“Com fer una panera dels tresors”, article publicat a la revista Pares i Nens

Poso aquí l’enllaç al darrer article publicat per Manetesicosetes a la revista digital “Pares i Nens”.

Parla de les nostres Paneres dels Tresors, de les emocions que ens ha regalat i com fer-les anar evolucionant perquè ofereixin diverses alternatives d’experimentació.

Esperem que us agradi…

http://paresinens.cat/nadons-jp/panera-dels-tresors/

Carpetes d’inspiració per trencar amb els dibuixos recurrents

El bloqueig davant el full en blanc és molt comú entre els creadors de totes les edats, i la incertesa de no saber què dibuixar -o escriure- fora de la zona de confort o dels interessos habituals, fa que moltes vegades se’ns encalli la creativitat i acabem fent el que sempre fem o el que ja sabem fer.

Per trencar aquests bloquejos creatius i arriscar-nos a crear és curiós que ens calgui un punt de partida. Així, grups d’experimentació en creació literària, s’imposaven normes absurdes per a començar: escriure un text sense una lletra, buscar paraules que comencin amb una sola lletra i a partir d’aquí muntar una història breu, treure a l’atzar paraules d’un sac i composar amb elles, etc.

És amb aquest esperit de desbloquejar costums i d’esperonar la creació que, ja fa uns anyets, em vaig treure de la màniga aquestes carpetes d’inspiració per als nens. Es tracta d’uns fulls de paper de colors amb una petita imatge enganxada a cadascun d’ells. La posició en què es clava en el full varia, de manera que el punt de partida pot esdevenir tranquil.lament un motiu poc important del seu dibuix central. La idea és que els condicioni a trencar amb el que és habitual, però que no els talli el fluir de la creació.

Inicialment vaig preparar dues sèries de dibuixos: la Sèrie Primavera amb flors de tipus diferents clavats a llocs diversos dels fulls i la Sèrie Cèl.lula. De la primera, en sortien escenes primaverals amb marietes, papallones i personatges diversos. Però de les dues sèries, em quedo sense cap mena de dubte amb la segona, ja que els dibuixos de les cèl.lules en ser tan poc definits amb traços i colors i no encaixar gens ni mica amb els seus coneixements previs, va fer que els seus dibuixos fossin creatius de veritat. En anar allargant les línies, anaven inspirant-se a representar escenes mai pensades.

Darrerament, el terra de la sala està ple de dibuixos espontanis dels nens que aprofiten fer en moments lliures. Són dibuixos que amb els anys han millorat molt en l’execució, però que no tenen gaire varietat temàtica, és a dir, que sempre acaben dibuixant el mateix: els personatges de la seva sèrie preferida o els dels cromos de moda… I com que els costa sortir d’aquí, ja fa uns dies que he decidit recuperar aquestes carpetes d’inspiracions per tal de jugar amb ells a dibuixar deixant-nos portar cap a on ens suggereixin les imatges proposades i així poder explorar nous móns en els nostres dibuixos, desbloquejant i alliberant la nostra creativitat.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Mones creatives DIY: El castell i el coet

Per Pasqua ens agrada fer-nos la nostra mona i ja fa uns anyets que aprofitem la seva elaboració per deixar-nos portar per la creativitat.

L’any passat els nens varen voler fer una mona coet i una mona castell, i com que no vàrem aconseguir que es posessin d’acord, cadascú va haver de fer la seva… Els pares no volíem de cap manera tenir dos pastissos sencers a casa, així que, per reduir la quantitat de dolç, vàrem anar a buscar unes bases de pòrexpan i les vàrem folrar de paper d’alumini. Cada nen va triar la forma que va voler en funció del que volia construir.

Per a recobrir la superfície de paper d’alumini i fer que semblés un pastís de veritat, vàrem preparar una barreja al 50% de mantega i 50% de cacau ensucrat. A més, vàrem utilitzar aquesta pasta com a cola per a subjectar els diversos tipus de galetes i llepolies a les estructures.

I cada nen va començar el procés de creació de la seva mona. Una vegada vist l’assortit de formes de què disposaven, varen agafar les bases que volien i les varen posar segons el seu gust. Per tal que no es movessin mentre treballaven, els pares les vàrem unir entre elles clavant-hi uns escuradents i tallant la part que en sobresortia.

A continuació, varen començar a recobrir les bases més altes amb la pasta de cacau i a repartir-se els elements constructius. A mesura que anaven prenent decisions, la creativitat fluïa i anaven sorgint noves idees.

El gran va començar creant la torre del castell amb els merlets estil torre Galatea de Dalí, que va coronar amb una bandera. Va construir una porta d’entrada amb pont llevadís i passarel·la d’accés. Va afegir un pou d’aigua fresca i blava, un canó i un cofre del tresor amb monedes a dins. Tot per iniciativa pròpia.

El petit, que no coneix tant les estructures de les bases de llançament de coets com el seu germà els castells, es va dedicar a posar tot al voltant del seu coet seriacions decoratives amb els diversos elements de què disposava: gran-petit, quadrat-rodó, etc. I va acabar la seva obra amb un munt de fanals perquè il·luminessin el coet.

Per acabar, el detall final el varen proporcionar les plomes decoratives, tant imprescindibles a les mones de Pasqua…

Una vegada acabades les postres, les galetes i decoracions es desen en un recipient hermètic que pot anar sortint de tant en tant i molt a poc a poc, sense haver d’empatxar-nos a acabar un pastís en pocs dies.

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i 7 mesos

Altres enllaços relacionats amb la Pasqua:

 

 

 

Panellets monstruosos

panellets-monstruosos-01 Ja fa anys que a Catalunya la Castanyada conviu amb el Halloween. Personalment, em fa una mica de ràbia que es posin de moda celebracions d’altres cultures i es vagin perdent les nostres, però si comencem a pensar-hi una mica, podem relacionar la nostra Nit de difunts, les visites al cementiri per Tots Sants i el munt d’històries de por que s’acostumen a situar en aquesta nit màgica i plena d’esperits, amb la Nit de la Por de Halloween. Potser els costums o la manera de rememorar la mort és diferent, però per a mi, està clar que tenen relació.

Davant l’allau de propostes tètriques que hi ha en aquestes dates, els meus petits també demanen de fer-ne alguna a casa, de manera que l’any passat, vaig idear fer aquests Panellets Monstruosos que avui explico.

Per altra banda, cada any hem fet panellets diferents, en aquest intent nostre de fer treballar la imaginació, de manera que ja hem fet Panellets de colors, Panellets farcits de gominoles, Panellets de cor líquid i Panellets Monstruosos, tots partint de la mateixa recepta i amb els detalls explicats als enllaços que hi ha a sota.

Començo per explicar la recepta que fem servir.

Ingredients per a la massa: 600 gr. farina d’ametlla crua, 400 gr. de sucre glass, una patata o un moniato gran bullits amb pela i calents, colorants alimentaris líquids i un ou (opcional). Triar patata o moniato depèn del gust de cadascú: amb patata, els panellets queden més consistents i secs, mentre que amb el moniato adquireixen més suavitat, dolçor i queden un xic més melosos.

panellets-monstruosos-04Elements de decoració: estreps, caramels de sidral, cintes de colors amb sidral, llèpols, nissos, nous, pinyons, caramels petits de colors, ametlles laminades, cucs de colors, i tot el que trobeu interessant per guarnir boques, nassos, orelles, braços, banyes, ulls i cabells dels vostres monstres. Deixeu-vos portar…

  1. Es posa a bullir el moniato o la patata amb pela inclosa. Després de bullir uns 10-15 minuts, es treu de l’aigua i es deixa refredar un xic. Només el suficient per a poder-lo pelar.
  2. Es posen en un bol el sucre i la farina i s’hi afegeix la polpa del moniato o la patata encara calents per tal que, en barrejar-ho tot, l’escalfor de la patata o el moniato faci suar la farina d’ametlles i tot lligui amb facilitat per fer el massapà que fa de base pels panellets. Una vegada barrejat, es fan les particions que calgui per barrejar la massa amb els diversos colorants alimentaris. Nosaltres, per als monstres, hem triat només de fer-ne de verds i de blaus.
  3. Es deixa reposar la massa a la nevera, ben embolicada amb plàstic o dins un recipient hermètic unes hores.

En aquest punt, una vegada la massa ha reposat, el més habitual seria fer els panellets i coure’ls al forn durant uns 15 minuts a 180 graus C, amb el forn ja preescalfat d’abans. Però en aquesta recepta de Panellets Monstruosos no podem fer servir aquest procediment, ja que, en el moment que posem els caramels i llepolies diverses al forn, en ser fetes bàsicament de sucre, es fondrien i acabaríem tenint uns magnífics i empastifats panellets-nyap.

El que cal és fer les boles de massa que configuren els monstres i posar-los a coure al forn sense cap decoració. Nosaltres els vàrem posar a sobre de petits quadrats individuals de paper d’alumini per tal que fos fàcil treballar amb cadascun d’ells de manera independent sense que els nens s’haguessin d’acostar per res a les safates calentes del forn.

Mentre els panellets eren al forn, vaig aprofitar per fer pràctiques de dibuix i escriptura amb els nens per tal que dissenyessin alguns dels monstres que volien fer i que fessin cartellets per als diversos elements decoratius per tenir clar què volien que fossin cadascun d’ells. Una estona de “deures” molt emocionant!

I una vegada cuits, va començar la sessió decorativa! Amb unes palletes, fèiem a la crosteta dels panellets els forats que volíem per a entaforar-hi els diversos ornaments. D’aquesta manera, no se’ns trencaven, ja que els contorns de les palletes són molt més fins que els caramels i els forats sortien més nets, sense esqueixar els panellets.

Tota la família hi va participar i en poca estona, vàrem tenir una col.lecció de monstres fantàstica. No n’hi havia de repetits: les diverses peces que teníem, a vegades feien d’ulls, de boca, de banyes, de braços o d’orelles…  La creativitat fluïa… a més, com se’ns va acudir posar-los un nom a cadascun, les rialles pels nostres acudits varen acompanyar l’activitat del començament al final. No podíem demanar res més, perquè a part de divertir-nos, ens varen sortir boníssims!

Octubre 2015: 5 anys i 10 mesos / 4 anys i 2 mesos

Entrades relacionades amb panellets creatius o amb activitats per aquests dies de Castanyada i Halloween:

panellets-monstruosos-23

 

 

 

 

 

Spin Art casolà

L’Spin Art és una tècnica pictòrica divertidíssima que ens encanta fer a casa i que ofereix un munt de possibilitats. Una manera molt ràpida, fàcil i neta de posar-la en pràctica és fent servir una centrifugadora d’enciam. Com que hi poses la tapa, no esquitxes gens i amb prou feines s’ha de netejar.

De moment, i mentre preparo altres entrades explicant les diverses maneres d’explorar l’Spin Art que hem practicat a casa, deixo un petit vídeo que mostra el nostre procediment preferit:

 

 

Guixos Multicolors Reciclats -100% DIY

 

guixos multicolors reciclats DIY 01

Una de les activitats que ens agrada més fer quan anem als parcs o a les places és pintar amb guixos de colors a terra i és clar, a poc a poc, ens han anat quedant retallons petits amb els que es fa molt difícil escriure. Conviuen dins el pot amb altres guixos més grans i acaben fent nosa per a trobar el que vols. La manera com se’ns ha acudit reciclar-los fent guixos multicolors és un experiment dels que ens agrada fer a casa i la manera de gaudir-ne el resultat és artísticament interessant. O sigui, que per a nosaltres, tot són avantatges.

Per a construir guixos multicolors com els nostres cal trinxar a trossets petits les restes de guixos que hem aplegat. No cal fer trossos ni massa grans ni massa petits. Els grans pinten massa estona del mateix color i els més petits, com que hi queda menys espai entre ells, admeten poc guix, de manera que s’esmicolen a trossos per la falta de guix que els uneixi entre ells. A mesura que n’hem fet, hem anat provant i perfeccionant el mètode, i la mà de morter és el millor.

Una vegada trinxats, cal posar-los a recipients amb una forma fàcil d’agafar a les mans per a dibuixar i pintar a terra. Nosaltres hem escollit un tub interior de rotlle de paper de cuina, hi hem fet unes pestanyes i les hem clavat a una tapa de plàstic amb cinta de pintor.

Després d’omplir els tubs amb els retallets de guix, mirant que els colors quedin barrejats, hem preparat un guix un xic més aigualit del que marca les instruccions del paquet i ho hem abocat a dins. És una bona idea anar-ho fent a capes per tal que el guix líquid arribi a unir tants trossets de guixos de colors com sigui possible, però és una mica més laboriós ja que caldrà preparar diverses vegades la barreja de guix, ja que qualla amb rapidesa.

 

Una altra manera de fer-ho més àgil és buscar uns motlles en els que els materials es puguin posar de manera horitzontal, però nosaltres no n’hem trobat d’aquest tipus, de manera que fem servir els tubs de cartró. Que el procés d’elaboració sigui més entretingut, no ho trobem cap problema.

Com que el preparat de guix és més líquid de l’habitual, cal deixar assecar-ho uns dies per tal que l’aigua s’evapori del tot a través del cartró. Una vegada sec, només cal tallar els tubs al llarg i arrancar el paper per a gaudir dels guixos pintant per on vulguis.

guixos multicolors reciclats DIY 14

És tot un plaer començar a pintar unes rajoles d’un color i que aquest vagi canviant diverses vegades en colors diversos i aleatoris. Quasi màgia. I ens encanta!

Agost 2015: 5 anys i mig / quasi 4 anys

 

Un volcà en erupció

un volcà en erupció 01Tal com vaig explicar a l’entrada anterior, aquest volcà va sorgir de la demanda espontània dels nens en veure al fons del paisatge decoratiu del mini-món “La selva a casa” un volcà en erupció. Em varen preguntar si en podríem fer un i jo els vaig dir que sí, però que per a fer-ho calia que treballéssim un xic.

un volcà en erupció 07Coneixedora de la reacció efervescent que provoca barrejar el vinagre amb el bicarbonat, per haver-la treballat ja abans amb les safates de bicarbonat i el vinagre tintat de colors; i de la reacció de l’àcid cítric amb el vinagre, per haver fet reaccions amb escuma de colors i sabó -entrades enllaçades a sota-, vaig buscar els materials que calen per a construir el nostre volcà casolà, ja que vaig pensar que la demanda era molt fàcil d’acomplir.

Com es pot veure, a la imatge dels materials previs, vaig agafar una ampolla d’aigua de litre i mig i la vaig tallar perquè concidís amb l’alçada d’una ampolleta d’aigua que vaig inserir a la part interior. Vaig tallar el coll a l’ampolla grossa, de manera que el recipient interior fos el que sobresortís més. Amb una pistola de cola termofusible vaig  unir les peces. Al final també vaig unir l’estructura a una tapa de pot amb amplada suficient per a agrupar tot el conjunt.

Una vegada construïda l’estructura de base, els nens varen començar a participar del projecte. Els vaig preguntar com volien que fos la muntanya del volcà, si tindria herbes, arbres, trossos de terra erma, etc i els vaig demanar que decoressin la superfície de la muntanya amb la plastilina de colors que els semblés millor. Ens va quedar un volcà cobert ben acolorit!

un volcà en erupció 04Quan el volcà va estar acabat, el vàrem posar dins una safata prou fonda per tal que pugui recollir el líquid resultant de la reacció sense fer un bassal al menjador. Vaig abocar-hi vinagre blanc amb gotes de colorant alimentari vermell i vaig preparar un pot amb bicarbonat sòdic i una cullereta per abocar a l’ampolla.

I va començar l’espectacle! Tota la família hi era al davant, intentant tirar fotos i gravant vídeo per immortalitzar l’erupció del nostre volcà. Les expressions d’admiració dels nens en veure com brollava el líquid vermellós i efervescent que feia de lava contenien la seva emoció pel moment. Em varen demanar de repetir l’experiència diverses vegades fins que la plastilina ben molla es començà a desprendre de l’estructura i a caure a la safata… Va ser molt interessant i emocionant. Semblava màgia i els nens estaven encisats.

un volcà en erupció 03Més tard, reflexionant-hi em va venir a la ment la frase que deia la meva mestra de química de vuitè d’EGB per a les reaccions àcid + base: “sempre ell sobre ella” i vaig pensar que segurament hagués realitzat l’experiment seguint millor les consignes de seguretat adequades si li hagués fet cas i hagués posat el bicarbonat a l’ampolla i hi hagués abocat el vinagre tenyit a sobre. En el cas del bicarbonat i el vinagre, l’experiment no és perillòs, però val la pena respectar l’ordre adequat per a les properes vegades. I així ho hem fet des d’aquell dia.

Enllaço un breu vídeo d’aquesta primera sessió del volcà, perquè us en feu una idea. Avui dia hi posaria mooooooooolt més colorant vermell.

 

Febrer 2015: 5 anys i dos mesos / 3 anys i mig

Enllaços relacionats:

 

Previous Older Entries