Enquadernació Midori fàcil per al Bullet Journal de l’estiu

De totes els tipus d’enquadernació que m’he plantejat per al #BulletJournal que fem aquest estiu amb els nens, l’anomenada #Midori crec que és la més adequada per la seva senzillesa i per la capacitat que té d’ampliar-se amb més quaderns:

Materials:

  • folis de colors
  • grapadora
  • una escuma per a protegir el grapat
  • tisores
  • paper de folrar llibres
  • cartolines estampades o decorades al gust
  • goma de cordó
  • perforadora

Per a fer les tapes:

  • Vàrem triar d’un bloc de papers impresos tipus cartolina uns que tinguessin estampats estiuencs i els vàrem plegar per la meitat. Vàrem veure que arribaven justet a fer l’amplada que volíem per als nostres Bullet Journal però vàrem pensar que ja ens anirien bé.
  • Els vàrem folrar per tots dos costats amb folre de llibres, de manera que quedin protegits pel plàstic i així minimitzar accidents.
  • Hi vàrem fer al llom cinc forats: dos a dalt (un per fora de la mida dels blocs de fulls i l’altre separat uns centímetres però sense que importi gaire on quedi situat), dos a baix (de la mateixa manera que els dos de dalt) i un just al mig de les tapes. Nosaltres ho hem fet tot a ull perquè el que volem és passar-ho bé i no tenim pretensions professionals.
  • Per a fer els forats, vaig agafar una perforadora i, amb la carpeta plegada, vaig anar amb molta cura de només foradar un semicercle al llom, mirant per sota de la perforadora que només hi hagués cartró a la meitat del forat, de manera que quan s’obrís la carpeta, el forat seria un cercle complet.
  • Per a cordar la carpeta, cal prendre tres vegades l’alçada de la cartolina amb un parell de dits generosos per sobre i per sota amb una goma de cordó sense estirar.
  • Es doblega la goma per la meitat i es fa passar de manera doble pel forat del mig des de la part de dins fins a la part de fora. es pren la mida per tal que cordi l’amplada de la carpeta sense tensar gaire i es fa un nus per tal que no entri a dins.
  • Els dos extrems que queden al mig, es posen de dins a fora pels primers forats que troben tant per la part de dalt com per la de baix, de manera que queden dues gomes curtetes per la part de dins i els dos extrems per la part de fora.
  • Des de la part de fora de la carpeta, cadascun dels extrems es passen pels forats més exteriors cap a la part de dins i s’ajunten entre ells amb un parell de nusos. S’ha de vigilar que no quedin gaire tibants per no doblar la carpeta però el suficientment tensos per a poder aguantar els plecs de paper.
  • D’aquesta manera queden dues gomes útils: la de fora, que serveix per a cordar la carpeta plegada pel seu costat curt i la de dins, que serveix per introduir-hi els quaderns que formaran part del Bullet Journal.

Per a fer els quadernets interns i el muntatge:

  • Els quadernets interns estan formats per quatre folis de colors plegats per la meitat i grapats pel llom amb l’ajuda d’una grapadora oberta i una escuma que serveix per a deixar les grapes obertes i després plegar-les amb unes tisores.
  • Inicialment en vàrem fer tres. I aquesta és l’enquadernació que tinc fotografiada però anar-la ampliant és molt fàcil.
  • Si vols fer un midori amb un sol quadern: passes el quadern just per la meitat per la goma llarga que té la carpeta.
  • Si vols fer un midori amb dos quaderns: et fa falta una goma extra que envolti del llarg el llom d’un dels quaderns, tibant la goma perquè subjecti sense arrugar els fulls. Aquesta goma una vegada passada pe mig d’un dels quaderns, es passa pel mig de l’altra quadern, de manera que quedin units amb els lloms contraposats. Una vegada aconseguida aquesta unió, es passen els quaderns per la goma llarga de la carpeta de manera que quedin subjectats per la goma que els enllaça.
  • Si es vol fer un midori de tres quaderns, s’han d’unir el primer i l’últim amb la goma extra tal com he explicat en el punt anterior i a la goma central s’hi passa el del mig. Aquest procés és el que està fotografiat a les imatges.
  • Si es vol fer un midori amb quatre quaderns, que és com hem acabat nosaltres, només cal desmuntar l’organització de les gomes i agafar-ne una més. La primera goma extra es passa per unir els quaderns 1 i 4, i la segona goma extra, ha d’unir els quaderns 2 i 3. Amb els lloms contraposats i els quaderns 1-4 a sota i els quaderns 2-3 a sobre, es passen tots junts per la goma central de la carpeta, de manera que hi quedin subjectats.

Un consell: si es vol fer un Bullet Journal amb força quaderns a dins, és recomanable que les tapes tinguin un llom, ja que si no s’hauran de tallar els fulls perquè sobresortiran. Per a fer el llom, només cal tallar les tapes més amples i si no hi ha prou llargada de paper, es poden fer dues tapes independents unides entre elles per a fer el llom amb un color de cartolina que contrasti i que doni el gruix necessari a la carpeta.

L’entrada a la que explico com hem fet el nostre Bullet Journal escolar per aquest estiu és aquesta: https://manetesicosetes.wordpress.com/2020/06/29/el-bullet-journal-de-lestiu-adaptat-a-escolars/

Us deixo aquí idees molt professionals de quaderns Midori que m’han servit per entendre com fer els nostres:

Juny 2020: 10 anys i mig / 8 anys i 9 mesos

 

El Bullet Journal de l’estiu adaptat a escolars

Aquest estiu estem fent un #BulletJournal de les vacances per construir un record bonic del que farem junts i per a treballar altres temes que he detectat… Ja sé que els Bullet Journal són agendes professionals però jo n’he fet una versió estiuenca per als alumnes de secundària i ara l’he adaptat per als meus ja no tan petits.

Durant el confinament, m’he adonat que els meus fills no tenen ni idea de presentar les coses polides, ni centrar títols, ni deixar marges, però que, en canvi, quan els dones idees sobre com presentar les coses, n’estan molt orgullosos dels resultats. Això em va portar a pensar que fer un Bullet Journal ens permetria al llarg de l’estiu anar treballant tots aquests aspectes, a part de fer servir l’escriptura encara que sigui en petites frases diàries.

Per a construir el nostre Bullet Journal hem unit 4 folis de colors diferents plegats per la meitat i grapats pel llom. He triat l’enquadernació Midori perquè és molt senzilla de fer i és molt flexible, ja que et permet anar afegint quaderns a mesura que els necessites. Explicaré com l’hem simplificat a la propera entrada i tardaré molt poc en fer el pas a pas perquè ja tinc totes les fotografies fetes.

Al començament vàrem fer tres quaderns cadascun però a mesura que anàvem triant temes per al Bullet Journal ens vàrem adonar que ens faltaven pàgines, de manera que vàrem afegir un quadernet més.

Les parts imprescindibles per a fer un Bullet Journal escolar per a l’estiu i el pas a pas són els següents (a les composicions d’imatges de l’entrada hi podreu veure algunes d’aquestes seccions):

  • Numerar totes les pàgines del Bullet Journal, a excepció de la Portada i de la llegenda de signes.
  • Portada: Ha d’incloure el nom, el títol Bullet Journal i el subtítol Estiu 2020.
  • Llegenda de signes: Aquí hi va una llista de les marques que serviran per identificar en el registre diari o registre setmanal els diversos significats que vulguis donar a cadascun d’ells: tasques, tasques fetes, tasques ajornades, cites, cites ateses, cites eliminades, extraescolars…
  • Índex: Ha de dur el títol i deixar el llistat en blanc perquè s’anirà construint a mesura que decideixis el contingut del teu quadern.
  • Unes pàgines amb inspiracions de tipus de lletres, cartells i vinyetes, línies ornamentals i separadors.
  • Un calendari amb tots els dies de les vacances escolars, preferiblement amb espai al costat per anotar grans dates com aniversaris, revetlles, viatges, festivals, concerts…
  • Un horari ambla planificació horària de les setmanes que inclogui tots els dies de la setmana i les activitats que són fixes: tallers, estona de lectura, quaderns d’activitats, manualitats, projectes familiars…
  • Registre futur per setmanes a doble pàgina per escriure les tasques més rellevants que van succent al llarg de les vacances d’estiu: jugar al parc amb amics, recollir minerals, anar a buscar espígol, fotografiar insectes, dibuixar, jugar a jocs de taula… Aquest és el gruix més important del Bullet journal, ja que hi ha tantes dobles pàgines com setmanes sense escola hi ha, és a dir, des del 19 de juny al 13 de setembre.
  • Registre diari sense data per només posar els dies rellevants i no perdre espai. Nosaltres, aquest ens l’hem saltat perquè ja tenim un registre setmanal en el que hi podem posar bastantes coses.
  • I per últim, anar escollint els temes que et semblin importants al llarg de les vacances. Si deixes pàgines en blanc, sempre en pots anar afegint a mesura que passin els dies i vulgueu anotar. Us en proposo una bona llista:
    • Grans projectes familiars: fer joguines per a les mascotes, pintar un mural, construir una nau espacial amb cartrons…
    • Llista de les cançons i grups que m’agraden més o que he descobert aquest estiu.
    • Emocions que he experimentat, o si es vol, es poden incloure al registre setmanal.
    • Doble pàgina amb pel.lícules i sèries que vull veure a l’estiu i les que he vist. S’hi pot afegir un sistema de valoració amb estrelletes.
    • Frases i citacions motivadores.
    • Youtubers, blogs i webs interessants i, si es vol, el perquè.
    • Les samarretes que m’ha agradat més portar a l’estiu.
    • Amics i familiars que he vist i l’activitat que hi has fet.
    • Grans converses que he tingut (potser això és pels més grans).
    • Doble pàgina amb els llocs que vull visitar i els llocs als que he anat.
    • Doble pàgina amb els llibres que vull llegir i els que he llegit. També es poden valorar els que t’has llegit.
    • Desitjos i il.lusions i el que caldria fer per a aconseguir-los.
    • Coses que em fan feliç.
    • Coses que agraeixo tenir a la vida.
    • Activitats a l’aire lliure.
    • Mascotes que tinc i com cal cuidar-les.
    • Coses del meu color preferit que he trobat o vist.
    • Plantes i minerals que he vist aquest estiu. S’hi poden fer dibuixos, posar el nom científic…
    • Els meus jocs preferits.
    • Monuments interessants que he vist i he investigat.
    • Museu que he visitat i elements que m’han agradat més.
    • Les olors de l’estiu que recordaré.
    • Els gustos de l’estiu que recordaré.
    • Noms de carrers que m’han semblat curiosos i sobre els que he investigat.
    • Animals i insectes que he vist o investigat.
    • Somnis o malsons que he tingut…

Paral.lel.lament, tota la família porta el Diari d’experiències que ja vaig explicar en aquesta entrada de fa anys i és una meravella fer-lo i recordar les experiències a través de les seves pàgines. Veurem què tal ens va el Bullet Journal d’aquest estiu. De moment, se l’han agafat amb prou ganes i il.lusió.

Deixo aquí sota enllaçats alguns dels vídeos en els que m’he inspirat per dur a terme aquesta proposta adaptada a les necessitats dels estudiants i de l’estiu.

Juny 2020: 10 anys i mig / 8 anys i 9 mesos

 

#Inktober, una idea per a facilitar el confinament a causa del Coronavirus

Dues setmanes de #confinament pel #Coronavirus és una prova dura per a tothom: pels que per la professió que tenen han d’estar al peu del canó, pels que hem d’estar a casa amb els nostres fills  gairebé “presoners”, pels petits que deixen de veure els amics i companys i de tenir les converses que més els apassionen amb ells i no en parlem dels malalts…

Per a mantenir el caliu i la il.lusió entre els grupets d’amics, apartar-los dels videojocs i treballar una mica la creativitat sortint de la zona de confort se m’ha acudit plantejar #Inktober als diversos grups de whatsapps d’amics dels nens que tinc.

Bé, com que són petits, els xats són de les mares, però de tant en tant hi comparteixen dibuixos o comentaris. Aquests dies ens estem servint d’aquests grupets de whatsapp per a proposar activitats creatives que poden compartir de manera segura i mantenir el caliu de les converses i les opinions dels temes que més els els agraden.

L’#Inktober va ser un repte creat per Jake Parker el 2009, tal i com s’explica més detalladament a l’enllaç que deixo a sota amb el nom ¿Qué es #Inktober?. És una iniciativa que va proposar el repte de fer un dibuix a tinta (ink) durant cadascun dels dies del mes d’octubre (october). Si es busca per Google Images la paraula Inktober, podreu trobar llistes de dibuixos per temes que els puguin interessar.

Per a muntar-los, només cal explicar la iniciativa i explicar que al final del confinament tindran una col.lecció de dibuixos del seu tema preferit i que, com que això de dibuixar en blanc i negre no és freqüent en els petits, els permetrà explorar noves tècniques per a ombrejar i donar relleu als seus dibuixos: punts, trames, etc. i aprendre plegats dels progressos dels uns i els altres.

Cada matí dono la consigna del dia i tenen tot el dia per a dibuixar i al vespre, ho han de compartir al whatsapp i, si volen comentar el que més els agrada del que han fet els altres.

A hores d’ara, ja porto dos grups d’Inktober en funcionament, un altre que comença demà al matí i un quart que ja veurem si arria… I és apte per a totes les edats! Només cal sentit de l’humor i no ser massa exigent amb els teus resultats ni els dels altres… Es tracta de passar-ho bé.

Al meu fill gran de 10 anys i a la seva colla he proposat un #Inktober sobre monstres, de manera que ja porten dibuixats un vampir i una mòmia. Al del meu petit, la temàtica és sobre Harry Potter i avui han començat dibuixant una “Snitch daurada”. Els fa molta ill.lusió fer els dibuixos i compartir-los amb els amics. Se senten més units… I potser, només potser, aquesta idea ajudarà a que els dies passin una mica més entretinguts…

Març 2020: 10 anys/ 8 anys i mig

¿Qué es #Inktober? dins el blog Haz historia

 

Llibre de contes per llegir amb lupa

Aquesta activitat de dinamització a la biblioteca va ser molt interessant. De seguida, la proposta de crear un llibre de contes col·lectiu que només es pogués llegir amb lupa va atrapar als assistents.

Vàrem organitzar els estudiants en parelles o grups de tres, d’edats combinades, així també varen aprendre a treballar amb diversos nivells de continguts i a ajudar-se els uns als altres repartint les tasques segons les habilitats personals. Així, era fantàstic veure com els petits proposaven idees ben espontànies i sense límits imaginatius, mentre que els més grans s’esforçaven en transformar-los en frases mínimament correctes.

Vàrem partir d’un generador d’històries dels que es troben per internet i vàrem repartir un breu formulari per anar triant els números de les diverses opcions, així sense saber a què corresponia cadascuna de les seves eleccions, es trobaven amb les directrius bàsiques d’una història per crear: protagonista, missió, tipus d’entrebanc, element màgic que ajuda a resoldre…

Una vegada escrita la història pels diversos equips, es vigilava l’ortografia i havien de fer una proposta d’il·lustració per a cada pàgina.

Per a organitzar de manera un xic unificada el llibre, a sota del plàstic en el que havien d’escriure la seva pàgina, vàrem posar-hi un full quadriculat amb els marges i les línies de text que podien ocupar. Escrivien amb retolador permanent negre directament sobre el plàstic transparent posat en posició horitzontal per facilitar-ne la posterior lectura amb lupa.

Quan les diverses històries varen estar acabades de passar en net, els adults encarregats de la dinamització vàrem unir amb cinta aïllant negra, pels costats curts, cada pàgina transparent a una cartolineta negra. També hi vàrem afegir un marc tot al voltant i el nom i les edats dels participants de cada equip.

Per acabar, vàrem enquadernar el llibre i vàrem unir a l’espiral del llom una cinta lligada a una lupa blanca dibuixada en paper i plastificada. Així, quan es vol llegir la història, cal agafar la lupa i posar-la entre la cartolina negra i el plàstic escrit per gaudir d’una lectura misteriosa i diferent de l’habitual.

Maig 2018: 8 anys / 6 anys i 8 mesos

Imitant Víctor Nunes

A casa som col.leccionistes de mena i abans de llençar coses sempre pensem si els podem donar una segona vida i com ho podem utilitzar.

En aquesta línia, conèixer Víctor Nunes va ser revelador, ja que té moltíssimes il.lustracions fetes a partir de peces petites completades amb traços de retolador. En té de fetes a partir de crispetes, de peles de cacauet, de clips de papereria, de puntes de llapis…

Aquesta darrera és la primera que vàrem imitar, però n’han vingut força més. Es tracta d’un exercici creatiu molt interessant, ja que cal desfer-se de l’objecte que tens, abstreure’n la forma bàsica,  associar-ho amb una forma i finalment, completar el dibuix.

La imatge és una mostra del primer dia de la proposta. Vaig ensenyar amb la tablet algunes fotografies dels resultats obtinguts per l’artista a partir d’aquest exercici i aleshores els vaig proposar de fer-ho a partir de puntes de llapis que vaig clavar en un full de manera aleatòria.

Com sempre, la imaginació es dispara amb propostes així d’obertes i si es gaudeix d’imaginar sense por a que et diguin que el que aconsegueixes està malament…

Febrer 2016: 6 anys / 4 anys i mig

Molt bones festes 2018-19

La família de Manetesicosestes us desitja unes inmillorables festes i que aquest 2019 que ara comença estigui ple de projectes engrescadors, il.lusions i felicitat.

Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

La màgia del Kamishibai, amb instruccions per a construir-ne un DIY


Narrar contes amb un kamishibai té màgia per la senzillesa de la seva tècnica. Hi ha dues teories sobre els seus origens: per una banda, es comenta que nasqué a temples budistes amb la idea de narrar de manera més amena els aprenentatges als monjos i als pelegrins. Per altra, s’explica que durant el segle XII, els venedors ambulants japonesos circulaven amb aquests teatrets damunt les seves bicicletes i una vegada al bell mig de la plaça dels pobles, feien venir els petits i els narraven contes. Els nens, entusiasmats, acabaven convencent als pares de comprar llepolies i records diversos al venedor, anomenat gatoi kamishibai. Sigui el que sigui, una eina per a transmetre creences espirituals o una estratègia comercial, el cert és que els kamishibai -o teatrets de tres portes- tenen el cor robat a petits i grans.

A la nostra vida va entrar ja desde la llar d’infants on els divendres, amb alguns pares, llegíem contes amb els petits i els explicàvem històries fent veus amb aquest teatret. Solíen quedar bocabadats amb les làmines que passaven davant els seus ulls. Tinc molt bon record d’aquelles estones, de les primeres de lectures compartides…

Doncs bé, ara de més grans, amb tots dos petits a primària, tenim la sort de poder gaudir de la biblioteca de l’escola que obre a les tardes a tot el barri, i allà, amb altres membres de l’Ampa hi preparem activitats per dinamitzar-la.

Una de les activitats que vàrem incorporar el curs passat va ser la lectura de contes en kamishibai, ja que, arraconat a una lleixa i amb un munt de coses al damunt, n’hi havia un d’abandonat. Coneixedora d’aquesta manera tan fàcil de narrar i encisar amb les làmines i els dibuixos, vaig proposar l’activitat i va tirar endavant.

La sessió de presentació va ser un èxit i de seguida una quinzena d’alumnes es varen apuntar per a explicar contes en kamishibai a la biblioteca. Per a aconseguir-ho fer bé, quedem tres o quatre vegades i pintem les làmines dels kamishibai que volem explicar, repartim els papers i assagem amb il.lusió pel dia de l’estrena.

Aquest dia, la biblioteca bullia de gent i d’excitació, però de seguida que es varen abaixar els llums, vàrem encendre les espelmes, es va obrir el teatret i les làmines de dibuixos pintats anaven desfilant amb el so de les històries, la màgia del kamishibai ens anava atrapant a tots. El meu gran es va animar a llegir una història sobre Star Wars amb altres alumnes i altres grups de treball varen llegir altres contes d’aventures.

Des d’aleshores, vàrem fer una representació per trimestre i de cares a aquest curs ja tenim programada l’estrena per aquest desembre i els assajos. La presentació d’enguany, tot i que ben senzilla, també ha captivat als assistents. Tant, que el meu petit i els seus amics, que tot just comencen a llegir, s’han animat a llegir-ne un. Haurem d’assajar fort…

A casa, ens va agradar tant que en vaig fer un de cartró. Justament el que es veu a la fotografia i que passaré a explicar pas a pas com l’he fet.

 

  • En primer lloc cal fer un marc de cartró en què el forat del mig sigui uns milímetres més gran que la mida d’un Din A-4 (imatges 1 i 2).
  • A continuació, tallarem un altre cartró de la mateixa mida que el marc des de la banda de fora i el tallarem un tres parts: una de superior i dues laterals, que seran les comportes que verurà el públic una vegada tancat el teatret (imatge 3).
  • A la imatge 4 podem veure el teatret com quedaria una vegada obert.
  • Després de preparar les peces, cal fer les xarneres, per a articular les peces i així poder obrir i tancar. Les he preparat amb una broqueta de fusta i unes cintes de pintor desant un espai entremig (imatge 5).
  • Un dels laterals s’enganxa al marc i l’altre a la porta, desant un milímetre per a donar moviment a les portes. A la part de davant, alternant amb els espais desats a la cinta, n’hi afegim una miqueta més i després ho reforcem amb tires posades de manera vertical (imatges 6, 7 i 8).
  • Es repeteix el procediment a cadascuna de les tres portes del teatre (imatges 9, 10 i 11).
  • A continuació, es folra de paper tota l’estructura del kamishibai ( imatges 12 i 13).
  • A les imatges 14 i 15 es pot veure el kamishibai folrat tant obert com tancat.
  • Per finalitzar, ja només cal acabar els detalls: unes barres de cartró per a la cara de dins per a recolzar-hi els fulls del conte, uns botons a la part del mig de les tres portes, un cordillet per a cordar i una anella a la cara de dins per a lligar el tap superior del kamishibai quan s’estigui explicant el conte (imatge 17)..

Com veieu, potser és una mica elaborat, però no pas difícil de fer…

El mètode de preparació dels contes és prou curiós:

  • Es fan tots els dibuixos a les làmines i es numeren. Es posen totes de cop a la finestra, de manera que el públic vegi la imatge d’inici, i el lector del conte, vegi el dors de la darrera làmina, a la que hi escriurem el text que correspon a la primera.
  • Una vegada llegit el text de la primera làmina, es treu la làmina del davant de tot del públic i es posa en darrer lloc, de manera que el públic vegi la làmina número dos i el lector vegi el dors de la làmina número u, a la que hi ha escrit el text de la làmina que veu el públic, la número dos.
  • Les làmines es van passant de darrera del kamishibai a davant fins que apareix la darrera làmina amb dibuix davant el públic i, en el lloc per a llegir, la penúltima làmina amb el text de la darrera al dors…

Per acabar l’entrada, us vull recomanar l’enllaç a un web que explica molt bé què és un kamishibai, la seva història i des del qual us podreu baixar gratuïtament kamishibai per a totes les edats: http://kamishibai.educacion.navarra.es/que-es/

També us deixo enllaçat un vídeo de l’Anna i la Suani de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, expertes en explicar els seus “Cuentos monos” en defensa d’aquests animals. En aquest vídeo, expliquen com han fet el seu.

Desitjo que us animeu a construir i fer les vostres històries preferides amb els vostres fills, i que gaudiu d’aquesta tècnica narrativa i de la màgia que desprèn tant com nosaltres…

Personatges de paper encoixinats

Elaborar els seus personatges preferits per penjar-los als llocs que més els agradi és una activitat senzillíssima de fer i que els encanta.

En primer lloc cal triar el dibuix que vols encoixinar. Pot ser teu o baixat de la xarxa. En tot cas, si no té una forma simètrica, cal que en facis una còpia del dret i una altra en forma de mirall perquè tinguin la mateixa forma per tots dos costats i es puguin ajuntar.

Una vegada impresos, cal plastificar els personatges per a fer-los més resistents. La primera vegada que ho vàrem fer, vàrem fer servir cel.lo ample, superposant-ne les franges. La darrera vegada, ens vàrem servir de folre adhesiu de llibres.

Quan els dibuixos ja estan protegits, cal delimitar-ne els marges i retallar. És convenient deixar com a mínim un centímetre al voltant del contorn del personatge i arrodonir-ne les arestes per tal que la unió del davant amb el darrera quedi més polit.

Aquí arriba la part en què jo he de col.laborar engomant amb la pistola de silicona el contorn de quasi tot el personatge. S’ha de deixar un espai sense enganxar per a poder omplir la figureta amb el seu farciment. Si es vol, es pot aprofitar per clavar un cordillet per a penjar posteriorment la figura. Si no, no passa res, ja que al final es pot fer un foradet i passar-hi el cordill. Nosaltres ho hem provat de les dues maneres i preferim la darrera, ja que queda més fort.

Una vegada seca la cola termofusible, els nens agafen el farciment i omplen la figura amb l’ajuda d’un llapis per a poder repartir-lo bé pel seu interior. Com a farciment es pot agafar el que es vulgui: retalls de bosses de plàstic, de goma eva, d’embalatges protectors…

A continuació cal tapar el forat per on s’ha omplert el personatge i, per assegurar que no s’obri la figureta, es pot fer amb la pistola de cola un repàs per tot el seu contorn. Si no s’ha posat cordill per penjar, ara és el moment de fer-hi un foradet, passar-li i segellar bé.

I ja està. No queda res més que triar el lloc on es vol penjar el personatge. En aquesta ocasió, ells han triat la motxilla de l’escola, per poder personalitzar-la i lluir la feina feta.

Desembre 2016: quasi 7 anys / 5 anys i mig

Setembre 2017: 7 anys i mig  / 6 anys

Escultura de capses i paper d’alumini pintat

… d’inspiració Bauhauss: amb formes geomètriques i colors bàsics. Juguem a ser escultors!

Als petits els agrada construir però mai ho havien provat amb capses de cartró reciclades de medicaments, productes d’higiene o d’aliments. Feia temps que en guardava de plegades perquè no ocupessin gaire espai i quan vaig voler fer la proposta en poca estona varen estar muntades. Les vaig oferir al meu petit junt amb cinta de pintor que jo ja li proporcionava tallada.

Després de gaudir fent una torre en equilibri amb capses posades al seu gust i subjectrar-la amb cinta, li vaig dir que embolcallaríem l’escultura amb paper d’alumini perquè quedés brillant. Recobrir l’estructura va ser feina meva, ja que al petit se li feia molt difícil i el paper se li foradava en impacientar-se, i a més, jo em vaig poder ajudar amb cola ràpida super forta per a subjectar-ne les vores.

Una vegada recoberta l’escultura li vaig proporcionar tèmpera de colors vius dins una glaçonera i amb un pinzell per a cada color. Vaig afegir una goteta de rentavaixelles a la pintura per tal que fos més addherent.

La consigna que li vaig donar al petit va ser que cada cara havia d’estar pintada per un sol color i diferent dels de les cares dels costats. Amb aquesta idea, va ser més conscient de les diferents superfícies, volums i orientacions dels laterals de les capses, i emocionava veure com triava els colors ben concentrat per a no repetir… Tot i així en algun moment va equivocar-se, però no hi fa res, perquè s’ho va passar molt i molt bé.

En aquesta ocasió, el gran estava amb el pare fent una altra activitat, ja que, de tant en tant, a tots dos els convé un xic d’exclusivitat. L’estona que vàrem estar amb el petit va ser meravellosa, plena de somriures de complicitat i dedicats el 100% a gaudir plegats de la proposta. Queda pendent fer-la amb el meu gran…

Gener 2015: Petit, 3 anys i mig

Previous Older Entries