Llufes creatives

llufes-creatives-01 Enganxar llufes a l’esquena dels adults era un dels meus jocs preferits durant les vacances de Nadal de quan era petita, de manera que l’any passat, vaig explicar en què consistia aquesta tradició als meus petits per si els venia de gust posar-la en pràctica.

llufes-creatives-02No cal dir que la idea els va encantar! I és que això d’anar d’amagat darrera d’un adult i enganxar, tan discretament com en siguis capaç, una llufa amb cel.lo a la seva esquena, garanteix rialles…

Són tan poc discrets clavant-les a l’esquena… i els adults tan “despistats” com per no adonar-se’n, que quan els grans descobreixen la broma, l’escena sol ser tan sobreactuada que tothom es fa un bon fart de riure… Si més no, així va ser l’any passat, quan, en una reunió d’amics, els meus petits varen començar a penjar-ne a tothom. Fins i tot varen clavar llufes durant els dos dies següents vist l’èxit de l’activitat!

Per a fer les nostres llufes creatives només ens varen caldre fulls de paper i tota mena de material de manualitats que tinguéssim ganes de fer servir: segells amb dibuixos, tintes, cinta decorada, retoladors, colors… Vaig fer una plantilla amb la forma de la llufa per tal que els nens la resseguissin i retallessin. Després, les vàrem decorar al nostre gust. I trobo que ens varen quedar prou xules, una mica lluny de les típiques de paper de diari, però molt més artístiques i originals.

És una activitat molt ràpida de fer el mateix matí del dia 28 i que garanteix una estona de diversió a la tarda a la plaça. Nosaltres, aquest any repetirem l’experiència i tornarem a jugar a enganxar llufes.

 

Construccions XXL o com s’espavilen els nens per muntar mobles

construccions XXL 01Desde fa un parell d’anys, el mes de gener acostumem a reubicar mobiliari de casa per fer espai a les joguines de “nens grans”, carregades de peces petites i accessoris diminuts, que el Tió i els Reis ens han deixat. I amb aquests mobles tan senzills de safates lleugeres i intercanviables hem trobat la solució, ja que, muntades una sobre l’altra, formen una columna fantàstica que ens permet anar fent rotació de joguines cada vegada que ens convé.

Doncs bé, el gener passat vaig proposar els nens de muntar-se ells mateixos els mobles que volíem instal.lar a casa i varen estar encantats. Tenen una magnífica caixa d’eines per jugar a fer de Bob el Manetes i aquesta era una oportunitat daurada per practicar amb elles i amb algunes de les eines de veritat.

El primer dia varen muntar un moble de color negre i jo, asseguda al terra de la cuina, els anava donant instruccions per ajudar-los. Els vaig indicar les eines i suggerint els canvis d’orientació de les fustes per evitar cops innecessaris. I ho varen fer molt bé. Al final, quan calia collar fort les guies amb un tornavís els vaig ajudar perquè els faltava força però la resta ho varen fer sols.

construccions XXL 02L’endemà els vaig proposar un altre repte: muntar un altre moble de color blanc però sense que jo els donés cap instrucció. Si es rendien, em podien demanar ajuda, però els vaig dir que estava segura que ho aconseguirien sols. I els va encantar la idea: es sentien tan grans i importants fent les feines que fem els “papes” a casa!

Varen “llegir” les instruccions i es varen organitzar, varen fer tots els passos que calia i en cap moment varen improvisar. Us heu fixat com s’arriben a assemblar les instruccions d’Ikea a les de Lego? Doncs s’ho varen passar pipa! Les maxi-peces dels mobles varen fer que haguessin de rumiar de valent per moure les fustes, girar-les i posicionar-les com calia per muntar-les amb els seus bracets petits. Varen pensar un munt. El gran dirigia l’empresa amb molt bon criteri… Es varen ajudar moltíssim, varen decidir la millor solució als entrebancs que varen sorgir, varen provar eines diverses per a cada ocasió i tot, amb un veritable esperit d’equip ja que tenien un objectiu comú: muntar els mobles de les seves joguines.

construccions XXL 03Quan ja semblava que es rendien perquè no teien prou força per acabar de collar els cargols, va arribar el seu salvador: el pare, que els va oferir un tornavís elèctric i els el va ensenyar a fer funcionar. Va ser l’estrella de la festa! Era un plaer veure els tres caps de pare i fills treballant frec a frec… i ben contents! No varen parar fins acabar de collar ben fort tots els cargols, ni tan sols quan el petit es va enfilar a cavall de l’esquena dels seu pare per veure-ho tot millor, i és clar, per fer un xic la punyeta…

Varen tardar una hora i mitja ben bona a muntar el moble tot sols, un moble que jo hagués muntat en menys de 20 minuts… però s’ho varen passar tant bé i estaven tant orgullosos de la seva feina que em va semblar un temps molt ben invertit. L’endemà vàrem muntar el tercer moble que ens calia per completar l’habitació dels nens. Tot un festival del bricolatge en família!

Si us ve de gust, us convido a veure el següent vídeo del procés!

 

Gener 2015: 5 anys/ 3 anys i 5 mesos

 

Un arbre de Nadal fet de branques

arbre de Nadal fet de branques 01En una sortida familiar de la tardor 2014 vàrem recollir branquetes seques de terra ja amb la idea de fer-ne un arbre de Nadal.
arbre de Nadal fet de branques 02En primer lloc, amb l’ajuda de paper de vidre, vàrem llimar totes les arestes de les puntes de les branques i vàrem eliminar les parts de l’escorça que sobresortien per tal de deixar una superfície suau i fàcil de pintar.

A continuació, amb retoladors permanents ens vàrem dedicar a decorar les branquetes: topos, ratlles, segments totalment pintats, patrons de marques paral.lel.les… Val a dir que sovint els nens imitaven el que jo feia a les meves branques i acabaven innovant els seus propis dissenys. El retolador blanc, superposat entre els diversos segments decorats, va servir per uniformitzar les branques. Una vegada tots els tronquets varen estar pintats, hi vàrem posar una fina capa de cola blanca amb purpurina daurada per tal que el conjunt oferís un aspecte més nadalenc.

Quan tot va estar ben sec, va arribar el moment de dissenyar el nostre arbre ordenant de gran a petit les branquetes decorades. Per això, va caldre el treball en equip dels dos nens que s’ho varen agafar com un joc i s’ho varen passar d’allò més bé emprovant les branquetes fins a situar-les al lloc més adient. Va ser com fer un trencaclosques.

arbre de Nadal fet de branques 09arbre de Nadal fet de branques 06La part més complexa del projecte que consisteix a lligar els tronquets entre ells amb un cordó, si pot ser a la mateixa distància entre branca i branca, em va correspondre a mi, i no em va resultar gens senzilla fins que no se’m va acudir immobilitzar les branques per la part del darrera amb un xic de cinta de pintor. D’aquesta manera vaig evitar el petit moviment de rotació que adquirien les branques en passar d’estar recolzades sobre la taula a estar penjades en vertical.


I així va quedar el nostre arbret de troncs decorats, a punt per celebrar les festes amb un detallet fet per nosaltres. Ens agrada tant que l’hem deixat posat tot l’any, tot i que aquest any el volem decorar afegint-hi uns quants piquerols de colors com a boles. Suposo que serà una de les activitats de les vacances d’enguany.

Aprofitem l’avinentesa per a desitjar-vos a tots un molt bon Nadal 2015.

arbre de Nadal fet de branques 07

Desembre 2014: 4 anys i 11 mesos / 3 anys i 4 mesos

#propostaexprés 25: dibuixeu amb els peus

#propostaexprés 25 manetesicosetes dibuixeu amb els peus

Dibuixeu amb els peus! Més ben dit: proveu-ho! És molt divertit i les rialles estan garantides.

Per a fer-ho només cal fixar els fulls de paper a terra amb uns gomets o amb cel.lo, asseure els nens a cadiretes baixes des de les quals arribin amb comoditat a terra i deixar-los la capsa de retoladors a l’abast.

La sessió va ser genial! A estones, hi havia quatre retoladors guixant formes diferents damunt el paper. Estaven ben concentrats: fer moure els dos peus de manera independent i provar de traçar alguna lletra o fer algun dibuix sense que et caigui el retolador del peu és gairebé una heroïcitat. Això sí, una heroïcitat ben divertida. Si fins i tot em varen suggerir de provar de pintar amb el cul! Vàrem riure tant que m’han demanat repetir l’activitat diverses vegades, i això que no fa gaire que els la vaig proposar per primera vegada… En breu ho provarem amb aquarel.les, a veure què tal!

Si voleu veure més de les nostres #propostesexprés cliqueu AQUEST enllaç, n’hi ha 25!

Octubre 2015: 5 anys i 10 mesos / 4 anys i 2 mesos

 

 

Panellets de cor líquid

panellets de cor líquid 01

El tres darrers anys per la Castanyada i Tots Sants hem fet a casa amb els nens panellets creatius: el primer any de colors, el segon any farcits de gominoles i l’any passat amb cor líquid. Crec sincerament que de tots, són els millors. El seu cor líquid esclata en quan els mossegues i et sorprèn la seva suavitat i lleugeresa.

panellets de cor líquid 02Com cada any, hem pres com a recepta base la dels panellets tradicionals. Per a la massa cal barrejar 600 gr. de farina d’ametlles, 400 gr. de sucre candi, 1 ou, una patata mitjana o un moniato bullits amb pela i pelats en calent.


Una vegada feta la massa, l’emboliquem amb plàstic i la deixem reposar un parell d’horetes a la nevera i ja està llesta per a manipular. Per a fer aquests panellets farcits de cor líquid, vàrem fer boletes de panellets normals i hi vàrem clavar els dits al mig mentre estiràvem els laterals cap a dalt per a fer una mena de recipients, procurant que les parets quedin força gruixudetes i regulars per tal que no perdin líquid i es puguin coure de manera uniforme.
panellets de cor líquid 04Després, vàrem omplir els recipients amb dues cremes pastisseres bastant líquides, ja que buscàvem que, fins i tot després de passar pel forn, el farcit continués líquid. Ens vàrem decantar per unes “natilles” blanques i unes de xocolata.


panellets de cor líquid 05Una vegada tots els recipients plens, vàrem fer els taps, amb uns cercles lleugerament més amples que la base del panellet i en vàrem aixafar les cantonades per tal de tancar una mica el panellet cilíndric que tenim.

Els vàrem enfornar uns 15 minuts a 180ºC per especialitats per tal de diferenciar-los i, una vegada cuits, damunt dels de crema hi vàrem posar tres pinyonets i damunt dels de xocolata uns cargolets. Els vàrem deixar refredar i després els vàrem guardar a la nevera.
panellets de cor líquid 03De veritat, de veritat, de veritat, que són boníssims! El fet de no tenir tanta massa per deixar espai al farcit, alleugereix la densitat dels panellets i l’explosió de sabors al paladar els torna realment temptadors.

panellets de cor líquid 06Als nens els encanta posar-se a la cuina i més per a posar-se a realitzar postres dolces, ja que marranegen i tasten al llarg de tota l’elaboració. I practiquen habilitats i manipulen masses i a vegades surten de la idea original per a investigar altres possibilitats… De fet, la idea de fer-los farcits va sorgir parlant amb ells, recordant els que vàrem fer l’any passat i imaginant com voldríem fer-los. Tota la família participa al llarg de tot el procés, i això ho fa fantàstic! Els que hem acordat fer aquesta castanyada també prometen, però ja els explicaré l’any vinent. Animeu-vos a fer vosaltres també panellets originals, segur que us ho passeu genial decidint, elaborant, menjant i llepant-vos-en els dits!


Octubre-Novembre 2014: 4 anys i 10 mesos / 3 anys i 2 mesos


panellets de cor líquid 07Entrades relacionades amb la Castanyada:

 

Escultura col·lectiva per a un dia especial

escultura col·lectiva 01

La idea original per a aquest taller va sorgir fa un parell d’anys, assistint als tallers familiars de l’Inund’Art de Girona, en el qual hi havia la proposta de construir una escultura col·lectiva a partir de mòduls pintats a rodet que els assistents anaven retallant, pintant i deixant assecar. Em sap greu no poder citar el nom de l’organitzador, ja que d’això fa bastant temps i no he aconseguit recuperar-lo.

En quan vaig veure la proposta, vaig trobar que era fàcil adaptar-la per a la festa de final de curs de la llar d’infants a la que el meu petit estava a punt d’acabar l’escolarització. Només calia que els materials plàstics fossin més ràpids d’assecar i menys embrutadors, ja que probablement els nens anirien mudats per a l’ocasió i no era qüestió de tenir algun disgust amb la roba i la pintura.

Així, els pares que vàrem organitzar la festa, vàrem tallar un munt de mòduls de cartró quadrats i de tres mides diferents, vàrem decorar unes capses de cartró per a servir de base de l’escultura i vàrem preparar una taula amb els materials que servirien per a decorar els mòduls als nens i als familiars. La resposta a l’activitat plantejada va ser molt bona i en poca estona vàrem poder gaudir d’una escultura feta amb el treball de tots, ideal per a un final de curs.

Aquest juny passat, també la vaig organitzar per a una altra escola en el seu dia de final de curs. Dies abans, els meus petits a casa m’ajudaven a tallar mòduls, a decorar-los i a fer alguna caixa de base, per tal que els integrants de l’Ampa col.laboressin en la realització del taller.

El dia de la festa, es va muntar una parada meravellosa, plena de material de manualitats ben variat que va disparar la creativitat dels nens assistents al taller. La llàstima és que, com que va ploure, el taller va haver d’anar sota un porxo un xic allunyat de la resta de la festa, i va quedar un xic curt d’assistència. Malgrat tot, els que es varen arriscar sota la pluja, es varen animar moltíssim i varen quedar ben contents amb la proposta d’escultura col.lectiva. Que bonic era veure la taula de treball en plena ebullició!

Una proposta fantàstica per a festes especials que, per a mi, té una lectura simbòlica, molt poètica i positiva: la del treball fet entre tots, la d’aconseguir un objectiu comú, la de construir un futur sumant esforços i respectant les diferències, alliberant la gràcia i la llibertat creativa que tots portem dins i gaudint del plaer de crear per crear sense limitacions.

Si voleu que us ajudi a organitzar aquest taller o qualsevol altre que veieu al blog per al vostre centre, casal, associació de veïns, etc. només cal que us poseu en contacte amb mi al manetesicosetes@gmail.com i parlarem de com adaptar-lo a les vostres necessitats. 

Contes inventats amb fotografies i transparències

contes inventats amb fotografies i transparències 01Us presentem el nostre mitjó viatger. Tot va començar quan el pare i el petit un dia que passejaven pel carrer es varen trobar amb un mitjó abandonat: estava brut, moll i arrugat i el petit es va quedar molt intrigat sobre com podia ser que estés allà tot sol. El pare, va encetar tot un debat imaginatiu: “d’on deu venir? com ha arribat aquí? què ha pogut veure?…”

Des d’aleshores, el mitjó viatger pertany a moltes de les ficcions familiars ja que sovint parlem de les seves aventures. Fins que un dia, vàrem voler escenificar algunes de les seves peripècies i realitzar la seva història en forma de conte fotografiat.

El dia elegit va ser aquest passat Sant Joan, quan en un full d’acetat transparent vaig resseguir un mitjonet infantil amb retolador negre permanent i vaig proposar passejar pels voltants per a fotografiar el mitjó viatger en algunes de les seves experiències.

Així, armats amb els mòbils i la càmera de fotografiar del nostre gran, i amb el mitjó viatger dibuixat a la transparència, tota la família va fer camí cap als afores per a fer realitat el nostre conte.

El vàrem fotografiar fent gimnàstica en un parc de salut, descobrint l’olor del llessamí, la fredor de l’aigua, el color de les flors, interessant-se pels llibres d’una biblioteca, fins i tot desplaçant-se aferrat a la cua d’un avió que en aquells moments passava pel cel o fent-se amic de les formigues.

La passejada va ser excitant i molt imaginativa. Cada vegada que un dels nens tenia la idea, havien de decidir qui aguantava el full transparent amb el mitjó dibuixat i qui tirava la fotografia per a il·lustrar el nostre futur conte… Mentrestant, nosaltres fotografiàvem l’escena del making-off i la diapositiva final per si de cas l’enquadrament que en feien els nens no anava bé.

I així va ser com vàrem passar una tarda divertidíssima, imitant els directors de cinema i escriguent amb imatges part de la biografia del mitjó viatger. A questes alçades, encara no està acabada, però ens encanta pensar en les aventures que encara li queden per passar i en la manera que nosaltres les podem transformar en una imatge. Un divertimento molt creatiu i interessant!

Juny 2015: 5anys i mig / 3 anys i 10 mesos

Previous Older Entries