2 mones DIY personalitzades: un Halcón Milenario i un Mega-Bot

Com ja és tradició a casa nostra, la Mona la fan els nens segons les seves inquietuds. Els anys anteriors hem fet mones amb forma de tren, de castell medieval, de coet i la Pasqua passada ens varen sorprendre amb la creació d’un Halcón Milenario i d’un Mega-Bot. L’Halcón Milenario és sobradament conegut per tothom, però potser cal aclarir d’on surt això del Mega-Bot: apareix a una pel.lícula que va fer furor a casa nostra i que s’anomena Big Hero 6. Arran d’ella, els meus petits volen estudiar a la “Universitat de friquis” on es construeixen robots i s’investiga amb tecnologia.

Per a elaborar aquestes mones, com sempre, els oferim unes bases sobre les quals construïran els seus pastissos amb els elements que els donem. L’any dels trens, les bases varen ser senzills plum-cakes; l’any del castell i del coet, varen ser superfícies de pòrexpan recobertes de paper de plata, però el darrer any, els vàrem oferir bases de pastís ja preparades.

El primer pas per a construir la mona triada, és dibuixar sobre un paper la forma exterior que ha de tenir el pastís. Una vegada dibuixat el contorn, es retalla i es posa sobre la base escollida i amb molta cura, es talla tot el que sobra del pastís amb un ganivet en vertical.

A continuació, hi posen una capa de praliné preparat amb un 50% de mantega i un 50% de cacau ensucrat al gust. Això serveix d’adhesiu per a subjectar les galetes o llepolies diverses que acabaran configurant els detalls de la mona. Aquí és on han de fer servir la imaginació, ja que han de fer servir el que els donem per decorar les seves mones i han d’adaptar-ho.

Ja us podeu imaginar que els petits gaudeixen moltíssim de la creació de les seves mones i que ens passem tota la família un matí genial preparant, pensant i elaborant les postres. Una vegada n’hem menjat, les desmuntem i guardem el que ha sobrat en una carmanyola per a altres dies, no fos cas que ens empatxéssim.

Deixo aquí una sèrie d’enllaços a altres activitats relacionades amb la Pasqua que hem fet a casa: una safata d’experimentació amb ous, pollets i gallines per als més petits; uns ous pintats amb regalims de pintura i purpurina; un joc de nit per buscar els ous de Pasqua per la casa amb les persianes baixades i llanternes; les mones-tren més fàcils de fer amb els petits; les mones castell i coet amb tots els detalls que es varen empescar els petits i fins i tot unes construccions abstractes que poden servir de mones avanguardistes.

Us desitgem una bona i dolça Pasqua a tothom!

Març 2017: 7 anys i 3 mesos / 5 anys i 7 mesos

 

 

Fem laberints amb Lego

Una activitat senzilla que ha triomfat a casa darrerament, és la de construir laberints amb Lego. Imaginar el circuit, arribar a un acord amb el germà, seleccionar les peces, construir-lo, adaptar-lo a l’espai de què es disposa i finalment, fer-hi passar una bala de vidre. Un repte divertit i addictiu!

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig