Si tallem el pa amb una espasa làser, ja ens sortirà la torrada feta…

Per lògica, “amb la temperatura que deu estar el làser, el pa es talla i es torra a l’instant!”

No me n’he pogut estar… m’ha fet tant de riure que he hagut de guardar-la per la posteritat…

Maig 2017: El gran, 7 anys

 

“Com fer una panera dels tresors”, article publicat a la revista Pares i Nens

Poso aquí l’enllaç al darrer article publicat per Manetesicosetes a la revista digital “Pares i Nens”.

Parla de les nostres Paneres dels Tresors, de les emocions que ens ha regalat i com fer-les anar evolucionant perquè ofereixin diverses alternatives d’experimentació.

Esperem que us agradi…

http://paresinens.cat/nadons-jp/panera-dels-tresors/

Carpetes d’inspiració per trencar amb els dibuixos recurrents

El bloqueig davant el full en blanc és molt comú entre els creadors de totes les edats, i la incertesa de no saber què dibuixar -o escriure- fora de la zona de confort o dels interessos habituals, fa que moltes vegades se’ns encalli la creativitat i acabem fent el que sempre fem o el que ja sabem fer.

Per trencar aquests bloquejos creatius i arriscar-nos a crear és curiós que ens calgui un punt de partida. Així, grups d’experimentació en creació literària, s’imposaven normes absurdes per a començar: escriure un text sense una lletra, buscar paraules que comencin amb una sola lletra i a partir d’aquí muntar una història breu, treure a l’atzar paraules d’un sac i composar amb elles, etc.

És amb aquest esperit de desbloquejar costums i d’esperonar la creació que, ja fa uns anyets, em vaig treure de la màniga aquestes carpetes d’inspiració per als nens. Es tracta d’uns fulls de paper de colors amb una petita imatge enganxada a cadascun d’ells. La posició en què es clava en el full varia, de manera que el punt de partida pot esdevenir tranquil.lament un motiu poc important del seu dibuix central. La idea és que els condicioni a trencar amb el que és habitual, però que no els talli el fluir de la creació.

Inicialment vaig preparar dues sèries de dibuixos: la Sèrie Primavera amb flors de tipus diferents clavats a llocs diversos dels fulls i la Sèrie Cèl.lula. De la primera, en sortien escenes primaverals amb marietes, papallones i personatges diversos. Però de les dues sèries, em quedo sense cap mena de dubte amb la segona, ja que els dibuixos de les cèl.lules en ser tan poc definits amb traços i colors i no encaixar gens ni mica amb els seus coneixements previs, va fer que els seus dibuixos fossin creatius de veritat. En anar allargant les línies, anaven inspirant-se a representar escenes mai pensades.

Darrerament, el terra de la sala està ple de dibuixos espontanis dels nens que aprofiten fer en moments lliures. Són dibuixos que amb els anys han millorat molt en l’execució, però que no tenen gaire varietat temàtica, és a dir, que sempre acaben dibuixant el mateix: els personatges de la seva sèrie preferida o els dels cromos de moda… I com que els costa sortir d’aquí, ja fa uns dies que he decidit recuperar aquestes carpetes d’inspiracions per tal de jugar amb ells a dibuixar deixant-nos portar cap a on ens suggereixin les imatges proposades i així poder explorar nous móns en els nostres dibuixos, desbloquejant i alliberant la nostra creativitat.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Feliç Sant Jordi 2017

Desitgem que tingueu un molt, molt, molt feliç Sant Jordi i que gaudiu plenament de la màgia dels llibres, del perfum de les roses, de l’amor més intens i d’un fantàstic i especial dia de primavera…

Mones creatives DIY: El castell i el coet

Per Pasqua ens agrada fer-nos la nostra mona i ja fa uns anyets que aprofitem la seva elaboració per deixar-nos portar per la creativitat.

L’any passat els nens varen voler fer una mona coet i una mona castell, i com que no vàrem aconseguir que es posessin d’acord, cadascú va haver de fer la seva… Els pares no volíem de cap manera tenir dos pastissos sencers a casa, així que, per reduir la quantitat de dolç, vàrem anar a buscar unes bases de pòrexpan i les vàrem folrar de paper d’alumini. Cada nen va triar la forma que va voler en funció del que volia construir.

Per a recobrir la superfície de paper d’alumini i fer que semblés un pastís de veritat, vàrem preparar una barreja al 50% de mantega i 50% de cacau ensucrat. A més, vàrem utilitzar aquesta pasta com a cola per a subjectar els diversos tipus de galetes i llepolies a les estructures.

I cada nen va començar el procés de creació de la seva mona. Una vegada vist l’assortit de formes de què disposaven, varen agafar les bases que volien i les varen posar segons el seu gust. Per tal que no es movessin mentre treballaven, els pares les vàrem unir entre elles clavant-hi uns escuradents i tallant la part que en sobresortia.

A continuació, varen començar a recobrir les bases més altes amb la pasta de cacau i a repartir-se els elements constructius. A mesura que anaven prenent decisions, la creativitat fluïa i anaven sorgint noves idees.

El gran va començar creant la torre del castell amb els merlets estil torre Galatea de Dalí, que va coronar amb una bandera. Va construir una porta d’entrada amb pont llevadís i passarel·la d’accés. Va afegir un pou d’aigua fresca i blava, un canó i un cofre del tresor amb monedes a dins. Tot per iniciativa pròpia.

El petit, que no coneix tant les estructures de les bases de llançament de coets com el seu germà els castells, es va dedicar a posar tot al voltant del seu coet seriacions decoratives amb els diversos elements de què disposava: gran-petit, quadrat-rodó, etc. I va acabar la seva obra amb un munt de fanals perquè il·luminessin el coet.

Per acabar, el detall final el varen proporcionar les plomes decoratives, tant imprescindibles a les mones de Pasqua…

Una vegada acabades les postres, les galetes i decoracions es desen en un recipient hermètic que pot anar sortint de tant en tant i molt a poc a poc, sense haver d’empatxar-nos a acabar un pastís en pocs dies.

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i 7 mesos

Altres enllaços relacionats amb la Pasqua:

 

 

 

Benvinguda primavera! Flors de paper que s’obren amb aigua

L’any passat amb un grup d’amics vàrem fer un experiment de gran bellesa visual. Aquest any l’hem repetit per donar la benvinguda a la primavera, ja que les flors s’obren totes soles i sembla que simbòlicament esclati la primavera.

Passes a seguir:
1) Dibuixa flors a llapis en un full normal.
2) Pinta-les amb llapis que no es dispersin amb l’aigua.
3) Retalla-les.
4) Plega els pètals suaument.
5) Posa les flors plegades en remull en aigua.
6) Gaudeix veient com esclata la primavera!

Aquest fenòmen succeeix perquè les fibres de paper, en estar en contacte amb l’aigua, queden amarades de líquid i s’inflen, fent que els plecs dels pètals es desfacin i s’estiri el paper. Talment sembla que les flors s’obrin per art de màgia. Un espectacle fascinant que atrapa a grans i petits…

 

 

Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

dibuixos-que-suren-per-laigua-01

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

 

Previous Older Entries