Aquest joc el vaig proposar l’any passat per Pasqua i els va agradar tant que el meu petit, ara que ja ha sentit a parlar de la “Mona” em demana les gallines i els pollets. Com es pot veure, la proposta no és més que una safata plena de blat de moro i amb un parell de mama-gallines que coven ous de colors i conversen mentre veuen passejar una filera de pollets. Tot de xocolata, és clar!
Doncs bé, va tenir un èxit rotund perquè varen donar vida a tot un galliner feliç i ple de pollets aventurers que dialogaven entre ells i s’explicaven les idees que tenien. També remenaven i reorganitzaven els elements de la safata, enterrant-ne alguns, superposant els altres, intentant buscar punts d’equilibri dels ous i dels pollets damunt l’espatlla de la gallina…
Varen practicar seriacions diverses i varen foradar la panxa d’una gallina per a utilitzar-la com a recipient i per a escenificar de manera més realista allò de que els ous surten de la mare…
Al cap de poc els vaig oferir unes culleres i una glaçonera que vàren posar immediatament a un racó de la safata per a fer de dormitori dels pollets, més o menys a imitació dels que havien vist quan anaven a veure les gallines del veí dels avis. Tan aviat era hora de dormir, com de menjar, i els posaven amb el cap cot o aixecat segons anaven passant els dies imaginaris al nostre galliner.
Com és d’imaginar, al cap d’una estona varen començar a “caure” alguns papers d’alumini que embolcallaven els animalets i els meus dos petits es varen transformar en llops famolencs que varen fer estralls entre la població avícola…
març 25, 2015 @ 00:17:57
^ ^
Els móns en miniatura són un recurs fantàstic!
Joc simbòlic, joc manipulatiu, joc matemàtic… observar i recrear les experiències viscudes…
Visca els ous de pasqua, els pollets i les gallines… però sobretot, visca la xocolata!!!
març 27, 2015 @ 06:45:58
Els va encantar, i com et pots imaginar, al cap d’una estona, els pollets es varen començar a desembolicar gairebé tot sols… Visca la xocolata!