El nostre slime sense bòrax

A intenet hi ha moltíssimes receptes d’slime, amb bòrax (producte tòxic) i sense. Nosaltres n’hem provat moltes sense bòrax i n’hi ha bastantes que no funcionen, però no ens hem rendit i per fi, hem aconseguit una recepta que ens ha funcionat la major part de les vegades que l’hem provat. Mireu el vídeo per veure la textura que ens queda:

Abans he dit la major part perquè alguna vegada no ens ha acabat de funcionar: de les vegades que n’hem fet, una tarda no va anar bé. Era un dia que havíem convidat a uns amics a fer slime i de les 6 barreges que vàrem fer aquella tarda, dues no acabaven de lligar. Aquell dia tothom va portar els ingredients comprats a llocs diferents i no vàrem poder controlar les variables que hi podia haver.

Per a minimitzar errors, la recepta que donaré parlarà dels productes que sí que hem comprovat que funcionen i la marca comercial que hem provat…

• cola blanca (la vaig comprar a Abacus)
• escuma d’afaitar (el pot verd amb lletres blanques comprat al Mercadona)
• bicarbonat sòdic (paquet d’1 kg comprat al Mercadona)
• líquid per a lents de contacte (Mercadona)
• colorants alimentaris líquids o en pols (opcional)
• un bol gran
• pal o cullera vella per remenar
• lluentons, ulls de manualitats, purpurina, etc

Les passes a seguir per a fer el nostre slime són les següents:

1. En un bol força gran (parlo de bol perquè pots passar còmodament la mà per barrejar sense deixar restes a les cantonades) s’hi ha de posar un cul de cola blanca d’un gruix d’uns 4-5 cm d’alt a la part més ampla. Ve a ser un potet petit d’uns 350 gr. de cola.
2. A continuació, s’ha de cobrir amb un xic d’escuma d’afaitar (1-1’5 cm de gruix) i remenar bé. D’escuma, no de gel d’afaitar.
3. Una vegada està ben barrejat, cal afegir-hi un polsim petit de bicarbonat sòdic (amb menys de mitja cullereta de cafè n’hi ha prou. No us equivoqueu i agafeu la de postres!). Si hi voleu colorant, és el moment d’agfegir-ne.
4. A partir de que estigui ben barrejat, cal afegir un raig potent del líquid de lentilles. Per a calcular la mida, podeu comptar un parell de segons mentre raja. I remenar fins que quedi ben integrat.
5. Cal anar afegit raigs de líquid de lentilles unes tres vegades i remenar bé.
6. A partir d’aquí, cal paciència. S’ha de remenar ràpid la massa amb la mà dins el mateix bol. Us donarà la sensació que no se us desenganxarà de la mà mai més, però cal continuar uns 5 minutets i no defallir.
7. Quan ja veieu que comença a ser tot plegat més compacte, aleshores és el moment de treure la massa del bol i continuar amassant a mà. Tan bon punt veieu que se us desenganxa dels dits és que ja està a punt.

A partir d’aquí, ja podeu jugar amb l’slime. Nosaltres hi hem afegit lluentons i boletes i l’hem fet servir com a plastilina, a part d’anar gaudint de la seva extrema viscositat mentre l’empenys, l’estires, la passes per un colador, etc.

Podeu guardar-la en un recipient hermètic dins la nevera i així se us conservarà durant molt de temps. La massa quedarà endurida i perderà flexibilitat, però si hi comenceu a jugar, amb l’escalfor de les vostres mans aconseguireu atemperar-la en poca estona i podreu gaudir diverses vegades d’un slime com si estigués acabat de fer.

Octubre 2017: 7 anys i 10 mesos / 6 anys i 2 mesos

Si us ve de gust experimentar amb altres masses que hem fet a casa, us recomano que visiteu les entrades enllaçades a continuació, us ho passareu “pipa” remenant:

• Plastilina aromàtica amb gel de bany sense coure
• Massa magnètica
• Plastilina ràpida al microones
• Gak fluorescent
• Una sopa terrorífica de broma

 

 

Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

• una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
• mitja mesura de sal
• 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
• 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

• una mesura d’aigua
• colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

• Plastilina fàcil amb gel de bany i sense cocció de Manetesicosetes
• Massa magnètica de Manetesicosetes
• Gak fluorescent, per partida doble de Manetesicosetes
• La millor recepta de plastilina de Mama recicla
• Bany fluorescent de Club petits lectors

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

Massa magnètica

Fa gairebé un any vaig trobar en una botiga una plastilina magnètica a un preu desorbitadíssim, i malgrat vaig pensar que seria un material genial per a experimentar amb ell i incloure’l a la nostra safata d’imants, vaig voler provar de fabricar-ne jo mateixa.

El primer intent va ser agafar llimadures de ferro i barrejar-les amb plastilina comercial. L’endemà mateix d’haver fabricat la massa, les llimadures es varen rovellar i en acostar-hi un imant es desprenien ràpidament de la massa sense alterar gens ni mica la seva estructura. No cal que digui que la frustració va ser majúscula.

Després d’un parell més d’intents també frustrats, vaig abandonar el propòsit fins a tenir temps per a dedicar-m’hi més seriosament, però com que l’orgnització i planificació no són una qualitat que jo tingui gaire desenvolupada, va anar passant el temps fins que, a l’Ingràvid de Figueres d’aquesta tardor passada, en trobar el sorral magnètic que proposava en Marc Boada, li vaig parlar dels meus propòsits i dels meus intents fallits i, molt amablement, em va fer algunes recomanacions.

Vaig veure la llum i no vaig parar fins anar un diumenge de llevantada a recollir magnetita per a provar-ho. (Per a entendre de què estic parlant, llegiu l’entrada “Un sorral de magnetita” enllaçat al final de la pàgina.)

Malgrat aquesta massa de què parlo avui no respon ben bé a les meves expectatives, i encara em quedin un parell de proves per dur a terme, el resultat aconseguit és prou satisfactori per a jugar una bona estona amb ella i per a experimentar amb imants.

Per a aconseguir-la, vaig posar en un recipient el mateix volum de maizena i magnetita i, una vegada ben barrejat, hi vaig anar afegint aigua en poca quantitat per tal de fer una massa el més densa possible. La barreja costa de remenar, ja que aquesta massa és del tipus que s’anomena fluid no-newtonià, ja que no respon al comportament habitual dels elements a què estem acostumats. Aquesta barreja, en aplicar-hi pressió endureix ràpidament, mentre que en estat natural té una textura més aviat líquida-pastosa. Per saber més sobre el comportament d’aquests fluids no-newtonians, podeu anar als dos enllaços que he deixat a baix.

Doncs bé, aquest fluid, realitzat amb poquíssima aigua, i amb magnetita ben barrejada, és la manera com nosaltres hem construït la nostra massa magnètica. Si bé, quan en acostar-hi imants excessivament potents se’n desprenen petites partícules de magnetita, la major part de la massa reacciona en bloc davant la presència del camp magnètic i es mou cap a ell, fet que ens va fascinar a tota la família.

El petit, el primer dia d’explorar-la, va deixar els imants de banda i es va dedicar a la massa amb passió: marranejar-la, apretar-la, esmicolar-la, fer-ne boles, i observar ben sorprès com a estones pot fluir entre els seus dits en un estat semi-sòlid i semi-líquid alhora. Aviat, un dels imants va quedar ben cobert de massa i es va dedicar a observar com, acostant-hi un altre imant, aquest de sota caminava acostant-se o allunyant-se del que ell tenia a les mans segons el posés d’un costat o d’un altre. Un descobriment ben interessant!

Al gran, això d’embrutar-se per explorar no el va seduir gaire, però en canvi, el segon dia que els vaig oferir la massa, com que havia deixat anar aigua i la vaig llençar, tenia un estat més dens i menys embrutador que li va interessar molt més acostant i allunyant els imants de tipus diferents i per diversos costats  per descobrir com es bellugava la massa.

Us aconsello que si teniu l’oportunitat d’aconseguir magnetita en un dels llocs que explico a l’entrada del sorral, no deixeu de provar aquesta massa magnètica, que, en qualsevol de les seves textures, ben segur que us sorprendrà. Això sí, us recomano que la guadeu a la nevera ja que, es fa malbé molt ràpidament.

Enllaços relacionats:

• Un sorral de magnetita de Manetesicosetes, on podeu trobar la manera i els llocs d’aconseguir sorra amb magnetita i extreu-re-la, alhora que jugar amb ella. També hi explico què és el Festival Ingràvid de Figueres i qui és el divulgador científic Marc Boada, per si a algú li calgués la presentació.
• Fluid no newtonià a la Wiquipèdia.
• Pàgina amb l‘enllaç a un experiment amb el que una empresa de Malàsia va omplir una piscina amb aquest tipus de fluid i les persones que volien hi ballaven, caminaven, saltaven, etc. a sobre sense enfonsar-se. Sorprenent. Cliqueu al costat de la càmera de vídeo sota la fotografia de l’article.

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Masa magnética: Para conseguir nuestra masa magnética y poder experimentar con ella, hace falta realizar una mezcla con el mismo volumen de magnetita que de Maizena a la que, poc a poco añadiremos agua hasta formar una masa compacta. Después de un día de reposo, la masa escupe un poco de agua. Recomiendo que la tiréis así la masa quedará más sólida. A pesar de que, al acercar imanes a la masa, partículas de magnetita se escapan de ella, la masa resultante se mueve en bloque hacia los campos magnéticos de los imanes, hecho muy interesante para explorar. Conservar en la nevera, ya que tiene una vida corta.

Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella

Doncs sí, al final ens hi hem atrevit: hem fet pastetes fins aconseguir una mena de plastilina aromàtica i fàcil de fer!

Fa temps que havia comprat un gel de bany amb aroma de canyella,  però era tant potent l’olor de canyella que desprenia el meu cos després de la dutxa, que em vaig haver de tornar a dutxar i optar per reutilitzar-lo jugant amb els nens.

Com que havia estat veient per internet un munt de receptes de masses interessants per jugar i la major part d’elles portaven farina o farina de blat de moro combinades amb aigua, oli, escuma d’afaitar o sal, vaig voler provar què passava si barrejava uns quants d’aquests ingredients. Com sempre, poc amiga de la precisió, vaig agafar com a mesura base una tasseta de cafè i em vaig decidir a provar.

Vaig tombar tres tasses de maizena a una safata gran, i hi vaig afegir una tassa de gel de bany aromàtic i vaig barrejar. Com que no semblava que agafés consistència, hi vaig afegir una tassa de farina de blat normal i vaig barrejar. Tampoc no acabava de tenir una textura adequada per treballar i hi vaig afegir una segona tassa de farina. Aleshores, una vegada barrejat, ja em va semblar bé la textura que havia adquirit.

Però vaig voler provar una mica més i vaig posar-hi una tassa de sal. I no va anar bé perquè es va engrunar massa. Per lligar-ho, vaig afegir mitja tassa més de farina de blat i va quedar força bé, però també vaig voler continuar investigant i hi vaig afegir mitja tassa d’oli vegetal. De seguida vaig veure que allò no anava bé i que quedava massa enganxós. Per arreglar-ho vaig afegir mitja tassa més de farina de blat i aleshores, després de remenar, la massa va quedar amb la consistència de la plastilina, però amb una textura lleugerament més esponjosa, suau i molt agradable de remenar.

I què puc dir de l’olor que desprenia? Doncs que era fantàstica. L’olor que m’havia fastiguejat sobre la pell, fent-me sentir més galeta que persona, a la massa de plastilina hi quedava exquisida. La cuina sencera feia una meravellosa olor de canyella.

I vaig pensar en l’incipient tardor. I vaig creure que als nens els agradaria trobar una plastilina de tardor, amb aroma de canyella i elements tardorencs per a jugar-hi. Així doncs, vaig afegir purpurina daurada a la massa i la vaig reservar per l’endemà, després d’haver recollir a bosc uns quants glans i unes quantes pinyes.

L’endemà els vaig presentar aquesta plastilina improvisada de tardor amb la purpurina, els elements naturals que vàrem recollir i unes quantes pedretes daurades i els va agradar moltíssim.

Acostumats com estan a la plastilina comercial de colors vius que s’aixafa amb facilitat, aquella plastilina els va sorprendre, ja que tenia un suau to terrós, un aroma boníssim i una textura suau i esponjosa nova per a ells. I a més, quedava brillant amb la purpurina daurada que hi havia posat!

Es varen posar a jugar-hi de seguida: feien boles i les aixafaven per formar cares amb els glans, les pedres daurades i els trossos de pinya, hi varen fer incisions amb alguns dels taps de plàstic que tenim, es varen sorprendre en fer flors amb el tub central d’un rodet de fil buit… Varen omplir i buidar petits recipients i els varen decorar al seu gust i, finalment, el meu gran va voler fer un coet espacial amb molt de foc a sota per volar molt ràpid.

Com veieu, la nostra plastilina de tardor, ha estat una bona troballa, i el millor de tot, és que, canviant l’aroma del gel de bany, en podem fer de moltes fragancies diferents. I és tant fàcil lligar la massa amb la textura del gel de bany, que tot plegat és converteix en un joc de nens fins i tot preparar-la.

Us deixo aquí la recepta que hem trobat per si us animeu a provar-ho:

• 3 mesures de maizena
• 3 mesures de farina de blat
• 1 tassa de gel de bany aromàtic
• 1 tassa de sal
• 1/2 tassa d’oli vegetal

Ja em direu si us ha agradat!

Gak fluorescent, per partida doble!

Ja fa uns mesos que vaig veure astorada com en alguns blogs s’havia publicat una fórmula per fer una pasta similar al Blandi Blub amb que jo havia jugat de petita. Ni se m’havia acudit la possibilitat de que se’n pogués fer a casa! Es va recuperar l’interès per aquesta barreja fa uns anyets, arran de la pel.lícula “Flubber” de Robin Williams de la que us deixo AQUÍ el divertit tràiler promocional.  Actualment es pot anomenar Gak, Flubber o Slimme. No acaba de ser tant viscosa com l’original perquè s’engruna amb més facilitat, però és una experiència espectacular per fer amb nens. Malgrat les ganes de fer-ne, la major part de les fórmules que vaig veure semblaven complicades i amb ingredients difícils d’aconseguir. Poc amiga de la precisió, vaig pensar que ja ho investigaria quan tingués temps. No va ser fins que vaig veure el programa Dinamiks de TV3 que em vaig decidir a provar-ho perquè no semblava gens complicat. Us deixo AQUÍ l’enllaç al programa sencer.

Doncs bé, nosaltres hem volgut fer GAK FLUORESCENT de quatre colors ben brillants. Per aconseguir-lo hem provat diversos mètodes i al final, mirant i remirant les informacions a diversos blogs, hem aconseguit simplificar l’elaboració amb els següents passos:

Ingredients (per cadascun dels quatre colors):

• 100 gr. de cola blanca,
• 150 gr. (o ml.) d’aigua,
• 6’25gr. (o 1 i 1/4 de TSP) de Catire (midó per a planxa, en venda a Hipercor. Veure referència AQUÍ),
• un retolador fluorescent.

Preparació i consells:

1. Pesa o mesura 150 gr. o ml. d’aigua en un got i posa-hi en remull durant unes hores el tub de tinta d’un retolador fluorescent per extreure’n la tinta. (Si ho escalfes al microones anirà més ràpid).
2. Posa 100 gr. de cola blanca en un bol.
3. Escalfa 30-40 segons l’aigua ja acabada de tenyir al microones a màxima potència (uns 800W).
4. Afegeix al bol NOMÉS 100 gr. o ml. de l’aigua calenta i remena bé.
5. Al got amb els 50 ml. restants d’aigua tèbia, afegeix 6’25 gr.  (o 1 i 1/4 de TSP) de Catire i barreja bé. (És molt important no confondre els TSP (= cullera de tè, aproximadament 5 gr.) amb els TBS o TBSP (= cullera de taula, aproximadament 15 gr.).
6. Aboca la barreja d’aigua i Catire al bol amb la cola blanca i l’aigua i ves remenant fins que lligui. Veureu que va espesseint a poc a poc. Cal tenir PACIÈNCIA perquè no tindrà la consistència final fins que l’aigua estigui freda. Jo no n’he tingut en alguna ocasió i, pensant que quedava massa líquid, hi he volgut afegir midó i aleshores quan s’ha refredat de tot ha quedat massa dur per poder jugar-hi.
7. Una vegada freda la barreja, agafeu la pasta amb les mans, escorreu-la i acabeu d’amassar-la sobre la taula perquè acabi d’escopir l’aigua. Us sobrarà força aigua tenyida, no us preocupeu, és normal. Si veieu que no us ha lligat és perquè no heu tirat prou midó i podeu tirar-ne una miqueta més (uns 1’25 gr. o 1/4 de TSP). A nosaltres ens agrada  toveta perquè així es pot trencar (com un flam) i és més elàstica i divertida, malgrat al jugar-hi la primera vegada, deixi la superfície un xic molla.

A vegades, la casualitat fa que les coses es desenvolupin d’una manera diferent de com les havies pensades. Doncs bé, aquesta entrada és una entrada molt especial per a mi perquè esdevé una entrada per partida doble. Una entrada doble perquè es publicarà el mateix dia a dos blocs diferents: al meu, “Manetes i cosetes”,  i a “Encenent la imaginació”, un bloc del que he manifestat repetides vegades admiració i al que li dec moltíssima inspiració. Tanta com que aquesta entrada no hagués estat possible sense la seva valuosa aportació, ja que he fabricat “tinta fluorescent” de la manera que ella explica a AQUESTA entrada i que he pogut fer GAK gràcies a que ella va trobar el producte Catire  per substituir el Bòrax, tal i com s’explica en AQUESTA altra entrada, a part de dir que es pot comprar a Hipercor.

Com deia, aquesta doble entrada d’avui dels dos blocs, és fruit d’una casualitat. La que em va fer posar en contacte amb l’Angaleta via Facebook i ens va fer adonar que totes dues haviem fet GAK FLUORESCENT i que ho voliem publicar. Per això vàrem acordar publicar la nostra experiència el mateix dia. Per això i per poder oferir als nostres lectors la mateixa experiència des de dos punts de vista diferents: la dels dos bessons de cinc anys de l’Angaleta i la dels meus dos d’un any i mig i de tres respectivament. I també poder oferir als lectors  l’experiència explicada amb les moltes i fantàstiques fotos de l’Angaleta i explicar l’entrada amb la molta lletra que hi poso jo.

Passo ja a explicar l’experiència des del nostre punt de vista.

El primer dia que en vàrem fer, vaig voler que el meu gran participés en el procés de fabricació, però tenia altres interessos al cap i només va participar a la prova pilot que vaig fer amb un dels colors. La resta, vaig haver de fer-los jo. La segona vegada ja els he preparat directament tots quatre jo i ells han participat només en la lúdica part final.

Les diverses vegades que hi hem jugat s’ho han passat molt i molt bé. Enfonsar el dit en els colors i veure com la forma inicial es va recuperant els fa riure: sembla que estigui viva! Abocar-la a la taula, barrejar-la, estirar-la fins a partir-la, tornar-la a enganxar i veure com no para de bellugar-se escampant-se per tot arreu és divertidíssim.

La textura és freda i humida però com que no embruta gaire, és agradable de manipular. Apretar-la amb les mans i veure com surt agrumollada entre els dits és tota una experiència i més, quan veus que penja fins a la taula on es torna a ajuntar tota sola.

Per jugar amb el gak, els he donat pots diversos, canyetes, forquilles, etc, però les estrelles indiscutibles han estat sempre els coladors. Amb ells, han posat i tret la massa un munt de vegades per veure com va caient pels forats i regalima lentament. El gran ha descobert que apretant fort amb els punys dins el colador, el gak surt molt més ràpid.

I què es pot dir de com es veuen els colors fluorescents sota la llum negra? Si sota la llum normal ja es veuen espectaculars, sota la llum negra ratllen el deliri. El primer dia que en vàrem fer, els nens, després d’explorar la massa, vàren acabar llançant frenèticament i alegre la pasta contra els fluorescents, el segon dia, com que ja coneixien el material i la visió que ofereix, varen voler experimentar d’altres maneres. A mesura que anàvem passant estona jugant, els quatre colors originals s’anaven barrejant entre ells creant aigües de colors precioses, fent l’experiència encara més atractiva.

Nosaltres el tenim guardat a la nevera i puc certificar que, com a mínim, es conserva en perfectes condicions durant quinze dies si el mantenim hermèticament tapat. Fluorescent o no, sota llum blanca o negre, és una activitat que cal provar. Segur que si ho feu, repetireu.

Us deixo AQUÍ l’enllaç a l’entrada que l’Angaleta publica també avui sobre el seu GAK FLUORESCENT. No hem parlat del contingut, només del dia de publicació. Estic impacient per llegir aquesta “Doble entrada” improvisada, a veure com queda!