Els colors del bosc

El pont d’octubre vàrem dur els nens a conèixer un bosc. Sempre hem anat per vies verdes, horts o camins de ronda i l’aventura els va encantar perquè van poder veure un munt d’espècies diferents de plantes, arbres i flors.

Com sempre, vàrem recollir mostres i les vàrem anar comentant mentre les posàvem a la galleda: el romaní fa molt bona olor i té unes boletes fosques a la part de dalt, les campanetes blaves són molt petites, les pinyes són molt dures, els pins tenen fulles verdes molt fines, hi ha arbres amb fulles verdes a dalt i fulles marrons o grogues que han caigut a terra, hi podem trobar bolets, molsa, també suro, que és “una jaqueta per què els troncs dels arbres no passin fred”, i la troballa estrella de la tarda: cireretes d’arboç vermelles, taronges i grogues. Ja teníem, doncs, una panera de la tardor!

El primer que vàrem fer quan vàrem arribar a casa va ser exposar totes les mostres en safates per poder-les observar amb tots els detalls possibles. Armat, amb una lupa, el gran, va xafardejar tant com va poder tot el que tenia al davant. Com que ja era tard i tocaven sopars i banyeres, vàrem deixar l’experimentació per una altra ocasió. Ho vàrem desar tot en un túper bastant gran que tenim, a punt per un altre dia.

La nova ocasió no la vàrem trobar fins el cap de setmana vinent, ja que el gran arriba esgotat de P3 i no té esma de res entre setmana. Vaig repartir els materials a diverses safates damunt la taula de la cuina. Hi vaig afegir castanyes amb closca que el meu gran va insistir en recollir “per jugar a casa, mama” i a les que hi vaig escapçar algunes punxes un pèl massa dures. També hi vaig afegir uns glans que vàrem recollir al parc de la cantonada. Els materials poc conflictius es vaig acostar a la trona del petit, i vaig donar eines al gran per remenar. El petit s’ho va passar pipa amb el romaní,  tirant a terra i veient com girava la pinya, agafant i brandant les campanetes, llepant les castanyes,  i acostant-se a mirar-ho i olorar-ho tot amb detall.

Mentre el gran feia l’autòpsia a les mostres, obria la closca de les castanyes, amb certa dificultat i ajudat per eines, i separava les aromàtiques fulletes de romaní en un pot a part, vaig dir-li que la mama faria dibuixos del que haviem recollit per si els voldria pintar després. Li va semblar que ja havia mirat i remenat prou tot el que hi havia i també va voler pintar. Li vaig proporcionar paper i ceres i va reproduir els colors del bosc: el lila de les campanetes, el vermell de les cireres d’arbòç i el verd, marró i negre del suro, la pinya, la molsa i les fulles. Em va agradar, perquè a mesura que canviava el color, m’anava dient què pintava… Al mateix temps, jo anava fent esbossos ràpids de les mostres de la taula que encara quedaven senceres. Una vegada vaig haver acabat, li vaig ensenyar el paper i li vaig anar preguntant si reconeixia el que la mama havia dibuixat. I així va ser. Li va fer gràcia veure les mostres al natural i dibuixades. Quan en reconeixia una, en deia el nom, l’agafava ben content i la posava al costat del dibuix per pintar-la. En va reconèixer la majoria.

Va ser una activitat que crec profitosa, ja que vàrem anar a conèixer un bosc i vàrem gaudir de l’aire lliure en família; vàrem potenciar l’observació remenant les mostres; vàrem potenciar la comunicació entre nosaltres i vàrem ampliar el vocabulari dels nens; per acabar pintant el que vèiem en un exercici de creació artística que, penjat a l’habitació, ens serveix de síntesi i de record del que hem fet junts. Cada vegada més, intento allargar les activitats en diverses sessions i combinar-ne de diferents al voltant del mateix tema, per que puguin percebre la realitat des de diversos punts de vista i tenir una experiència més completa.

Faves, pèsols i maduixes

Ja sé que ara no és el temps de collir-ne, però és que m’han anat passant altres idees pel davant i, no vull tardar més en explicar les activitats que vàrem fer amb aquests fruits perquè es pot fer amb altres aliments i perquè no m’agradaria que arribés una nova primavera i encara no ho hagués explicat.

El dia en qüestió, l’avi no havia fet la collita de maduixes per deixar que la fes el nostre gran. Li va deixar posar-se enmig de les mates i li va donar un cistellet perquè recollís les maduixes “vermelles i grosses” que trobés. S’ho va passar pipa! i en va recollir un munt, tot i que, també és cert que, en va aixafar unes quantes i en va arrencar alguna de ben verda amb fulles i tot. Amb aquesta excusa, va poder practicar amb els colors, els tamanys i la duresa dels fruits, a part que per arrencar les maduixes, calia fer una força considerable.

Quan vaig demanar unes quantes faves i uns quants pèsols per jugar, al nostre gran, ja no li va semblar tan fàcil agafar-les perquè calia molta més força per arrencar-les de la mata. Amb la maneta ben tancada al voltant de la beina, estirava ben fort, i alguna vegada fins i tot va caure per terra de l’impuls que hi posava. En va agafar quatre o cinc i les altres, ens les va deixar per a nosaltres…

Una vegada al pati de casa els avis, vàrem muntar tota una paradeta: amb el cistellet de faves i pèsols al mig, vàrem donar uns quants recipients i unes quantes culleres i pales als dos nens perquè juguéssin amb elles. I així va ser. Varen tocar, remenar, classificar, repartir en els potets, aixafar-les per tal que hi càpiguen, fer-ne muntanyetes… i també varen descobrir que a dins d’aquelles beines hi havia boletes petites: unes de grans i planes i altres de ben rodones. “Un regal!” segons el meu gran, entusiasmat amb el descobriment. En va obrir unes quantes i va guardar els regals en un potet a part.

A casa, al cap d’un parell de dies, ja que les haviem de netejar per menjar-nos-les, els les vàrem tornar a oferir. Quin escampall!  Es varen estar força estona jugant amb elles. El petit va al.lucinar amb el tacte esponjós i humit de la part interior de les beines de les faves i el gran, trinxant sense miraments les beines per classificar-ne el seu contingut. Esparrecar-les requereix força de mans i moviments oposats amb elles, i treure’n els granets, precisió i força amb els seus ditets. I per separar les faves dels pèsols en potets separats, fa que treballin la observació. Un exercici complet!

A l’hora de menjar-les, l’activitat no va tenir tant d’èxit: alguna faveta sí que la va provar, però els pèsols ni se’ls va mirar. Això sí, de maduixes, no ens en va donar ni una!