Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

  • una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
  • mitja mesura de sal
  • 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
  • 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

  • una mesura d’aigua
  • colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

Anuncis

El Tió 2017 i la seva estadística

Cada any el nostre Tió porta una sorpresa incorporada: que si un any fa pets, que si l’altre ens porta els bastons per picar, que si un altre se’n vol anar al pati una estona, que si desapareix per art de magia, que si passem algun vídeo per veure com menja, que si veiem com està a punt d’arribar de la muntanya on viu amb els seus germans tions…

Però aquest any, que apunta que serà el darrer que comptarà amb la innocència dels dos germanets, hem volgut fer una estadística de les mandarines o els dies que li cal per a tirar pets amb monedes de xocolata. Ja fa uns dies que estem marcant quadrets segons les mandarines que ha consumit i puntets segons les monedes de xocolata que ens regala.

Quan acabi la seva estada a casa nostra, mirarem de fer alguna gràfica de l’evolució de pets i monedes, marcant la poma que s’ha menjat com una mandarina i sense tenir en compte si s’ha menjat les mandarines amb pela o no.

Els nens, sobretot el gran, canalitzen la seva curiositat buscant la relació entre l’alimentació i l’evaquació, enlloc de buscar respostes als seus dubtes cap a altres costats. El seu afany investigador de moment està centrat (i encallat) en fer aquesta estadística… Ja veurem què passa després de festes.

Desembre 2017: quasi 8 anys / 6 anys i 4 mesos

Una sopa terrorífica de broma

A vegades tinc pensades una mica esbojarrades… La nit del 31 d’octubre passat, els nens no paraven de parlar de castanyes, panellets, rats-penats, bruixes i esquelets, de manera que se’m va passar pel cap fer-los una brometa de cares a l’hora de sopar…

Vaig preparar en un calaix una massa feta amb farina de blat de moro, colorant verd i aigua. Es tracta d’una barreja que forma el que s’anomena un “fluïd no-newtonià”, és a dir, una pasta que és a mig camí entre sòlida i líquida, que s’escola entre els dits viscosament cap a baix, però que si s’hi aplica pressió s’endureix i costa molt de manipular. Per a fer-la, només s’ha de posar la farina de blat de moro (Maizena) en un recipient i anar barrejant-hi aigua tenyida amb colorant fins que ja no sigui possible barrejar més. Si no heu provat mai d’experimentar amb aquesta massa, us ho recomano vivament perquè és una experiència curiosíssima.

Doncs bé, vaig omplir un calaix amb aquesta massa verda llefiscosa i la vaig completar amb una sèrie d’elements que vaig anar improvisant al moment. És fascinant com flueix la imaginació només de posar-te a treballar…

Vaig rescatar de quan jo era petita l’esquelet d’una anatomia de joguina i el vaig desmuntar. Vaig repartir-ne els components per la safata… Hi vaig voler afegir unes aranyes que vaig fer amb uns escurapipes marrons retallats i cargolats simulant les potes…

Per acabar, vaig agafar unes boletes de desodorant roll-on que tenia guardades i, amb uns retoladors permanents, vaig pintar-hi iris, ninetes i venes vermelles per a transformar-les en ulls…

Ho vaig posar tot a la safata i els vaig cridar per sopar…

A la típica pregunta de “Què hi ha avui per sopar?” els vaig contestar tranquil.lament “Sopeta de Haloween” i ells varen seure contents a taula pensant que seria com la sopa de carbassa del menjador escolar…

Quan els vaig ensenyar el calaix amb la massa verda, els ulls, les aranyes i l’esquelet, la seva cara va ser indescriptible. Es varen quedar quiets, amb els ulls esbatanats i una expressió de repulsa impresa a la cara… Em varen mirar amb incredulitat com si em preguntessin si de veritat s’haurien de menjar “allò”. No vaig aguantar gens sense esclatar a riure en veure com n’estaven d’horroritzats i aleshores varen descobrir, visiblement alleujats, que tot era una broma i que aquell calaix era una proposta de joc, no de menú…

Octubre 2016: 6 anys i 10 mesos / 5 anys i 2 mesos

* Si us interessa alguna altra activitat per aquests dies de la Castanyada, potser us agradarà llegir aquesta entrada de manetesicosetes per fer esquelets amb bastonets de les orelles.

 

“Panellets Creatius, els més originals”, darrer article publicat a la revista Pares i Nens

 

 

La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/panellets-creatius-originals/

Esperem que us inspiri i passeu una molt bona Castanyada!

“8 jocs d’experimentació a la piscina inflable o a la banyera”, article publicat a la revista Pares i Nens

 

Aquest és el darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens.

En ell proposo 8 jocs senzills amb els que els nens desenvolupen la seva creativitat per resoldre les dificultats que el medi aquàtic els presenta amb les seves joguines. A partir d’experimentar dins l’aigua, descobreixen com es comporten els objectes, es fan preguntes i busquen solucions… Entreteniment, investigació i diversió en només un parell de pams d’aigua!

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/8-jocs-dexperimentacio-a-la-piscina-inflable-o-a-la-banyera/

 

Benvinguda primavera! Flors de paper que s’obren amb aigua

L’any passat amb un grup d’amics vàrem fer un experiment de gran bellesa visual. Aquest any l’hem repetit per donar la benvinguda a la primavera, ja que les flors s’obren totes soles i sembla que simbòlicament esclati la primavera.

Passes a seguir:
1) Dibuixa flors a llapis en un full normal.
2) Pinta-les amb llapis que no es dispersin amb l’aigua.
3) Retalla-les.
4) Plega els pètals suaument.
5) Posa les flors plegades en remull en aigua.
6) Gaudeix veient com esclata la primavera!

Aquest fenòmen succeeix perquè les fibres de paper, en estar en contacte amb l’aigua, queden amarades de líquid i s’inflen, fent que els plecs dels pètals es desfacin i s’estiri el paper. Talment sembla que les flors s’obrin per art de màgia. Un espectacle fascinant que atrapa a grans i petits…

 

 

Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

dibuixos-que-suren-per-laigua-01

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

 

Previous Older Entries