“8 jocs d’experimentació a la piscina inflable o a la banyera”, article publicat a la revista Pares i Nens

 

Aquest és el darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens.

En ell proposo 8 jocs senzills amb els que els nens desenvolupen la seva creativitat per resoldre les dificultats que el medi aquàtic els presenta amb les seves joguines. A partir d’experimentar dins l’aigua, descobreixen com es comporten els objectes, es fan preguntes i busquen solucions… Entreteniment, investigació i diversió en només un parell de pams d’aigua!

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/8-jocs-dexperimentacio-a-la-piscina-inflable-o-a-la-banyera/

 

Anuncis

“Com fer una panera dels tresors”, article publicat a la revista Pares i Nens

Poso aquí l’enllaç al darrer article publicat per Manetesicosetes a la revista digital “Pares i Nens”.

Parla de les nostres Paneres dels Tresors, de les emocions que ens ha regalat i com fer-les anar evolucionant perquè ofereixin diverses alternatives d’experimentació.

Esperem que us agradi…

http://paresinens.cat/nadons-jp/panera-dels-tresors/

Remullem la panera dels tresors

remullem la panera dels tresors 01Aprofitant que tenim la piscineta, he volgut donar un punt de vista nou a la Panera dels Tresors que tantes tardes ens ha acompanyat al llarg dels darrers anys. El fet de posar la major part dels objectes de la Panera a l’aigua afegeix a l’interés que tenen els seus objectes la possibilitat d’investigar si suren,  s’enfonsen, si els que pesen més baixen, si són els que ocupen més volum, etc.

remullem la panera dels tresors 03Continuant una mica la investigació començada l’estiu passat amb els suros, les pedres i els glaçons que explicava a l’entrada Sura o s’enfonsa?, aquest any he volgut afegir molts més objectes a l’aigua perquè investiguin. I què millor que la Panera dels Tresors Original, la primera que vàrem fer i l’origen de tot plegat? Si voleu veure que què es tracta, podeu repassar la primera entrada que vaig fer en aquest bloc: La Panera dels Tresors, en la que explico com la lectura del llibre de Tere Majem i Pepa Òdena  em va animar a deixar descobrir el món als meus petits i a oferir-los experiències especials perquè gaudíssin amb tots els sentits.

remullem la panera dels tresors 02Doncs bé, malgrat la panera ja la tenen molt vista tots dos, posar-la a l’aigua va ser tot un èxit! Així van descobrir que el metall va cap al fons, que la fusta i el suro es queda a dalt, que el plàstic varia de posició, les pedres i les petxines baixen, etc.

També varen descobrir que l’aire que passa a través dels tubs canvia de so segons si parles a dins o fora de l’aigua, que no és tan fàcil fer pilons d’objectes perquè l’aigua se’ls emporta, que si poses algun objecte pesant dins un cistellet se’n va tot cap a sota…

Hi varen passar un munt d’estona remenant, valorant  i combinant els objectes! La proposta és ben senzilla però posar-ho tot en remull els ofereix una variable més que canvia la manera de valorar els vells i coneguts objectes… Un interessant laboratori d’investigació a la fresca!

remullem la panera dels tresors 04

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Pilotes, tubs i capses

…o la Panera de les Pilotes. Hi juguem combinant peces de diverses Paneres. A part de les pilotes que originàriament formaven part de la Panera dels Tresors, hi hem afegit altres cossos rodons  i les acompanyem de diversos tubs d’amplades variades i d’alguns recipients com els Pots de llauna,  altres de la panera general i alguna capsa  de la Panera de les Capses.

Quan els faig aquesta proposta de joc, muntem tota una paradeta! Hi tenim pilotes de drap, de ping-pong, de tennis, de suro de diverses mides, de marbre, de porexpan, de goma, una borla de foam, diverses pedres arrodonides, de ganxet, de corda, fetes de branques,  algun globus, un ou de fusta, alguna patata… Tenim, doncs, una panera més: la Panera de les Pilotes! Extenc tot el material al mig de la sala i deixo que el meu gran investigui accions diferents.

El dia que vaig tirar les fotos, va començar per xutar les que podia; després, en va fer botar unes quantes i va observar com algunes anaven més enlaire que les altres… Quan va manipular la de marbre, va dir que “pesa moooolt” i va gaudir fent-la rodolar pel terra i sentint el soroll que feia en xocar contra els sòcols… El tub blau més prim que tenim el va agafar i el va fer servir d’espasa. Després, el va posar dret i va buscar la posició d’equilibri perquè s’aguantés sense caure. Tot un esforç de precisió! Hi va fer passar una pilota  per dins i despés va aixecar-lo per tornar-la a trobar. Va provar amb altres pilotes més grans i quan es quedaven encallades pel tamany, deia “no va” i n’anava a buscar de més petites. També ho va provar amb altres recipients. S’hi va passar una bona estona!

Quan ja ho havia provat amb totes les pilotes i semblava que havia perdut interés pel joc, vaig cantar dissimuladament una cançò que coneix d’en Mic: “Pedra, pedreta, ben rodoneta, tirolirolà, tiroliroleta” i, sense cap més indicació, va recordar que en Mic, un dia, tirava pedres per dins un tub. El joc va acabar exactament així, amb el tub recolzat dalt del sofà i fent rodolar pedretes i pilotes petites pel seu interior, tot cantant la cançò. Quan apareixien per l’altre costat del tub, se li il.luminava la cara de satisfacció.

El petit, el que es va dedicar a fer, va ser tocar i retocar els materials de les diverses pilotes. Ara que ja es desplaça, s’entreté a empènyer-les contra els mobles i perseguir-les després. Mira molt el que fa el seu germà, i sempre vol les pilotes que té ell, cosa que fa que sovint hagi de posar pau entre els dos nens…

Amb aquesta proposta de joc, els nens van experimentant amb conceptes com el pes dels diversos materials, el volum de les pilotes i els recipients  i la relació entre el pes, la velocitat de baixada i el lloc on s’aturen les pilotes, el so que fan en desplaçar-se  en relació al material de què estan fets, etc. Conceptes que contribueixen a enriquir el seu món i a facilitar-ne la seva comprensió.

La Panera dels Sons i de la Música

Com ja he explicat alguna altra vegada, dins la nostra Panera Original vàrem procurar que hi haguessin experiències que afectessin a tots els sentits, així que hi vàrem incloure unes castanyoles en forma d’ànec, un sonall molt rudimentari fet amb una ampolleta de mostra de xampú plena de grans de soja (que va tenir un èxit aclaparador amb el meu fill gran!), una campaneta, un con que no era altra cosa que el centre d’un rodet de fil de cosir a màquina que utilitzàvem per modular la nostra veu i fer petar de riure primer al gran i ara a tots dos, etc.

Però a poc a poc, ens vàrem adonar que al gran li encantava escoltar sons diferents i ens vàrem anar animant: hi vàrem afegir una matraca, una flauta, un xilòfon, un timpre d’hotel, uns saquets de roba amb fruits secs a dins, els meus pares ens varen portar una capseta de música a la que se li ha de donar corda… Els Reis  hi varen afegir un triangle, un teclat electrònic com a regal d’aniversari, unes maraques, uns pals, un raspador, una pandereta, uns picarols… I com que veiem que l’èxit de la Panera dels Sons i de la Música no té límits i que és una joguina que aprofiten els nostres dos petits,  ja tenim encarregat als Reis de l’any vinent uns cròtals, uns bongos de veritat (que substituiran el tambor de plàstic que sona fatal), una granota-raspadora, uns sonalls africans i tot el que se’ns vagi acudint que els pugui oferir un so de qualitat.

La primera foto, és de l’estiu passat, amb els principis d’aquesta Panera, ben just haver-la separat de la resta. Hi veiem el nostre gran examinant atentament una flauta de Pan i intentant inserir-hi una matraqueta petita de plàstic…  Com es pot veure a les altres dues fotos següents, que són d’aquest mes de març, el petit, experimenta amb els objectes: els toca, els olora, els llepa, en belluga les peces i al.lucina quan emeten algun so, igual que feia el nostre gran quan li deixavem els instruments ara fa un anyet i mig… Amb el gran, ja fa uns mesos que tot plegat és una altra història: ell ja va a buscar directament els sons que vol, coneix els instruments pel seu nom i els sap utilitzar correctament perquè sonin. Ha evolucionat un munt! Ara, juguem a seguir el ritme de les cançons que coneix o les dels dibuixos del Club Super 3, intentant posar les pauses al seu lloc… A vegades, també juguem a imitar ritmes comptant: “Va, ara fes com jo: un- un- un- un…”, “Ara en fem dos i parem: un-dos, parem, un-dos, parem, un-dos…”, “Ara de tres: un-dos-tres, parem, un-dos-tres, parem…” I prova de seguir-me. Alguns dies amb més èxit que d’altres, però el que és innegable és que ens ho passem molt bé i que va adquirint un sentit del ritme cada dia millor. Estic segura que continuarem jugant i aprenent amb els instruments molts anys. Una inversió molt encertada!

Activitats del juliol passat

Alguna vegada he explicat que el juliol passat (2011) jo estava embarassada de set mesos llargs i que el meu fill gran tenia un anyet i mig acabat. Tenia un sentiment de que se’ns estava acabant el temps d’estar junts perquè  el germanet estava a punt d’arribar. Per això no el vaig voler dur al casalet, tot i que em feia por que s’avorrís estant tantes hores a casa amb les joguines de sempre, sabent que a l’escola bressol que va s’ho passa súper-bé i que sempre hi té propostes engrescadores. Vaig anar cap a la biblioteca del barri i vaig tornar a casa amb un munt de llibres amb activitats per a nens. Vaig llegir i llegir, i va arribar un moment que ja no sabia si les activitats les havia trobat, vist a la llar d’infants o si en la meva ment havia ajuntat propostes diferents…  Semblava que al meu cervell s’hagués encès la llum de la demència i tot anava sempre en la mateixa direcció!

El fet és que vaig acomplir el meu propòsit: cada dia de juliol vaig oferir una activitat-sorpresa diferent al meu fill, perquè trenqués la rutina de sempre fer anar les mateixes joguines.  Habitualment es trobava la proposta a la tarda, quan es llevava de la migdiada, i no calia que fóssin extranyíssimes, només que a casa no se les esperés. Per al meu gran, qualsevol cosa diferent era motiu d’alegria i participació. Els somriures que em dedicava n’éren el millor testimoni i la millor recompensa…

Com que se m’està tirant el temps a sobre i no puc acabar d’escriure els posts que m’havia proposat de l’estiu passat, passo a fer-ne una llista per si algú en pot extreure alguna idea interessant per a fer amb nens d’un a dos anyets, i si tinc temps, més endavant ja ho aniré redactant.  Moltes d’aquestes activitats les vàrem fer diversos dies i aquest estiu també en repetirem moltes d’elles i intentaré que el petitó també hi participi en la mesura que pugui… Aquí va la llista, doncs:

  1. Pescar glaçons de colors, animalets, o diversos objectes.
  2. Pintar-nos la cara.
  3. Fer animalets amb plastelina o i escuradents.
  4. Bufar per una palleta per aprendre a fer bombolles.
  5. Fer un caminet amb taps i passar-hi pel mig.
  6. Anar a veure trens a l’estació.
  7. Retallar fulls de colors  o de diaris.
  8. Estripar tires de diaris.
  9. Classificar peces de fusta per colors en safates.
  10. Enganxar gomets a parts del nostre cos i del d’un nino.
  11. Pintar amb guixos a terra o a una pissarreta.
  12. Fer puzzles de cartró.
  13. Jugar amb fang.
  14. Jocs d’aigua a la piscineta inflable amb envasos diversos.
  15. Paneres de tresors diverses.
  16. Completar dibuixos amb enganxines.
  17. Jugar amb textures d’aliments crus i cuits.
  18. Fer un collage amb retalls de papers i cola en barra.
  19. Vestir o desvestir el nino de cartró.
  20. Aparellar mitjons de colors.
  21. Fer diàlegs de titelles.
  22. Pintar amb ceres sobre paper i cartró.
  23. Explicar contes als ninots de peluix.
  24. Fer un camí de textures al passadís.
  25. Fer bombolles de sabó.
  26. Fer ritmes amb tapes d’olles.
  27. Pintar una capsa de cartró amb retoladors.
  28. Construir una caseta de cartró.
  29. Jugar amb pilotes de diversos tamanys.
  30. Fer castells de sorra.
  31. Jugar amb pinces d’estendre roba…

Durant l’agost, vàrem repetir moltes activitats i en vàrem incloure més, especialment a l’aire lliure, perquè el pare treballava en jornada intensiva i a les tardes podiem fer moltes coses en familia: anar a la platja i fer castells de sorra, recollir tresors per les vies verdes, anar als parcs… També el vàrem fer participar en tasques de la llar en la mesura que podia. Es sentia molt orgullós de saber posar la seva roba bruta al cossi, d’ajudar-me a regar les plantes, de buidar el rentaplats, d’omplir la rentadora i de posar el seu bibi buit damunt la taula. Li encantava sentir-se gran!

I com que venia un germanet, vàrem comprar un nino-bebè per anar-lo entrenant a que fés les mateixes accions que jo hauria de fer amb el petit: canviar bolquers, banyar-lo, acaronar-lo, explicar-li contes, donar-li bibis, cantar cançons, etc. Això ens va anar molt bé per mantenir-lo ocupat i fer que se sentís útil, gran i important a la familia, enlloc de sentir-se abandonat i tenir gelos del germanet, mentre jo dedicava temps al petitó.

Després de tot, vàrem passar un estiu força divertit!

Claus i candaus

És bastant generalitzada la fixació que els nens tenen amb les claus. Nosaltres ho vàrem descobrir quan a la Panera dels Tresors Original li vàrem posar al nostre gran un manyoc de claus enganxades amb una goma. Li encantava fer-les dringar per sentir el so que feien en xocar unes amb les altres… No hi havia ni punt de comparació l’interès que despertaven en ell aquestes claus de veritat amb unes de plàstic de colors que li vàrem comprar quan va fer tres mesos.

Aquesta passió per les claus, va anar pujant de voltes amb els mesos fins a haver d’amagar les nostres claus de casa perquè no ens les guardés amb les joguines i ens fes parar bojos. També haviem de distreu-re’l quan haviem d’obrir la porta de casa per entrar, perquè si s’adonava que ho feiem amb la clau, plorava desesperat perquè volia el clauer…

Per solucionar aquest problema, vàrem comprar un clauer ben bonic amb un sol de colors ben gran i vistós per que amb un sol cop d’ull nosaltres ens poguéssim adonar de quines claus feia servir per a jugar i poder evitar disgustos provocats per confusions.

Això va funcionar uns dies, fins que el nostre fill va decidir que les claus havien d’anar a un pany i es passava estones furgant les nostres portes lacades en blanc amb les seves claus, buscant el forat que els corresponia. No ens va semblar una bona idea, de manera que a la carta dels Reis Mags vàrem incloure una caixa de cabals ben bonica de color verd amb un manyoc de candaus entortolligats entre ells a dins. Les claus estan lligades amb unes cintetes, i nosaltres en tenim un segon joc guardat a lloc segur.

De veritat que des d’aleshores, el nostre fill ja no ha buscat més panys per casa i es passa estones de gran concentració per poder obrir els candaus amb la clau corresponent, que per altra banda, els Reis varen ser prou llestos de triar-les bastant semblants entre elles.  Va emprovant fins a trobar la que obra el candau que té a les mans, i com que tant les claus com els candaus són petitets, li comporta bastanta dificultat subjectar-los amb prou força perquè no se li escapin de les mans. No hi ha dubte que a ell li serveix per adquirir noves habilitats i les nostres portes han deixat de córrer perill. Ha estat una bona idea.

Ara, el manyoc de claus original amb el clauer del sol de colors, ha tornat a anar cap a la Panera dels Tresors perque hi jugui el nostre petitó, que, de la manera com li atrauen, no hi ha dubte que seguirà un procés similar al del gran.

Previous Older Entries