Gak fluorescent, per partida doble!

Ja fa uns mesos que vaig veure astorada com en alguns blogs s’havia publicat una fórmula per fer una pasta similar al Blandi Blub amb que jo havia jugat de petita. Ni se m’havia acudit la possibilitat de que se’n pogués fer a casa! Es va recuperar l’interès per aquesta barreja fa uns anyets, arran de la pel.lícula “Flubber” de Robin Williams de la que us deixo AQUÍ el divertit tràiler promocional.  Actualment es pot anomenar Gak, Flubber o Slimme. No acaba de ser tant viscosa com l’original perquè s’engruna amb més facilitat, però és una experiència espectacular per fer amb nens. Malgrat les ganes de fer-ne, la major part de les fórmules que vaig veure semblaven complicades i amb ingredients difícils d’aconseguir. Poc amiga de la precisió, vaig pensar que ja ho investigaria quan tingués temps. No va ser fins que vaig veure el programa Dinamiks de TV3 que em vaig decidir a provar-ho perquè no semblava gens complicat. Us deixo AQUÍ l’enllaç al programa sencer.

Doncs bé, nosaltres hem volgut fer GAK FLUORESCENT de quatre colors ben brillants. Per aconseguir-lo hem provat diversos mètodes i al final, mirant i remirant les informacions a diversos blogs, hem aconseguit simplificar l’elaboració amb els següents passos:

Ingredients (per cadascun dels quatre colors):

• 100 gr. de cola blanca,
• 150 gr. (o ml.) d’aigua,
• 6’25gr. (o 1 i 1/4 de TSP) de Catire (midó per a planxa, en venda a Hipercor. Veure referència AQUÍ),
• un retolador fluorescent.

Preparació i consells:

1. Pesa o mesura 150 gr. o ml. d’aigua en un got i posa-hi en remull durant unes hores el tub de tinta d’un retolador fluorescent per extreure’n la tinta. (Si ho escalfes al microones anirà més ràpid).
2. Posa 100 gr. de cola blanca en un bol.
3. Escalfa 30-40 segons l’aigua ja acabada de tenyir al microones a màxima potència (uns 800W).
4. Afegeix al bol NOMÉS 100 gr. o ml. de l’aigua calenta i remena bé.
5. Al got amb els 50 ml. restants d’aigua tèbia, afegeix 6’25 gr.  (o 1 i 1/4 de TSP) de Catire i barreja bé. (És molt important no confondre els TSP (= cullera de tè, aproximadament 5 gr.) amb els TBS o TBSP (= cullera de taula, aproximadament 15 gr.).
6. Aboca la barreja d’aigua i Catire al bol amb la cola blanca i l’aigua i ves remenant fins que lligui. Veureu que va espesseint a poc a poc. Cal tenir PACIÈNCIA perquè no tindrà la consistència final fins que l’aigua estigui freda. Jo no n’he tingut en alguna ocasió i, pensant que quedava massa líquid, hi he volgut afegir midó i aleshores quan s’ha refredat de tot ha quedat massa dur per poder jugar-hi.
7. Una vegada freda la barreja, agafeu la pasta amb les mans, escorreu-la i acabeu d’amassar-la sobre la taula perquè acabi d’escopir l’aigua. Us sobrarà força aigua tenyida, no us preocupeu, és normal. Si veieu que no us ha lligat és perquè no heu tirat prou midó i podeu tirar-ne una miqueta més (uns 1’25 gr. o 1/4 de TSP). A nosaltres ens agrada  toveta perquè així es pot trencar (com un flam) i és més elàstica i divertida, malgrat al jugar-hi la primera vegada, deixi la superfície un xic molla.

A vegades, la casualitat fa que les coses es desenvolupin d’una manera diferent de com les havies pensades. Doncs bé, aquesta entrada és una entrada molt especial per a mi perquè esdevé una entrada per partida doble. Una entrada doble perquè es publicarà el mateix dia a dos blocs diferents: al meu, “Manetes i cosetes”,  i a “Encenent la imaginació”, un bloc del que he manifestat repetides vegades admiració i al que li dec moltíssima inspiració. Tanta com que aquesta entrada no hagués estat possible sense la seva valuosa aportació, ja que he fabricat “tinta fluorescent” de la manera que ella explica a AQUESTA entrada i que he pogut fer GAK gràcies a que ella va trobar el producte Catire  per substituir el Bòrax, tal i com s’explica en AQUESTA altra entrada, a part de dir que es pot comprar a Hipercor.

Com deia, aquesta doble entrada d’avui dels dos blocs, és fruit d’una casualitat. La que em va fer posar en contacte amb l’Angaleta via Facebook i ens va fer adonar que totes dues haviem fet GAK FLUORESCENT i que ho voliem publicar. Per això vàrem acordar publicar la nostra experiència el mateix dia. Per això i per poder oferir als nostres lectors la mateixa experiència des de dos punts de vista diferents: la dels dos bessons de cinc anys de l’Angaleta i la dels meus dos d’un any i mig i de tres respectivament. I també poder oferir als lectors  l’experiència explicada amb les moltes i fantàstiques fotos de l’Angaleta i explicar l’entrada amb la molta lletra que hi poso jo.

Passo ja a explicar l’experiència des del nostre punt de vista.

El primer dia que en vàrem fer, vaig voler que el meu gran participés en el procés de fabricació, però tenia altres interessos al cap i només va participar a la prova pilot que vaig fer amb un dels colors. La resta, vaig haver de fer-los jo. La segona vegada ja els he preparat directament tots quatre jo i ells han participat només en la lúdica part final.

Les diverses vegades que hi hem jugat s’ho han passat molt i molt bé. Enfonsar el dit en els colors i veure com la forma inicial es va recuperant els fa riure: sembla que estigui viva! Abocar-la a la taula, barrejar-la, estirar-la fins a partir-la, tornar-la a enganxar i veure com no para de bellugar-se escampant-se per tot arreu és divertidíssim.

La textura és freda i humida però com que no embruta gaire, és agradable de manipular. Apretar-la amb les mans i veure com surt agrumollada entre els dits és tota una experiència i més, quan veus que penja fins a la taula on es torna a ajuntar tota sola.

Per jugar amb el gak, els he donat pots diversos, canyetes, forquilles, etc, però les estrelles indiscutibles han estat sempre els coladors. Amb ells, han posat i tret la massa un munt de vegades per veure com va caient pels forats i regalima lentament. El gran ha descobert que apretant fort amb els punys dins el colador, el gak surt molt més ràpid.

I què es pot dir de com es veuen els colors fluorescents sota la llum negra? Si sota la llum normal ja es veuen espectaculars, sota la llum negra ratllen el deliri. El primer dia que en vàrem fer, els nens, després d’explorar la massa, vàren acabar llançant frenèticament i alegre la pasta contra els fluorescents, el segon dia, com que ja coneixien el material i la visió que ofereix, varen voler experimentar d’altres maneres. A mesura que anàvem passant estona jugant, els quatre colors originals s’anaven barrejant entre ells creant aigües de colors precioses, fent l’experiència encara més atractiva.

Nosaltres el tenim guardat a la nevera i puc certificar que, com a mínim, es conserva en perfectes condicions durant quinze dies si el mantenim hermèticament tapat. Fluorescent o no, sota llum blanca o negre, és una activitat que cal provar. Segur que si ho feu, repetireu.

Us deixo AQUÍ l’enllaç a l’entrada que l’Angaleta publica també avui sobre el seu GAK FLUORESCENT. No hem parlat del contingut, només del dia de publicació. Estic impacient per llegir aquesta “Doble entrada” improvisada, a veure com queda!