Llibre de contes per llegir amb lupa

Aquesta activitat de dinamització a la biblioteca va ser molt interessant. De seguida, la proposta de crear un llibre de contes col·lectiu que només es pogués llegir amb lupa va atrapar als assistents.

Vàrem organitzar els estudiants en parelles o grups de tres, d’edats combinades, així també varen aprendre a treballar amb diversos nivells de continguts i a ajudar-se els uns als altres repartint les tasques segons les habilitats personals. Així, era fantàstic veure com els petits proposaven idees ben espontànies i sense límits imaginatius, mentre que els més grans s’esforçaven en transformar-los en frases mínimament correctes.

Vàrem partir d’un generador d’històries dels que es troben per internet i vàrem repartir un breu formulari per anar triant els números de les diverses opcions, així sense saber a què corresponia cadascuna de les seves eleccions, es trobaven amb les directrius bàsiques d’una història per crear: protagonista, missió, tipus d’entrebanc, element màgic que ajuda a resoldre…

Una vegada escrita la història pels diversos equips, es vigilava l’ortografia i havien de fer una proposta d’il·lustració per a cada pàgina.

Per a organitzar de manera un xic unificada el llibre, a sota del plàstic en el que havien d’escriure la seva pàgina, vàrem posar-hi un full quadriculat amb els marges i les línies de text que podien ocupar. Escrivien amb retolador permanent negre directament sobre el plàstic transparent posat en posició horitzontal per facilitar-ne la posterior lectura amb lupa.

Quan les diverses històries varen estar acabades de passar en net, els adults encarregats de la dinamització vàrem unir amb cinta aïllant negra, pels costats curts, cada pàgina transparent a una cartolineta negra. També hi vàrem afegir un marc tot al voltant i el nom i les edats dels participants de cada equip.

Per acabar, vàrem enquadernar el llibre i vàrem unir a l’espiral del llom una cinta lligada a una lupa blanca dibuixada en paper i plastificada. Així, quan es vol llegir la història, cal agafar la lupa i posar-la entre la cartolina negra i el plàstic escrit per gaudir d’una lectura misteriosa i diferent de l’habitual.

Maig 2018: 8 anys / 6 anys i 8 mesos

Les noves aventures de Monsieur Gargot

Fa anys els Reis ens van portar un llibre genial: Monsieur Gargot, de Lyona i Marcus, publicat a l’editorial Principal dels llibres. El seu protagonista, Monsieur Gargot, que sempre havia estat ajudant d’un dibuixant, es queda sense feina i ha d’aprendre a espavil.lar-se tot sol. D’entrada, creu que és horrorosament avorrit i poca cosa ser un gargot, i a més, la terrible senyora Milanata, que vol les pàgines ben netes, no para de perseguir-lo per esborrar-lo. Aleshores, és quan s’ha de camuflar en tot el que pot: espaguetis, cordons de patí, ombres d’arbres, etc. Finalment, s’adona que ser un gargot és meravellós, ja que pot ser tot el que se li acudeixi, i ho acaba fent amb tanta gràcia, que la seva enemiga, ja no el considera brutícia i no el vol esborrar.

A partir d’aquest llibre vàrem crear un taller a la biblioteca en el que, després d’explicar el conte, els assistents vàren poder imaginar en què es podria convertir Monsieur Gargot si en féssim noves aventures. Amb cartolinetes i retalls de llana de colors, clavades amb cola de silicona, es varen poder crear una cinquantena d’escenes.

Març del 2017: 7 anys / 5 anys

Any i mig més tard, vàrem voler editar un llibre col.lectiu amb les cartolinetes que s’havien fet en aquell taller i les vàrem enganxar a uns blocs de dibuix. Una a cada pàgina, i hi vàrem posar uns marcs de colors.

Vàrem muntar un nou taller, explicant una altra vegada el conte i mostrant el llibre amb les cartolines emmarcades i vàrem demanar als participants que triessin una pàgina i, dins la vinyeta que més els agradés, expliquessin la il.lustració per formar un llibre col.lectiu.

La idea els va engrescar i a sota de cada explicació, hi vàrem posar el nom de l’infant i la seva edat. A continuació, vàrem redactar un pròleg i vàrem desar el llibre a la biblioteca per tal que tothom el pogués veure i mostrar als seus amics i familiars com havien participat en el llibre anomenat Les noves aventures de Monsieur Gargot.

Novembre 2018: quasi 9 anys/ 8 anys

 

Codis secrets i tinta invisible

Un dels tallers que vaig dirigir a la biblioteca que us vaig parlar va ser un de Codis secrets i Tintes invisibles. I va ser un èxit!

A les taules es van posar endevinalles codificades amb diversos mètodes i les claus per a traduir-los i els assistents els havien d’anar descobrint i preguntant-nos les respostes.

Els codis que vàrem posar en pràctica jo ja els coneixia de petita i els havia fet servir un munt de vegades amb diverses activitats amb els meus fills. Els explico per ordre del que es veu a la fotografia:

• Missatge escrit en una tira cargolada en un bastó. La tira queda plena de lletres. S’ha de descodificar cargolant-la al mateix bastó.
• Punts marcats en una beta o cordill. Es posa un abecedari paral.lel a l’extrem de la tira a la casella d’abans de la A. Es marca un punt a la primera lletra del missatge. Aquest punt es torna a posar al punt d’inici i es marca la segona lletra. Es repeteix l’operació fins a tenir tot el missatge marcat al cordill.
• Abecedari de signes: es tracen unes línies entrecreuades i s’escriuen lletres als espais intermedis. Quan es codifica el missatge, s’escriuen només els signes de l’espai que ocupen les lletres.
• Codi de punts de colors: A cada lletra li correspon un conjunt de punts de colors.
• Reixeta: es dona una quadrícula amb forats i s’escriu el missatge posant una lletra a cada espai, després es gira la reixeta 90 graus per a continuar el missatge. S’omplen els espais buits de la quadrícula amb lletres a l’atzar.
• En un quadre s’escriu l’abecedari al mig i s’hi relacionen a la part superior consonants i a la part lateral vocals, de manera que cada lletra del missatge que vols escriure queda codificada amb una síl.laba nova.
• Missatge xifrat amb un dibuix de punts en un paper quadriculat. Es posa un abecedari a la part de sota d’un full i es comença a marcar punts de dalt a baix sobre la lletra que necessites. Després es transformen els punts en estrelles, abelles, mosques, flors, etc. L’ordre de lectura és de dalt a baix.
• Rodeta de claus: En dos cercles dividits en 30 sectors es posa un abecedari a cada cercle, de manera que a un d’ells li correspongui una altra lletra. La clau de codificació és la lletra pactada que es posarà sota de la A a la rodeta de dins. Només cal escriure la lletra del cercle inferior enlloc que la que correspon.
• Alfabet víking: a cada lletra del nostre alfabet li correspon un signe diferent.

Pel que fa a les tintes invisibles, les vàrem fer amb llimona, suc de ceba i patata. S’escriu el missatge amb un tronquet i es descodifica planxant el missatge perquè s’oxidi la tinta.

Una altra manera de fer escriptura invisible que vàrem practicar va ser traçar el missatge amb cera blanca sobre paper blanc i fer-lo visible amb un cotonet sucat en colorant alimentari.

Tothom que hi va assistir s’ho va passar molt bé: els grans descobrint codis secrets i els petits fent missatges amb tinta invisible.

Si algú vol més informació sobre algun codi que no li hagi quedat clar, que m’enviï un missatge preguntant-me pels detalls.

Novembre 2017: quasi 9 anys/ 8 anys

 

Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY

Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

• En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
• A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
• A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
• Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
• Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
• Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
• A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
• A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
• Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

• Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
• Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
• Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Pinces i lletres II. Llegir jugant

Ha arribat el moment de tornar a treure aquesta capsa de pinces i lletres per a jugar i aprendre. L’haurem aprofitat en tres etapes del desenvolupament dels petits i a totes ens ha funcionat molt bé. Suposem que aquesta darrera vegada també ens funcionarà.

La primera vegada, que va ser quan la vaig preparar, va ser quan el meu gran va començar a aprendre les lletres de pal, a P3.  Està explicat en aquesta entrada del blog:  “Juguem amb pinces i lletres“. Amb l’ús, vaig decidir fer-hi unes modificacions per a millorar-les: subratllar les vocals, traçar línies agrupant síl.labes i posar un punt en el lloc que s’ha d’iniciar la lectura. Tot ben argumentat a l’entrada citada a les ratlles anteriors.

La segona vegada, va ser amb el pas del meu gran d’educació infantil a primària, per tal de facilitar-li el coneixement de les lletres d’impremta i de la lletra lligada. Per aquesta ocasió, vaig afegir a les targetes i a les pinces les paraules escrites en els dos abecedaris, de manera que guardessin tan com va ser possible la posició de la paraula de dalt. Més endavant, li va servir per imitar-ne l’escriptura. Va funcionar molt bé amb el meu gran i també va funcionar amb el petit, ja que en el pas de P3 a P4 li va servir per facilitar la lectura de les paraules que ja coneixia en lletra de pal.

Ara, la tercera vegada que rescatem la capsa de les targetes i les pinces, el meu petit passa de P5 a educació primària i es veurà en la necessitat de dominar els tres alfabets. Com sempre, desem el joc ben al seu abast durant l’estiu per facilitar-li l’adquisició de les grafies. Sense pressions, només per satisfer la seva curiositat natural per anar entenent el que hi posa als seus contes preferits. Per fer “deures” sense fer deures i llegir cada vegada millor jugant relaxadament. A casa, sempre ens ha funcionat…

Octubre 2014: —- / Petit: 4 anys i 2 mesos

Març 2015: Gran: 5 anys i 2 mesos / —-

El Ratolí Blanc, el nostre amic

Temps enrera vàrem descobrir el Ratolí Blanc amb el conte Si us plau i vàrem explicar, en l’entrada enllaçada a sota,  com ens va arribar a agradar a casa. Doncs bé, ja fa uns mesets que hem descobert i gaudit d’un nou conte anomenat Gràcies! amb aquest entranyable personatge.

En aquesta ocasió, el Ratolí Blanc va cap a l’escola creuant meravellosos camps deliciosament il.lustrats i, de camí, es va trobant animalets que hi arriben tard: un cargol, una eruga i una tortuga. Desinteressadament, s’ofereix a ajudar-los i se’ls posa a la motxilla per a poder arribar plegats a la classe de la mestra Esquirol.

Una vegada a l’aula, i després de saludar-se educadament, es troben amb altres animalets del bosc que seran els seus companys de classe. La senyora Esquirol els demana que facin un dibuix de les seves vacances i és a partir d’aquí que el Ratolí Blanc troba a faltar material escolar que s’ha oblidat a casa i, un a un, tots els companys als que ha ajudat pel camí, comparteixen amb ell els seus llapis, el seu paper i els seus colors, donant-se les gràcies els uns als altres per l’ajuda rebuda en tots els moments del conte.

Tots estan contents i formen un bon equip, ajudant-se els uns als altres i, quan surten al pati, els nous amics del Ratolí Blanc el conviden a jugar amb ells i la resta de companys de la classe, fent que la por i els nervis dels primers dies d’escola que tenia el Ratolí Blanc desapareixin del tot.

Amb aquest senzill i entranyable argument, escrit per Blas Miras, els meus petits han treballat i reforçat valors com l’amistat, la gratitud, el saber compartir i l’ajuda als companys, i s’han quedat encisats amb les dolces il.lustracions de Virgínia García. Una edició molt cuidada d’aquest preciós àlbum il.lustrat publicat per l’Editorial Queralt i que forma part d’una col.lecció de quatre títols que val molt la pena tenir i gaudir amb els petits.

Un detallet final: als meus els encanta mirar les il.lustracions de la primera i la darrera pàgina on hi ha representats els dibuixos que han fet els animalets de l’escola explicant les seves vacances i juguen a endevinar què han fet cadascun dels animalets que hi surten.

Entrades relacionades:

• Un llibre preciós de Manetesicosetes, entrada en la que explico el primer exemplar de la col.lecció El Ratolí Blanc que hem tingut a casa.
• Enllaç a la pàgina de la col.lecció de El Ratolí Blanc de l’editorial Queralt.
• Enllaç a la Categoria Llibres de Manetesicosetes on hi trobareu 21 entrades relacionades amb llibres que han arrelat fort a casa i amb algunes activitats que suggerim per a jugar-hi.
• També us recordem que a la barra lateral del nostre blog hi ha un enllaç a un Tauler Col.laboratiu a Pinterest amb molts llibres interessants, i que si voleu participar en l’edició d’aquest tauler, només cal que m’ho feu saber i que ens seguim mútuament en aquesta xarxa social.

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

Tan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Esprai ambientador anti monstres

Fa unes setmanes el meu gran va començar a tenir malsons a les nits. Ens trencava el cor veure com romancejava al sofà i s’inventava mil i una excuses per no anar a dormir sense reconèixer que tenia por: aranyes, esquelets, fantasmes, monstres, trens que l’aixafen… l’espantaven i el feien despertar-se cridant-nos més d’una nit.

Preocupada, vaig voler ajudar-lo fabricant un esprai mata monstres amb ell, a veure si això el tranquil.litzava. El vespre que vaig tenir la idea, em vaig asseure a la taula i em vaig posar a rumiar com fer el dibuix i la recepta perquè el trobés l’endemà. Un senzill pergamí d’aire antic podia ajudar-lo a que cregués que la recepta és d’un antiga poció màgica, reforçat per uns modestos dibuixos d’un fantasma i un esquelet fugint d’un vaporitzador d’esprai.

Vaig recordar que fa temps havia llegit en algun lloc com fer ambientadors ecològics i no eren altra cosa que una dissolució d’herbes aromàtiques i algunes escorces posades en un vaporitzador. I vaig decidir partir d’aquesta idea. Com que ho vaporitzariem per l’habitació per protegir-la de monstres, no volia que tingués cap tipus d’oli ni de líquid que pogués tacar la roba, de manera que vaig decidir fer servir només aigua calenta, herbes aromàtiques i un xic de suc de llimona.

Les herbes les vaig triar de les que tenia per casa d’altres activitats que hem fet amb els nens: un xic d’espígol dels ambientadors fets amb mitjons de bebè,  unes fulles d’eucaliptus que ens queden de visitar les escultures del Parc Art, un xic de romaní que teniem de la tardor passada quan vàrem anar a descobrir el bosc i vàrem recollir mostres i experimentar amb elles, i un xic d’alfàbrega que, malhauradament va haver de ser de pot.

L’endemà, en quan es varen llevar els nens, vaig provar sort. I va colar totalment. No només li va encantar el dibuix de la recepta, si no que va insistir a llegir-la ell mateix i a fer-la immediatament. Va reconèixer totes les lletres, va entendre què volien dir els dibuixos de les culleres, les quantitats i els conceptes d’instruccions i d’esprai mata monstres. Mentre l’elaboràvem, va llegir, comptar, mesurar, remenar, ajudar a passar per un embut… Un munt d’activitats interessants!

Les quantitats són totalment inventades. Com que volia que el meu gran fos el màxim d’autònom en la lectura i interpretació de la recepta, vaig fer servir només els números 1, 2 i 3, que són els que els mestres de P3 ens han demanat als pares que repassem amb els nens aquest estiu.

El petit, com sempre, participava alegrement en tot el que li demanàvem. Sempre orgullòs de poder fer el que fa el germà gran. Va ser l’encarregat de mesurar algunes culleradetes d’espígol i de posar el brillant toc màgic que ha de tenir tota poció: la purpurina, que li encanta. Si fos per ell, no pararia de posar-ne per tot arreu.

Doncs bé, aquesta poció màgica anti monstres ha estat tot un èxit perquè ni una sola de les nits que ha dormit des de que l’hem fabricat ha tingut malsons. Li he explicat que no n’hi ha de monstres i que són als seus somnis i que per tant són de mentida, però que per si de cas algun fos massa pesat, no li podria fer res perquè l’esprai no els deixaria acostar-se ni a ell ni al seu germà, ja que en sentir l’olor marxarien espantats. I que, a més, com que funciona com a escut protector, encara que s’acostessin no els podrien fer res de res. Estan totalment salvats!

Encara no em crec el bon resultat que està tinguent aquest esprai! A part que deixa un aroma fresc, agradable i relaxant a l’habitació. Encara que no tingueu malsons, creieu que val la pena provar-lo, això sí, l’haureu de colar perquè si no, embussa el vaporitzador!

 

[Actualització del 24 de setembre del 2013]

He constatat amb il.lusió que la recepta del nostre esprai mata-monstres ha ajudat a més d’una família a dormir millor a les nits i em sento molt afortunada d’haver pogut aportar el meu gra de sorra al seu benestar.

Si fins i tot l’Olga del blog Petits Grans Artistes ha fet una variant de la notra recepta i l’ha il.lustrat de manera fantàstica. A més, ha preparat un recull de contes antipors. Si voleu llegir com ho ha fet, cliqueu aquest enllaç d’aquí. Us recomano també, ja que hi aneu, una passejada pel seu blog: és fantàstic i bull de creativitat. M’encanta!

Juguem amb pinces i lletres

Una tarda plujosa d’hivern estavem jugant a casa quan vaig recordar un joc de pinces i números que el meu nebot havia portat de l’escola a casa per practicar i vaig voler fer el mateix per al meu gran però amb les lletres. A l’escola ja havien après les lletres de pal i vaig voler provar a veure si s’enganxava a la proposta.

Vaig agafar unes tires de cartolina i les vaig tallar a rectangles de tamany similar. Reconec que alguns tenen forma romboïdal perquè volia anar ràpid i l’estètica final del joc no està gaire acurada, però ja ens va servir per entretenir-nos una estona. Només era una prova. Vaig escriure a les targetes  algunes paraules d’ús quotidià amb retolador negre i lletra de pal.

També vaig agafar un parell de paquets de pinces d’estendre roba de fusta i hi vaig anar escrivint l’abecedari a les dues cares a la part que es penjaria al fil d’estendre. Vaig escriure tres lletres de cada i de les que s’usen més freqüentment en el nostre idioma i de les vocals en vaig fer unes quantes més.

Com passa habitualment, els nens estaven ben encurosits i no paraven d’agafar targes i pinces i preguntar-me què era aquella sorpresa que preparava la mama…

Per al petit, l’atractiu del joc va consistir en aconseguir posar les pinces al paper, però per al gran la feina era més complicada, perquè una cosa és conèixer les lletres i l’altra ajuntar sons en síl.labes i després en paraules. Malgrat tot, la memòria visual el va anar ajudant i en pocs dies de reconèixer lletres i preguntar com s’ajuntaven els sons, va aconseguir llegir les paraules senceres d’algunes targetes.

Per endreçar les pinces de manera provisional les vàrem enganxar a un penjador de roba que vàrem deixar al pany de la porta de la sala de jocs fins que no vàrem trobar la capsa adequada per endreçar la nova proposta. Hi va estar jugant uns quants dies seguits, amb il.lusió, però sempre al meu costat i amb la meva ajuda.

Ara a l’estiu, des de l’escola ens han demanat que els pares els ajudem a practicar amb les lletres i amb els seus sons, de manera que tenim la capsa amb les lletres i les targetes ben a mà i hi anem jugant. Observant el seu joc, he volgut fer -hi algunes modificacions per potenciar la seva autonomia i facilitar-li el camí cap a la lectura.

El primer que m’he adonat és que el meu gran no té gaire clar per on ha de començar a posar les pinces a sota les lletres, així que he afegit un punt d’un altre color a la part esquerra de la paraula perquè reconegui on s’inicia l’ordre de lectura.

Més endavant, he vist que troba els sons i reconeix les lletres sense cap problema però que no sap com agrupar-los per poder-los pronunciar com a síl.labes, de manera que he subratllat en blau les vocals tant de les pinces com de les targetes per donar-li pistes sobre quin és el so més important de cada grup.

Per últim, he agrupat les lletres de les paraules en síl.labes dibuixant unes línies verticals a llapis per que pugui esbrinar fins on arriba cada conjunt de sons. Quan li vaig explicar les senyals noves que havia posat a les cartolines es va posar content, suposo que perquè així entenia millor quins sons havia d’agrupar a l’hora de pronunciar i on havia de parar.

Actualment aquest joc està tenint bastant èxit, ja que el tenim amb la capsa oberta damunt una tauleta i sovint quan hi passa per davant prova de fer alguna targeta, llegir-la i ensenyar-nos-la. Va sospitosament ràpid amb algunes paraules, de manera que crec que aviat hauré d’augmentar el nombre de targetes…

El petit fa morir de riure perquè sap que allò de la capsa és interessant i els papes s’alegren que el gran hi jugui i ell vol fer el mateix: s’hi acosta, mira de posar algunes pinces a les cartolines, ens les ensenya orgullós i diu en veu alta la primera paraula que li ve al cap. Això sí, l’observació no li falla i a poc a poc va reconeixent la forma d’algunes lletres i les agrupa correctament. L’un per l’altre es van imitant i motivant a jugar, esperem que els sigui profitós.

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———-