Personatges de paper encoixinats

Elaborar els seus personatges preferits per penjar-los als llocs que més els agradi és una activitat senzillíssima de fer i que els encanta.

En primer lloc cal triar el dibuix que vols encoixinar. Pot ser teu o baixat de la xarxa. En tot cas, si no té una forma simètrica, cal que en facis una còpia del dret i una altra en forma de mirall perquè tinguin la mateixa forma per tots dos costats i es puguin ajuntar.

Una vegada impresos, cal plastificar els personatges per a fer-los més resistents. La primera vegada que ho vàrem fer, vàrem fer servir cel.lo ample, superposant-ne les franges. La darrera vegada, ens vàrem servir de folre adhesiu de llibres.

Quan els dibuixos ja estan protegits, cal delimitar-ne els marges i retallar. És convenient deixar com a mínim un centímetre al voltant del contorn del personatge i arrodonir-ne les arestes per tal que la unió del davant amb el darrera quedi més polit.

Aquí arriba la part en què jo he de col.laborar engomant amb la pistola de silicona el contorn de quasi tot el personatge. S’ha de deixar un espai sense enganxar per a poder omplir la figureta amb el seu farciment. Si es vol, es pot aprofitar per clavar un cordillet per a penjar posteriorment la figura. Si no, no passa res, ja que al final es pot fer un foradet i passar-hi el cordill. Nosaltres ho hem provat de les dues maneres i preferim la darrera, ja que queda més fort.

Una vegada seca la cola termofusible, els nens agafen el farciment i omplen la figura amb l’ajuda d’un llapis per a poder repartir-lo bé pel seu interior. Com a farciment es pot agafar el que es vulgui: retalls de bosses de plàstic, de goma eva, d’embalatges protectors…

A continuació cal tapar el forat per on s’ha omplert el personatge i, per assegurar que no s’obri la figureta, es pot fer amb la pistola de cola un repàs per tot el seu contorn. Si no s’ha posat cordill per penjar, ara és el moment de fer-hi un foradet, passar-li i segellar bé.

I ja està. No queda res més que triar el lloc on es vol penjar el personatge. En aquesta ocasió, ells han triat la motxilla de l’escola, per poder personalitzar-la i lluir la feina feta.

Desembre 2016: quasi 7 anys / 5 anys i mig

Setembre 2017: 7 anys i mig  / 6 anys

Anuncis

“8 jocs d’experimentació a la piscina inflable o a la banyera”, article publicat a la revista Pares i Nens

 

Aquest és el darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens.

En ell proposo 8 jocs senzills amb els que els nens desenvolupen la seva creativitat per resoldre les dificultats que el medi aquàtic els presenta amb les seves joguines. A partir d’experimentar dins l’aigua, descobreixen com es comporten els objectes, es fan preguntes i busquen solucions… Entreteniment, investigació i diversió en només un parell de pams d’aigua!

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/8-jocs-dexperimentacio-a-la-piscina-inflable-o-a-la-banyera/

 

Feliç Sant Jordi 2017

Desitgem que tingueu un molt, molt, molt feliç Sant Jordi i que gaudiu plenament de la màgia dels llibres, del perfum de les roses, de l’amor més intens i d’un fantàstic i especial dia de primavera…

Mones creatives DIY: El castell i el coet

Per Pasqua ens agrada fer-nos la nostra mona i ja fa uns anyets que aprofitem la seva elaboració per deixar-nos portar per la creativitat.

L’any passat els nens varen voler fer una mona coet i una mona castell, i com que no vàrem aconseguir que es posessin d’acord, cadascú va haver de fer la seva… Els pares no volíem de cap manera tenir dos pastissos sencers a casa, així que, per reduir la quantitat de dolç, vàrem anar a buscar unes bases de pòrexpan i les vàrem folrar de paper d’alumini. Cada nen va triar la forma que va voler en funció del que volia construir.

Per a recobrir la superfície de paper d’alumini i fer que semblés un pastís de veritat, vàrem preparar una barreja al 50% de mantega i 50% de cacau ensucrat. A més, vàrem utilitzar aquesta pasta com a cola per a subjectar els diversos tipus de galetes i llepolies a les estructures.

I cada nen va començar el procés de creació de la seva mona. Una vegada vist l’assortit de formes de què disposaven, varen agafar les bases que volien i les varen posar segons el seu gust. Per tal que no es movessin mentre treballaven, els pares les vàrem unir entre elles clavant-hi uns escuradents i tallant la part que en sobresortia.

A continuació, varen començar a recobrir les bases més altes amb la pasta de cacau i a repartir-se els elements constructius. A mesura que anaven prenent decisions, la creativitat fluïa i anaven sorgint noves idees.

El gran va començar creant la torre del castell amb els merlets estil torre Galatea de Dalí, que va coronar amb una bandera. Va construir una porta d’entrada amb pont llevadís i passarel·la d’accés. Va afegir un pou d’aigua fresca i blava, un canó i un cofre del tresor amb monedes a dins. Tot per iniciativa pròpia.

El petit, que no coneix tant les estructures de les bases de llançament de coets com el seu germà els castells, es va dedicar a posar tot al voltant del seu coet seriacions decoratives amb els diversos elements de què disposava: gran-petit, quadrat-rodó, etc. I va acabar la seva obra amb un munt de fanals perquè il·luminessin el coet.

Per acabar, el detall final el varen proporcionar les plomes decoratives, tant imprescindibles a les mones de Pasqua…

Una vegada acabades les postres, les galetes i decoracions es desen en un recipient hermètic que pot anar sortint de tant en tant i molt a poc a poc, sense haver d’empatxar-nos a acabar un pastís en pocs dies.

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i 7 mesos

Altres enllaços relacionats amb la Pasqua:

 

 

 

Llufes creatives

llufes-creatives-01 Enganxar llufes a l’esquena dels adults era un dels meus jocs preferits durant les vacances de Nadal de quan era petita, de manera que l’any passat, vaig explicar en què consistia aquesta tradició als meus petits per si els venia de gust posar-la en pràctica.

llufes-creatives-02No cal dir que la idea els va encantar! I és que això d’anar d’amagat darrera d’un adult i enganxar, tan discretament com en siguis capaç, una llufa amb cel.lo a la seva esquena, garanteix rialles…

Són tan poc discrets clavant-les a l’esquena… i els adults tan “despistats” com per no adonar-se’n, que quan els grans descobreixen la broma, l’escena sol ser tan sobreactuada que tothom es fa un bon fart de riure… Si més no, així va ser l’any passat, quan, en una reunió d’amics, els meus petits varen començar a penjar-ne a tothom. Fins i tot varen clavar llufes durant els dos dies següents vist l’èxit de l’activitat!

Per a fer les nostres llufes creatives només ens varen caldre fulls de paper i tota mena de material de manualitats que tinguéssim ganes de fer servir: segells amb dibuixos, tintes, cinta decorada, retoladors, colors… Vaig fer una plantilla amb la forma de la llufa per tal que els nens la resseguissin i retallessin. Després, les vàrem decorar al nostre gust. I trobo que ens varen quedar prou xules, una mica lluny de les típiques de paper de diari, però molt més artístiques i originals.

És una activitat molt ràpida de fer el mateix matí del dia 28 i que garanteix una estona de diversió a la tarda a la plaça. Nosaltres, aquest any repetirem l’experiència i tornarem a jugar a enganxar llufes.

 

Construccions XXL o com s’espavilen els nens per muntar mobles

construccions XXL 01Desde fa un parell d’anys, el mes de gener acostumem a reubicar mobiliari de casa per fer espai a les joguines de “nens grans”, carregades de peces petites i accessoris diminuts, que el Tió i els Reis ens han deixat. I amb aquests mobles tan senzills de safates lleugeres i intercanviables hem trobat la solució, ja que, muntades una sobre l’altra, formen una columna fantàstica que ens permet anar fent rotació de joguines cada vegada que ens convé.

Doncs bé, el gener passat vaig proposar els nens de muntar-se ells mateixos els mobles que volíem instal.lar a casa i varen estar encantats. Tenen una magnífica caixa d’eines per jugar a fer de Bob el Manetes i aquesta era una oportunitat daurada per practicar amb elles i amb algunes de les eines de veritat.

El primer dia varen muntar un moble de color negre i jo, asseguda al terra de la cuina, els anava donant instruccions per ajudar-los. Els vaig indicar les eines i suggerint els canvis d’orientació de les fustes per evitar cops innecessaris. I ho varen fer molt bé. Al final, quan calia collar fort les guies amb un tornavís els vaig ajudar perquè els faltava força però la resta ho varen fer sols.

construccions XXL 02L’endemà els vaig proposar un altre repte: muntar un altre moble de color blanc però sense que jo els donés cap instrucció. Si es rendien, em podien demanar ajuda, però els vaig dir que estava segura que ho aconseguirien sols. I els va encantar la idea: es sentien tan grans i importants fent les feines que fem els “papes” a casa!

Varen “llegir” les instruccions i es varen organitzar, varen fer tots els passos que calia i en cap moment varen improvisar. Us heu fixat com s’arriben a assemblar les instruccions d’Ikea a les de Lego? Doncs s’ho varen passar pipa! Les maxi-peces dels mobles varen fer que haguessin de rumiar de valent per moure les fustes, girar-les i posicionar-les com calia per muntar-les amb els seus bracets petits. Varen pensar un munt. El gran dirigia l’empresa amb molt bon criteri… Es varen ajudar moltíssim, varen decidir la millor solució als entrebancs que varen sorgir, varen provar eines diverses per a cada ocasió i tot, amb un veritable esperit d’equip ja que tenien un objectiu comú: muntar els mobles de les seves joguines.

construccions XXL 03Quan ja semblava que es rendien perquè no teien prou força per acabar de collar els cargols, va arribar el seu salvador: el pare, que els va oferir un tornavís elèctric i els el va ensenyar a fer funcionar. Va ser l’estrella de la festa! Era un plaer veure els tres caps de pare i fills treballant frec a frec… i ben contents! No varen parar fins acabar de collar ben fort tots els cargols, ni tan sols quan el petit es va enfilar a cavall de l’esquena dels seu pare per veure-ho tot millor, i és clar, per fer un xic la punyeta…

Varen tardar una hora i mitja ben bona a muntar el moble tot sols, un moble que jo hagués muntat en menys de 20 minuts… però s’ho varen passar tant bé i estaven tant orgullosos de la seva feina que em va semblar un temps molt ben invertit. L’endemà vàrem muntar el tercer moble que ens calia per completar l’habitació dels nens. Tot un festival del bricolatge en família!

Si us ve de gust, us convido a veure el següent vídeo del procés!

 

Gener 2015: 5 anys/ 3 anys i 5 mesos

 

Un arbre de Nadal fet de branques

arbre de Nadal fet de branques 01En una sortida familiar de la tardor 2014 vàrem recollir branquetes seques de terra ja amb la idea de fer-ne un arbre de Nadal.
arbre de Nadal fet de branques 02En primer lloc, amb l’ajuda de paper de vidre, vàrem llimar totes les arestes de les puntes de les branques i vàrem eliminar les parts de l’escorça que sobresortien per tal de deixar una superfície suau i fàcil de pintar.

A continuació, amb retoladors permanents ens vàrem dedicar a decorar les branquetes: topos, ratlles, segments totalment pintats, patrons de marques paral.lel.les… Val a dir que sovint els nens imitaven el que jo feia a les meves branques i acabaven innovant els seus propis dissenys. El retolador blanc, superposat entre els diversos segments decorats, va servir per uniformitzar les branques. Una vegada tots els tronquets varen estar pintats, hi vàrem posar una fina capa de cola blanca amb purpurina daurada per tal que el conjunt oferís un aspecte més nadalenc.

Quan tot va estar ben sec, va arribar el moment de dissenyar el nostre arbre ordenant de gran a petit les branquetes decorades. Per això, va caldre el treball en equip dels dos nens que s’ho varen agafar com un joc i s’ho varen passar d’allò més bé emprovant les branquetes fins a situar-les al lloc més adient. Va ser com fer un trencaclosques.

arbre de Nadal fet de branques 09arbre de Nadal fet de branques 06La part més complexa del projecte que consisteix a lligar els tronquets entre ells amb un cordó, si pot ser a la mateixa distància entre branca i branca, em va correspondre a mi, i no em va resultar gens senzilla fins que no se’m va acudir immobilitzar les branques per la part del darrera amb un xic de cinta de pintor. D’aquesta manera vaig evitar el petit moviment de rotació que adquirien les branques en passar d’estar recolzades sobre la taula a estar penjades en vertical.


I així va quedar el nostre arbret de troncs decorats, a punt per celebrar les festes amb un detallet fet per nosaltres. Ens agrada tant que l’hem deixat posat tot l’any, tot i que aquest any el volem decorar afegint-hi uns quants piquerols de colors com a boles. Suposo que serà una de les activitats de les vacances d’enguany.

Aprofitem l’avinentesa per a desitjar-vos a tots un molt bon Nadal 2015.

arbre de Nadal fet de branques 07

Desembre 2014: 4 anys i 11 mesos / 3 anys i 4 mesos

Previous Older Entries