Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig

Anuncis

Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

• ¿Cómo funcionan los dibujos de rotulador que flotan grácilmente al añadir agua?, entrada publicada el 2 de febrer a Microsiervos.

 

Contes giratoris

Inventar un conte giratori ha estat una de les darreres propostes que he fet als meus petits. Amb un format atractiu i innovador pel fet que les pàgines del llibre girin enlloc de passar-les una darrera l’altra, la idea els ha enganxat de seguida i els ha motivat a dibuixar, pintar, inventar i escriure el seu propi conte.

Per a fer un conte giratori només calen dos plats de cartró o dues safates rodones de postres, un piuet enquadernador, material de dibuix, regle i tisores.

Mentre els nens pensaven la història, jo creava l’estructura a la mateixa taula i així s’anaven motivant i encurosint. Els vaig encarregar que pensessin una història en sis dibuixos, perquè vaig veure que dividir un cercle en sis sectors iguals permetia dibuixar vinyetes amb comoditat. Aproximadament els vaig repartir així, tot i que, sempre es pot adaptar l’estructura a les necessitats de cada història:

1. Personatge principal
2. Lloc on es desenvolupa la història
3. “Missió”
4. Imprevist o sorpresa
5. Idea-solució
6. Final

A mesura que m’anaven explicant el seu conte, els anava fent preguntes obertes per tal que els fos fàcil estructurar la seva història i pogués encaixar al format de sis vinyetes per conte. A més, havien de pensar quin dibuix farien per il·lustrar el seu argument.

Pel que fa a l’estructura del conte giratori, comptant les crestes del plat o safata, la missió de repartir el cercle en sis sectors és extremadament fàcil i no cal ser gaire precís. En cas de tenir un transportador d’angles, només cal fer un angle de 60 graus per tenir la mesura d’un dels sectors. Una vegada aconseguida, cal tallar un dels sectors amb les tisores sense arribar al centre, ja que allà és on haurem de posar l’enquadernador per subjectar els dos plats.

Posem el plat amb la finestreta retallada a sobre el plat per a delimitar els sis sectors en els que els nens hauran de dibuixar-hi les vinyetes. Els marquem amb un retolador per la part de dins i així els dibuixos quedaran perfectament enquadrats. Cal vigilar que el gruix del retolador no ens faci desplaçar la finestreta, especialment a la part ampla del cercle, perquè si no, al final del conte, els espais no quadrarien.

Una vegada els nens han acabat els seus plats amb els dibuixos ben orientats, és a dir, girant el plat a cada vinyeta de manera que la part ampla quedi a dalt, ja es pot realitzar l’estructura del conte giratori. Cal fer un foradet al centre dels dos plats i passar-hi l’enquadernador.

Per acabar, cal posar un títol al conte a la part del davant i, si es vol, escriure a la part del darrera del plat l’explicació de cada vinyeta. Per posar el títol centrat, m’han demanat que els l’escrigui jo i ells el ressegueixin. La part del darrera, al petit, com que encara no sap escriure bé, li he escrit a llapis el que em deia i ell ho ha resseguit amb retoladors. El gran ho ha fet ell tot sol, sota la meva supervisió. També es pot decorar tota la sanefa del voltant del plat superior, dibuixat o en collage. Per acabar l’experiència, hem demanat als nens que ens expliquin el seu conte i els hem gravat, de manera que amb aquesta activitat també practiquen l’expressió oral.

Estan molt orgullosos dels seus contes giratoris, ja que han dirigit el procés d’elaboració des del començament fins al final, elegint la història, els personatges i les aventures que els agraden, dibuixant i pintant el que han imaginat en un format curiós i divertit.

Novembre 2016: 6 anys i 11 mesos / 5 anys i 3 mesos

Spin Art casolà

L’Spin Art és una tècnica pictòrica divertidíssima que ens encanta fer a casa i que ofereix un munt de possibilitats. Una manera molt ràpida, fàcil i neta de posar-la en pràctica és fent servir una centrifugadora d’enciam. Com que hi poses la tapa, no esquitxes gens i amb prou feines s’ha de netejar.

De moment, i mentre preparo altres entrades explicant les diverses maneres d’explorar l’Spin Art que hem practicat a casa, deixo un petit vídeo que mostra el nostre procediment preferit:

 

 

Pintant sobre nata líquida

Tenia un pot de nata líquida caducat i vaig voler provar de pintar-hi a sobre amb colorants alimentaris i rentavaixelles. Ja feia temps que a casa havíem dut a terme l’experiència amb llet i ens ho havíem passat molt bé, de manera que vaig voler proposar als nens de pintar sobre la nata líquida, a veure què passava. Doncs bé, va ser genial, ja que, en augmentar la densitat del líquid, els colors avançaven més lentament per la superfície i els nens podien gaudir més tot creant les seves composicions.

El procés per a pintar sobre nata líquida o llet és ben senzill:

En primer lloc cal buscar un recipient no gaire alt però d’amplada suficient per a poder-hi dibuixar a sobre. Cal omplir-lo amb un dit de nata líquida i, quan hagi reposat un xic, tirar-hi unes gotetes de colorant alimentari líquid.

A continuació, amb un comptagotes, cal anar posant dins les gotes de colorants un xic de rentavaixelles per tal de disgregar els colors per la superfície del líquid. Ja es pot veure com els colors es desplacen i dispersen una mica. En el cas d’haver fet servir llet, la velocitat és molt més alta.

Per acabar, amb una petita espàtula, es van barrejant els colors i ja es pot gaudir de l’espectacle i de la part més artística de l’experiència tot dibuixant per la seva superfície. Una vegada plena la superfície, per a continuar pintant, només cal portar la nata líquida del fons cap a la part de dalt i així s’aclareix la barreja i s’hi poden anar afegint colors i detergent per a continuar amb l’experiència.

Vegeu aquest vídeo que he muntat amb diverses etapes de la nostra sessió de nata líquida:

Ens ho vàrem passar molt bé pintant suaument al ritme dels fluïds i de les fantàstiques formes que generaven els colors surant sobre la nata líquida. Ens queda pendent transferir els dibuixos sobre paper per a retenir-los, tal i com s’explica en les entrades enllaçades a sota. També hi trobareu altres maneres de pintar basats en experiments senzills.

Ens queden pendents les explicacions més científiques sobre la tensió superficial que fa que els colors surin i no es barregin gaire i el concepte de densitat en veure com es comporten els colorants sobre líquids diversos. Però això ja arribarà més endavant, ara com ara, el que més ens interessa és passar-ho bé i aquesta proposta ens ho ha facilitat sempre que l’hem duta a terme.

Juny 2015: 5 anys i mig / 3 anys i 10 mesos 

Entrades relacionades amb aquesta experimentació i amb altres relacionades amb el color i la ciència:

• Pintem amb bicarbonat i xeringues de colors efervescents de Manetesicosetes, on podeu veure com pintem sobre una superfície en pols i com son d’interessants les reaccions químiques que es produeixen.
• Pintant sobre paper efervescent amb aquarel.les de Manetesicosetes, on podem veure com pintem sobre un paper preparat amb pols efervescent i com reacciona amb les aquarel.les que hi posem.
• Pintant sobre paper reactiu canvia de color de Manetesicosetes, on podem veure com pintant amb diversos ingredients el paper reactiu DIY que hem preparat canvia de color.
• No és màgia, és ciència d’Encenent la imaginació, per veure les diferències del mateix procediment pintant sobre llet enlloc de nata líquida.
• Paper marbrejat amb llet, colorant i sabó d’Encenent la imaginació, per veure com queden els papers pintats amb el resultat de les pintures.

 

 

Construccions XXL o com s’espavilen els nens per muntar mobles

Desde fa un parell d’anys, el mes de gener acostumem a reubicar mobiliari de casa per fer espai a les joguines de “nens grans”, carregades de peces petites i accessoris diminuts, que el Tió i els Reis ens han deixat. I amb aquests mobles tan senzills de safates lleugeres i intercanviables hem trobat la solució, ja que, muntades una sobre l’altra, formen una columna fantàstica que ens permet anar fent rotació de joguines cada vegada que ens convé.

Doncs bé, el gener passat vaig proposar els nens de muntar-se ells mateixos els mobles que volíem instal.lar a casa i varen estar encantats. Tenen una magnífica caixa d’eines per jugar a fer de Bob el Manetes i aquesta era una oportunitat daurada per practicar amb elles i amb algunes de les eines de veritat.

El primer dia varen muntar un moble de color negre i jo, asseguda al terra de la cuina, els anava donant instruccions per ajudar-los. Els vaig indicar les eines i suggerint els canvis d’orientació de les fustes per evitar cops innecessaris. I ho varen fer molt bé. Al final, quan calia collar fort les guies amb un tornavís els vaig ajudar perquè els faltava força però la resta ho varen fer sols.

L’endemà els vaig proposar un altre repte: muntar un altre moble de color blanc però sense que jo els donés cap instrucció. Si es rendien, em podien demanar ajuda, però els vaig dir que estava segura que ho aconseguirien sols. I els va encantar la idea: es sentien tan grans i importants fent les feines que fem els “papes” a casa!

Varen “llegir” les instruccions i es varen organitzar, varen fer tots els passos que calia i en cap moment varen improvisar. Us heu fixat com s’arriben a assemblar les instruccions d’Ikea a les de Lego? Doncs s’ho varen passar pipa! Les maxi-peces dels mobles varen fer que haguessin de rumiar de valent per moure les fustes, girar-les i posicionar-les com calia per muntar-les amb els seus bracets petits. Varen pensar un munt. El gran dirigia l’empresa amb molt bon criteri… Es varen ajudar moltíssim, varen decidir la millor solució als entrebancs que varen sorgir, varen provar eines diverses per a cada ocasió i tot, amb un veritable esperit d’equip ja que tenien un objectiu comú: muntar els mobles de les seves joguines.

Quan ja semblava que es rendien perquè no teien prou força per acabar de collar els cargols, va arribar el seu salvador: el pare, que els va oferir un tornavís elèctric i els el va ensenyar a fer funcionar. Va ser l’estrella de la festa! Era un plaer veure els tres caps de pare i fills treballant frec a frec… i ben contents! No varen parar fins acabar de collar ben fort tots els cargols, ni tan sols quan el petit es va enfilar a cavall de l’esquena dels seu pare per veure-ho tot millor, i és clar, per fer un xic la punyeta…

Varen tardar una hora i mitja ben bona a muntar el moble tot sols, un moble que jo hagués muntat en menys de 20 minuts… però s’ho varen passar tant bé i estaven tant orgullosos de la seva feina que em va semblar un temps molt ben invertit. L’endemà vàrem muntar el tercer moble que ens calia per completar l’habitació dels nens. Tot un festival del bricolatge en família!

Si us ve de gust, us convido a veure el següent vídeo del procés!

 

Gener 2015: 5 anys/ 3 anys i 5 mesos

 

El primer pessebre de casa

Desde sempre, a casa dels meus pares s’ha fet pessebre, fins i tot des d’abans de nèixer jo, la germana gran de casa. I sempre han estat molt creatius, i gegantins. Els meus pares reciclaven materials i creaven pessebres molt originals alguns sobre capses, clavats a les parets, sobre mobles… de tots tipus, amb muntanyes de suro, d’ampolles recobertes de sorra i diaris, pintats, etc. Els darrers anys han guanyat alguns premis de pessebres de la ciutat on viuen, ja que les maquetes on situaven les figuretes han adquirit formes com les muntanyes del Mongrí, el Puig de Bassegoda, Pedralta o llocs on han estat de viatge ara que estan jubilats. Se’n sentien orgullosos i a mi m’agradava molt veure’ls.

Però aquest any ha estat diferent. La meva mare va caure a la primavera i es va fer molt mal al braç dret i encara no n’ha recuperat la mobilitat, de manera que aquest any no han estat d’humor per fer pessebre. Però els meus nens han crescut veient la tradició de fer-ne i m’ha sabut greu que a casa els meus pares aquest any no el vegin fet, de manera que m’he proposat prendre el relleu generacional en aquest sentit i implicar-hi els petits de manera que no en siguin només espectadors.

I un dia que jugaven amb el lego duplo els vaig dir que em fessin una cova per posar-hi les figures del portal. Aquest és el portal que em varen preparar ells sols (el lego els torna bojos, tant el duplo com el clàssic). A la foto no es veu bé però a la part del darrera hi ha una escala per tal que l’àngel pugui pujar i baixar amb comoditat cap a la teulada… El tió va cagar els clics dels tres reis d’orient i fang autossecant per poder fer al llarg d’aquests dies més figuretes… També li varen robar una estrella a l’arbre…

D’aquesta manera queda inaugurada la tradició pessebrista a casa nostra amb els petits com a dissenyadors i realitzadors de les seves obres. A veure com surten les figuretes de fang i com ens queda el pessebre de l’hivern vinent. Ara com ara, els serveix per jugar-hi prou bé.

Nadal 2015: quasi 6 anys / 4 anys i 4 mesos