Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Anuncis

Explorem les escultures sonores Baschet

escultures sonores baschet 01A finals de juliol vàrem anar a Barcelona i vàrem gaudir moltíssim a l’exposició d’escultura sonora dels germans Baschet que hi ha a can Jaumandreu, al c/del Perú, 52 de Barcelona (08018), organitzada pel Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB. Aquesta exposició, que es considera única al món, permet veure una col.lecció d’obres dels dos autors, que varen arribar a realitzar més de 400 obres.

escultures sonores baschet 04escultures sonores baschet 09Segons s’explica al projecte Minerva de la UB, enllaçat a sota, “François i Bernard Baschet són considerats els pares de l’escultura sonora i la seva obra és fruit d’una visió que uneix art i ciència, intuïció i mètode; una referència imprescindible per a l’estudi i desenvolupament de les relacions entre forma, matèria i so.  Els germans Baschet han inventat incomptables instruments per a tot tipus de música i escultura pública i fonts, expandint així els horitzons del so. Les seves exposicions participatives conviden a tothom a jugar i experimentar lliurement. Una obra oberta, inclusiva i compromesa amb la societat, un projecte pedagògic que reivindica la democratització del coneixement i la creativitat.”

escultures sonores baschet 05Aquesta exposició ens va permetre tocar, tocar i retocar les escultures, en tots els sentits de la paraula: amb el sentit del tacte i fent-les sonar. Amb un arc de violí, amb baquetes, amb boles, amb les mans acariciant cristalls molls d’aigua, per fricció, percussió, sobre cargols, sobre els pàmpols, prement tecles, pessigant cordes… Pianos, arpes, cargols, peces de metall, boles de vidre, varetes diverses, ressonadors espectaculars, colors, formes i materials sorprenents … Un deliri pels sentits!

escultures sonores baschet 02Una exposició visual i sonora al mateix temps. Tota una aventura! Si hi voleu anar, encara hi sou a temps però us heu d’afanyar. Lamentablement, només està oberta durant el mes de setembre, dimarts i dijous de 10 a 14h. Mireu el vídeo que us enllaço aquí sota i ja em direu si val la pena fer-hi una visita. A nosaltres ens va encantar!

Enllaços relacionats i vinculats amb el so:

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

Les vacances explicades en #pedrafeliç

pedra feliç manetesicosetes diari de vacances sobre pedraAquest estiu hem estat sis dies fora tota la família i hem gaudit moltíssim de la iniciativa #pedrafeliç d’Encenent la Imaginació. Com que els dies de vacances són tan intensos, els matins recordàvem tota la família el que havíem fet el dia anterior i, per fixar-ho a la memòria, consensuàvem quines pedres felices dibuixaríem i abandonaríem al llarg del dia. En fèiem un fotografia i ens les repartíem per deixar-les on més li agradés a cadascú. El fet de recordar és un exercici fantàstic per als nens, decidir les pedres ens ajudava a veure què els havia agradat més i dibuixar-les, tot un plaer per a mi. Abandonar-les al lloc més adequat, transforma un simple passeig en una aventura i una estona d’espera en un joc familiar molt interessant.

Així doncs, podeu veure a la fotografia superior les pedres que vàrem anar abandonant cada dia de vacances, que resumeixen els dies que hem estat aquest estiu per Montblanc, un lloc fantàstic del que ens enduguem uns grans records:

  1. Viatge en cotxe; pícnic; arribada a la casa on ens allotgem; visita a la torre de Sant Jordi; i dibuix dels elements que més els varen agradar: la llança, l’espasa, la rosa i el drac de forja de la portalada.
  2. Vídeo en 3D sobre la llegenda de Sant Jordi; passeig per les muralles i les torres; dibuix d’un tros de muralla; passeig nocturn fins a un pont sota una lluna preciosa.
  3. Visita a les coves prehistòriques de l’Espluga de Francolí; destral i llança prehistòriques; pícnic; migdiada a una ermita propera; visita al museu de la vida rural; passeig familiar sota la lluna; abandonament massiu de moltes pedres a la plaça del poble veient la reacció dels nens que les trobaven.
  4. Visita a l’interior de l’església; recooregut per dins les muralles i les torres; dinar a un restaurant de colors; visita a un parc de les olors fantàstic (experiència que explicaré en breu).
  5. Visita al museu del vidre i al forn on fabriquen gerros; pícnic; visita al monestir de Poblet; sopar a un restaurant amb escuts de cavallers que varen encantar als nens.
  6. Darrer repartiment de pedres felices; últim passeig i alliberament de pedres a la plaça del poble; marxem de la casa; visita al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (fent les delícies dels dos nens petits i del nen gran de casa ;)) i tornada a casa en cotxe.

Ens va encantar Montblanc i per uns petits cavalllers com els meus nens, tirar fletxes des de les muralles, veure la llegenda de Sant Jordi en 3D (mai havien vist cinema en 3D), recórrer els llocs on Sant Jordi va matar el drac; veure com bufant vidre calent fèien un gerro; descobrir comvivíen els homes prehistòrics i visitar el muesu del ferrocarril va ser increïble.

Però una de les experiències que recordem tots com a molt intensa, va ser la que vàrem viure a la plaça del poble la nit que hi vàrem deixar pedres felices i un grup de nens que hi jugava les va trobar. Vàrem tenir el privilegi de veure la seva reacció desmesurada en descobrir-les: primer es varen aturar, es varen agrupar a mirar-la i després varen sortir disparats a avisar els seus pares que varen estar mirant i remirant la pedra. Estaven emocionadíssims d’haver trobat alguna cosa especial i aquesta alegria va convèncer encara més als meus petits de continuar repartint pedres per fer feliços a altres nens. Feien riure perquè atravessaven la plaça gairebé de puntetes per no ser vistos i abandonaven les pedres a llocs ben il.luminats i sense cap tipus de discreció les remiraven, els deien adéu i fins i tot els tiraven algun petó de comiat. Després venien al banc on érem el pare i jo pintant altres pedres a preu fet i observaven com les recollien. Això sí, em varen dir que a ells també els agradaria trobar-ne alguna, de manera que haurem de pensar com solucionar-ho. De fet, amb la quantitat de pedres que han repartit se’n ben mereixen un parell.

Aquesta fotografia amb el recopil.latori de les pedres felices de les vacances l’he impresa i la tenim penjada a l’habitació i de tant en tant, la mirem, recordem tot el que vàrem fer i en parlem. Trobem que dibuixar les vacances en pedres és una manera bonica i especial de recordar aquells dies en que la iniciativa #pedrafeliç ens va donar tantes alegries, tant de joc i tanta complicitat familiar.

Entrades relacionades:

Proposta exprés 17: Visiteu un museu

proposta exprés 17 manetesicosetes visiteu un museuAtreviu-vos-hi. Passa igual que amb el teatre. Si estàs disposat a pagar l’entrada i haver de marxar als 10 minuts, cap problema. De mica en mica s’omple la pica…

Després d’uns quants museus amb visita de curta durada, aquesta vegada va ser un èxit rotund.

La clau està en motivar-los una miqueta abans d’entrar-hi: veure un llibre del que anirem a visitar i fer-los fixar en uns quants elements interessants o curiosos. En el cas del Museu Dalí va ser molt senzill: uns elefants amb potes de girafa, un sostre pintat, uns bigotis de punxa, senyores i cavallers amb barres de pa al cap, rellotges tous, etc. El repte era trobar-ho i com que el museu és fascinant i el públic va de sorpresa en sorpresa hi varen aguantar quasi dues horetes.

Fins i tot vàrem fer unes pedres felices temàtiques i els hi vàrem abandonar… i tenim unes quantes activitats previstes que han sorgit de les converses durant la visita que anirem explicant en quan poguem.

_________________

L’anècdota: “Mama, aquest nas s’ha de mocar, està molt brut!” 😀

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

proposta exprés 14 manetesicosetesTan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç d’Encenent la Imaginació

pedrafeliç-manetesicosetes-pedres-10-11-12-13-14-15Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç ideat per Encenent la Imaginació!

Des de que vaig llegir l’entrada de l’Angaleta sobre aquesta proposta-joc, enllaçada a sota, que vaig saber que col·laboraríem en el seu projecte i en vaig començar a parlar als nens. Semblaven engrescats amb la idea, així que aquest diumenge passat, després d’un pícnic al Dolmen de La cova d’en Daina de Romanyà de la Selva, vaig agafar unes pedretes que portava i hi vaig dibuixar cares felices. Les vaig posar sobre una pàgina en blanc de la meva llibreta de dibuixos, hi vaig escriure el text que veieu a la imatge i hi vaig tirar aquesta fotografia. No tenia clar si redactaria o no una entrada o em limitaria a penjar la fotografia o a enviar-la a l’Angaleta perquè en fes el que volgués.

pedrafeliç-manetesicosetes-pedra11 i 16- dolmen la cova den dainaTrobo que es tracta d’un projecte magnífic, inofensiu, divertit i interessant i que té un munt de característiques per les que el volem seguir i fer-ne difusió:

  • Les pedres sempre han provocat en mi una fascinació especial: des de sempre n’he recollit en tots els viatges i les guardo curosament, com si fossin posseïdores de mil vivències precioses que se’ns poden revelar en qualsevol moment. I els meus fills també els agraden molt, ja que sempre en porten a les butxaques…
  • És fàcil de fer i es pot dur a terme a qualsevol lloc, només cal portar alguna pedra feliç a la butxaca i en quan es va a algun lloc especial, alliberar-la. Potser ni tan sols cal portar les pedres dibuixades, només portant un retolador permanent a la bossa, és suficient.
  • Sortir a escampar-ne o a buscar-ne per als llocs és una excusa fantàstica per sortir a passejar i que es fixin en els detalls del que els envolta: és una manera de potenciar l’observació.
  • És gratuït, de manera que hi pot participar tothom que vulgui.
  • Potencia la creativitat, ja que pensar en maneres de decorar pedres per alliberar-les pot ser un estímul fantàstic. Fa un parell d’estius en vàrem pintar unes amb pinta-ungles i els va encantar. Ja tenim doncs, una idea fàcil per a moments en que no saps què fer.
  • És una proposta molt joganera, ja que si un dia n’alliberes unes quantes a un parc i seus a observar el que fa la gent quan les troba, pots passar-t’ho molt bé…
  • Ajuda a crear un món millor, repartint somriures que, ben segur sorprendran i despertaran l’interès a qui en trobi alguna.
  • Estimula la meva curiositat. M’agradaria saber fins on pot arribar aquest joc-proposta, per això volem participar-hi i seguir-lo d’aprop.

pedrafeliç-manetesicosetes-pedra15- dolmen la cova den dainaHe de reconèixer que la nostra col·laboració al projecte no acompleix ben bé els requisits proposats per diversos motius: les pedres són comprades, cosa que per a mi, fa que perdi encant, però tenia ganes de començar el projecte i en vaig anar a buscar per assegurar-me’n de que en podria alliberar al lloc on anava. Ara ja n’hem recollit algunes de granit, amb un costat ben planer per a poder dibuixar-les fàcilment a la següent tongada. Tampoc no les varen dibuixar els nens, ja que ells estaven fent altres activitats per la zona. Tampoc no varen ser alliberades en un entorn urbà, com proposava l’Angaleta, perquè penso que seria bonic omplir molts racons de pedres felices. I per últim, a part d’escriure-hi el hashtag #pedrafeliç les vaig numerar a la seva cara inversa, ja que això, en algun moment donat, ens pot facilitar el seguir-ne la pista a alguna. Val a dir que he començat pel número 10 per si Encenent la Imaginació vol numerar les primeres.

Explicat tot això, només vull dir que com més serem més riurem i que ha de ser molt bonic trobar-ne alguna que no hagis dibuixat tu, configurant entre tots un univers de somriures, bons desitjos i complicitats entre perfectes desconeguts. Tot plegat és una magnífica idea. Us hi apunteu?

Enllaços relacionats:

Previous Older Entries