Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Explorem les escultures sonores Baschet

A finals de juliol vàrem anar a Barcelona i vàrem gaudir moltíssim a l’exposició d’escultura sonora dels germans Baschet que hi ha a can Jaumandreu, al c/del Perú, 52 de Barcelona (08018), organitzada pel Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB. Aquesta exposició, que es considera única al món, permet veure una col.lecció d’obres dels dos autors, que varen arribar a realitzar més de 400 obres.

Segons s’explica al projecte Minerva de la UB, enllaçat a sota, “François i Bernard Baschet són considerats els pares de l’escultura sonora i la seva obra és fruit d’una visió que uneix art i ciència, intuïció i mètode; una referència imprescindible per a l’estudi i desenvolupament de les relacions entre forma, matèria i so.  Els germans Baschet han inventat incomptables instruments per a tot tipus de música i escultura pública i fonts, expandint així els horitzons del so. Les seves exposicions participatives conviden a tothom a jugar i experimentar lliurement. Una obra oberta, inclusiva i compromesa amb la societat, un projecte pedagògic que reivindica la democratització del coneixement i la creativitat.”

Aquesta exposició ens va permetre tocar, tocar i retocar les escultures, en tots els sentits de la paraula: amb el sentit del tacte i fent-les sonar. Amb un arc de violí, amb baquetes, amb boles, amb les mans acariciant cristalls molls d’aigua, per fricció, percussió, sobre cargols, sobre els pàmpols, prement tecles, pessigant cordes… Pianos, arpes, cargols, peces de metall, boles de vidre, varetes diverses, ressonadors espectaculars, colors, formes i materials sorprenents … Un deliri pels sentits!

Una exposició visual i sonora al mateix temps. Tota una aventura! Si hi voleu anar, encara hi sou a temps però us heu d’afanyar. Lamentablement, només està oberta durant el mes de setembre, dimarts i dijous de 10 a 14h. Mireu el vídeo que us enllaço aquí sota i ja em direu si val la pena fer-hi una visita. A nosaltres ens va encantar!

Enllaços relacionats i vinculats amb el so:

• Exposició d’Escultures Sonores al Parc de la UB
• Facebook del Taller d’Escultures sonores Baschet
• La panera dels sons i de la música de Manetesicosetes, experimentació sonora per als més petits
• Mapa sonor d’un matí de diumenge d’Encenent la imaginació, creació artístico-auditiva per a nens més grans

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

Enllaços relacionats:

• Web del Mas de Caret amb el seu Parc de les Olors.
• Enllaç amb el llistat dels Parcs de les Olors que hi ha.
• Diari d’experiències o sketching de manetesicosetes.
• La panera de les olors de Manetesicosetes, una opció per als més petits.
• El catàleg d’olors. Un busca i troba olfactiu d’Encenent la imaginació, una opció per a nens més grans.

Les vacances explicades en #pedrafeliç

Aquest estiu hem estat sis dies fora tota la família i hem gaudit moltíssim de la iniciativa #pedrafeliç d’Encenent la Imaginació. Com que els dies de vacances són tan intensos, els matins recordàvem tota la família el que havíem fet el dia anterior i, per fixar-ho a la memòria, consensuàvem quines pedres felices dibuixaríem i abandonaríem al llarg del dia. En fèiem un fotografia i ens les repartíem per deixar-les on més li agradés a cadascú. El fet de recordar és un exercici fantàstic per als nens, decidir les pedres ens ajudava a veure què els havia agradat més i dibuixar-les, tot un plaer per a mi. Abandonar-les al lloc més adequat, transforma un simple passeig en una aventura i una estona d’espera en un joc familiar molt interessant.

Així doncs, podeu veure a la fotografia superior les pedres que vàrem anar abandonant cada dia de vacances, que resumeixen els dies que hem estat aquest estiu per Montblanc, un lloc fantàstic del que ens enduguem uns grans records:

1. Viatge en cotxe; pícnic; arribada a la casa on ens allotgem; visita a la torre de Sant Jordi; i dibuix dels elements que més els varen agradar: la llança, l’espasa, la rosa i el drac de forja de la portalada.
2. Vídeo en 3D sobre la llegenda de Sant Jordi; passeig per les muralles i les torres; dibuix d’un tros de muralla; passeig nocturn fins a un pont sota una lluna preciosa.
3. Visita a les coves prehistòriques de l’Espluga de Francolí; destral i llança prehistòriques; pícnic; migdiada a una ermita propera; visita al museu de la vida rural; passeig familiar sota la lluna; abandonament massiu de moltes pedres a la plaça del poble veient la reacció dels nens que les trobaven.
4. Visita a l’interior de l’església; recooregut per dins les muralles i les torres; dinar a un restaurant de colors; visita a un parc de les olors fantàstic (experiència que explicaré en breu).
5. Visita al museu del vidre i al forn on fabriquen gerros; pícnic; visita al monestir de Poblet; sopar a un restaurant amb escuts de cavallers que varen encantar als nens.
6. Darrer repartiment de pedres felices; últim passeig i alliberament de pedres a la plaça del poble; marxem de la casa; visita al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (fent les delícies dels dos nens petits i del nen gran de casa ;)) i tornada a casa en cotxe.

Ens va encantar Montblanc i per uns petits cavalllers com els meus nens, tirar fletxes des de les muralles, veure la llegenda de Sant Jordi en 3D (mai havien vist cinema en 3D), recórrer els llocs on Sant Jordi va matar el drac; veure com bufant vidre calent fèien un gerro; descobrir comvivíen els homes prehistòrics i visitar el muesu del ferrocarril va ser increïble.

Però una de les experiències que recordem tots com a molt intensa, va ser la que vàrem viure a la plaça del poble la nit que hi vàrem deixar pedres felices i un grup de nens que hi jugava les va trobar. Vàrem tenir el privilegi de veure la seva reacció desmesurada en descobrir-les: primer es varen aturar, es varen agrupar a mirar-la i després varen sortir disparats a avisar els seus pares que varen estar mirant i remirant la pedra. Estaven emocionadíssims d’haver trobat alguna cosa especial i aquesta alegria va convèncer encara més als meus petits de continuar repartint pedres per fer feliços a altres nens. Feien riure perquè atravessaven la plaça gairebé de puntetes per no ser vistos i abandonaven les pedres a llocs ben il.luminats i sense cap tipus de discreció les remiraven, els deien adéu i fins i tot els tiraven algun petó de comiat. Després venien al banc on érem el pare i jo pintant altres pedres a preu fet i observaven com les recollien. Això sí, em varen dir que a ells també els agradaria trobar-ne alguna, de manera que haurem de pensar com solucionar-ho. De fet, amb la quantitat de pedres que han repartit se’n ben mereixen un parell.

Aquesta fotografia amb el recopil.latori de les pedres felices de les vacances l’he impresa i la tenim penjada a l’habitació i de tant en tant, la mirem, recordem tot el que vàrem fer i en parlem. Trobem que dibuixar les vacances en pedres és una manera bonica i especial de recordar aquells dies en que la iniciativa #pedrafeliç ens va donar tantes alegries, tant de joc i tanta complicitat familiar.

Entrades relacionades:

• Pedrafeliç de Encenent la Imaginació on s’explica la gènesi del preciós projecte;
• Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç;
• Ompliu el món de pedres felices! amb les fotos de les nostres pedres temàtiques.

Proposta exprés 17: Visiteu un museu

Atreviu-vos-hi. Passa igual que amb el teatre. Si estàs disposat a pagar l’entrada i haver de marxar als 10 minuts, cap problema. De mica en mica s’omple la pica…

Després d’uns quants museus amb visita de curta durada, aquesta vegada va ser un èxit rotund.

La clau està en motivar-los una miqueta abans d’entrar-hi: veure un llibre del que anirem a visitar i fer-los fixar en uns quants elements interessants o curiosos. En el cas del Museu Dalí va ser molt senzill: uns elefants amb potes de girafa, un sostre pintat, uns bigotis de punxa, senyores i cavallers amb barres de pa al cap, rellotges tous, etc. El repte era trobar-ho i com que el museu és fascinant i el públic va de sorpresa en sorpresa hi varen aguantar quasi dues horetes.

Fins i tot vàrem fer unes pedres felices temàtiques i els hi vàrem abandonar… i tenim unes quantes activitats previstes que han sorgit de les converses durant la visita que anirem explicant en quan poguem.

_________________

L’anècdota: “Mama, aquest nas s’ha de mocar, està molt brut!” 😀

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

Tan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç d’Encenent la Imaginació

Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç ideat per Encenent la Imaginació!

Des de que vaig llegir l’entrada de l’Angaleta sobre aquesta proposta-joc, enllaçada a sota, que vaig saber que col·laboraríem en el seu projecte i en vaig començar a parlar als nens. Semblaven engrescats amb la idea, així que aquest diumenge passat, després d’un pícnic al Dolmen de La cova d’en Daina de Romanyà de la Selva, vaig agafar unes pedretes que portava i hi vaig dibuixar cares felices. Les vaig posar sobre una pàgina en blanc de la meva llibreta de dibuixos, hi vaig escriure el text que veieu a la imatge i hi vaig tirar aquesta fotografia. No tenia clar si redactaria o no una entrada o em limitaria a penjar la fotografia o a enviar-la a l’Angaleta perquè en fes el que volgués.

Trobo que es tracta d’un projecte magnífic, inofensiu, divertit i interessant i que té un munt de característiques per les que el volem seguir i fer-ne difusió:

• Les pedres sempre han provocat en mi una fascinació especial: des de sempre n’he recollit en tots els viatges i les guardo curosament, com si fossin posseïdores de mil vivències precioses que se’ns poden revelar en qualsevol moment. I els meus fills també els agraden molt, ja que sempre en porten a les butxaques…

• És fàcil de fer i es pot dur a terme a qualsevol lloc, només cal portar alguna pedra feliç a la butxaca i en quan es va a algun lloc especial, alliberar-la. Potser ni tan sols cal portar les pedres dibuixades, només portant un retolador permanent a la bossa, és suficient.

• Sortir a escampar-ne o a buscar-ne per als llocs és una excusa fantàstica per sortir a passejar i que es fixin en els detalls del que els envolta: és una manera de potenciar l’observació.

• És gratuït, de manera que hi pot participar tothom que vulgui.

• Potencia la creativitat, ja que pensar en maneres de decorar pedres per alliberar-les pot ser un estímul fantàstic. Fa un parell d’estius en vàrem pintar unes amb pinta-ungles i els va encantar. Ja tenim doncs, una idea fàcil per a moments en que no saps què fer.

• És una proposta molt joganera, ja que si un dia n’alliberes unes quantes a un parc i seus a observar el que fa la gent quan les troba, pots passar-t’ho molt bé…

• Ajuda a crear un món millor, repartint somriures que, ben segur sorprendran i despertaran l’interès a qui en trobi alguna.

• Estimula la meva curiositat. M’agradaria saber fins on pot arribar aquest joc-proposta, per això volem participar-hi i seguir-lo d’aprop.

He de reconèixer que la nostra col·laboració al projecte no acompleix ben bé els requisits proposats per diversos motius: les pedres són comprades, cosa que per a mi, fa que perdi encant, però tenia ganes de començar el projecte i en vaig anar a buscar per assegurar-me’n de que en podria alliberar al lloc on anava. Ara ja n’hem recollit algunes de granit, amb un costat ben planer per a poder dibuixar-les fàcilment a la següent tongada. Tampoc no les varen dibuixar els nens, ja que ells estaven fent altres activitats per la zona. Tampoc no varen ser alliberades en un entorn urbà, com proposava l’Angaleta, perquè penso que seria bonic omplir molts racons de pedres felices. I per últim, a part d’escriure-hi el hashtag #pedrafeliç les vaig numerar a la seva cara inversa, ja que això, en algun moment donat, ens pot facilitar el seguir-ne la pista a alguna. Val a dir que he començat pel número 10 per si Encenent la Imaginació vol numerar les primeres.

Explicat tot això, només vull dir que com més serem més riurem i que ha de ser molt bonic trobar-ne alguna que no hagis dibuixat tu, configurant entre tots un univers de somriures, bons desitjos i complicitats entre perfectes desconeguts. Tot plegat és una magnífica idea. Us hi apunteu?

Enllaços relacionats:

• #pedrafeliç – una proposta col·laborativa amb un peu a l’art urbà d’Encenent la Imaginació.

• Dolmen de la Cova d’en Daina a Romanyà de la Selva (Girona).

Laberints gegants i de tots tipus

Ara que la primavera ja és aquí, i que tots pensem en les properes vacances, us vull explicar la troballa meravellosa que vàrem fer aquest estiu passat, per si us podeu escapar algun dia i visitar-la. Com ja he explicat, ens varen operar el petit i després d’invertir les vacances en l’hospital i la convalescencia ens varen quedar 36 hores de vacances abans jo no em posés a treballar. Cotxe i maletes i ens vàrem escapar al Sud de França, una zona meravellosament ben preparada per a viatjar amb petits.

Al matí del segon dia, va caure a les nostres mans el tríptic d’un lloc fantàstic, i gairebé a tocar de la frontera: “El laberint de les mil flors”, del que us deixo l’enllaç a la part de sota de l’entrada. Vàrem pensar que seria el lloc ideal per anar a passar la tarda i gaudir de la natura i de les seves variades propostes amb els nens. I no ens vàrem equivocar gens ni mica: ens ho vàrem passar “pipa”!

El Labyrinthes aux 1000 fleurs és un parc que conté diversos tipus de laberints en els que les persones hi entren a dins i poden experimentar-hi tot tipus de sensacions. Ben bé després de l’entrada i del bar, trobem dins un hivernacle un petit laberint de plantes tropicals precioses organitzat en passadissos semicirculars. Cal atravessar-lo per anar a l’exterior a gaudir dels altres laberints de més gran format.

Una vegada fora, el primer que et trobes és l’hipnòtic laberint celta, format per pedres, que utilitzaven els antics com a vehicle de meditació. Recórrer les seves cargolades opcions fins al centre és molt divertit per als nens.

A continuació, trobes el laberint verd, de gran format, en el que la vegetació no et deixa entreveure la sortida, de manera que es converteix en un passeig i un joc ben interessant. Cal dir que a diverses cantonades del laberint hi ha càmeres des de les que pots demanar ajuda en cas de cansar-te i no trobar la sortida. El caminet està constituït per multitud d’espècies interessants que, suposem que a la primavera deuen estar espectaculars. Nosaltres, que hi vàrem anar a finals d’agost, ho vàrem trobar tot una miqueta sec, tot i que encara feia força goig. De tant en quant, podem trobar plafons amb endevinalles que amenitzen el camí, tot i que, al ser en francès, no són tant fàcils de resoldre. Al bell mig d’aquest laberint hi ha una zona de jocs i uns bancs per a poder descansar de la ruta.

El següent laberint que hi ha és el de fusta, format per separadors de jardí ben enganxats entre ells formant camins. És molt interessant recórrer els seus camins, ja que al ser totes les parets iguals, la desorientació sembla major. També en aquest laberint hi ha plafons amb jocs proposats i a la seva part central, plafons amb nombroses il.lusions òptiques com a premi per haver acabat el recorregut.

Una vegada surts d’aquest laberint de fusta, et trobes amb el laberint de metall. Aquest ja són paraules majors, ja que a través de les reixes que el composen entreveus els enrevessats camins de què consta i seriosament, amb el sol de migdia d’agost et fa cert respecte entrar-hi per si t’hi has de passar gaire estona voltant per a trobar la sortida. Afortunadament, i com un cartell indica, les tanques metàl.liques estan posades a partir d’un metre d’alçada, de manera que si algú s’agobia per no trobar la sortida, sempre pot fer drecera per sota. Això ens va tranquil.litzar, ja que el nostre gran ja havia sortit disparat a explorar-lo sense preguntar.

Una vegada en surts, et trobes amb una zona amb propostes laberíntiques diferents. Hi ha un jardinet zen al qual no s’hi pot accedir, i una sèrie de laberints de moviment condicionat, és a dir, laberints que no tenen parets però que per a resoldre’ls has de seguir les pautes de moviment que et donen. A les fotografies en podeu veure dos d’ells: el de fletxes que et fa avançar el nombre de quadres que tu vulguis, sempre i quan ho facis en la direcció indicada, i el de rajoles de colors, que et permet avançar sempre i quan segueixis en la direcció que vulguis el patró de colors que et proposen. Explorant-los i descobrin-ne les solucions ens ho vàrem passar molt bé.

El laberint de bambú, va fer sentir els nens com a veritables exploradors de la selva, ja que consisteix a travessar una gran zona plena de bambú per uns caminets marcats a terra, però que a l’alçada de la cara són ben espessos, de manera que cal anar-los apartant per avançar. Una gran aventura per a tots!

La següent zona, és una explanada on hi ha diferents tipus de cases del món, algunes fetes amb materials de reciclatge, altres, imitant vivendes reals. Cadascuna d’elles ofereix un entreteniment d’algun tipus per als nens: intercomunicadors de tubs entre cases, trencaclosques gegants, etc. Ben aprop també hi ha un jardinet de bonsais que va fer les delícies dels nens veient arbres de la seva mida…

Val a dir que ens vàrem deixar dos laberints per explorar, però que ben aviat provarem de tornar-hi per a gaudir-ne. Es tracta d’un laberint encantat, al que ni ens vàrem acostar per no fer rebrotar els malsons del gran que havíem aconseguit apaivagar amb la fabricació del nostre esprai mata-monstres, i el laberint anomenat Splash, al que s’hi ha d’accedir obligatòriament amb banyador i tovallola, i com que no en portàvem vàrem preferir prescindir-ne, tot i que pels crits de la mainada que hi havia per allà, anar-hi havia de ser ben divertit.

Per acabar aquest avisita guiada, vull dir que també hi ha una zona de picnic que també conté algunes propostes d’experimentació interessants per a nens, on hi vàrem berenar plàcidament a l’ombra. La propera vegada que hi anem, ens portarem el dinar per tal d’aprofitar molt bé totes les seves propostes. Val la pena pagar el preu de l’entrada!

Enllaços relacionats:

• Labyrinthes aux 1000 fleurs. Web oficial del lloc amb tota la informació per a la seva visita.
• Pàgina d’Informació i Turisme dedicada als laberints.
• Esprai ambientador anti monstres de manetesicosetes, per poder dormir bé a les nits…

Altres llocs especials per visitar i gaudir en família:

• Amb ulls de nen I i II de manetesicosetes. Visita al Parc Art de Cassà de la Selva.
• Un dia fantàstic en un parc excepcional de manetesicosetes. Visita al Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar.

Un dia fantàstic en un parc excepcional

El dia del meu aniversari, a principis de juliol, vaig triar anar a passar un dia sencer al Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar amb la familia. I no em vaig equivocar gens en l’elecció del lloc, ja que aquest parc és inmens i té un munt de propostes interessants per passar un dia rodó. I és d’entrada lliure!

Quan hi vàrem arribar, ja gairebé era l’hora de dinar del petit, de manera que vàrem començar amb un pícnic, cosa que encanta als nens. Taules i bancs repartits asseguren trossets d’ombra per a quasi tothom. Relativament aprop de papereres i serveis. Tot molt ben condicionat. Just al davant, jocs de fusta per als més petits: cavallets, xais i casetes per explorar, i pistes d’esport per als més grans.

Després de dinar, vàrem trobar una construcció de fusta molt interessant amb multitud de rampes que vàren fer les delícies del petit, alhora que algun peladet als genolls per la seva precipitació i falta de pràctica en els plànols inclinats… El gran es va delectar en la investigació detinguda de dos grans plafons metàl.lics pintats amb franges blanques i negres que, en donar-los impuls i fer-los girar, produïen il.lusions òptiques fascinants.

La zona que va venir a continuació va ser per als més petits amb sorrals, gronxadors, carros de cavalls, etc i un gran castell d’aventura per als nens de 4 a 12 anys. El nostre gran va insistir a provar-ho i s’ho va passar genial! Sis o set torres connectades entre elles amb tobogans, escales, xarxes, ponts del diable, passeres amb cadenes… posaven a prova el seu equilibri, perícia, força i concentració. Un munt de passeres sobre molles, plataformes mòbils i fustes de diverses mides li varen fer exercitar els músculs de valent. Estava radiant d’energia i felicitat!  Però l’estrella de la zona varen ser, sense dubte,  els dos magnífics tobogans. D’entrada feien respecte però hi vàrem pujar diverses vegades de dos en dos i ens ho vàrem passar genial! Com nens…

Al costat, hi havia una altra zona per explorar amb rodes, politges i cubells per anar investigant els pesos, els contrapesos, els pèndols i les palanques.  Com que hi feia un sol de justícia, no ens hi vàrem entretenir gaire estona, ja que al migdia de juliol, ens calien zones més ombrejades. Mentre recorríem la zona ràpidament amb el gran, el petit i jo ens vàrem dedicar a recollir floretes caigudes dels arbres de les vores i combinar-les amb pedretes que trobava.

La part que ve a continuació és la que vàrem considerar més interessant per als nens: la zona d’experimentació acústica. Estem tant acostumats a percebre per la vista que no solem fer cas del que sentim, i trobar un parc en el que se’ns faciliti la investigació en aquest camp, és meravellòs. Hi vàrem estar estona i estona explorant. Hi ha uns comunicadors en els que el petit sentia la veu del pare ben aprop i amplificada malgrat veure’l lluny de nosaltres. Girava el cap per assegurar-se que no s’havia acostat i tornava a escoltar. Seblava que no es creiés el que sentia. Feia molt de riure. També hi ha una mena de pont del que pengen cordes que estiren objectes amagats a la vista i que cal descobrir què són: campanes, sorolls metàl.lics, de pedres… és innegable que, per les respostes que ens donava el gran, jugar-hi activa la imaginació.

Un xic més enllà, hi ha uns coixinets a terra, afinats amb notes musicals diferents. És molt divertit saltar d’un a l’altre per composar escales musicals, ascendents o descendents, segons la direcció que prenem.

I per últim, en aquesta zona, també hi ha una estructura a la que t’hi havies de pujar per fer girar uns cilindres amb els peus mentre et subjectes amb les mans a unes cordes. A mesura que es van movent els cilindres, van sonant notes musicals diferents amb les que, si tens bona oïda, pots composar melodies reconeixibles. Tota una experiència.

A continuació venia una part més tranquil.la de parc: semblava un escenari de contes diversos: especialment de”La caseta de xocolata”, ja que estava tot ple de pastissos gegants de colors per a que els nens s’hi enfilessin. També hi havia casetes de gnoms i fades i flors gegantines que et feien pensar que t’havíes tornat petit com un nis. També hi havia un tren de fusta preciós, tot i que un xic desgastat i descolorit de la pluja. En aquesta zona, moltes famílies hi feien pícnic asseguts directament sobre l’herba ombrejada pels arbres. Un paratge màgic i interessant. Si fins i tot, els nens es varen aturar a explorar el mirall semicircular de la paret dels wc una bona estona!

La darrera zona que hi havia per explorar era la que estava composada per tirolines diverses i altres jocs d’aventura, ben a prop d’un vaixell pirata i la façana d’un castell que no era altra que la sortida del parc per la banda a la que no hi ha l’aparcament. Just al davant, un tronc amb forma de drac de tres caps va catapultar els meus nens cap al món de les aventures medievals en el que eren cavallers forts i valents, armats amb espases per matar el drac.

Per acabar la ruta, ens vàrem aturar a fer un gelat per agafar forces i cel.lebrar el meu aniversari. No cal dir que de tornada al cotxe, els petits herois de casa no varen tardar ni cinc minuts a adormir-se, d’esgotats i emocionats que estaven d’haver descobert tot el que havien descobert. I nosaltres dos, contents i feliços d’haver pogut veure’ls passar-s’ho tant bé i estar junts tot el dia. Un aniversari dels millors que he cel.lebrat.

Gràcies, Mireia, per haver recomanat aquest parc en el teu blog Mama, mimos i més!

De castells i cavallers 1: El castell de Requesens

Des de sempre que l’Edat Mitjana, i concretament el món dels cavallers, ha fascinat al meu gran, de manera que, després de tenir per casa alguns llibres de la biblioteca sobre castells, analitzar-los atentament i fer-nos desenes de preguntes sobre el que s’hi explicava, l’estiu passat vàrem anar a fer una visita al Castell de Requesens.

Tan bon punt va saber que anàvem a veure un castell que no va parar d’insistir a endur-se la capa i l’espasa. I va fer la visita entusiasmat, brandant l’espasa per tot arreu. Sort que vàrem dissuadir-lo de posar-se la capa, perquè a ple mes d’agost, s’hagués mig fos durant la visita.

La visita la vàrem fer al nostre aire, sense guia, i vàrem gaudir moltíssim veient les reaccions del nostre gran en un castell. El pare i jo hi vàrem posar la nostra salsa: que si aquí dormien els cavalls, que si aquí dormien els cavallers, que si aquí els nens jugaven, que aquí menjaven, aquí tal cosa i allà tal altra, relacionant el que veiem amb el que haviem trobat als llibres de la biblioteca… Li va fascinar veure els wc de pedra amb desaigüe directe al camp, això que la caca caigués al pis de sota el va impressionar moltíssim!

Esperonar la seva imaginació durant la visita va ser meravellós. Un dels moments més divertits va ser quan li vàrem ensenyar uns dracs de forja de les finestres del castell i va voler lluitar aferrissadament contra ells amb l’espasa, guanyant-los sense pietat.

Malgrat algunes parts del castell poden comportar algunes dificultats d’accés i calgui que els nens vagin de la mà d’algun adult, la passejada pel recinte és fantàstica: vàrem fer tot un viatge en el temps i tots plegats vàrem gaudir i aprendre moltíssim.

Al llarg de l’hivern hem anat fent més activitats relacionades amb l’edat mitjana, que ja anirem explicant, i aquest estiu hem tornat a agafar els llibres de castells de la biblioteca. El món medieval és un tema constant a casa nostra i val la pena explotar l’interés dels dos nens cap a ell: dracs, prínceps, princeses, roses, cavallers, lluites, espases, punyals, presons, etc. ja formen part del seu món i del nostre. El continuarem explorant.

Us deixo AQUÍ la referència bibliogràfica del llibre que el va tenir més entretingut l’estiu passat i que continua interessant-lo tantíssim, i AQUÍ la referència d’una versió de butxaca fet per la mateixa autora que també ha fet les nostres delícies aquest hivern.