El nostre slime sense bòrax

A intenet hi ha moltíssimes receptes d’slime, amb bòrax (producte tòxic) i sense. Nosaltres n’hem provat moltes sense bòrax i n’hi ha bastantes que no funcionen, però no ens hem rendit i per fi, hem aconseguit una recepta que ens ha funcionat la major part de les vegades que l’hem provat. Mireu el vídeo per veure la textura que ens queda:

Abans he dit la major part perquè alguna vegada no ens ha acabat de funcionar: de les vegades que n’hem fet, una tarda no va anar bé. Era un dia que havíem convidat a uns amics a fer slime i de les 6 barreges que vàrem fer aquella tarda, dues no acabaven de lligar. Aquell dia tothom va portar els ingredients comprats a llocs diferents i no vàrem poder controlar les variables que hi podia haver.

Per a minimitzar errors, la recepta que donaré parlarà dels productes que sí que hem comprovat que funcionen i la marca comercial que hem provat…

  • cola blanca (la vaig comprar a Abacus)
  • escuma d’afaitar (el pot verd amb lletres blanques comprat al Mercadona)
  • bicarbonat sòdic (paquet d’1 kg comprat al Mercadona)
  • líquid per a lents de contacte (Mercadona)
  • colorants alimentaris líquids o en pols (opcional)
  • un bol gran
  • pal o cullera vella per remenar
  • lluentons, ulls de manualitats, purpurina, etc

Les passes a seguir per a fer el nostre slime són les següents:

  1. En un bol força gran (parlo de bol perquè pots passar còmodament la mà per barrejar sense deixar restes a les cantonades) s’hi ha de posar un cul de cola blanca d’un gruix d’uns 4-5 cm d’alt a la part més ampla. Ve a ser un potet petit d’uns 350 gr. de cola.
  2. A continuació, s’ha de cobrir amb un xic d’escuma d’afaitar (1-1’5 cm de gruix) i remenar bé. D’escuma, no de gel d’afaitar.
  3. Una vegada està ben barrejat, cal afegir-hi un polsim petit de bicarbonat sòdic (amb menys de mitja cullereta de cafè n’hi ha prou. No us equivoqueu i agafeu la de postres!). Si hi voleu colorant, és el moment d’agfegir-ne.
  4. A partir de que estigui ben barrejat, cal afegir un raig potent del líquid de lentilles. Per a calcular la mida, podeu comptar un parell de segons mentre raja. I remenar fins que quedi ben integrat.
  5. Cal anar afegit raigs de líquid de lentilles unes tres vegades i remenar bé.
  6. A partir d’aquí, cal paciència. S’ha de remenar ràpid la massa amb la mà dins el mateix bol. Us donarà la sensació que no se us desenganxarà de la mà mai més, però cal continuar uns 5 minutets i no defallir.
  7. Quan ja veieu que comença a ser tot plegat més compacte, aleshores és el moment de treure la massa del bol i continuar amassant a mà. Tan bon punt veieu que se us desenganxa dels dits és que ja està a punt.

A partir d’aquí, ja podeu jugar amb l’slime. Nosaltres hi hem afegit lluentons i boletes i l’hem fet servir com a plastilina, a part d’anar gaudint de la seva extrema viscositat mentre l’empenys, l’estires, la passes per un colador, etc.

Podeu guardar-la en un recipient hermètic dins la nevera i així se us conservarà durant molt de temps. La massa quedarà endurida i perderà flexibilitat, però si hi comenceu a jugar, amb l’escalfor de les vostres mans aconseguireu atemperar-la en poca estona i podreu gaudir diverses vegades d’un slime com si estigués acabat de fer.

Octubre 2017: 7 anys i 10 mesos / 6 anys i 2 mesos

Si us ve de gust experimentar amb altres masses que hem fet a casa, us recomano que visiteu les entrades enllaçades a continuació, us ho passareu “pipa” remenant:

 

 

Anuncis

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

2 mones DIY personalitzades: un Halcón Milenario i un Mega-Bot

Com ja és tradició a casa nostra, la Mona la fan els nens segons les seves inquietuds. Els anys anteriors hem fet mones amb forma de tren, de castell medieval, de coet i la Pasqua passada ens varen sorprendre amb la creació d’un Halcón Milenario i d’un Mega-Bot. L’Halcón Milenario és sobradament conegut per tothom, però potser cal aclarir d’on surt això del Mega-Bot: apareix a una pel.lícula que va fer furor a casa nostra i que s’anomena Big Hero 6. Arran d’ella, els meus petits volen estudiar a la “Universitat de friquis” on es construeixen robots i s’investiga amb tecnologia.

Per a elaborar aquestes mones, com sempre, els oferim unes bases sobre les quals construïran els seus pastissos amb els elements que els donem. L’any dels trens, les bases varen ser senzills plum-cakes; l’any del castell i del coet, varen ser superfícies de pòrexpan recobertes de paper de plata, però el darrer any, els vàrem oferir bases de pastís ja preparades.

El primer pas per a construir la mona triada, és dibuixar sobre un paper la forma exterior que ha de tenir el pastís. Una vegada dibuixat el contorn, es retalla i es posa sobre la base escollida i amb molta cura, es talla tot el que sobra del pastís amb un ganivet en vertical.

A continuació, hi posen una capa de praliné preparat amb un 50% de mantega i un 50% de cacau ensucrat al gust. Això serveix d’adhesiu per a subjectar les galetes o llepolies diverses que acabaran configurant els detalls de la mona. Aquí és on han de fer servir la imaginació, ja que han de fer servir el que els donem per decorar les seves mones i han d’adaptar-ho.

Ja us podeu imaginar que els petits gaudeixen moltíssim de la creació de les seves mones i que ens passem tota la família un matí genial preparant, pensant i elaborant les postres. Una vegada n’hem menjat, les desmuntem i guardem el que ha sobrat en una carmanyola per a altres dies, no fos cas que ens empatxéssim.

Deixo aquí una sèrie d’enllaços a altres activitats relacionades amb la Pasqua que hem fet a casa: una safata d’experimentació amb ous, pollets i gallines per als més petits; uns ous pintats amb regalims de pintura i purpurina; un joc de nit per buscar els ous de Pasqua per la casa amb les persianes baixades i llanternes; les mones-tren més fàcils de fer amb els petits; les mones castell i coet amb tots els detalls que es varen empescar els petits i fins i tot unes construccions abstractes que poden servir de mones avanguardistes.

Us desitgem una bona i dolça Pasqua a tothom!

Març 2017: 7 anys i 3 mesos / 5 anys i 7 mesos

 

 

Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

  • una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
  • mitja mesura de sal
  • 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
  • 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

  • una mesura d’aigua
  • colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

Personatges articulats DIY i un petit Stop motion

Aquests personatges articulats són ràpids de fer, fàcils i, a més, si els feu servir com a punt de partida per a crear-ne de diferents i muntant històries amb ells, us poden dur a passar una molt bona estona junts.

Ara explicaré com es fan els primers que vàrem fer:

  1. En primer lloc cal preparar les palletes dels colors que volem per als vestits dels personatges i tallar-les a les mides adequades per fer el coll, el cos, els braços, els avantbraços, els malucs, les cuixes i les cames.
  2. A continuació cal agafar un escurapipes i mig i plegar el més llarg per la meitat. Cargolarem el cap just a la meitat i enfilarem el coll del personatge. Cal pensar que l’escurapipes passarà doble pel mig del cos del personatge per tal de poder-se desdoblar en les dues cames.
  3. Just després del coll, cal cargolar el centre de l’escurapipes curt en fotma de “T” per muntar els braços del personatge. Després ja es poden muntar els avantbraços i els braços i acabar fent un cargolet final que servirà de mans.
  4. Per acabar, es passaran els dos escurapipes per la palleta que farà de cos i per la del maluc i després es separaran els dos extrems per a muntar les cames, acabant-les, igual que els braços, amb uns cargolets que faran de peus.

Una vegada vist el procediment, el taller ja va fluir al seu aire i varen començar a sorgir personatges diversos per la taula del taller: una girafa, una zebra, personatges variats, etc. Els nens i l’amic que teníem convidat s’ho varen passar pipa inventant.

Per acabar, els vaig proposar muntar un petit Stop motion amb alguns dels personatges fent servir una aplicació del mòbil. Amb aquesta excusa, varen triar els personatges, pensar la història i mirar com farien la posada en escena. Finalment, el muntatge que varen fer va ser aquest, titolat “Admirant els animals”, però aquests personatges poden ser el punt de partida d’un munt d’històries més…

 

Si voleu veure com va ser el primer Stop motion que vàrem fer, l’aplicació que vàrem fer servir  i les instruccions seguides, podeu visitar quest altre enllaç en el que ja ho vaig explicar: https://manetesicosetes.wordpress.com/2016/09/26/els-cargols-enamorats-un-stop-motion-en-5-minuts/

 

Molt bon Nadal i feliç 2018

La família del blog Manetesicosetes desitja que passeu molt bones festes i el millor per aquest any 2018 que entra. Tant de bo tothom aconsegueixi els seus somnis! Moltíssimes felicitats.

El Tió 2017 i la seva estadística

Cada any el nostre Tió porta una sorpresa incorporada: que si un any fa pets, que si l’altre ens porta els bastons per picar, que si un altre se’n vol anar al pati una estona, que si desapareix per art de magia, que si passem algun vídeo per veure com menja, que si veiem com està a punt d’arribar de la muntanya on viu amb els seus germans tions…

Però aquest any, que apunta que serà el darrer que comptarà amb la innocència dels dos germanets, hem volgut fer una estadística de les mandarines o els dies que li cal per a tirar pets amb monedes de xocolata. Ja fa uns dies que estem marcant quadrets segons les mandarines que ha consumit i puntets segons les monedes de xocolata que ens regala.

Quan acabi la seva estada a casa nostra, mirarem de fer alguna gràfica de l’evolució de pets i monedes, marcant la poma que s’ha menjat com una mandarina i sense tenir en compte si s’ha menjat les mandarines amb pela o no.

Els nens, sobretot el gran, canalitzen la seva curiositat buscant la relació entre l’alimentació i l’evaquació, enlloc de buscar respostes als seus dubtes cap a altres costats. El seu afany investigador de moment està centrat (i encallat) en fer aquesta estadística… Ja veurem què passa després de festes.

Desembre 2017: quasi 8 anys / 6 anys i 4 mesos

Previous Older Entries