Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

• una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
• mitja mesura de sal
• 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
• 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

• una mesura d’aigua
• colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

• Plastilina fàcil amb gel de bany i sense cocció de Manetesicosetes
• Massa magnètica de Manetesicosetes
• Gak fluorescent, per partida doble de Manetesicosetes
• La millor recepta de plastilina de Mama recicla
• Bany fluorescent de Club petits lectors

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

Anuncis

Personatges articulats DIY i un petit Stop motion

Aquests personatges articulats són ràpids de fer, fàcils i, a més, si els feu servir com a punt de partida per a crear-ne de diferents i muntant històries amb ells, us poden dur a passar una molt bona estona junts.

Ara explicaré com es fan els primers que vàrem fer:

1. En primer lloc cal preparar les palletes dels colors que volem per als vestits dels personatges i tallar-les a les mides adequades per fer el coll, el cos, els braços, els avantbraços, els malucs, les cuixes i les cames.
2. A continuació cal agafar un escurapipes i mig i plegar el més llarg per la meitat. Cargolarem el cap just a la meitat i enfilarem el coll del personatge. Cal pensar que l’escurapipes passarà doble pel mig del cos del personatge per tal de poder-se desdoblar en les dues cames.
3. Just després del coll, cal cargolar el centre de l’escurapipes curt en fotma de “T” per muntar els braços del personatge. Després ja es poden muntar els avantbraços i els braços i acabar fent un cargolet final que servirà de mans.
4. Per acabar, es passaran els dos escurapipes per la palleta que farà de cos i per la del maluc i després es separaran els dos extrems per a muntar les cames, acabant-les, igual que els braços, amb uns cargolets que faran de peus.

Una vegada vist el procediment, el taller ja va fluir al seu aire i varen començar a sorgir personatges diversos per la taula del taller: una girafa, una zebra, personatges variats, etc. Els nens i l’amic que teníem convidat s’ho varen passar pipa inventant.

Per acabar, els vaig proposar muntar un petit Stop motion amb alguns dels personatges fent servir una aplicació del mòbil. Amb aquesta excusa, varen triar els personatges, pensar la història i mirar com farien la posada en escena. Finalment, el muntatge que varen fer va ser aquest, titolat “Admirant els animals”, però aquests personatges poden ser el punt de partida d’un munt d’històries més…

 

Si voleu veure com va ser el primer Stop motion que vàrem fer, l’aplicació que vàrem fer servir  i les instruccions seguides, podeu visitar quest altre enllaç en el que ja ho vaig explicar: https://manetesicosetes.wordpress.com/2016/09/26/els-cargols-enamorats-un-stop-motion-en-5-minuts/

 

“4 idees nadalenques per gaudir en família sense sortir de casa”, article publicat a la revista Pares i Nens

Aquest darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens recull quatre activitats fàcils per fer a casa amb petits de totes les edats. Podeu llegir-lo a aquest enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/4-idees-nadalenques-per-gaudir-en-familia-sense-sortir-de-casa/

Espero que us ho passeu tant bé com nosaltres quan les vàrem fer. Molt bones festes!

“Panellets Creatius, els més originals”, darrer article publicat a la revista Pares i Nens

 

 

La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/panellets-creatius-originals/

Esperem que us inspiri i passeu una molt bona Castanyada!

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig

Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

• ¿Cómo funcionan los dibujos de rotulador que flotan grácilmente al añadir agua?, entrada publicada el 2 de febrer a Microsiervos.

 

Contes giratoris

Inventar un conte giratori ha estat una de les darreres propostes que he fet als meus petits. Amb un format atractiu i innovador pel fet que les pàgines del llibre girin enlloc de passar-les una darrera l’altra, la idea els ha enganxat de seguida i els ha motivat a dibuixar, pintar, inventar i escriure el seu propi conte.

Per a fer un conte giratori només calen dos plats de cartró o dues safates rodones de postres, un piuet enquadernador, material de dibuix, regle i tisores.

Mentre els nens pensaven la història, jo creava l’estructura a la mateixa taula i així s’anaven motivant i encurosint. Els vaig encarregar que pensessin una història en sis dibuixos, perquè vaig veure que dividir un cercle en sis sectors iguals permetia dibuixar vinyetes amb comoditat. Aproximadament els vaig repartir així, tot i que, sempre es pot adaptar l’estructura a les necessitats de cada història:

1. Personatge principal
2. Lloc on es desenvolupa la història
3. “Missió”
4. Imprevist o sorpresa
5. Idea-solució
6. Final

A mesura que m’anaven explicant el seu conte, els anava fent preguntes obertes per tal que els fos fàcil estructurar la seva història i pogués encaixar al format de sis vinyetes per conte. A més, havien de pensar quin dibuix farien per il·lustrar el seu argument.

Pel que fa a l’estructura del conte giratori, comptant les crestes del plat o safata, la missió de repartir el cercle en sis sectors és extremadament fàcil i no cal ser gaire precís. En cas de tenir un transportador d’angles, només cal fer un angle de 60 graus per tenir la mesura d’un dels sectors. Una vegada aconseguida, cal tallar un dels sectors amb les tisores sense arribar al centre, ja que allà és on haurem de posar l’enquadernador per subjectar els dos plats.

Posem el plat amb la finestreta retallada a sobre el plat per a delimitar els sis sectors en els que els nens hauran de dibuixar-hi les vinyetes. Els marquem amb un retolador per la part de dins i així els dibuixos quedaran perfectament enquadrats. Cal vigilar que el gruix del retolador no ens faci desplaçar la finestreta, especialment a la part ampla del cercle, perquè si no, al final del conte, els espais no quadrarien.

Una vegada els nens han acabat els seus plats amb els dibuixos ben orientats, és a dir, girant el plat a cada vinyeta de manera que la part ampla quedi a dalt, ja es pot realitzar l’estructura del conte giratori. Cal fer un foradet al centre dels dos plats i passar-hi l’enquadernador.

Per acabar, cal posar un títol al conte a la part del davant i, si es vol, escriure a la part del darrera del plat l’explicació de cada vinyeta. Per posar el títol centrat, m’han demanat que els l’escrigui jo i ells el ressegueixin. La part del darrera, al petit, com que encara no sap escriure bé, li he escrit a llapis el que em deia i ell ho ha resseguit amb retoladors. El gran ho ha fet ell tot sol, sota la meva supervisió. També es pot decorar tota la sanefa del voltant del plat superior, dibuixat o en collage. Per acabar l’experiència, hem demanat als nens que ens expliquin el seu conte i els hem gravat, de manera que amb aquesta activitat també practiquen l’expressió oral.

Estan molt orgullosos dels seus contes giratoris, ja que han dirigit el procés d’elaboració des del començament fins al final, elegint la història, els personatges i les aventures que els agraden, dibuixant i pintant el que han imaginat en un format curiós i divertit.

Novembre 2016: 6 anys i 11 mesos / 5 anys i 3 mesos