Castanyes articulades de feltre

castanyes de feltre articulades 01Aquesta tardor ens hem tret uns altres personatges de la màniga per jugar i parlar amb ells i com que la tècnica de construcció és força senzilla i el procediment és vàlid per a qualsevol personatge, us explico com els hem fet per si en voleu fer ninots de neu o altres personatges per a l’hivern o altres estacions.

castanyes de feltre articulades 02El primer que hem fet ha estat dibuixar una plantilla de castanya amb cartró i l’hem passat al feltre. Hem tallat dues formes completes de castanya marró per a cada ninot i un de petit de color cru. Hem clavat la part petita sobre la part del davant de la castanya amb cola de roba.

A continuació, i mentre s’estava assecant la primera part, hem posat dobles uns netejapipes de colors diferents i els hem cargolat sobre sí mateixos. Hem acabat els extrems amb cercles tancats per simular mans i peus. Una vegada els hem aparellat al nostre gust, hem creuat dues estructures entre elles per unir els braços i les cames de les castanyes i que no desfacin fàcilment.

castanyes de feltre articulades 03El següent pas ja és muntar les diverses capes de les castanyes. Així, hem fet una mena d’entrepà posant la capa de feltre de sota, un disc de cotó fluix per donar volum, l’estructura de pipetes, un altre disc de cotó fluix i per últim la cara de la castanya amb el cercle de color cru cap enfora. Entre capes, hi hem anat posant cola de roba. Per tal que mentre s’assequi no es mogui l’estructura, hem voltat el contorn de la castanya amb pinces d’estendre roba i ho hem deixat assecar 24 hores, tot i que no cal tant de temps.

castanyes de feltre articulades 04
castanyes de feltre articulades 06Per acabar, ja només cal decorar la castanya clavant-hi uns ulls, pintant una boca amb retolador i posant-hi uns cabells. No cal dir que tot pot ser cosit, fins i tot el contorn, però aquesta part m’hagués tocat només a mi, i hagués tardat massa, de manera que hem tirat pel dret i així hem pogut gaudir abans dels personatges.

castanyes de feltre articulades 05Per fer els cabells, hem volgut fer borles amb la tècnica de la forquilla. Aquí a la fotografia, es veu com la forquilla que hem agafat és de taula, però la borla queda petiteta. Les següents les hem fetes amb una forquilla de fusta de les de remenar i així la longitud dels cabells queda més llarga. Només cal cargolar llana al voltant de la forquilla, deixant el filet inicial més llarg i fent-lo passar entre les púes de la forquilla per unir-lo, ben estret, al fil final que haurem acabat de cargolar creuant i tancant la borla. Aleshores, ja es poden tallar els laterals i enganxar la borla-cabell a la castanya.
castanyes de feltre articulades 07Als nens els agrada jugar amb aquests personatges de tardor i fer que es relacionin entre ells i amb nosaltres, cantant cançons i fent-les ballar… Però al marge d’això, també han gaudit del procés de construcció d’aquestes joguines, participant amb diverses accions com cargolar, posar pinces, enganxar… i practicant habilitats i decidint els colors dels netejapipes, dels ulls i dels cabells de la seva castanya. Les han fet ells i se les han fet seves. Han comprovat una vegada més que amb el treball en equip podem aconseguir fer coses boniques i sentir-nos satisfets de la feina realitzada.

Què us semblen? Han quedat gracioses, no?

Anuncis

Peücs de feltre per a nadó

Ara que ja ha arribat el fred, us ensenyo els peücs que vaig fer l’hivern passat per al meu petitó. Vaig voler donar-los un aire de sabatilla esportiva i vaig triar uns colors ben alegres per fer-los. I això és el que en va sortir. La veritat, és que les va dur moltíssim temps!

Com  ja he dit diverses vegades, jo no sé cosir i ho faig tot per intuïció, de manera que trobar com podia fer el que m’havia proposat em va costar més que no pas fer-ho en realitat. El primer que vaig fer va ser triar els colors: marró fosc a la sola, taronja per al taló i per la l’orella davantera, blau turquesa per als laterals interiors i blau elèctric per als exteriors. Els repunts de tota la sabateta van en groc, excepte els de les tires per cordar que, com que són grogues, vaig voler contrastar-les en blau. A partir d’aquí, vaig tallar les plantilles del peu, un dit més grosses que els peus del meu nadó perquè, una vegada fetes les sabatetes, les costures no el molestéssin i pogués portar-hi mitjons gruixuts a sota.

La resta és senzilla, i suposo que el gràfic-patró que adjunto ajudarà a qui vulgui fer-les. El següent pas és cosir els laterals amb la tira del taló per després afegir-ho a la sola de l’inrevés, és a dir, amb les costures cap a fora, i començant pel taló. La part de davant queda sense tapar perquè l’orella taronja fa també de puntera. Una vegada muntat s els laterals i el taló a la sola, cal afegir l’orella des de la punta de la sabata, també a l’inrevés. Després, s’ha de girar tota la sabata.

Per últim, vaig unir amb fil blanc l’orella amb els laterals i vaig fixar-hi la tira de cordar. Amb el peüc posat al peu, vaig buscar on havia de cosir els punts de velcro per cordar la sabateta. I per acabar, vaig fer els repunts contrastats d’ornament.

Una vegada estrenada, vaig veure que li saltava dels peus amb facilitat i vaig cosir a la part interna de la tira taronja del taló de la sabata, una goma circular ampla, com si fos un “braçalet”, de la mida de la cameta del meu petit i així el peüc es mantenia ben fixat i el meu nino va tenir els peus ben calentons tot l’hivern.