2 mones DIY personalitzades: un Halcón Milenario i un Mega-Bot

Com ja és tradició a casa nostra, la Mona la fan els nens segons les seves inquietuds. Els anys anteriors hem fet mones amb forma de tren, de castell medieval, de coet i la Pasqua passada ens varen sorprendre amb la creació d’un Halcón Milenario i d’un Mega-Bot. L’Halcón Milenario és sobradament conegut per tothom, però potser cal aclarir d’on surt això del Mega-Bot: apareix a una pel.lícula que va fer furor a casa nostra i que s’anomena Big Hero 6. Arran d’ella, els meus petits volen estudiar a la “Universitat de friquis” on es construeixen robots i s’investiga amb tecnologia.

Per a elaborar aquestes mones, com sempre, els oferim unes bases sobre les quals construïran els seus pastissos amb els elements que els donem. L’any dels trens, les bases varen ser senzills plum-cakes; l’any del castell i del coet, varen ser superfícies de pòrexpan recobertes de paper de plata, però el darrer any, els vàrem oferir bases de pastís ja preparades.

El primer pas per a construir la mona triada, és dibuixar sobre un paper la forma exterior que ha de tenir el pastís. Una vegada dibuixat el contorn, es retalla i es posa sobre la base escollida i amb molta cura, es talla tot el que sobra del pastís amb un ganivet en vertical.

A continuació, hi posen una capa de praliné preparat amb un 50% de mantega i un 50% de cacau ensucrat al gust. Això serveix d’adhesiu per a subjectar les galetes o llepolies diverses que acabaran configurant els detalls de la mona. Aquí és on han de fer servir la imaginació, ja que han de fer servir el que els donem per decorar les seves mones i han d’adaptar-ho.

Ja us podeu imaginar que els petits gaudeixen moltíssim de la creació de les seves mones i que ens passem tota la família un matí genial preparant, pensant i elaborant les postres. Una vegada n’hem menjat, les desmuntem i guardem el que ha sobrat en una carmanyola per a altres dies, no fos cas que ens empatxéssim.

Deixo aquí una sèrie d’enllaços a altres activitats relacionades amb la Pasqua que hem fet a casa: una safata d’experimentació amb ous, pollets i gallines per als més petits; uns ous pintats amb regalims de pintura i purpurina; un joc de nit per buscar els ous de Pasqua per la casa amb les persianes baixades i llanternes; les mones-tren més fàcils de fer amb els petits; les mones castell i coet amb tots els detalls que es varen empescar els petits i fins i tot unes construccions abstractes que poden servir de mones avanguardistes.

Us desitgem una bona i dolça Pasqua a tothom!

Març 2017: 7 anys i 3 mesos / 5 anys i 7 mesos

 

 

Anuncis

Personatges articulats DIY i un petit Stop motion

Aquests personatges articulats són ràpids de fer, fàcils i, a més, si els feu servir com a punt de partida per a crear-ne de diferents i muntant històries amb ells, us poden dur a passar una molt bona estona junts.

Ara explicaré com es fan els primers que vàrem fer:

  1. En primer lloc cal preparar les palletes dels colors que volem per als vestits dels personatges i tallar-les a les mides adequades per fer el coll, el cos, els braços, els avantbraços, els malucs, les cuixes i les cames.
  2. A continuació cal agafar un escurapipes i mig i plegar el més llarg per la meitat. Cargolarem el cap just a la meitat i enfilarem el coll del personatge. Cal pensar que l’escurapipes passarà doble pel mig del cos del personatge per tal de poder-se desdoblar en les dues cames.
  3. Just després del coll, cal cargolar el centre de l’escurapipes curt en fotma de “T” per muntar els braços del personatge. Després ja es poden muntar els avantbraços i els braços i acabar fent un cargolet final que servirà de mans.
  4. Per acabar, es passaran els dos escurapipes per la palleta que farà de cos i per la del maluc i després es separaran els dos extrems per a muntar les cames, acabant-les, igual que els braços, amb uns cargolets que faran de peus.

Una vegada vist el procediment, el taller ja va fluir al seu aire i varen començar a sorgir personatges diversos per la taula del taller: una girafa, una zebra, personatges variats, etc. Els nens i l’amic que teníem convidat s’ho varen passar pipa inventant.

Per acabar, els vaig proposar muntar un petit Stop motion amb alguns dels personatges fent servir una aplicació del mòbil. Amb aquesta excusa, varen triar els personatges, pensar la història i mirar com farien la posada en escena. Finalment, el muntatge que varen fer va ser aquest, titolat “Admirant els animals”, però aquests personatges poden ser el punt de partida d’un munt d’històries més…

 

Si voleu veure com va ser el primer Stop motion que vàrem fer, l’aplicació que vàrem fer servir  i les instruccions seguides, podeu visitar quest altre enllaç en el que ja ho vaig explicar: https://manetesicosetes.wordpress.com/2016/09/26/els-cargols-enamorats-un-stop-motion-en-5-minuts/

 

Molt bon Nadal i feliç 2018

La família del blog Manetesicosetes desitja que passeu molt bones festes i el millor per aquest any 2018 que entra. Tant de bo tothom aconsegueixi els seus somnis! Moltíssimes felicitats.

El Tió 2017 i la seva estadística

Cada any el nostre Tió porta una sorpresa incorporada: que si un any fa pets, que si l’altre ens porta els bastons per picar, que si un altre se’n vol anar al pati una estona, que si desapareix per art de magia, que si passem algun vídeo per veure com menja, que si veiem com està a punt d’arribar de la muntanya on viu amb els seus germans tions…

Però aquest any, que apunta que serà el darrer que comptarà amb la innocència dels dos germanets, hem volgut fer una estadística de les mandarines o els dies que li cal per a tirar pets amb monedes de xocolata. Ja fa uns dies que estem marcant quadrets segons les mandarines que ha consumit i puntets segons les monedes de xocolata que ens regala.

Quan acabi la seva estada a casa nostra, mirarem de fer alguna gràfica de l’evolució de pets i monedes, marcant la poma que s’ha menjat com una mandarina i sense tenir en compte si s’ha menjat les mandarines amb pela o no.

Els nens, sobretot el gran, canalitzen la seva curiositat buscant la relació entre l’alimentació i l’evaquació, enlloc de buscar respostes als seus dubtes cap a altres costats. El seu afany investigador de moment està centrat (i encallat) en fer aquesta estadística… Ja veurem què passa després de festes.

Desembre 2017: quasi 8 anys / 6 anys i 4 mesos

Una sopa terrorífica de broma

A vegades tinc pensades una mica esbojarrades… La nit del 31 d’octubre passat, els nens no paraven de parlar de castanyes, panellets, rats-penats, bruixes i esquelets, de manera que se’m va passar pel cap fer-los una brometa de cares a l’hora de sopar…

Vaig preparar en un calaix una massa feta amb farina de blat de moro, colorant verd i aigua. Es tracta d’una barreja que forma el que s’anomena un “fluïd no-newtonià”, és a dir, una pasta que és a mig camí entre sòlida i líquida, que s’escola entre els dits viscosament cap a baix, però que si s’hi aplica pressió s’endureix i costa molt de manipular. Per a fer-la, només s’ha de posar la farina de blat de moro (Maizena) en un recipient i anar barrejant-hi aigua tenyida amb colorant fins que ja no sigui possible barrejar més. Si no heu provat mai d’experimentar amb aquesta massa, us ho recomano vivament perquè és una experiència curiosíssima.

Doncs bé, vaig omplir un calaix amb aquesta massa verda llefiscosa i la vaig completar amb una sèrie d’elements que vaig anar improvisant al moment. És fascinant com flueix la imaginació només de posar-te a treballar…

Vaig rescatar de quan jo era petita l’esquelet d’una anatomia de joguina i el vaig desmuntar. Vaig repartir-ne els components per la safata… Hi vaig voler afegir unes aranyes que vaig fer amb uns escurapipes marrons retallats i cargolats simulant les potes…

Per acabar, vaig agafar unes boletes de desodorant roll-on que tenia guardades i, amb uns retoladors permanents, vaig pintar-hi iris, ninetes i venes vermelles per a transformar-les en ulls…

Ho vaig posar tot a la safata i els vaig cridar per sopar…

A la típica pregunta de “Què hi ha avui per sopar?” els vaig contestar tranquil.lament “Sopeta de Haloween” i ells varen seure contents a taula pensant que seria com la sopa de carbassa del menjador escolar…

Quan els vaig ensenyar el calaix amb la massa verda, els ulls, les aranyes i l’esquelet, la seva cara va ser indescriptible. Es varen quedar quiets, amb els ulls esbatanats i una expressió de repulsa impresa a la cara… Em varen mirar amb incredulitat com si em preguntessin si de veritat s’haurien de menjar “allò”. No vaig aguantar gens sense esclatar a riure en veure com n’estaven d’horroritzats i aleshores varen descobrir, visiblement alleujats, que tot era una broma i que aquell calaix era una proposta de joc, no de menú…

Octubre 2016: 6 anys i 10 mesos / 5 anys i 2 mesos

* Si us interessa alguna altra activitat per aquests dies de la Castanyada, potser us agradarà llegir aquesta entrada de manetesicosetes per fer esquelets amb bastonets de les orelles.

 

“Panellets Creatius, els més originals”, darrer article publicat a la revista Pares i Nens

 

 

La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/panellets-creatius-originals/

Esperem que us inspiri i passeu una molt bona Castanyada!

Mones creatives DIY: El castell i el coet

Per Pasqua ens agrada fer-nos la nostra mona i ja fa uns anyets que aprofitem la seva elaboració per deixar-nos portar per la creativitat.

L’any passat els nens varen voler fer una mona coet i una mona castell, i com que no vàrem aconseguir que es posessin d’acord, cadascú va haver de fer la seva… Els pares no volíem de cap manera tenir dos pastissos sencers a casa, així que, per reduir la quantitat de dolç, vàrem anar a buscar unes bases de pòrexpan i les vàrem folrar de paper d’alumini. Cada nen va triar la forma que va voler en funció del que volia construir.

Per a recobrir la superfície de paper d’alumini i fer que semblés un pastís de veritat, vàrem preparar una barreja al 50% de mantega i 50% de cacau ensucrat. A més, vàrem utilitzar aquesta pasta com a cola per a subjectar els diversos tipus de galetes i llepolies a les estructures.

I cada nen va començar el procés de creació de la seva mona. Una vegada vist l’assortit de formes de què disposaven, varen agafar les bases que volien i les varen posar segons el seu gust. Per tal que no es movessin mentre treballaven, els pares les vàrem unir entre elles clavant-hi uns escuradents i tallant la part que en sobresortia.

A continuació, varen començar a recobrir les bases més altes amb la pasta de cacau i a repartir-se els elements constructius. A mesura que anaven prenent decisions, la creativitat fluïa i anaven sorgint noves idees.

El gran va començar creant la torre del castell amb els merlets estil torre Galatea de Dalí, que va coronar amb una bandera. Va construir una porta d’entrada amb pont llevadís i passarel·la d’accés. Va afegir un pou d’aigua fresca i blava, un canó i un cofre del tresor amb monedes a dins. Tot per iniciativa pròpia.

El petit, que no coneix tant les estructures de les bases de llançament de coets com el seu germà els castells, es va dedicar a posar tot al voltant del seu coet seriacions decoratives amb els diversos elements de què disposava: gran-petit, quadrat-rodó, etc. I va acabar la seva obra amb un munt de fanals perquè il·luminessin el coet.

Per acabar, el detall final el varen proporcionar les plomes decoratives, tant imprescindibles a les mones de Pasqua…

Una vegada acabades les postres, les galetes i decoracions es desen en un recipient hermètic que pot anar sortint de tant en tant i molt a poc a poc, sense haver d’empatxar-nos a acabar un pastís en pocs dies.

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i 7 mesos

Altres enllaços relacionats amb la Pasqua:

 

 

 

Previous Older Entries