o escriure amb un tronquet a terra triomfa. Amb preguntes innocents del tipus: “Creus que sabries escriure el teu nom a la sorra?” o “Sabries dibuixar un cotxe amb aquest tronquet?” és suficient per a animar-los a gratar una estona, i sense adonar-sen, poden dibuixar i escriure llargament, fent la pinça amb els dits i els deures recomanats de l’estiu de practicar les lletres de tant en tant… I de manera ben agradable, lliure i en plena natura. Oi que no cal asseure’ls en un escriptori?

Previous Older Entries