Bombolles de sabó gegants

M’ho han demanat diverses vegades… Són l’estrella de les festes d’aniversari a l’aire lliure i com que encara fa bon temps, explico la recepta i uns truquets per a l’organització. Hi gaudeixen petits i grans perquè tots ho volen provar! Cada vegada que fem la barreja és un èxit rotund, i desde que hem fabricat els estris per a fer-ne de grosses, encara més.

La recepta que poso aquí és per a fer-ne uns dos litres i mig. Exactament la quantitat que es veu a cadascuna de les garrafes del kit de les bombolles per a una festa que he posat aquí sota. La fem dues o tres vegades i en tenim per tot el matí.

  • Barregem bé 9 mesures (una tasseta) d’aigua destil.lada (jo agafo la que surt de l’assecadora) amb
  • 2 mesures de gomina.
  • Afegim a la barreja 3/4 de la mateixa mesura de rentavaixelles ultraconcentrat i ho remenem amb cura de no fer gaire escuma.
  • Deixem reposar entre 24 i 48h.

A més de les dues garrafes amb la barreja, portem un parell de safates planes per a desar-hi l’instrumental i que no s’embruti. També portem un parell de galledes petites per a sucar-hi els cordills i una escumadora per a treure l’inevitable escuma que es va fent a mesura que els nens hi van jugant.

Amb l’experiència dels anys hem descobert tres detalls a tenir en compte per evitar disgustos: no tombar tot el líquid a les galledes i reservar-ne a les garrafes que custodiarem els adults; explicar als nens que a la galleda només hi pot sucar els cordills una sola persona i que, per tant, cal fer cua; i per últim, que la zona per a fer les bombolles ha de ser un xic enretirada de la zona d’eines. També us recomanaríem fer les bombolles sobre terra o grava, perquè sobre rajola o asfalt, la viscositat del preparat fa patinar i es poden produir accidents amb molta facilitat.

A la fotografia amb l’instrumental que fem servir hi trobareu diversos estris:

  • Anelles amb estries per tal que retinguin sabó a l’estructura i les bombolles surtin més grans.
  • Bufadors individuals de bombolles per als petits, amb recipients fàcils d’agafar i anelles fetes amb escurapipes que, com que són peluts, també retenen el líquid i van molt bé.
  • Un grup de canyetes unides amb una brida per fer moltes bombolles amb un sol bufet.
  • Mitja ampolla d’aigua coberta amb un mitjó vell per fer un xurro llarguíssim si s’aconsegueix un bufet constant.
  • Els pals amb els cordons absorbents fixats amb cola de silicona a les puntes. Aquests, és important que tinguin mides diferents per tal que no s’ajuntin i pugui passar l’aire pel mig i fer bombolles espectaculars.

Amb tot això, us asseguro unes bombolles esplèndides i unes festes màgiques per a petits i grans! Si voleu llegir més idees per a festes infantils a l’aire lliure, podeu anar a aquest enllaç:

https://manetesicosetes.wordpress.com/2018/05/23/festes-infantils-a-laire-lliure-1/

 

 

Anuncis

Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

El nostre slime sense bòrax

A intenet hi ha moltíssimes receptes d’slime, amb bòrax (producte tòxic) i sense. Nosaltres n’hem provat moltes sense bòrax i n’hi ha bastantes que no funcionen, però no ens hem rendit i per fi, hem aconseguit una recepta que ens ha funcionat la major part de les vegades que l’hem provat. Mireu el vídeo per veure la textura que ens queda:

Abans he dit la major part perquè alguna vegada no ens ha acabat de funcionar: de les vegades que n’hem fet, una tarda no va anar bé. Era un dia que havíem convidat a uns amics a fer slime i de les 6 barreges que vàrem fer aquella tarda, dues no acabaven de lligar. Aquell dia tothom va portar els ingredients comprats a llocs diferents i no vàrem poder controlar les variables que hi podia haver.

Per a minimitzar errors, la recepta que donaré parlarà dels productes que sí que hem comprovat que funcionen i la marca comercial que hem provat…

  • cola blanca (la vaig comprar a Abacus)
  • escuma d’afaitar (el pot verd amb lletres blanques comprat al Mercadona)
  • bicarbonat sòdic (paquet d’1 kg comprat al Mercadona)
  • líquid per a lents de contacte (Mercadona)
  • colorants alimentaris líquids o en pols (opcional)
  • un bol gran
  • pal o cullera vella per remenar
  • lluentons, ulls de manualitats, purpurina, etc

Les passes a seguir per a fer el nostre slime són les següents:

  1. En un bol força gran (parlo de bol perquè pots passar còmodament la mà per barrejar sense deixar restes a les cantonades) s’hi ha de posar un cul de cola blanca d’un gruix d’uns 4-5 cm d’alt a la part més ampla. Ve a ser un potet petit d’uns 350 gr. de cola.
  2. A continuació, s’ha de cobrir amb un xic d’escuma d’afaitar (1-1’5 cm de gruix) i remenar bé. D’escuma, no de gel d’afaitar.
  3. Una vegada està ben barrejat, cal afegir-hi un polsim petit de bicarbonat sòdic (amb menys de mitja cullereta de cafè n’hi ha prou. No us equivoqueu i agafeu la de postres!). Si hi voleu colorant, és el moment d’agfegir-ne.
  4. A partir de que estigui ben barrejat, cal afegir un raig potent del líquid de lentilles. Per a calcular la mida, podeu comptar un parell de segons mentre raja. I remenar fins que quedi ben integrat.
  5. Cal anar afegit raigs de líquid de lentilles unes tres vegades i remenar bé.
  6. A partir d’aquí, cal paciència. S’ha de remenar ràpid la massa amb la mà dins el mateix bol. Us donarà la sensació que no se us desenganxarà de la mà mai més, però cal continuar uns 5 minutets i no defallir.
  7. Quan ja veieu que comença a ser tot plegat més compacte, aleshores és el moment de treure la massa del bol i continuar amassant a mà. Tan bon punt veieu que se us desenganxa dels dits és que ja està a punt.

A partir d’aquí, ja podeu jugar amb l’slime. Nosaltres hi hem afegit lluentons i boletes i l’hem fet servir com a plastilina, a part d’anar gaudint de la seva extrema viscositat mentre l’empenys, l’estires, la passes per un colador, etc.

Podeu guardar-la en un recipient hermètic dins la nevera i així se us conservarà durant molt de temps. La massa quedarà endurida i perderà flexibilitat, però si hi comenceu a jugar, amb l’escalfor de les vostres mans aconseguireu atemperar-la en poca estona i podreu gaudir diverses vegades d’un slime com si estigués acabat de fer.

Octubre 2017: 7 anys i 10 mesos / 6 anys i 2 mesos

Si us ve de gust experimentar amb altres masses que hem fet a casa, us recomano que visiteu les entrades enllaçades a continuació, us ho passareu “pipa” remenant:

 

 

Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

  • una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
  • mitja mesura de sal
  • 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
  • 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

  • una mesura d’aigua
  • colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

El Tió 2017 i la seva estadística

Cada any el nostre Tió porta una sorpresa incorporada: que si un any fa pets, que si l’altre ens porta els bastons per picar, que si un altre se’n vol anar al pati una estona, que si desapareix per art de magia, que si passem algun vídeo per veure com menja, que si veiem com està a punt d’arribar de la muntanya on viu amb els seus germans tions…

Però aquest any, que apunta que serà el darrer que comptarà amb la innocència dels dos germanets, hem volgut fer una estadística de les mandarines o els dies que li cal per a tirar pets amb monedes de xocolata. Ja fa uns dies que estem marcant quadrets segons les mandarines que ha consumit i puntets segons les monedes de xocolata que ens regala.

Quan acabi la seva estada a casa nostra, mirarem de fer alguna gràfica de l’evolució de pets i monedes, marcant la poma que s’ha menjat com una mandarina i sense tenir en compte si s’ha menjat les mandarines amb pela o no.

Els nens, sobretot el gran, canalitzen la seva curiositat buscant la relació entre l’alimentació i l’evaquació, enlloc de buscar respostes als seus dubtes cap a altres costats. El seu afany investigador de moment està centrat (i encallat) en fer aquesta estadística… Ja veurem què passa després de festes.

Desembre 2017: quasi 8 anys / 6 anys i 4 mesos

Una sopa terrorífica de broma

A vegades tinc pensades una mica esbojarrades… La nit del 31 d’octubre passat, els nens no paraven de parlar de castanyes, panellets, rats-penats, bruixes i esquelets, de manera que se’m va passar pel cap fer-los una brometa de cares a l’hora de sopar…

Vaig preparar en un calaix una massa feta amb farina de blat de moro, colorant verd i aigua. Es tracta d’una barreja que forma el que s’anomena un “fluïd no-newtonià”, és a dir, una pasta que és a mig camí entre sòlida i líquida, que s’escola entre els dits viscosament cap a baix, però que si s’hi aplica pressió s’endureix i costa molt de manipular. Per a fer-la, només s’ha de posar la farina de blat de moro (Maizena) en un recipient i anar barrejant-hi aigua tenyida amb colorant fins que ja no sigui possible barrejar més. Si no heu provat mai d’experimentar amb aquesta massa, us ho recomano vivament perquè és una experiència curiosíssima.

Doncs bé, vaig omplir un calaix amb aquesta massa verda llefiscosa i la vaig completar amb una sèrie d’elements que vaig anar improvisant al moment. És fascinant com flueix la imaginació només de posar-te a treballar…

Vaig rescatar de quan jo era petita l’esquelet d’una anatomia de joguina i el vaig desmuntar. Vaig repartir-ne els components per la safata… Hi vaig voler afegir unes aranyes que vaig fer amb uns escurapipes marrons retallats i cargolats simulant les potes…

Per acabar, vaig agafar unes boletes de desodorant roll-on que tenia guardades i, amb uns retoladors permanents, vaig pintar-hi iris, ninetes i venes vermelles per a transformar-les en ulls…

Ho vaig posar tot a la safata i els vaig cridar per sopar…

A la típica pregunta de “Què hi ha avui per sopar?” els vaig contestar tranquil.lament “Sopeta de Haloween” i ells varen seure contents a taula pensant que seria com la sopa de carbassa del menjador escolar…

Quan els vaig ensenyar el calaix amb la massa verda, els ulls, les aranyes i l’esquelet, la seva cara va ser indescriptible. Es varen quedar quiets, amb els ulls esbatanats i una expressió de repulsa impresa a la cara… Em varen mirar amb incredulitat com si em preguntessin si de veritat s’haurien de menjar “allò”. No vaig aguantar gens sense esclatar a riure en veure com n’estaven d’horroritzats i aleshores varen descobrir, visiblement alleujats, que tot era una broma i que aquell calaix era una proposta de joc, no de menú…

Octubre 2016: 6 anys i 10 mesos / 5 anys i 2 mesos

* Si us interessa alguna altra activitat per aquests dies de la Castanyada, potser us agradarà llegir aquesta entrada de manetesicosetes per fer esquelets amb bastonets de les orelles.

 

“Panellets Creatius, els més originals”, darrer article publicat a la revista Pares i Nens

 

 

La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/panellets-creatius-originals/

Esperem que us inspiri i passeu una molt bona Castanyada!

Previous Older Entries