Tercer aniversari de Manetesicosetes

tres anys de manetesicosetes 16El petit que dorm al meu costat rondina, emet uns sons guturals que m’arriben a l’ànima i em recorden la sort i la son que tinc… l’olor de saliva i llet m’arriba i em reclama amb suavitat i tendresa… M’escapo corrents al bany i en segons, estic mirant com el patufet de casa remou mans, cap i cos i repta buscant-me encara amb els ulls clucs. L’acarono i l’aixeco del llit amb tota la suavitat de què sóc capaç i l’abraço i deixo que es fongui amb la galta contra el meu coll. Ens aspirem mútuament, ens sentim i ens pertanyem… El petonejo amb suavitat mentre me l’emporto al sofà i safisfaig la seva gana matinera entre carícies i xiuxiuejos: és el nostre moment de dolçor i complicitat.

En pocs minuts, el pare es despertarà a cop de rellotge i tots ens començarem a activar. El gran vindrà amb el seu biberó a fer-nos companyia al sofà… mentre menja, canto cançons suaus a mitja veu i ens acaronem dolçament tots tres per desitjar-nos un bon dia ple d’amor i felicitat. Si hi ha temps, potser els explicaré un conte… Quan tothom està a punt, es pare s’enduu el gran cap a la llar d’infants. Se’m trenca el cor quan veig el seu retret silenciós en haver d’acomiadar-se de mi i deixar-me a casa amb el petit… Em troba a faltar, però no s’adona que jo hi sóc sempre, malgrat m’hagi de compartir. Encara és aviat perquè ho entengui…

El matí flueix amb facilitat amb el petit a casa: contes, cançons, banyera, la panera dels tresors… anem combinant les tasques de la llar amb el joc i les moixaines mentre no arriba el seu son de mig matí. Aprofito per dedicar-me tant com puc a ell perquè sé que tan bon punt anem a buscar el gran a escola, em reclamarà tant el seu moment que hauré de deixar el petit per dedicar-me a ell. Compartir activitats és encara complicat per la diferència d’etats i d’evolucions. Si el pare fos a casa, ens podríem anar combinant però no arribarà fins a les 8 o quarts de nou del vespre…

L’imminent tornada a la feina m’intranquil.litza: com m’ho faré per portar-ho tot al dia si tant bon punt surti hauré d’estar al 100% per la família? Si ni tant sols em trobo bé encara! Tota la part de la feina que cal fer a casa no la podré fer… Ja portava dies pensant a fer un blog per tal de poder tenir la feina a mà en qualsevol moment i poder aprofitar aquests minutets que queden aquí i allà per avançar, però abans de fer el ridícul a la feina, vaig pensar a provar sort en un altre camp de manera anònima, per veure com funcionava tot aquest món i així no arriscar-me innecessàriament… El món de la creativitat i la maternitat, de la participació en l’evolució dels meus petits m’atreia moltíssim i des dels diversos cercles en què ens movíem durant la baixa per maternitat m’arribaven invitacions a publicar el que feia amb els meus nens, els jocs que muntava i els recursos imaginatius que tenia.

Una cosa va anar portant a l’altra, vaig anar lligant caps i així va ser com a 23 de gener del 2012 vaig aprofitar la migdiada matinal del petit per enregistrar-me a wordpress i crear Manetesicosetes. No les tenia totes i em vaig precipitar amb el nom… Per a mi, el blog era una frivolitat, una plataforma d’experimentació i una oportunitat de millorar l’eficàcia a la meva feina i de satisfer la meva curiositat sobre el món virtual. Ja he explicat en diverses ocasions que no tinc formació en educació infantil, ni en magisteri, ni en tècniques plàstiques, ni en psicologia, ni en pedagogia infantil, ni en educació social… per tant, no puc oferir coneixements, sino experiències modestes que una mare pot fer a casa amb els seus dos fillets, d’edats i evolucions diferents… Un blog que pot oferir poca cosa, vaja, només entreteniment i algun consell pràctic basat en la meva experiència, sempre subjectiva i qüestionable. Però a poc a poc em va anar atrapant, vaig anar aprenent, satisfent altres inquietuts de joventut ben oblidades amb el pas del temps… Tímidament vaig anar visitant altres blogs i endinsant-me en aquest món virtual. I vaig començar a tenir lectors seguidors i comentaris i blogs amics… I no em podia creure que la meva aportació tingués èxit!

I d’això ara ja fa tres anys. Em sento molt més segura amb el que faig i tinc clar que ho faig per passar-m’ho bé i per compartir estones i experiències especials amb els meus. I ho faig per practicar l’escriptura, un dels meus somnis oblidats; i ho faig per fer recerca de la meva part creativa, un altre dels meus somnis oblidats; i ho faig per deixar testimoni de la infantesa dels meus fills; i ho faig per compartir-ho, perquè si ens fa feliços a nosaltres i ens aporta tant a tots nivells, també pot aportar alguna cosa a altres famílies. Sense pretensions. Sense intentar postular ni donar lliçons de res. Perquè com he dit abans, no sóc experta en res. Potser només a intentar viure al màxim i gaudir de les coses bones que tinc la sort de tenir.

Doncs ara, a tres anys d’haver iniciat aquest camí blogaire, em sento amb forces per presentar-me i deixar en segon terme aquesta vergonya que m’acompanya des de sempre. Em dic Elisabet Costa i Ferrer i sóc llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Hispànica i quasi Graduada en Art Dramàtic pel Galliner de Girona. Treballo de professora de Llengua i Literatura a l’ESO i al Batxillerat a l’Institut Montilivi de Girona, tot i que també he tingut alguna experiència docent a la Universitat.

I sí, la creació de Manetesicosetes, ara fa tres anys, m’ha ajudat a desenvolupar-me millor en la meva feina, i a pensar més creativament, i a conèixer molt millor tècniques plàstiques, i a fer grans amics virtuals, i a compartir experiències meravelloses amb els meus fills, i a aprendre experimentant, i a gaudir expressant-me, i a gaudir pintant i embrutant-me, i a endagar altres projectes personals, i a embrutar-me com una nena petita i riure moltíssim, i a gaudir més intensament del meu món i tenir molt més clares les prioritats que tinc.

Manetesicosetes, ja no ets ni una broma ni una frivolitat, aglutines massa fets i massa records importants per a mi. Gràcies per aquests tres anys!

 

Anuncis

Segon aniversari de “Manetesicosetes”

76 propostes de joc ordenades - 2 anys manetesicosetesDoncs sí, avui fa dos anyets que, aprofitant una migdiadeta matinal del petit, vaig anar cap a l’ordinador i vaig començar a trastejar amb wordpress per esbrinar si seria difícil o no fer un blog. La tornada a la feina era força imminent i volia esbrinar si un blog m’aniria bé per ser més eficaç i organitzada, ja que ho tindria tot a l’abast de la mà d’una manera ben fàcil i així podria guanyar temps per als meus petits… D’aquesta casual manera va néixer Manetesicosetes, com una prova, com una broma, amb un nom gairebé sense pensar… Ni tan sols li vaig explicar a la meva parella fins al cap d’uns dies de funcionar i haver editat un parell d’entrades. Si hagués sospitat com és d’important aquest blog a la meva vida a hores d’ara, m’hauria aturat a planificar-ho tot una mica més, però sóc així: impulsiva.

…I d’això ja fa dos anyets! Em sembla que és el meu projecte més a llarg termini que he fet, i de ben segur, el que més em toca el cor.

Com ara fa un anyet vaig dir a l’entrada del Primer aniversari de “Manetesicosetes”, l’objectiu que em plantejava aquest segon any que he estat escrivint el blog era “Continuar”. Sembla un objectiu poc ambiciós, però “Continuar” significa pensar activitats per fer amb dos nens d’edats, destreses, desenvolupament i interessos diferents; buscar els materials; preparar les propostes; dur-les a terme en moments adequats per als nens; tirar fotografies en certes condicions i impedir al mateix temps que interfereixin l’un amb l’altre o ajudar-los quan cal; recollir o netejar mínimament i, finalment, tenir temps d’escriure a les sis del matí, esgarrapant hores de son banyades en cafeïna. I això, treballant fora de casa i tenint els nens a dues escoles diferents… Poca broma.

Ara, mirant enrera aquest segon any del blog, puc afirmar orgullosa que he continuat i que fins i tot he millorat. Del primigeni diari personal que és Manetesicosetes desde que fou concebut, ha passat a ser un blog amb una xarxa força sòlida de blogs amics amb qui ens comentem les entrades i ens inspirem mutuament. Podeu visitar-los a la barra lateral del blog: són fantàstics!

A més, tinc l’orgull que diverses llars d’infants recomanin als pares dels seus alumnes la lectura de Manetesicosetes com a font d’inspiració per activitats amb els seus nens. També m’han enllaçat en els seus blogs alguns estudiants d’Educació Infantil, un parell de revistes d’escoles privades, l’Institut Obert de Catalunya (IOC), i fins i tot, apareixo a la bibliografia d’alguna editorial, al portal per a mestres i professors XTEC.CAT i en algun curs de l’Universitat de Girona (UdG). I algun blog ha reconegut estar fortament inspirat per les activitats que explico en el meu! Tot això m’omple d’orgull perquè, com he dit diverses vegades, no tinc cap formació ni en pedagogia ni en psicologia ni en educació infantil, i tot el que sé sobre nens ho aprenc dels meus i, en aquests moments, del que trobo a la xarxa combinat amb la meva intuïció. Alguna cosa dec fer bé.

Pel que fa al contingut del blog, crec que les entrades són més completes que al començament, ja que solen descriure sessions que sovint comencen d’una manera i acaben d’una altra. Els nens són més grans i cada vegada són més autònoms i sorprenents. Però les entrades cada vegada porten més feina! Al començament, posava poques fotos que complementaven les paraules, ara, malgrat les paraules continuen estant molt importants per a mi, les fotografies il·lustren la major part dels moments significatius del procés, i aixó fa que, veient les fotografies, els lectors d’altres llengües puguin entendre de què va l’experiència descrita.

A part d’això, amb l’entrada a Pinterest de Manetesicosetes, fa que editi unes portades a les entrades que siguin fàcilment visibles entre la munió de fotografies que poblen la xarxa, i així, amb un sol cop d’ull, es pot veure si interessa llegir l’entrada o no. S’ha de ser pràctic, ja que els meus lectors també  solen treballar i tenir fills petits i per tant, no tenen gaire temps per perdre…

I també hem tret el nas a Twitter i a Google+ tot i que de manera molt incipient encara… A poc a poc…

De cares a aquest tercer any que encetem, tinc moltes idees per portar en pràctica al blog, però malhauradament, encara disposo de menys temps que l’any anterior per a dedicar-hi, ja que des de fa uns mesos, m’he hagut d’incorporar a jornada sencera i això, a més, ha comportat l’adquisició de noves obligacions  a les que no hi estic avesada i que em demanen moltes hores més de les que tinc. Suposo que ja us heu adonat que darrerament he hagut d’abaixar el ritme de publicació, cosa que m’entristeix… És per això que, en contra de la meva voluntat i de les il·lusions que tinc, cal que sigui prudent i faci el mateix que l’any passat: tenir com a objectiu “continuar”, que en la situació actual, per a mi ja serà una victòria.

 I ara, si em permeteu, faré un inventari-repàs d’algunes entrades que he publicat aquest darrer any. Entrades que he classificat en diversos grups segons el que treballem o potenciem amb la seva pràctica, tot i que la majoria es poden incloure en més d’una categoria. Espero que us sigui útil. Jo, per part meva, em sento orgullosa d’haver ofert als meus petits prínceps totes aquestes experiències, d’haver-les pogut compartir amb ells i preservar-ne la memòria gràcies a la creació d’aquest diari-blog. Moltes gràcies per acompanyar-me en aquest camí i animar-me a través dels vostres cometaris!

* PINTAR DE MANERES ORIGINALS (per provar, explorar i riure):

* EXPERIMENTACIÓ PER POTENCIAR LA CURIOSITAT (i aprendre si s’escau):

* CREACIÓ I COMPOSICIÓ (excuses per a fer el que els vingui de gust i deixar-se portar):

* SAFATES SENSORIALS (per descobrir tot un món de sensacions):

* MANUALITATS I COSTURA (algunes fetes pels nens, altres fetes per mi):

* PRACTICAR HABILITATS (a poc a poc i divertint-se):

* PRACTICAR CONEIXEMENTS (sense presses i pressions, només per jugar):

* LLOCS ESPECIALS (per visitar en familia):

* CUINA (excuses per marranejar i gaudir amb tots els sentits):

* IDEES (que han tingut força èxit):

* COMUNICACIÓ (per fer parlar els nens i que ens expliquin secrets):

* PROPOSTES EXPRÉS:

* RECOPILATORIS (que expliquen com funcionem):

Primer aniversari de “Manetesicosetes”

numero 1Estem de cel.lebració! Avui fa un any que “Manetesicosetes” va veure la llum. Encara no sé com em vaig atrevir, però aquí estem i de moment ja portem 100 posts editats. Toca a un post cada 3’6 dies. No està malament, però en realitat el que es veu és només la punta de l’iceberg, com se sol dir, perquè només és una part de tot el que fem. Queda tant en el tinter! I en projectes que van i venen sense tenir oportunitat de realitzar-se!

De fet, penso que tot plegat es redueix a una qüestió d’entusiasme vital. El meu cap des de fa un any no para de pensar què puc fer per participar i veure com els petits van descobrint el món. M’encanta gaudir de l’espectacle de veure’ls créixer jugant i aprenent. M’encanta i m’il.lusiona participar dels seus descobriments…

cireres 03Som un bloc petit, i estic segura que continuarem així. Anirem fent sense pausa però sense pressa. A vegades somnio desperta i imagino tots els canvis que podria fer al bloc: reordenar categories, llegir blocs per inspirar-me, participar més a la xarxa… però no dono a l’abast. Son tan petits els nens i em demanen tant! De manera que, per a mi, no és tan important si tot el que fem tinc temps de publicar-ho o no, el que compta, és fer les propostes i gaudir-ne. A vegades surten com les he pensat, altres, em sorprenen perquè mai se m’hauria acudit el que en fan, altres, directament són un desastre, però tan se val. Compartim una estona i creixem junts. I ho expliquem sempre que tenim un minut. Si la podem contagiar a algú, l’alegria de la nostra descoberta és encara molt millor.

multiple intelligence blogReflexionant sobre el que hem estat fent aquest darrer any, m’agradaria pensar que estic ajudant als meus fills a desenvolupar-se tenint en compte totes les seves possibilitats, sense limitar-ne cap, per això he volgut llegir la teoria de les Intel.ligències múltiples de Gardner per fer-ne un balanç una mica documentat. Segons aquest autor, les persones tenen els vuit següents tipus d’intel.ligència: la lingüística, la lògico-matemàtica, la corporal-quinèsica, la visual-espaial, la naturalista, la musical, la interpersonal i la intrapersonal (agrupant aquestes dues darreres en el que s’anomena intel.ligència emocional). Penso que inconscientment les hem treballades totes.

juguem amb fulles -004La lingüística, cada vegada que llegim contes, mirem cançons dibuixades, projectem transparències, aprenem paraules noves de les activitats que fem, representem històries amb titelles… La lògico-matemàtica, cada vegada que fem trenca-closques… La corporal-quinèsica quan ballem, quan ens orientem per buscar tresors de pirates, quan sortim a passeig i quan aprenem a fer anar eines de diferent tipus com tisores, una mà de morter, quan trenquem ous per fer receptes… La visual-espaial quan fem construccions i quan pintem o dibuixem… La naturalista, quan descobrim l’entorn que ens envolta i com es comporten els objectes de la natura, les pilotes, quan examinem pedres, fulles, gira-sols, espígol o quan observem les nostres imatges distorsionades en un mirall tou o observem els processos de transformació dels ingredients de les receptes… La musical, a través de la Panera de la música i de les cançons. I la intel.ligència emocional a partir de lectures compartides,  d’escenificacions amb titelles, amb les transparències o amb ninots elaborats per nosaltres com els panotxos.

blat de moro 03 personatgesAl marge de tot això, sempre he procurat estimular amb les nostres activitats tots els sentits: la vista a través d’activitats com  la pintura, el dibuix, la visita al Parc Art…; l’oïda a partir de la música i el ritme…; l’olfacte a partir de la Panera de les Olors, de l’espígol…; el gust a partir de l’experimentació amb el menjar i el tacte a partir d’un munt de sensacions que li poden oferir La Capsa de les Endevinalles, la Panera dels Tresors

pintar amb escuma afaitar C2-003També he volgut potenciar l’ús de diverses eines perquè puguin anar agafant habilitats. Es pot veure a La Capsa de les Manualitats, a la Panera de les Capses, quan gratàvem el Blat de moro, amb tots els posts sobre cuina amb els que aprofitem també per veure com a través de l’elaboració dels aliments, aquests canvien d’estat, quan fem manualitats, quan provem de pintar amb diverses tècniques: a cullerades, amb esprais, amb xocolata

I per acabar, penso que un dels llegats més importants que puc deixar als meus nens, és la Creativitat. M’explico. Aproximadament d’aquí a uns vint anys es trobaran en el punt d’haver de buscar feina, però a la velocitat que anem ara (i continuarem anant), penso que és impossible saber quines són les necessitats formatives dels professionals del futur, de manera que el que cal és que tinguin la capacitat de trobar noves maneres de fer les coses i la capacitat d’adaptar-se als canvis que, sens dubte, els vindran. Això que ara es diu “reinventar-se”. I per això cal el “pensament creatiu”.

colors del bosc- castanyes C1I com treballem la creativitat? Jugant i deixant-nos portar. Combinant peces, barrejant joguines, analitzant i provant, pintant i embrutint-nos amb diversos materials, barrejant tècniques… innovant. Deixant-nos sorprendre pel que anem trobant. Obrint portes i barrejant disciplines com l’art, l’observació, trobant noves maneres de fer servir els objectes…

mansgelatinaC1C2Però sobretot, sobretot, anem pel camí que anem, i provem el que provem, el que més ens interessa és  passar-nos -ho molt bé. Perquè el més important per nosaltres,  és créixer junts i gaudir del que ens ofereix la vida. Esperem tenir energia i idees suficients per a continuar explicant-vos-ho durant uns anyets més.

Feliç 2013

quatre mans amb cintes vermelles per cap danyÉs costum donar la benvinguda a l’any nou portant una peça de roba de color vermell. Segons sembla, atrau la bona sort. També simbolitza les esperances dipositades en un futur feliç. De la mateixa manera que estrenem una agenda nova i mirem les seves pàgines en blanc, estrenem un any nou. Amb incertesa però amb optimisme, i sobretot amb il.lusió. Mirant sempre endavant. Amb l’il.lusió que ens fa saber que compartirem tants moments junts com poguem, que jugarem, ens abraçarem, riurem, farem coses junts per primera vegada, descobrirem noves experiències i que gaudirem tant com poguem del nostre present. Perquè, encara que no sigui perfecte, és el nostre present i ens fa feliç viure’l en equip. Tots quatre. I compartir-lo amb tots vosaltres. Gràcies a tots per se-hi. I feliç present, felicíssim 2013.

Presentació 2

Tot canvia. Els nens creixen i les seves necessitats i habilitats canvien, les mares tornen a la feina i hi ha menys temps per escriure… Vaig començar el bloc animada per diverses persones que sabien que feia joguines i m’atrevia a proposar jocs no gaire habituals a les cases per als meus nens i que m’havien demanat que ho publiqués per tal que d’altres poguessin aprofitar-ho. Em deien que tenia bones idees. I així ho vaig fer. Vaig iniciar el bloc amb aquesta intenció, explicar com feia cosetes per les manetes dels meus fills per ajudar-los a descobrir i a gaudir del món que els envolta, mentre em meravellava amb les seves descobertes. Aviso: no sóc experta en res, només sóc mare i tot el que sé sobre nens és el que vaig aprenent d’ells i del que he anat llegint… En aquests moments, el límit d’edat és el dels dos anys i mig del meu gran.

Però només en començar el bloc, la meva germana em va dir que algunes frases eren molt boniques i que s’hi traslluïa l’amor que sento per ells i que resultaven molt emotives. I vaig pensar que ja que escrivia el que feia per al profit dels altres, bé podia incloure en aquests altres als meus dos fills i descriure alguns dels bons moments que hem passat junts, les seves reaccions i les sorpreses constants de la nostra relació i la seva evolució. Jo no recordo gaire res de la meva infantesa, i m’agradaria que els meus fillets poguessin tenir-ne un testimoni, de manera que he anat introduint paràgrafs i posts que contenen un to més subjectiu.

Un altre comentari que em va fer pensar en l’orientació del bloc és el que em va fer una bibliotecària amiga quan li vaig dir que només publicava coses que no fossin del tot habituals de fer a les cases i que en fèiem moltes més, algunes clàssiques de fer amb nens, altres que trèiem de llibres o d’altres blocs que he començat a seguir darrerament. Em va dir que ho escrivís igualment, que potser seria una font d’inspiració per algú. Per això he decidit que, de tant en tant, publicaré algun post sobre les visites a l’hort dels avis, alguna sortida a caminar, alguna manualitat, algun espectacle o curset, algun llibre especial o alguna visita a llocs que puguem fer amb els nens, encara que no siguin gens originals… Haver-los compartit amb els meus fills, per a mi, ja els fa ben especials.

En definitiva, que el bloc ha canviat. Potser podriem dir que ha crescut, com els nens… Intentaré anar escrivint, en la mesura que la recent incorporació a la feina em permeti, tot el que penso que pot ajudar a configurar els valors, els gustos, les habilitats i el caràcter dels meus fills. Tot el que els ajudi a ser educats en la creativitat, la curiositat, la il·lusió  i el joc. Tot el que els pugui ajudar a donar-los eines per descobrir, comprendre i desenvolupar-se amb respecte en el món i créixer amb la ment oberta i lliures de prejudicis, per poder gaudir amb entusiasme d’una vida plena i feliç…

Juny 2012

Presentació

Hola a tothom!  Ara fa dos anyets que vaig ser mare per primera vegada i    quatre mesos per segona.  Tinc dos bebès  preciosos que, dia a dia, m’ensenyen a redescobrir el món que m’envolta.  És gairebé màgic captar la innocència d’aquest despertar a les sensacions, veure com les seves manetes s’apropien dels objectes que els proposo i els seus somriures i mirades em transmeten la felicitat de la seva descoberta.  És com si em diguéssin “Som tan afortunats d’estar en aquest món ple de colors, olors, sabors i materials tan diversos! Ho trobem tot tant interessant que no parariem mai d’explorar! Gràcies, mama”.  Per això, el meu cap no para de barrinar què més puc fer per sorprendre’ls, i el que és graciós, és que són ells els que m’acaben sorprenent a mi!

Aquest blog neix per a explicar les experiències i jocs que proposo als meus fills en les poques estones que em queden lliures…, per si algú té ganes de provar alguna cosa. Gairebé tot són coses que es poden fer a casa, majoritàriament amb materials de reciclatge, no gaire traça, però amb molt d’amor i il.lusió. Ànims!

Gener del 2012