#Inktober, una idea per a facilitar el confinament a causa del Coronavirus

Dues setmanes de #confinament pel #Coronavirus és una prova dura per a tothom: pels que per la professió que tenen han d’estar al peu del canó, pels que hem d’estar a casa amb els nostres fills  gairebé “presoners”, pels petits que deixen de veure els amics i companys i de tenir les converses que més els apassionen amb ells i no en parlem dels malalts…

Per a mantenir el caliu i la il.lusió entre els grupets d’amics, apartar-los dels videojocs i treballar una mica la creativitat sortint de la zona de confort se m’ha acudit plantejar #Inktober als diversos grups de whatsapps d’amics dels nens que tinc.

Bé, com que són petits, els xats són de les mares, però de tant en tant hi comparteixen dibuixos o comentaris. Aquests dies ens estem servint d’aquests grupets de whatsapp per a proposar activitats creatives que poden compartir de manera segura i mantenir el caliu de les converses i les opinions dels temes que més els els agraden.

L’#Inktober va ser un repte creat per Jake Parker el 2009, tal i com s’explica més detalladament a l’enllaç que deixo a sota amb el nom ¿Qué es #Inktober?. És una iniciativa que va proposar el repte de fer un dibuix a tinta (ink) durant cadascun dels dies del mes d’octubre (october). Si es busca per Google Images la paraula Inktober, podreu trobar llistes de dibuixos per temes que els puguin interessar.

Per a muntar-los, només cal explicar la iniciativa i explicar que al final del confinament tindran una col.lecció de dibuixos del seu tema preferit i que, com que això de dibuixar en blanc i negre no és freqüent en els petits, els permetrà explorar noves tècniques per a ombrejar i donar relleu als seus dibuixos: punts, trames, etc. i aprendre plegats dels progressos dels uns i els altres.

Cada matí dono la consigna del dia i tenen tot el dia per a dibuixar i al vespre, ho han de compartir al whatsapp i, si volen comentar el que més els agrada del que han fet els altres.

A hores d’ara, ja porto dos grups d’Inktober en funcionament, un altre que comença demà al matí i un quart que ja veurem si arria… I és apte per a totes les edats! Només cal sentit de l’humor i no ser massa exigent amb els teus resultats ni els dels altres… Es tracta de passar-ho bé.

Al meu fill gran de 10 anys i a la seva colla he proposat un #Inktober sobre monstres, de manera que ja porten dibuixats un vampir i una mòmia. Al del meu petit, la temàtica és sobre Harry Potter i avui han començat dibuixant una “Snitch daurada”. Els fa molta ill.lusió fer els dibuixos i compartir-los amb els amics. Se senten més units… I potser, només potser, aquesta idea ajudarà a que els dies passin una mica més entretinguts…

Març 2020: 10 anys/ 8 anys i mig

¿Qué es #Inktober? dins el blog Haz historia

 

Imitant Víctor Nunes

A casa som col.leccionistes de mena i abans de llençar coses sempre pensem si els podem donar una segona vida i com ho podem utilitzar.

En aquesta línia, conèixer Víctor Nunes va ser revelador, ja que té moltíssimes il.lustracions fetes a partir de peces petites completades amb traços de retolador. En té de fetes a partir de crispetes, de peles de cacauet, de clips de papereria, de puntes de llapis…

Aquesta darrera és la primera que vàrem imitar, però n’han vingut força més. Es tracta d’un exercici creatiu molt interessant, ja que cal desfer-se de l’objecte que tens, abstreure’n la forma bàsica,  associar-ho amb una forma i finalment, completar el dibuix.

La imatge és una mostra del primer dia de la proposta. Vaig ensenyar amb la tablet algunes fotografies dels resultats obtinguts per l’artista a partir d’aquest exercici i aleshores els vaig proposar de fer-ho a partir de puntes de llapis que vaig clavar en un full de manera aleatòria.

Com sempre, la imaginació es dispara amb propostes així d’obertes i si es gaudeix d’imaginar sense por a que et diguin que el que aconsegueixes està malament…

Febrer 2016: 6 anys / 4 anys i mig

Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig