Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

Anuncis

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Imagine, el joc de les cartes transparents

Fa molt de temps que em ronda pel cap fer una secció sobre els jocs de taula que més ens agraden dels que hem provat. A vegades han estat regals d’aniversari, a vegades els hem conegut a fires de jocs i ens han agradat tant que els hem acabat comprant. Alguns, ens agraden tant, que ens els emportem a la motxilleta els caps de setmana… Vull aclarir abans que res que no rebo cap compensació econòmica ni de cap mena, ni de cap botiga, ni fàbrica, ni empresa que es dediqui als jocs i que només explicaré el que ha tingut èxit a casa nostra.

El joc amb que trio començar és força original. Ens el varen portar els Reis d’aquest 2018 i ens agrada molt. Es diu Imagine i es coneix com “el joc de les cartes transparents” i val a dir que cada vegada que hi hem jugat amb algun amic també li ha agradat molt. Consisteix a fer un cercle ben gran de cartes sobre la taula de manera que els símbols que hi ha dibuixats siguin visibles per a tots els jugadors, que seuen al voltant.

Com és habitual en els jocs de taula que potser són pensats per a més grans -a la caixa hi posa per a més de 12 anys-, nosaltres en fem una versió light per a jugar-hi tots, fins i tot el petit, ja que, quan el vàrem estrenar, tenia uns 6 anys i mig.

El jugador al que li toca representar algun concepte, agafa una carta de les propostes i ha de triar una de les que li surten, llegir la pista i, amb la combinació i superposició de diverses cartes transparents, intentar representar i fer que els altres endevinin el que és.

Si us fixeu amb les imatges d’exemple, podeu veure les composicions que va fer el meu gran a la seva primera partida, amb 8 anys acabats de fer:

  • amb un cercle vermell, un semicercle verd, una icona d’una càpsula, un bol i unes escales, va construir una excavadora,
  • amb un peató caminant, una espasa i un crani, el concepte de pirata,
  • amb un semicercle, una diagonal, una bandereta, un got, unes onades i una flama, va il.lustrar el concepte d’electricitat… i jo vaig endevinar-ho!

Al començament, el joc pot semblar difícil, però a poc a poc, la imaginació -del compositor del dibuix i dels endevinaires- va fluint i surten propostes brillants. Habitualment fem que el primer que l’endevina es queda la carta amb els conceptes i, si no l’endevina ningú, doncs, tira un altre i cap problema.

Les instruccions del joc no deuen pas anar així, però de moment ja ens va bé com hi juguem. És una oportunitat magnífica per fer pensar els teus fills de manera creativa, ajudar-los a resoldre dificultats utilitzant el que tenen, potenciar la seva capacitat d’abstracció, conèixer com relacionen les imatges amb el seu món i per passar una bona estona tots junts.

 

Bombolles de sabó gegants

M’ho han demanat diverses vegades… Són l’estrella de les festes d’aniversari a l’aire lliure i com que encara fa bon temps, explico la recepta i uns truquets per a l’organització. Hi gaudeixen petits i grans perquè tots ho volen provar! Cada vegada que fem la barreja és un èxit rotund, i desde que hem fabricat els estris per a fer-ne de grosses, encara més.

La recepta que poso aquí és per a fer-ne uns dos litres i mig. Exactament la quantitat que es veu a cadascuna de les garrafes del kit de les bombolles per a una festa que he posat aquí sota. La fem dues o tres vegades i en tenim per tot el matí.

  • Barregem bé 9 mesures (una tasseta) d’aigua destil.lada (jo agafo la que surt de l’assecadora) amb
  • 2 mesures de gomina.
  • Afegim a la barreja 3/4 de la mateixa mesura de rentavaixelles ultraconcentrat i ho remenem amb cura de no fer gaire escuma.
  • Deixem reposar entre 24 i 48h.

A més de les dues garrafes amb la barreja, portem un parell de safates planes per a desar-hi l’instrumental i que no s’embruti. També portem un parell de galledes petites per a sucar-hi els cordills i una escumadora per a treure l’inevitable escuma que es va fent a mesura que els nens hi van jugant.

Amb l’experiència dels anys hem descobert tres detalls a tenir en compte per evitar disgustos: no tombar tot el líquid a les galledes i reservar-ne a les garrafes que custodiarem els adults; explicar als nens que a la galleda només hi pot sucar els cordills una sola persona i que, per tant, cal fer cua; i per últim, que la zona per a fer les bombolles ha de ser un xic enretirada de la zona d’eines. També us recomanaríem fer les bombolles sobre terra o grava, perquè sobre rajola o asfalt, la viscositat del preparat fa patinar i es poden produir accidents amb molta facilitat.

A la fotografia amb l’instrumental que fem servir hi trobareu diversos estris:

  • Anelles amb estries per tal que retinguin sabó a l’estructura i les bombolles surtin més grans.
  • Bufadors individuals de bombolles per als petits, amb recipients fàcils d’agafar i anelles fetes amb escurapipes que, com que són peluts, també retenen el líquid i van molt bé.
  • Un grup de canyetes unides amb una brida per fer moltes bombolles amb un sol bufet.
  • Mitja ampolla d’aigua coberta amb un mitjó vell per fer un xurro llarguíssim si s’aconsegueix un bufet constant.
  • Els pals amb els cordons absorbents fixats amb cola de silicona a les puntes. Aquests, és important que tinguin mides diferents per tal que no s’ajuntin i pugui passar l’aire pel mig i fer bombolles espectaculars.

Amb tot això, us asseguro unes bombolles esplèndides i unes festes màgiques per a petits i grans! Si voleu llegir més idees per a festes infantils a l’aire lliure, podeu anar a aquest enllaç:

https://manetesicosetes.wordpress.com/2018/05/23/festes-infantils-a-laire-lliure-1/

 

 

Dinópolis, les set petites seus i la gran central dels dinosaures a Teruel

Doncs ja s’ha acabat l’estiu i la rutina torna a començar… Encara amb el regustet de les vacances i les hores de sol i llibertat horària, us volem explicar què hem descobert: ossos de dinosaures, rèpliques increïbles, sales i sales impressionants plenes de fòssils, plafons explicatius, obres de teatre, vídeos al.lucinants, un viatge en el temps en vagonetes per presenciar la formació de l’univers, un viatge en vaixell per explicar-nos l’arribada de l’home a la terra i zones lúdiques impressionants.

Tot això es pot trobar dins les set seus petites de Dinópolis, escampades per la província de Teruel, a prop dels jaciments on s’han trobat les restes, i dins la gran Dinópolis Teruel, on, a part d’atraccions meravelloses i molt didàctiques, fonamentades científicament, hi ha les tres plantes del museu Paleontològic de la zona i el laboratori central.

No hi ha manera de definir el que hem viscut aquest estiu perquè ens ha deixat bocabadats a tota la família… Per què us en feu una idea, us puc explicar que la segona vegada que entràvem al museu, el pare i jo crèiem que faríem una passada ràpida per les sales que ja havíem vist per anar directament a les que ens faltaven. Doncs no, els nens ens varen demanar de treure el seu “diari d’experiències” i aturar-se a anotar el nom de tots els dinosaures que els impressionaven. I creieu-me que varen ser molts!

La província de Teruel té la sort de ser una de les zones mundials amb més restes de l’època del Cretaci i en molt bon estat de conservació, ja que les zones pantanoses protegien els cadàvers dels dinosaures i els preservaven de l’erosió. Les abundants mines de carbó de la zona també han ajudat a conservar i, més tard, amb la seva explotació, a realitzar troballes increïbles. Escampades per la província hi ha set seus petites de Dinópolis, especialitzades cadascuna en un procés científic o en alguna troballa espectacular. Així, la “Región ambarina” està centrada en el que s’ha trobat protegit en àmbar; “Titania”, ens els gegants de la natura; l”Inhóspitak” en la troballa del Tastavinasaurus; el “Legendark”, centrat en les maquetes d’una família d’Aragosaures i la recuperació de fóssils des del primer jaciment que es va trobar i d’empremptes de diferents tipus de dinosaures; el “Bosque pétreo” en el naixement de la vida vegetal al nostre planeta i en la llegenda de l’Iguanodon, el primer dinosaure descrit erròniament pels científics. Al “Mar nummus” s’hi troben restes de l’antic mar de la zona i molt ben explicat el procés de fossilització. A “Valcaria” es poden trobar rèpliques de nous dinosaures identificats per primera vegada a la zona. Totes les petites seus tenen molt d’encant i amaguen una sorpresa o una altra.

La seu central, a Teruel, és un parc temàtic amb moltíssimes activitats molt didàctiques i entretingudes i amb fonament científic per explicar als assistents la manera de viure d’aquests éssers i per entendre la formació de l’univers i de la vida al nostre planeta fins l’arribada dels humans. Dinòpolis Teruel compta amb tres increïbles plantes del museu paleontològic amb desenes de rèpliques colossals i vitrines amb fòssils dels quals no et pots fer ni la idea dels anys que fa que varen existir… Tot plegat produeix una sensació de vertigen còsmic que et deixa amb el cor encongit.

Però els nens -i nosaltres- vàrem sortir-ne fascinats i la veritat, no ens ho pensàvem pas. Fins i tot a l’allotjament on estàvem, els nens no paraven de dibuixar, buscar informació, mirar l’enciclopèdia de dinosaures que portàvem i de tenir converses sobre ells. Vàrem aprendre a diferenciar els ous dels rèptils segons la dieta, les seves dents, les empremptes, les famílies segons si tenien el maluc d’au o de rèptil, a fer rèpliques fidels de fòssils, a conèixer el procés de fossilització, a diferenciar mascles de femelles, etc. Ni se’ns hagués passat pel cap que els nens aguantessin tanta informació ni tanta estona dins un museu enganxats a les vitrines o contemplant esfereïts les mandíbules dels grans carnívors…

Guardem un record increïble d’aquest petit viatge estival… Val molt la pena.

 

Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

El nostre slime sense bòrax

A intenet hi ha moltíssimes receptes d’slime, amb bòrax (producte tòxic) i sense. Nosaltres n’hem provat moltes sense bòrax i n’hi ha bastantes que no funcionen, però no ens hem rendit i per fi, hem aconseguit una recepta que ens ha funcionat la major part de les vegades que l’hem provat. Mireu el vídeo per veure la textura que ens queda:

Abans he dit la major part perquè alguna vegada no ens ha acabat de funcionar: de les vegades que n’hem fet, una tarda no va anar bé. Era un dia que havíem convidat a uns amics a fer slime i de les 6 barreges que vàrem fer aquella tarda, dues no acabaven de lligar. Aquell dia tothom va portar els ingredients comprats a llocs diferents i no vàrem poder controlar les variables que hi podia haver.

Per a minimitzar errors, la recepta que donaré parlarà dels productes que sí que hem comprovat que funcionen i la marca comercial que hem provat…

  • cola blanca (la vaig comprar a Abacus)
  • escuma d’afaitar (el pot verd amb lletres blanques comprat al Mercadona)
  • bicarbonat sòdic (paquet d’1 kg comprat al Mercadona)
  • líquid per a lents de contacte (Mercadona)
  • colorants alimentaris líquids o en pols (opcional)
  • un bol gran
  • pal o cullera vella per remenar
  • lluentons, ulls de manualitats, purpurina, etc

Les passes a seguir per a fer el nostre slime són les següents:

  1. En un bol força gran (parlo de bol perquè pots passar còmodament la mà per barrejar sense deixar restes a les cantonades) s’hi ha de posar un cul de cola blanca d’un gruix d’uns 4-5 cm d’alt a la part més ampla. Ve a ser un potet petit d’uns 350 gr. de cola.
  2. A continuació, s’ha de cobrir amb un xic d’escuma d’afaitar (1-1’5 cm de gruix) i remenar bé. D’escuma, no de gel d’afaitar.
  3. Una vegada està ben barrejat, cal afegir-hi un polsim petit de bicarbonat sòdic (amb menys de mitja cullereta de cafè n’hi ha prou. No us equivoqueu i agafeu la de postres!). Si hi voleu colorant, és el moment d’agfegir-ne.
  4. A partir de que estigui ben barrejat, cal afegir un raig potent del líquid de lentilles. Per a calcular la mida, podeu comptar un parell de segons mentre raja. I remenar fins que quedi ben integrat.
  5. Cal anar afegit raigs de líquid de lentilles unes tres vegades i remenar bé.
  6. A partir d’aquí, cal paciència. S’ha de remenar ràpid la massa amb la mà dins el mateix bol. Us donarà la sensació que no se us desenganxarà de la mà mai més, però cal continuar uns 5 minutets i no defallir.
  7. Quan ja veieu que comença a ser tot plegat més compacte, aleshores és el moment de treure la massa del bol i continuar amassant a mà. Tan bon punt veieu que se us desenganxa dels dits és que ja està a punt.

A partir d’aquí, ja podeu jugar amb l’slime. Nosaltres hi hem afegit lluentons i boletes i l’hem fet servir com a plastilina, a part d’anar gaudint de la seva extrema viscositat mentre l’empenys, l’estires, la passes per un colador, etc.

Podeu guardar-la en un recipient hermètic dins la nevera i així se us conservarà durant molt de temps. La massa quedarà endurida i perderà flexibilitat, però si hi comenceu a jugar, amb l’escalfor de les vostres mans aconseguireu atemperar-la en poca estona i podreu gaudir diverses vegades d’un slime com si estigués acabat de fer.

Octubre 2017: 7 anys i 10 mesos / 6 anys i 2 mesos

Si us ve de gust experimentar amb altres masses que hem fet a casa, us recomano que visiteu les entrades enllaçades a continuació, us ho passareu “pipa” remenant:

 

 

Previous Older Entries