Diuen que la maternitat és una etapa molt creativa… En el meu cas és veritat: tinc dos nens preciosos i un munt d'idees per entretenir-los i ajudar a que creixin feliços. Si algú s'anima a provar…
Una estona qualsevol es pot convertir en una aventura emocionant de colors en moviment si es prova aquest tipus de pintura. A nosaltres ens va fer increïblement divertida una tarda de diumenge.
Només cal posar en unes safates d’alumini aigua barrejada amb tèmpera negra i abocar-hi al damunt pintures de colors que contrastin. Una de les millors maneres de fer-ho és percutint un pinzell sucat amb pintura contra un altre pinzell subjectat amb l’altre mà i anar desplaçant-se per tota la safata esquitxant pintura. Veus com el fons negre es va omplint de taques sorprenents.
Descobrir taques en moviment, jugar a aturar els colors, fer taques dins de taques, barrejar i tornar a començar, gaudir de les aigües i de l’atzar dels moviments… Tot un espectacle fascinant de màgia i color! I si voleu guardar les composicions, només heu de posar un paper damunt la safata de líquids i pressionar suaument perquè la pintura s’adhereixi al paper. I aleshores, podeu tornar a començar a pintar.
Tan bon punt em sigui possible, penjaré un vídeo per deixar-ne un testimoni més viu. Mentrestant, podeu gaudir dels colors en moviment, mirant l’entrada de quan vàrem pintar sobre nata líquida amb colorants alimentaris.
M’ho han demanat diverses vegades… Són l’estrella de les festes d’aniversari a l’aire lliure i com que encara fa bon temps, explico la recepta i uns truquets per a l’organització. Hi gaudeixen petits i grans perquè tots ho volen provar! Cada vegada que fem la barreja és un èxit rotund, i desde que hem fabricat els estris per a fer-ne de grosses, encara més.
La recepta que poso aquí és per a fer-ne uns dos litres i mig. Exactament la quantitat que es veu a cadascuna de les garrafes del kit de les bombolles per a una festa que he posat aquí sota. La fem dues o tres vegades i en tenim per tot el matí.
Barregem bé 9 mesures (una tasseta) d’aigua destil.lada (jo agafo la que surt de l’assecadora) amb
2 mesures de gomina.
Afegim a la barreja 3/4 de la mateixa mesura de rentavaixelles ultraconcentrat i ho remenem amb cura de no fer gaire escuma.
Deixem reposar entre 24 i 48h.
A més de les dues garrafes amb la barreja, portem un parell de safates planes per a desar-hi l’instrumental i que no s’embruti. També portem un parell de galledes petites per a sucar-hi els cordills i una escumadora per a treure l’inevitable escuma que es va fent a mesura que els nens hi van jugant.
Amb l’experiència dels anys hem descobert tres detalls a tenir en compte per evitar disgustos: no tombar tot el líquid a les galledes i reservar-ne a les garrafes que custodiarem els adults; explicar als nens que a la galleda només hi pot sucar els cordills una sola persona i que, per tant, cal fer cua; i per últim, que la zona per a fer les bombolles ha de ser un xic enretirada de la zona d’eines. També us recomanaríem fer les bombolles sobre terra o grava, perquè sobre rajola o asfalt, la viscositat del preparat fa patinar i es poden produir accidents amb molta facilitat.
A la fotografia amb l’instrumental que fem servir hi trobareu diversos estris:
Anelles amb estries per tal que retinguin sabó a l’estructura i les bombolles surtin més grans.
Bufadors individuals de bombolles per als petits, amb recipients fàcils d’agafar i anelles fetes amb escurapipes que, com que són peluts, també retenen el líquid i van molt bé.
Un grup de canyetes unides amb una brida per fer moltes bombolles amb un sol bufet.
Mitja ampolla d’aigua coberta amb un mitjó vell per fer un xurro llarguíssim si s’aconsegueix un bufet constant.
Els pals amb els cordons absorbents fixats amb cola de silicona a les puntes. Aquests, és important que tinguin mides diferents per tal que no s’ajuntin i pugui passar l’aire pel mig i fer bombolles espectaculars.
Amb tot això, us asseguro unes bombolles esplèndides i unes festes màgiques per a petits i grans! Si voleu llegir més idees per a festes infantils a l’aire lliure, podeu anar a aquest enllaç:
L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!
El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.
Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.
Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.
Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.
Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!
Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…
Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar la que ens va agradar més de totes.
Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.
Vàrem posar en un recipient gran:
una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
mitja mesura de sal
2 cullerades de postre de cremor tàrtar
2 cullerades soperes d’oli vegetal
Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:
una mesura d’aigua
colorant alimentari, aromes o altres additius
Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.
Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.
Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.
A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.
La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!
Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:
Aquest és el darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens.
En ell proposo 8 jocs senzills amb els que els nens desenvolupen la seva creativitat per resoldre les dificultats que el medi aquàtic els presenta amb les seves joguines. A partir d’experimentar dins l’aigua, descobreixen com es comporten els objectes, es fan preguntes i busquen solucions… Entreteniment, investigació i diversió en només un parell de pams d’aigua!
L’any passat amb un grup d’amics vàrem fer un experiment de gran bellesa visual. Aquest any l’hem repetit per donar la benvinguda a la primavera, ja que les flors s’obren totes soles i sembla que simbòlicament esclati la primavera.
Passes a seguir:
1) Dibuixa flors a llapis en un full normal.
2) Pinta-les amb llapis que no es dispersin amb l’aigua.
3) Retalla-les.
4) Plega els pètals suaument.
5) Posa les flors plegades en remull en aigua.
6) Gaudeix veient com esclata la primavera!
Aquest fenòmen succeeix perquè les fibres de paper, en estar en contacte amb l’aigua, queden amarades de líquid i s’inflen, fent que els plecs dels pètals es desfacin i s’estiri el paper. Talment sembla que les flors s’obrin per art de màgia. Un espectacle fascinant que atrapa a grans i petits…
Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…
Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.
És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.
En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.
Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…
Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!
L’estiu és temps de canvis a casa ja que aprofitem per adaptar el pis a les noves i creixents necessitats de la família. L’estiu passat, no sé com, vàrem reorganitzar espais de la sala i vàrem aconseguir lloc per a dues tauletes per tal que els nens tinguessin un espai fixe per a gaudir de propostes que no hagin de desmuntar cada dia.
La primera proposta amb què es varen trobar va ser aquesta de la foto: unes construccions amb gots de plàstic reutilitzables i un munt de cd vells. Immediatament es varen posar a investigar, com sempre, primer amb certa prudència i respecte per no fer malbé gaire el que hi havia, però després amb l’alegria i passió que els caracteritza.
Torres, muralles, amb cd, sense cd, amb els gots cara amunt, amb els gots cara avall, construccions circulars, en línia recta… Varen provar de tot durant els dies que el material va estar per sobre les tauletes. No sempre hi estaven jugant, és clar, sino que anaven i venien i ho compaginaven amb altres jocs que tenien per terra. I quan l’activitat va perdre el seu interés, la vaig recollir esperant una nova ocasió per a plantejar-la.
La nova ocasió ha estat aquest estiu, però amb una variant important: que l’hem posada a la piscineta. La idea és que facin construccions en equilibri sobre safates posades a l’aigua que es van desplaçant pels seus propis moviments. Engrescador i interessant.
Una altra vegada varen construir torres, muralles, cases, etc. provant, tornant a provar i buscant noves maneres d’aguantar els gots i els cd en equilibri, vigilant ben concentrats de no fer caure les seves obres. Ja se sap, si el medi canvia, les construccions esdevenen noves, ja que cal esbrinar de nou les condicions amb què es mantenen: si hi ha aigua a les safates, aquestes es van enfonsant; si hi ha aigua a alguns gots, les construccions pesen més d’un costat que d’un altre i també acaben caient; el suau bamboleig de l’aigua fa que les safates es desplacin i puguin xocar amb les cantonades de la piscina, etc. És sorprenent tot el que van esbrinant de nou per a poder aconseguir el seu objectiu!
Com heu pogut comprovar en altres entrades, ens agrada posar jocs a l’aigua de la piscina, ja que a la terrasseta no hi ha espai per a tenir-ne cap de gran, de manera que intentem compensar la falta d’espai amb alguna proposta per tal que s’ho passin millor. I qui diu piscineta, diu banyera, de manera que en realitat, gairebé tot el que proposem és fàcilment plantejable tot l’any a l’hora del bany. Aquí sota deixo enllaçades algunes de les altres propostes que hem fet per a aigua freda o calenta. Esperem que us interessin:
El setembre passat vaig realitzar un curset fantàstic d’Introducció a la il·lustració amb la Nirvana Jiménez on vaig conèixer tècniques i materials que em varen encantar. Un dels descobriments va ser la d’aquests pinzells amb dipòsit que vaig anar a comprar tan bon punt en vaig tenir ocasió. I els vaig deixar provar als nens.
De les múltiples maneres que hi ha de fer-los servir, la primera que vaig provar va ser la d’omplir-los amb aigua i aplicar-la per sobre de dibuixos fets amb llapis d’aquarel.la. Tots ens ho vàrem passar genial, ja que la facilitat amb que els colors es disolen i s’escampen i es transforma un dibuix fet a llapis en un de fet en aquarel.la és sorprenent. Els nens, ja avesats a l’ús dels comptagotes i a haver de prémer per tal que surti el líquid, varen agafar de seguida el mecanisme.
Vàrem provar-ho de dues maneres diferents: primer pintant a llapis i després passant el pinzell carregat amb aigua per a barrejar els colors, i després, primer mullant el paper amb el pinzell i a sobre passant’hi els llapis de colors. Els dibuixos resultants varen quedar impresentables, però l’estona que varen estar explorant se’ls va fer curta. Quan dominem una mica més la tècnica, sortirem a fer sketching amb aquests materials, a veure quins resultats obtenim!
En breu us explicarem de quines altres maneres hem utilitzat aquests fantàstics pinzells amb dipòsit. Tenen un munt de possibilitats!
L’hivern passat vàrem anar a la neu però vàrem tenir mala sort perquè el dia no acompanyava gens i en poc més d’una horeta d’estar-hi jugant, vàrem haver d’anar a amagar-nos a la cafeteria que hi havia per allà aprop. I allà, per entretenir els nens que estaven morts de fred, frustrats i avorrits, vaig obrir la motxilla amb les propostes que duia preparades de casa… Sort que n’hi havia alguna d’interior!
Vàrem anar a fora a recollir un parell de safates de neu i ens vàrem dedicar a decorar-la amb confettis de colors, pompoms, pedretes daurades i palletes. Malgrat el fred que feia, vàrem anar entrant en calor i conformant-nos amb la situació. Veure nevar tant com ho feia era preciós i tenir la possibilitat de decorar la impecable neu blanca de la safata va ser tot un execici de poesia visual.
Per a gent que veu molt poques vegades nevar, intentar endur-te un xic de neu a casa és tot un repte. Fa dos hiverns, ens vàrem endur neu per a hidratar les perles d’aigua i experimentar amb elles.
Aquesta vegada també ho hem fet, però per emportar-nos la neu en conserva. En unes ampolletes transparents, hi vàrem posar unes perles d’aigua, una mica de neu i uns quants elements decoratius per animar el conjunt. El resultat: la neu encara la tenim ben visible dins les perles d’aigua al menjador de casa i gaudim d’un record de la nostra aventura. A més, observar com la neu es va fonent i va entrant dins les perles d’aigua és un espectacle molt interessant per als nens.
Quan es va aturar la tempesta, encara anàvem bastant molls i la por a refredar-nos ens va fer tornar cap a l’hotel a canviar-nos de roba. No ens vàrem poder estar, però, de pintar un xic la neu amb els colorants alimentaris que portàvem preparats dins uns aplicadors de tint per als cabells. No podem presumir d’haver realitzat una gran obra, però com a mínim ens vàrem treure l’espineta…
I al cap d’unes horetes, ja marxàvem cap a casa, amb una bossa plena de propostes sense estrenar però amb el cor content d’haver estat una nit en un hotelet encantador tot de fusta a peu de pista, d’haver fet un viatge en tren i d’haver gaudit en família de l’esplendor de la natura en el paisatge meravellós i nevat de La Molina.
Esperem que aquest any poguem posar en pràctica més jocs a la neu. Per si voleu recordar les nostres propostes de l’hivern passat, us recomanem que visiteu els següents enllaços:
Un, sobre LLIBRES ESPECIALS, per constituir una GRAN BIBLIOTECA MÀGICA;
i un altre, sobre MANERES ORIGINALS DE DIBUIXAR I PINTAR.
Si vols participar en algun dels dos projectes, posa't en contacte amb mi i t'activaré com a editor. Només cal que ens seguim l'un a l'altre. Anima't! Col.laborar és créixer!
manetesicosetes 