Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

Anuncis

Festes infantils a l’aire lliure -1

Des de fa uns anyets, celebrem una festa a l’aire lliure a la primavera al voltant dels sants dels nens, ja que els aniversaris cauen en vacances i és difícil reunir els amics. Aquestes festes són divertides però requereixen de força organització ja que solem proposar activitats per tal que s’ho passin bé i gaudeixin de propostes especials. Anirem explicant les activitats que hem preparat i els truquets que hem fet servir a les nostres festes…

Començarem per la festa que vàrem fer el maig del 2014.

Invitacions DIY

Una vegada tens la llista dels nens convidats cal preparar les invitacions. Per a fer-les vaig preparar un escrit de diversos colors a l’ordinador amb les dades de la festa i en vaig imprimir còpies. Els vaig retallar i els nens el varen enganxar sobre d’unes cartolinetes. Hi varen afegir una tira de whashi tape amb la decoració que els agradava més i hi varen enganxar amb cola unes corones de colors fetes de cartró corrugat. Tot plegat va ser una manualitat senzilla que va quedar prou bé. Els va encantar repartir les seves obres als amics!

Entrepans pràctics

El truquet que fem servir amb els entrepans és senzill: preparem una massa amb formatge d’untar i els ingredients que hi volem posar tot ben triturat i untem el pa amb la barreja. És l’única manera que hem trobat que no es perd el fuet ni el pa per terra. També va molt bé perquè tot queda ben enganxat i els petits poden aguantar l’entrepà amb una sola mà i continuar jugant amb comoditat.

Generalment en fem de tres especialitats: formatge d’untar amb pernil dolç i formatge, formatge d’untar amb pernil salat i el típic pa amb crema de cacau. Si fem entrepans per a adults, podem arriscar més amb la intensitat dels gustos i hi posem formatge d’untar amb roquefort, formatge d’untar amb sobrassada o formatge d’untar amb tonyina.

Begudes a part i gots marcats

Quan els petits són petits i no controlen el poder destructiu de les seves mans, convé tenir a part els líquids del menjar. Així, en una tauleta lluny dels entrepans i les patates, hi havia els gots marcats amb retolador (si els nens no saben llegir es poden marcar amb dibuixos: un sol, la lluna, un cotxe, una careta somrient, un núvol…) i els brics dels sucs. Un adult servia les begudes quan en demanaven. Així vàrem minimitzar els accidents…

Maquillatge facial antial.lèrgic DIY

En aquesta primera festa vàrem preparar un maquillatge facial per minimitzar les al.lèrgies que va anar molt bé i del que en vàrem gaudir força temps perquè es conserva molt bé a la nevera. Explico com el vàrem fer i conservar en aquesta entrada del nostre blog, publicada ja fa temps: Maquillatge casolà per a Carnavals i altres sessions creatives DIY.

Bombolles de sabó

És un clàssic de les nostres festes i cada any té l’èxit garantit! A casa preparem la barreja uns dies abans i la posem en garrafes on la deixem reposar i el dia de la festa l’anem abocant en safates a mesura que es va gastant. És millor posar la zona de les bombolles sobre gespa perquè si no la barreja s’embrut amb força rapidesa de terra. Al costat hi tenim artilugis pensats per a fer bombolles, generalment fets a casa.

La recepta que hem fet servir els primers anys és la que tenim publicada al blog a l’entrada El kit de les bombolles de sabó desde ja fa temps, però a mesura que els nens s’han anat fent grans, hem canviat la recepta i els estris per aconseguir bombolles gegants. Aviat us ho explicarem. Al.lucinen!

Quadre col.lectiu amb colorants alimentaris

Una altra de les activitats que més els agrada als nens i que hem repetit un munt de vegades és la de fer una pintura col.lectiva amb colorants alimentaris. Posem un paper gegant a terra i oferim als nens pistoles d’aigua plenes amb una barreja d’aigua i colorant alimentari que ja portem preparada de casa en ampolles. Els adults omplim i reomplim les pistoles d’aigua amb unes xeringues des d’uns potets. S’ho passen pipa!

La manera d’organitzar-se la podeu trobar ben explicada a l’entrada Pintem a cop de pistola del nostre blog. Si ho proveu, no us en penedireu, de fet, cada any la demanen.

Collarets de pasta tenyida

Una bona idea és preparar amb mantes a terra alguna activitat per als nens més tranquils que els cal sortir de l’enrenou de la festa per gaudir d’uns moments de pau. Fer collarets de macarrons tenyits és una bona idea que hem fet servir diverses vegades.

Primer de tot cal preparar la pasta. El primer any que proposàvem l’activitat, com que els nens eren petits, vàrem triar macarrons perquè tenen el forat gran i els és fàcil d’enfilar.

Per tenyir els macarrons els vàrem posar en remull cinc minutets en pots amb aigua i colorant alimentari. És important no deixar-los en remull gaire temps perquè s’estoven massa i després no serveixen. A continuació s’han de deixar assecar individualment sobre un drap vell. És important que s’assequin a l’ombra perquè si es deixen al sol és fàcil que s’estellin i no es puguin aprofitar.

Una vegada secs, els vàrem posar en una safata amb unes quantes tires d’escubidú al costat. L’escubidú va molt bé per als petits perquè la seva rigidesa fa que els sigui molt més fàcil de manipular que qualsevol fil, a part que és de colors i els agrada molt més.

Els regals

Hi ha un altre aspecte important en relació a convidar a molts nens: el tema dels regals. Nosaltres no volem un reguitzell de regals per als nens i així ho vàrem dir. És cert que hi ha famílies a qui sap greu no portar res i aleshores si porten alguna cosa altres que no han portat res es poden sentir malament. El primer any no vàrem caure en aquest detall, però de cares al següent vàrem acordar que qui ho volgués podria portar un dibuix o una manualitat per regalar.

Tampoc no ens va anar del tot bé aquesta opció perquè hi ha famílies que no tenen temps de fer manualitats amb els seus fills i aleshores també hi ha greuges comparatius que volem evitar.

Amb els anys, hem explorat altres opcions i sembla que darrerament hem trobat una solució que va bé a tothom i que simplifica bastant la feina: nosaltres comprem un únic regal de part de tots i posem una guardiola per si algú vol participar-hi econòmicament de manera lliure. Així aconseguim el que volem: que ningú no deixi de venir a la festa per motius econòmics i que els nostres fills tinguin un regal que els faci il.lusió de part de tots els seus amics.

*****

Tot i ser la primera festa que vàrem organitzar, els nens s’ho varen passar molt bé i cada any, quan repartim les invitacions es posen molt contents de poder participar a la “Festa dels Sants al parc”. Un avantage d’aquestes festes és que no cal limitar gaire el nombre de nens perquè no pagues un preu per persona com passa als locals especialitzats en aniversaris. Els meus saben que si trien una festa a un d’aquests locals podran convidar pocs nens, en canvi, si trien la festa al parc, podran convidar a qui vulguin. Per a ells és especial i una sorpresa per als amics ja que guardem en secret les activitats que hi posarem.

Continuarem explicant…

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

  • una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
  • mitja mesura de sal
  • 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
  • 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

  • una mesura d’aigua
  • colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

“Panellets Creatius, els més originals”, darrer article publicat a la revista Pares i Nens

 

 

La darrera entrada que hem publicat a la revista digital Pares i Nens és un recull dels nostres panellets més creatius. Podeu llegir-la al següent enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/panellets-creatius-originals/

Esperem que us inspiri i passeu una molt bona Castanyada!

Pinces i lletres II. Llegir jugant

Ha arribat el moment de tornar a treure aquesta capsa de pinces i lletres per a jugar i aprendre. L’haurem aprofitat en tres etapes del desenvolupament dels petits i a totes ens ha funcionat molt bé. Suposem que aquesta darrera vegada també ens funcionarà.

La primera vegada, que va ser quan la vaig preparar, va ser quan el meu gran va començar a aprendre les lletres de pal, a P3.  Està explicat en aquesta entrada del blog:  “Juguem amb pinces i lletres“. Amb l’ús, vaig decidir fer-hi unes modificacions per a millorar-les: subratllar les vocals, traçar línies agrupant síl.labes i posar un punt en el lloc que s’ha d’iniciar la lectura. Tot ben argumentat a l’entrada citada a les ratlles anteriors.

La segona vegada, va ser amb el pas del meu gran d’educació infantil a primària, per tal de facilitar-li el coneixement de les lletres d’impremta i de la lletra lligada. Per aquesta ocasió, vaig afegir a les targetes i a les pinces les paraules escrites en els dos abecedaris, de manera que guardessin tan com va ser possible la posició de la paraula de dalt. Més endavant, li va servir per imitar-ne l’escriptura. Va funcionar molt bé amb el meu gran i també va funcionar amb el petit, ja que en el pas de P3 a P4 li va servir per facilitar la lectura de les paraules que ja coneixia en lletra de pal.

Ara, la tercera vegada que rescatem la capsa de les targetes i les pinces, el meu petit passa de P5 a educació primària i es veurà en la necessitat de dominar els tres alfabets. Com sempre, desem el joc ben al seu abast durant l’estiu per facilitar-li l’adquisició de les grafies. Sense pressions, només per satisfer la seva curiositat natural per anar entenent el que hi posa als seus contes preferits. Per fer “deures” sense fer deures i llegir cada vegada millor jugant relaxadament. A casa, sempre ens ha funcionat…

Octubre 2014: —- / Petit: 4 anys i 2 mesos

Març 2015: Gran: 5 anys i 2 mesos / —-

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig

Previous Older Entries