Diuen que la maternitat és una etapa molt creativa… En el meu cas és veritat: tinc dos nens preciosos i un munt d'idees per entretenir-los i ajudar a que creixin feliços. Si algú s'anima a provar…
De totes els tipus d’enquadernació que m’he plantejat per al #BulletJournal que fem aquest estiu amb els nens, l’anomenada #Midori crec que és la més adequada per la seva senzillesa i per la capacitat que té d’ampliar-se amb més quaderns:
Materials:
folis de colors
grapadora
una escuma per a protegir el grapat
tisores
paper de folrar llibres
cartolines estampades o decorades al gust
goma de cordó
perforadora
Per a fer les tapes:
Vàrem triar d’un bloc de papers impresos tipus cartolina uns que tinguessin estampats estiuencs i els vàrem plegar per la meitat. Vàrem veure que arribaven justet a fer l’amplada que volíem per als nostres Bullet Journal però vàrem pensar que ja ens anirien bé.
Els vàrem folrar per tots dos costats amb folre de llibres, de manera que quedin protegits pel plàstic i així minimitzar accidents.
Hi vàrem fer al llom cinc forats: dos a dalt (un per fora de la mida dels blocs de fulls i l’altre separat uns centímetres però sense que importi gaire on quedi situat), dos a baix (de la mateixa manera que els dos de dalt) i un just al mig de les tapes. Nosaltres ho hem fet tot a ull perquè el que volem és passar-ho bé i no tenim pretensions professionals.
Per a fer els forats, vaig agafar una perforadora i, amb la carpeta plegada, vaig anar amb molta cura de només foradar un semicercle al llom, mirant per sota de la perforadora que només hi hagués cartró a la meitat del forat, de manera que quan s’obrís la carpeta, el forat seria un cercle complet.
Per a cordar la carpeta, cal prendre tres vegades l’alçada de la cartolina amb un parell de dits generosos per sobre i per sota amb una goma de cordó sense estirar.
Es doblega la goma per la meitat i es fa passar de manera doble pel forat del mig des de la part de dins fins a la part de fora. es pren la mida per tal que cordi l’amplada de la carpeta sense tensar gaire i es fa un nus per tal que no entri a dins.
Els dos extrems que queden al mig, es posen de dins a fora pels primers forats que troben tant per la part de dalt com per la de baix, de manera que queden dues gomes curtetes per la part de dins i els dos extrems per la part de fora.
Des de la part de fora de la carpeta, cadascun dels extrems es passen pels forats més exteriors cap a la part de dins i s’ajunten entre ells amb un parell de nusos. S’ha de vigilar que no quedin gaire tibants per no doblar la carpeta però el suficientment tensos per a poder aguantar els plecs de paper.
D’aquesta manera queden dues gomes útils: la de fora, que serveix per a cordar la carpeta plegada pel seu costat curt i la de dins, que serveix per introduir-hi els quaderns que formaran part del Bullet Journal.
Per a fer els quadernets interns i el muntatge:
Els quadernets interns estan formats per quatre folis de colors plegats per la meitat i grapats pel llom amb l’ajuda d’una grapadora oberta i una escuma que serveix per a deixar les grapes obertes i després plegar-les amb unes tisores.
Inicialment en vàrem fer tres. I aquesta és l’enquadernació que tinc fotografiada però anar-la ampliant és molt fàcil.
Si vols fer un midori amb un sol quadern: passes el quadern just per la meitat per la goma llarga que té la carpeta.
Si vols fer un midori amb dos quaderns: et fa falta una goma extra que envolti del llarg el llom d’un dels quaderns, tibant la goma perquè subjecti sense arrugar els fulls. Aquesta goma una vegada passada pe mig d’un dels quaderns, es passa pel mig de l’altra quadern, de manera que quedin units amb els lloms contraposats. Una vegada aconseguida aquesta unió, es passen els quaderns per la goma llarga de la carpeta de manera que quedin subjectats per la goma que els enllaça.
Si es vol fer un midori de tres quaderns, s’han d’unir el primer i l’últim amb la goma extra tal com he explicat en el punt anterior i a la goma central s’hi passa el del mig. Aquest procés és el que està fotografiat a les imatges.
Si es vol fer un midori amb quatre quaderns, que és com hem acabat nosaltres, només cal desmuntar l’organització de les gomes i agafar-ne una més. La primera goma extra es passa per unir els quaderns 1 i 4, i la segona goma extra, ha d’unir els quaderns 2 i 3. Amb els lloms contraposats i els quaderns 1-4 a sota i els quaderns 2-3 a sobre, es passen tots junts per la goma central de la carpeta, de manera que hi quedin subjectats.
Un consell: si es vol fer un Bullet Journal amb força quaderns a dins, és recomanable que les tapes tinguin un llom, ja que si no s’hauran de tallar els fulls perquè sobresortiran. Per a fer el llom, només cal tallar les tapes més amples i si no hi ha prou llargada de paper, es poden fer dues tapes independents unides entre elles per a fer el llom amb un color de cartolina que contrasti i que doni el gruix necessari a la carpeta.
Dues setmanes de #confinament pel #Coronavirus és una prova dura per a tothom: pels que per la professió que tenen han d’estar al peu del canó, pels que hem d’estar a casa amb els nostres fills gairebé “presoners”, pels petits que deixen de veure els amics i companys i de tenir les converses que més els apassionen amb ells i no en parlem dels malalts…
Per a mantenir el caliu i la il.lusió entre els grupets d’amics, apartar-los dels videojocs i treballar una mica la creativitat sortint de la zona de confort se m’ha acudit plantejar #Inktober als diversos grups de whatsapps d’amics dels nens que tinc.
Bé, com que són petits, els xats són de les mares, però de tant en tant hi comparteixen dibuixos o comentaris. Aquests dies ens estem servint d’aquests grupets de whatsapp per a proposar activitats creatives que poden compartir de manera segura i mantenir el caliu de les converses i les opinions dels temes que més els els agraden.
L’#Inktober va ser un repte creat per Jake Parker el 2009, tal i com s’explica més detalladament a l’enllaç que deixo a sota amb el nom ¿Qué es #Inktober?. És una iniciativa que va proposar el repte de fer un dibuix a tinta (ink) durant cadascun dels dies del mes d’octubre (october). Si es busca per Google Images la paraula Inktober, podreu trobar llistes de dibuixos per temes que els puguin interessar.
Per a muntar-los, només cal explicar la iniciativa i explicar que al final del confinament tindran una col.lecció de dibuixos del seu tema preferit i que, com que això de dibuixar en blanc i negre no és freqüent en els petits, els permetrà explorar noves tècniques per a ombrejar i donar relleu als seus dibuixos: punts, trames, etc. i aprendre plegats dels progressos dels uns i els altres.
Cada matí dono la consigna del dia i tenen tot el dia per a dibuixar i al vespre, ho han de compartir al whatsapp i, si volen comentar el que més els agrada del que han fet els altres.
A hores d’ara, ja porto dos grups d’Inktober en funcionament, un altre que comença demà al matí i un quart que ja veurem si arria… I és apte per a totes les edats! Només cal sentit de l’humor i no ser massa exigent amb els teus resultats ni els dels altres… Es tracta de passar-ho bé.
Al meu fill gran de 10 anys i a la seva colla he proposat un #Inktober sobre monstres, de manera que ja porten dibuixats un vampir i una mòmia. Al del meu petit, la temàtica és sobre Harry Potter i avui han començat dibuixant una “Snitch daurada”. Els fa molta ill.lusió fer els dibuixos i compartir-los amb els amics. Se senten més units… I potser, només potser, aquesta idea ajudarà a que els dies passin una mica més entretinguts…
Amb aquesta felicitació-muntatge fotogràfic de les nostres darreres manualitats, us desitgem unes molt bones festes i un increïble 2020.
Realment, aquests ornaments nadalencs són reciclats i molt fàcils de fer. Una fantàstica manualitat per passar alguna tarda en família aquests dies de festa.
Es tracta de culs d’ampolla de plàstic retallats i decorats amb cola barrejada amb purpurina i deixats assecar unes hores sobre els radiadors.
Aquests cercles decorats ens han servit per a fer-ne dues dues coses diferents: per una banda, fent un foradet al lateral i passant-hi un cordillet platejat, hem aconseguit uns ornaments per l’arbre i n’hem regalat uns quants com a felicitació DIY.
Per altra banda, n’hem fet un arbre de Nadal. Per a aconseguir-ho, hem posat els cercles en forma de triangle amb els reversos cap a enlaire i els hem cosit entre ells amb fil de cuca. Hem fet un munt de nusos però ha quedat molt bé. Com que al conjunt li falta rigidesa, amb una pistola de silicona tenim previst clavar els culs d’ampolla a un suport de color blanc, però les festes se’ns han tirat a sobre i ho farem els propers dies. Tan bon punt ho tinguem acabat, actualitzarem l’entrada amb el nostre arbre transparent i brillant.
Moltes felicitats i gaudiu moltíssim d’aquests dies i de tot l’any que començarà en breu.
Narrar de maneres poc freqüents sempre és un estímul per a la imaginació i mostrar com fer-ho a través d’ombres xineses garanteix emoció, creativitat, concentració i treball en equip.
Per començar el taller, vàrem projectar un parell de youtubes en els que els participants varen anar endevinant els personatges que sorgien a les ombres de la pantalla, fet que va motivar moltíssim a tothom.
A continuació, a partir de fulls que vàrem repartir, extrets de la xarxa, els assistents a la biblioteca varen organitzar-se de dos en dos o de tres en tres per a entendre les posicions de les mans i aprendre a projectar l’ombra desitjada i començar a practicar un diàleg o una petita narració amb els personatges que representaven amb les mans.
La durada limitada del taller va fer que tan sols poguéssim fer una petita “desfilada” de personatges en la major part dels cassos, però en alguns altres, les històries ja tenien la llavor plantada.
En tot cas, els assistents a l’activitat s’ho varen passar molt bé i, en acabar, varen poder revisar un munt de llibres seleccionats per a l’ocasió sobre la cultura xinesa i els orígens d’aquesta manera d’explicar. Una manera més d’aprendre a gaudir de la multiculturalitat i aprendre a respectar els altres.
Una estona qualsevol es pot convertir en una aventura emocionant de colors en moviment si es prova aquest tipus de pintura. A nosaltres ens va fer increïblement divertida una tarda de diumenge.
Només cal posar en unes safates d’alumini aigua barrejada amb tèmpera negra i abocar-hi al damunt pintures de colors que contrastin. Una de les millors maneres de fer-ho és percutint un pinzell sucat amb pintura contra un altre pinzell subjectat amb l’altre mà i anar desplaçant-se per tota la safata esquitxant pintura. Veus com el fons negre es va omplint de taques sorprenents.
Descobrir taques en moviment, jugar a aturar els colors, fer taques dins de taques, barrejar i tornar a començar, gaudir de les aigües i de l’atzar dels moviments… Tot un espectacle fascinant de màgia i color! I si voleu guardar les composicions, només heu de posar un paper damunt la safata de líquids i pressionar suaument perquè la pintura s’adhereixi al paper. I aleshores, podeu tornar a començar a pintar.
Tan bon punt em sigui possible, penjaré un vídeo per deixar-ne un testimoni més viu. Mentrestant, podeu gaudir dels colors en moviment, mirant l’entrada de quan vàrem pintar sobre nata líquida amb colorants alimentaris.
Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar la que ens va agradar més de totes.
Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.
Vàrem posar en un recipient gran:
una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
mitja mesura de sal
2 cullerades de postre de cremor tàrtar
2 cullerades soperes d’oli vegetal
Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:
una mesura d’aigua
colorant alimentari, aromes o altres additius
Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.
Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.
Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.
A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.
La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!
Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:
Aquests personatges articulats són ràpids de fer, fàcils i, a més, si els feu servir com a punt de partida per a crear-ne de diferents i muntant històries amb ells, us poden dur a passar una molt bona estona junts.
Ara explicaré com es fan els primers que vàrem fer:
En primer lloc cal preparar les palletes dels colors que volem per als vestits dels personatges i tallar-les a les mides adequades per fer el coll, el cos, els braços, els avantbraços, els malucs, les cuixes i les cames.
A continuació cal agafar un escurapipes i mig i plegar el més llarg per la meitat. Cargolarem el cap just a la meitat i enfilarem el coll del personatge. Cal pensar que l’escurapipes passarà doble pel mig del cos del personatge per tal de poder-se desdoblar en les dues cames.
Just després del coll, cal cargolar el centre de l’escurapipes curt en fotma de “T” per muntar els braços del personatge. Després ja es poden muntar els avantbraços i els braços i acabar fent un cargolet final que servirà de mans.
Per acabar, es passaran els dos escurapipes per la palleta que farà de cos i per la del maluc i després es separaran els dos extrems per a muntar les cames, acabant-les, igual que els braços, amb uns cargolets que faran de peus.
Una vegada vist el procediment, el taller ja va fluir al seu aire i varen començar a sorgir personatges diversos per la taula del taller: una girafa, una zebra, personatges variats, etc. Els nens i l’amic que teníem convidat s’ho varen passar pipa inventant.
Per acabar, els vaig proposar muntar un petit Stop motion amb alguns dels personatges fent servir una aplicació del mòbil. Amb aquesta excusa, varen triar els personatges, pensar la història i mirar com farien la posada en escena. Finalment, el muntatge que varen fer va ser aquest, titolat “Admirant els animals”, però aquests personatges poden ser el punt de partida d’un munt d’històries més…
Aquest darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens recull quatre activitats fàcils per fer a casa amb petits de totes les edats. Podeu llegir-lo a aquest enllaç:
La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:
… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!
Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.
Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.
Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.
La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.
En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…
Un, sobre LLIBRES ESPECIALS, per constituir una GRAN BIBLIOTECA MÀGICA;
i un altre, sobre MANERES ORIGINALS DE DIBUIXAR I PINTAR.
Si vols participar en algun dels dos projectes, posa't en contacte amb mi i t'activaré com a editor. Només cal que ens seguim l'un a l'altre. Anima't! Col.laborar és créixer!
Per a fer les tapes:
Per a fer els quadernets interns i el muntatge:
manetesicosetes 