La selva a casa

Una de les activitats que més sorpren i agrada als nens quan se la troben preparada al tornar a casa, és descobrir un escenari de joc. Aquest petit món que els presento sol ser l’esperó per  a fer volar la seva imaginació i trobar noves aventures a joguines que a vegades tenen arraconades.

Els escenaris que els preparo, solen disposar de material versàtil, preferiblement de la natura, amb el que puguin elaborar diverses aventures. En aquesta ocasió els vaig proporcionar un piló de tronquets de mides similars, pedretes no gaire grans, alguns còdols de riu ben polits, cloves provinents de restes de flors i hi vaig afegir algunes palmeres de plàstic. Aquests materials, combinats amb joguines més habituals, els ofereixen un munt de possibilitats per explorar, combinar i enriquir el seu joc.

L’espai que els vaig preparar constava d’un gran cartró recolzat a unes lleixes al que hi vaig clavar la imatge d’un paisatge inspirador i de dues tauletes baixes per tal que hi arribessin des de tots els angles sense necessitat d’estar sobre una cadira, i moure’s amb llibertat. Les vaig cobrir amb una tovallola verda per tal de simular herba i vaig retallar i clavar amb cel.lo un paper de regal de color blau en forma de llac i de riu per tal de donar més opcions a l’aventura.

Hi vaig repartir els còdols de riu com a muntanyes, les pedretes vorejant el llac i els tronquets i les cloves arran de paret. Vaig posar alguns dinosaures a l’escena i els vaig deixar a mà un calaix amb animals de tots tipus per tal que fessin anar l’aventura cap a on els semblés més interessant.

En quan varen arribar a casa i varen veure la proposta, s’hi varen llançar de ple i hi varen viure un munt d’aventures. A vegades hi havia animals de granja, a vegades salvatges… Varen  construir coves de còdols en equilibri per amagar a les feres, ponts per atravessar el riu… a vegades hi apareixia en Mowgli… l’avió dels pares d’en Mowgli o d’en Tarzan…

Com és lògic i desitjable, el joc va trascendir aviat els límits de les tauletes per ocupar tota la sala. Barrejaven contes, pel.lícules i històries inventades, fins que es varen fixar en un detall de la il.lustració del cartró: un volcà. I em varen demanar si en podríem construir un… i jo els vaig dir que sí. Us ho explico a la propera entrada. Prometo no tardar gaire.

 

Gener 2015: 5 anys / 3 anys i 5 mesos

Altres entrades relacionades amb mini-mons:

• Un mini-món a l’espai exterior i com construir-lo I , de Manetes i cosetes.
• Un mini-món a l’espai exterior i com acabar-lo II, de Manetes i cosetes.
• Un mini-món al Pol Sud, de Manetes i cosetes.
• Un mini-món amb un Hospital d’animals, de Manetes i cosetes.

 

Hospital d’animals

Aquest hospital d’animals va ser una de les propostes que més èxit va tenir l’estiu passat a l’espai fixe de joc que vaig poder muntar a la sala d’estar. La inspiració va sorgir en veure l’èxit que tenia aquest llibre d’idèntic títol que l’entrada, realitzat per Manuela Marín,  amb unes il.lustracions fantàstiques d’animals i persones fetes amb plastilina (Veure enllaç inferior).

A més, per casualitat vaig trobar a casa els meus pares uns peluixos que tenia guardats de quan jo era petita i hi vaig afegir un joc d’instrumental mèdic que els Reis els varen portar i al que li havien fet poc cas. Tot plegat va fer que en poca estona tingués configurat el nostre hospital d’animals.

Està format per un munt de ninots de peluix que els petits encara no havien vist, per un canviador que fa de llit d’hospital comunitari, una safata amb instrumental mèdic, un carretó de fusta que fa d’àmbulància i una paperera per a recollir els apòsits bruts. A l’instrumental mèdic que els el varen portar els Reis hi vaig afegir tirites d’animals, un pot de iode buit i net, pinces, gasses, cotons, envasos buits de medicaments, bastonets de les orelles, comptagotes, washi tape, tisores… I vaig enganxar a l’ambulància i al damunt del llit unes creus vermelles per a crear millor l’ambient d’hospital.

No cal dir que varen al.lucinar quan varen entrar de casa els avis i es varen trobar amb aquest raconet de joc tan ben muntat. Diàlegs entre pacients, entre metge i pacient, cures inventades, viatges rapidíssims amb ambulància… No varen parar fins que no va quedar cap peluix a la sala d’espera! Piles de petons i muntanyes de tendresa cap als peluixos ferits… Empatia i més empatia cap al dolor que sentien els animalets… Les escenes entendrien i feien morir de riure al mateix temps.
Vàrem desar la proposta ben bé una setmaneta sobre la taula i s’hi enganxaven sovint a jugar, fins que altres propostes la varen substituir. Un raconet entranyable ideal per casa o per l’escola que dóna molt de joc i dispara la imaginació dels petits.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Enllaços relacionats:

• Hospital d’animals, realitzat per Manuela Martín. Todolibro, Madrid, 2008. Cerca al catàleg ARGUS de biblioteques públiques.
• Benvinguts al Pol Sud, de Manetesicosetes. Un altre petit món molt ben acollit pels petits.
• Jugant amb barrufets, de Manetesicosetes. Un altre petit món ben dolç.
• Construint l’espai exterior- part I, de Manetesicosetes.
• Construint l’espai exterior- part II, de Manetesicosetes.
• Com crear una petita selva, d’Encenent la imaginació.

Benvinguts al Pol Sud

L’hivern passat, després de descobrir els llibres i veure el curtmetratge Perdut i trobat, amb els nens vàrem voler fer uns pingüins de cartró (entrada enllaçada a baix) i com que els va agradar tant, els vaig voler muntar un Pol Sud a la sala per tal de viure aventures amb els nous amics.

Vaig agafar uns quants retalls de pòrexpan, unes safates blanques, uns pots de plàstic també blancs, papers platejats i metalitzats, una safata amb un retall de paper metal.litzat blau per simular un llac al gel ple de peixets de colors de goma eva i els pingüins de cartró que vàrem fer. Ho vaig posar tot sobre un llençol vell i vaig esperar a que vinguessin de l’escola.

Es varen emocionar, de veritat. Portàvem tantes hores parlant de pingüins, llegint els contes, veient la pel.lícula i volent jugar amb ells que quan varen veure la sorpresa que els havia preparat s’hi varen llançar de caps.

El primer que varen fer va ser fer construccions amb els blocs de pòrexpan: torres impossibles i de formes capricioses varen omplir la sala, cadascun les feia com més li agradaven.

El petit llac glaçat va ser tot un descobriment per al petit: els pingüins mengen peixos i es banyen a l’aigua freda de l’entany… Després va venir la construcció dels iglús, petites casetes per als pingüins de la nostra família.

I a poc a poc vàrem anar recreant la vida dels nostres amics. Pura invenció, pura imaginació. També hi vàrem acabar introduint elements de la cuineta per a fer un àpat com cal i algun trencaclosques en forma de peix gegant que es vol acabar els peixets que alimenten als nostres amics.

Per acabar la sessió, varen acabar construint cotxes amb una safata de pòrexpan blanc i un volant fet amb els pots de plàstic i recorrent el pol sud ben motoritzats… si fins i tot hi varen construir carreteres!

La sessió va ser fantàstica i els va entretenir tota l’estona entre l’escola i el sopar. I l’endemà va continuar… Els va agradar tant, que aquest hivern me l’han demanat diverses vegades, de manera que ja fa dies que estic recopil.lant noves peces de pòrexpan per a tornar-hi.

Enllaç citat: Nens i pingüins: dos llibres, una pel.lícula i una manualitat de Manetesicosetes.

Jugant amb barrufets

Aquest estiu els barrufets eren per tot arreu i els nens els veien i els reconeixien dels dibuixos animats que els posem de tant en tant per casa. A mi m’agraden perquè per a mi són una societat ideal: tothom treballa del que li agrada, sense fer diferències d’estatus, tots s’ajuden i viuen feliços en comunitat acceptant les diferències que tenen, prenen les grans decisions en assamblees on tothom hi és representat i escolten la saviesa dels grans. Als nens els agraden perquè són petits, corren molt, són molt alegres i canten una cançó molt bonica.

Doncs bé, aprofitant la tirada que ha tingut Els Barrufets 2 al cinema i que els comerços s’han omplert de productes amb aquests divertits personatges, quan vaig trobar una bossa de núvols amb forma de barrufets vaig idear aquesta safata de joc que veieu aquí.

Vaig posar un llit de confetti a la base i hi vaig repartir més de mitja bossa de núvols, acompanyats d’una caseta que conservàvem de quan les meves germanes i jo erem petites. En quant els vaig ensenyar la safata, varen reconèixer entusiasmats els personatges.

He de dir que en cap moment no els vaig dir que es podien menjar, i acostumats a que les propostes que els faig no siguin comestibles, varen estar movent-los com a ninots que són lliurement per la safata. A qui va costar contenir-se més va ser al pare…

Una vegada varen explorar la safata i varen constatar que se’ls feia petita, el petit va voler jugar-hi com si fos la seva safata de pasta o la de civada que té, i va agafar un bol foradat per fer les seves mesuretes. D’aquí a vessar el confetti per la sala va ser cosa d’un momentet de res. L’agafaven i el tiraven enlaire, l’apilonaven i el tornaven a posar a dins…

Al cap d’una estona el gran va afegir a la proposta algun cotxe que estava mal aparcat per les rodalies i va començar a inventar històries de barrufets conductors que compartien habitatge en una casa molt petita i que els calia anar a explorar món amb el seu descapotable. Barrejaven fragments que recordaven de la sèrie amb els que s’anaven inventant.

El joc es va anar diluïnt al cap d’una estona, moment en què el pare va atacar els barrufets sobrants de la bossa i els nens ho varen veure. Ara ja saben què són i suposo que repetir la safata es pot fer difícil, però va valer la pena veure’ls jugar tant feliços amb tant sols un xic de confetti i mitja bossa de núvols-barrufets.

I al final del joc, l’escombra i la pala també els va entretenir una estona…

Construint l’espai exterior- part II

Una vegada acabades les fases primera i segona de la nostra maqueta i deixades assecar (veure la primera part de l’entrada AQUÍ), vàrem anar a per la tercera fase, que consisteix en acabar la superfície llunar. Com que aquesta està recoberta per una capa de cola blanca diluïda i obté un aspecte setinat, només li calia una mica de brillantor que li vaig donar amb un xic de pintura en esprai de color blanc, de les que es fan servir per a fer graffitis, així a més, difuminava algunes les petites zones on el paper de wc s’havia estripat mostrant el cartró de sota. No vaig ser gaire precisa en aquesta operació perquè la superfície de la lluna té diversos tons de blanc i gris, i aquesta va ser una manera d’aconseguir-los. A més, com que des de la terra, la lluna es veu brillant, els nens varen insistir a posar-hi purpurina, un xic massa per al meu gust, però és que estaven tan apassionats que no els vaig voler frenar. Mentre s’assecava, vaig anar fregant amb un drap, sense que em veiessin, algunes zones massa platejades…

La quarta fase del projecte consisteix en crear el firmament. Per a fer-ho, vaig folrar amb cartolina negra la cara interior de la capsa i vaig proporcionar als meus prínceps un xic de pintura blanca i bastonets de les orelles com a pinzell i els vaig ensenyar a pintar petits puntets que simulen les estrelles. La diferent pressió dels dos nens a l’hora de pintar, així com la quantitat de puntets que feien amb cada bastonet abans de tornar a sucar-lo a la pintura, fa que les estrelles sembli que brillen a diferent intensitat per la diferent distància. Fins i tot, el gran ha insistit a pintar-hi un cometa. Quan aquesta part va assecar-se, hi varen afegir uns quants gomets en forma d’estrelles platejades per simular els estels que estan a més curta distància.

Pel que fa als planetes, la meva primera idea era utilitzar imatges de la xarxa impreses i clavades, però l’atzar va fer que trobés un conjunt de boles per penjar amb els colors dels planetes i els vaig utilitzar. Donen profunditat al firmament a part que, com que són mòbils perquè els he penjat de dos en dos, donen més joc, ja que els poden estirar i fer que les naus hi passin al voltant. Els nens no sabien que els teníem, de manera que va ser una gran sorpresa per a ells.

I amb aquestes quatre etapes, ja tenim la nostra maqueta-escenari de joc acabada. Potser hem tardat un parell de setmanes en fer-la, ja que hem fet pauses constructives. Ha estat molt interessant veure com els petits participaven en la seva elaboració. “Avui farem l’espai, mama?” em deia sovint el gran, i jo li contestava que sí o que no, depenent de com teníem previst el dia. “Appai, appai”, deia el petit, mentre afegia “Bu, Bu”, agafant el seu ninot d’en Buzzlightyear… No es pot dir que aquesta activitat no hagi estat ben rebuda pels petits…

El dia que, en llevar-se de la migdiada, es varen trobar amb l’espai muntat al menjador, les naus a la superfície de la lluna i els planetes penjant es varen emocionar i varen estar una bona estona jugant-hi. I molts dies consecutius. I el pare i jo a vegades ens hi afegim …

Sovint per desencadenar el joc els proposem “missions”. A poc a poc la imaginació ha anat conquerint l’escenari i entre encàrrec i encàrrec estel.lar, apareix algun cranc de goma de la banyera com a alienígena que busca amics, alguna bitlla o biberó de l’esmorzar que es reutilitza com a coet, o acabem tots quatre fent curses de coets pel menjador. El joc no sempre està centralitzat a la maqueta, sino que funciona com a punt de partida que s’expandeix per tota la sala, i tant se val si el que fem és real o possible o no, el que compta per a nosaltres és que els hem facilitat jugar, imaginar i crear. I que a mes, ho hem construït nosaltres, retallant, enganxant, posant cel·lo, pintant, tirant purpurina, i prenent paciència mentre esperem que s’assequi… Tot un projecte del que n’estem orgullosos.

———-AQUEST DILLUNS ACABA EL TERMINI PER VOTAR AQUEST BLOG, SI ENCARA NO HO HEU FET, SI US PLAU, ARA ÉS EL MOMENT. SÓN NOMÉS 5 MINUTS, DE VERITAT——————Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Construint l’espai exterior- part I

Des Nadal que els petits tenen naus espacials i astronautes però una vegada havien apretat tots els botons i sentit tots els sorolls que feien les deixaven arraconades. El pare i jo teníem clar el perquè: els faltaven “dades”, és a dir, no tenien prous estímuls sobre el tema que provoqués el seu desvetllament. Els calia, doncs, una mínima informació per començar a imaginar.

A poc a poc varen anar sortint llibres de quan el pare i jo érem petits que parlaven de naus, missions, llançadores, coets, planetes, estels, la lluna… en miràvem els dibuixos i a poc a poc varen anar lligant caps. L’aparició estel·lar de Buzz Lighyear de Toy History 1 i 2 els va catapultar al joc simbòlic en ambient espacial.

De tot el que hem mirat sobre l’espai, el que més els ha agradat és aquest llibre que hem trobat a la biblioteca aquest estiu: “Sistema Solar: Viatja als planetes i més enllà” de Ian Graham, publicat a MacMillan Infantil i Juvenil, col·lecció Pop-ups espectaculars, Madrid 2009. ISBN: 978-84-7942-303-2. Poso l’enllaç al catàleg de les biblioteques públiques AQUÍ.

El cel negre plagat d’estels llunyans, el sistema solar amb els planetes i la superfície irregular i plena de cràters de la lluna els tenia fascinats. I la pregunta del meu gran no es va fer esperar: “Podem anar a la lluna, mama?” I la meva resposta no es va fer esperar: “És clar que sí, però la farem nosaltres, et sembla bé?”,”Síííí”, em va contestar entusiasmat.

A poc a poc vaig idear la manera de fer un escenari per jugar amb l’espai però que fos fàcil de recollir i que no ocupés gaire. Vaig aprofitar la capsa del llitet de baranes del petit (130x80cm), de manera que, una vegada amb la capsa tancada, la nostra maqueta llunar es pogués guardar sota el llit. Aquesta maqueta es va convertir en el projecte familiar de les vacances. Tots hi vàrem participar d’una manera o una altra construint-la primer, i jugant-hi després.

La primera fase del projecte consistia en muntar una supefície llunar irregular a la base de la capsa oberta. Per això, vàrem utilitzar safates de taronges de cartró que als súpers et donen sense problemes. El meu gran va retallar les safates vencent la dificultat que comporta la irregularitat del cartró fins que varem tenir tota la base recoberta i ho vàrem fixar amb cel·lo.

A continuació, ens vàrem dedicar a fer-hi dos cràters i un túnel. Pels cràters, vàrem cargolar tirabuixons de paper de diari, enganxar-los entre ells i fer-ne cilindres en espiral, subjectats també amb cel·lo. Al meu gran també li va costar força aquesta part, però la il·lusió el mantenia ferm en el propòsit. El túnel el vaig fer corbant una capsa de cereals.

Una vegada feta l’estructura base, vàrem començar la segona fase. Per fer-la, vàrem demanar la col·laboració del petit per estripar paper de wc i cobrir els cràters i el túnel amb aquest paper i empapar-ho tot de cola blanca per que es subjecti. S’ho va passar genial! I com que en calia força per fer la resta del terra llunar, va ser el rei de la festa una bona estona.

Mentrestant, el gran va agafar un ruixador ple amb una barreja de cola blanca i aigua al 50% i va anar remullant el paper que posava el petit amb aquest líquid. Jo anava redistribuint el paper moll per crear els relleus de la superfície de la lluna. Una vegada acabat aquest festival, ho vàrem deixar assecar 24 hores.

Aquesta darrera foto, mostra la nostra maqueta de l’espai amb la seva segona fase acabada. El proper dia, més.

(Si voleu llegir com hem acabat la nostra maqueta-escenari, cliqueu AQUÍ).

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———-