Guixos Multicolors Reciclats -100% DIY

 

guixos multicolors reciclats DIY 01

Una de les activitats que ens agrada més fer quan anem als parcs o a les places és pintar amb guixos de colors a terra i és clar, a poc a poc, ens han anat quedant retallons petits amb els que es fa molt difícil escriure. Conviuen dins el pot amb altres guixos més grans i acaben fent nosa per a trobar el que vols. La manera com se’ns ha acudit reciclar-los fent guixos multicolors és un experiment dels que ens agrada fer a casa i la manera de gaudir-ne el resultat és artísticament interessant. O sigui, que per a nosaltres, tot són avantatges.

Per a construir guixos multicolors com els nostres cal trinxar a trossets petits les restes de guixos que hem aplegat. No cal fer trossos ni massa grans ni massa petits. Els grans pinten massa estona del mateix color i els més petits, com que hi queda menys espai entre ells, admeten poc guix, de manera que s’esmicolen a trossos per la falta de guix que els uneixi entre ells. A mesura que n’hem fet, hem anat provant i perfeccionant el mètode, i la mà de morter és el millor.

Una vegada trinxats, cal posar-los a recipients amb una forma fàcil d’agafar a les mans per a dibuixar i pintar a terra. Nosaltres hem escollit un tub interior de rotlle de paper de cuina, hi hem fet unes pestanyes i les hem clavat a una tapa de plàstic amb cinta de pintor.

Després d’omplir els tubs amb els retallets de guix, mirant que els colors quedin barrejats, hem preparat un guix un xic més aigualit del que marca les instruccions del paquet i ho hem abocat a dins. És una bona idea anar-ho fent a capes per tal que el guix líquid arribi a unir tants trossets de guixos de colors com sigui possible, però és una mica més laboriós ja que caldrà preparar diverses vegades la barreja de guix, ja que qualla amb rapidesa.

 

Una altra manera de fer-ho més àgil és buscar uns motlles en els que els materials es puguin posar de manera horitzontal, però nosaltres no n’hem trobat d’aquest tipus, de manera que fem servir els tubs de cartró. Que el procés d’elaboració sigui més entretingut, no ho trobem cap problema.

Com que el preparat de guix és més líquid de l’habitual, cal deixar assecar-ho uns dies per tal que l’aigua s’evapori del tot a través del cartró. Una vegada sec, només cal tallar els tubs al llarg i arrancar el paper per a gaudir dels guixos pintant per on vulguis.

guixos multicolors reciclats DIY 14

És tot un plaer començar a pintar unes rajoles d’un color i que aquest vagi canviant diverses vegades en colors diversos i aleatoris. Quasi màgia. I ens encanta!

Agost 2015: 5 anys i mig / quasi 4 anys

 

Les llavors voladores o els helicòpters naturals

llavors voladores 01 Ara és una bona època per trobar aquestes llavors voladores, tot i que nosaltres també n’hem aconseguit a ple juliol i també a la tardor. Desde que vàrem provar -ara fa un parell d’anyets- de decorar-les i tirar-les cap enlaire i cap avall des de diverses alçades que, en les ocasions que n’hem trobat, sempre hem volgut repetir l’experiència.

llavors voladores 02Es tracta d’uns fruits amb una membrana que els permet dispersar-se amb el vent per a extendre l’espècie a llocs on les llavors no hi podrien caure si no fos per l’acció del vent que les impulsa com si fossin hèlices naturals.

Hi ha diverses espècies d’arbre que en tenen de similars però la primera vegada que nosaltres els vàrem aconseguir va ser als arbres que hi ha gairebé arribant a la passera que condueix a l’Aquari de Barcelona, vegeu la fotografia per veure el tipus d’arbre del que es tracta. També n’hi ha pel passeig vora el mar de Tarragona i a altres llocs més petits, generalment, no gaire lluny del mar.

Quan les vaig descobrir, en vaig recollir una vintena i les vaig guardar en una carmanyola per tal de que les membranes que ajuden a volar a les llavors no es trenquessin.

llavors voladores 07Una vegada a casa, els les vaig posar sobre les tauletes de treball junt amb retoladors fluorescents, ja que és molt fàcil pintar amb ells, els seus colors queden molt vistosos i tenen la punta planera, de manera que és difícil que trenquin les llavors. Val a dir que malgrat els avisos i les precaucions preses, algunes es varen fer malbé.

Com que jo també formava part de l’equip decorador dels elements naturals, els vaig proposar delimitar els diferents colors amb retoladors normals i fer-hi trames. Al petit la idea li va semblar complicada i es va desentendre del projecte, però al gran, com que li van agradar les mostres que vaig fer, es va animar. Entre tots dos ho vàrem anar fent tot.

Vàrem fer totes les que quedaven senceres i vàrem dedicar-nos a fer proves de vol a casa i ens ho vàrem passar molt bé, tot i que aprendre a tirar enlaire amb força sense apretar les mans i trencar les llavors no va ser tasca fàcil. Uns dies més tard, al parc, vàrem tirar la resta.

Des d’aleshores, cada vegada que trobem llavors voladores, les reconèixen i alguna fem volar i alguna altra la guardem per pintar. Una experiència, doncs, que es guarda com a fresca i interessant a la seva memòria familiar.

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos.

Més informació sobre les sàmares a AQUEST enllaç de la Wiquipèdia i sobre la dispersió de les llavors voladores, AQUÍ.

Ous de xocolata blanca pintats i decorats DIY

ous de pasqua DIY 01 Sembla que s’acosta la Pasqua sense ni haver arribat a la primavera! Tenim encara els torrons en cartera i ja ens hem de posar a pensar en la Mona i els ous de Pasqua! Doncs bé, ja que sembla el moment adient, explicarem com vàrem fer aquests ous de Pasqua l’any passat per si aquestes properes vacances en voleu fer vosaltres amb els vostres fills. A més, en breu publicarem altres entrades amb activitats que hem dut a terme a casa durant les vacances de Setmana Santa.

ous de pasqua DIY 08Per a fer els ous de xocolata decorats calen els següents ingredients i estris:

  • Una fondue de xocolata, tot i que si no se’n té, es pot fondre la xocolata blanca al microones a màxima potència en intervals d’un minut. Remenar i si cal, afegir un altre minut. Repetir aquestes operacions tantes vegades com calgui fins que la xocolata estigui fosa, però no exageradament líquida.
  • Uns motlles amb forma d’ou (aquests que tenim els vàrem comprar al Lidl).
  • Culleres.
  • Un parell de barres de xocolata blanca de cobertura per fondre.
  • Colorants alimentaris en gel.
  • Cargolets de sucre de colors o fideus de xocolata per decorar.

El procediment és extremadament senzill:ous de pasqua DIY 05

  1. Tallar les teules de xocolata a bocins i posar-les o a la màquina de fondue o en un bol apte per a microones i fondre-la.
  2. Posar la xocolata a cullerades per totes les parets dels motllos i anar movent-los per repartir bé la xocolata. Cal repetir diverses vegades l’operació per tal que les parets dels motllos tinguin el gruix suficient per a no trencar-se quan es desmotllin, ja que la xocolata té tendència a anar cap al centre.
  3. Deixar solidificar la xocolata o bé a l’aire o bé a la nevera per anar més ràpid.
  4. Desmotllar i posar en un plat.
  5. Posar els colorants alimentaris en gel en una glaçonera i escalfar un xic perquè sigui més fàcil pintar amb ells.
  6. Pintar amb l’ajuda d’escuradents els ous.
  7. Espolvorejar les decoracions desitjades mentre els colorants no s’ahgin assecat.

No cal que digui que els petits s’ho van passar molt bé fent els seus propis ous decorats de xocolata blanca, i que en un tres i no res no en varen deixar ni una engruneta.

ous de pasqua DIY 06

Març 2015: 5 anys i 3 mesos / 3 anys i mig

 

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

Nius i menjadores per a ocells

nius i menjadores ocells 01bFa uns mesos ens varen regalar un llibre de manualitats farcit de bones idees per a passar-nos-ho bé: Manualitats esbojarrades de Cristina Picazo, publicat per Cruïlla. Fullejant-lo amb els nens, hi vàrem trobar molt bones idees per a fer aquest estiu, i molt ben explicades, però en particular els meus es varen entusiasmar amb les casetes per a ocells, ja que a l’escola han estat treballant tot el curs aquest tema i els va semblar molt bona idea construir-ne unes quantes per al seu pati.

nius i menjadores ocells 01No sóc gaire amiga de les propostes tancades, perquè prefereixo oferir els materials i que els nens siguin els que decideixin el que volen fer, però aquest llibre conté una bona varietat de propostes divertides i imaginatives i que serveixen molt bé com a punt de partida, que en èpoques de molta feina, com que els materials i les passes estan tant ben explicades, t’estalvien un munt d’hores en la preparació de les activitats… L’amortitzarem segur!

nius i menjadores ocells 13nius i menjadores ocells 02Doncs bé, revisant els materials de partida, vaig decidir canviar-los pels que tenim per casa. Per a mi, les idees estan per adaptar-les a les nostres necessitats, de manera que vaig decidir fer menjadores rodones sense teulada i un parell de nius més treballats però amb el tipus d’envasos que tenim, totalment quadrats. I com que els nens hi volien una teulada tant sí com no, igual que al llibre, me les vaig empescar per acabar posant-n’hi una. Us explico com ho vaig fer:

  1. Netejar bé i deixar assecar els envasos que utilitzarem. En el nostre cas, ampolletes d’aigua per a les menjadores i tetrabricks quadrats per als nius-caseta.
  2. Recobrir de cinta de pintor, d’aquella que es pot tallar amb la mà.
  3. Pintar amb una capa de pintura acrílica i deixar assecar.
  4. Fer un foradet central per a que els ocellets puguin passa rel cap per a agafar menjar.
  5. Fer un foradet sota del forat gros que atravessi l’envàs per tal de poder-hi posar un tronc que faci de suport per als ocells que vinguin a menjar.
  6. Decorar amb retoladors permanents i gomets.
  7. Decorar el tronquet amb retoladors permanents i situar al seu lloc.
  8. Opcionalment s’hi pot posar una capa de cola blanca per tal de fixar-ho tot.
  9. Lligar un cordillet de color al coll de l’ampolla per tal de penjar-ho a l’arbre o al lloc que es vulgui.
  10. Omplir amb menjar d’ocells.

Per a construir la teulada de les casetes, vaig agafar un altre tetrabrick i el vaig obrir. Amb una pistola de cola calenta vaig construir un triangle i el vaig fixar al cos de la caseta. A continuació, vaig tallar tres plantilles de teulada per tal que els nens puguessin retallar-los amb goma eva del color que vulguessin. I quan ja varen haver acabat la feina, ho vaig fixar tot amb cola termofusible.

Al final, com que ja sabem que a aquestes alçades els ocells ja tenen caseta i només els cal menjar, hem substituït la palla que havia d’anar a l’interior dels nius per a fer-los confortables per menjar i així estaran més ben provistos.

Els nens, quan varen portar les seves menjadores a les seves respectives classes d’educació infantil (p3 i p5), estaven orgullosíssims de col.laborar amb el projecte sobre els ocells aportant una manualitat feta per ells mateixos. I encara més ho varen estar quan les classes es varen dirigir al pati i varen penjar les menjadores als arbres. El meu petit em va dir contentíssim: “i després, tots vàrem aplaudir”. I aquest cap de setmana el meu gran m’ha dit: “la meva menjadora ja no té menjar, sembla que als ocells els ha agradat. N’hi posarem més?”

Primavera 2015:  5 anys i 4 mesos/ 3 anys i 8 mesos

Enllaços relacionats:

 

 

Flors tenyides i observades

flors tenyides i observades 01Ara que és primavera ve de gust fer activitats així, per veure què hi ha una mica més enllà dels nostres ulls… L’any passat, amb aquest experiment, vaig ajudar a descobrir als meus petits dues veritats amagades sota la primera mirada més superficial de les coses: 1) que les plantes xuclen l’aigua per a poder viure de la mateixa manera que nosaltres bebem aigua i que aquesta circula per les seves “venes” i 2) que les flors tenen parts sorprenents i que vistes sota llums i lupes especials tenen formes que a simple vista mai ens haguéssim imaginat. Una activitat que potencia l’observació i ajuda al coneixement del món que envolta els petits. Completa i interessant i, gràcies a la mà de morter, les pinces, espàtules i recipients transparents, una gran excusa per manipular eines poc habituals i millorar la psicomotricitat. Passo a explicar què vàrem fer.

En primer lloc vaig voler tenyir aquests lliris d’aigua que veieu a la fotografia. Eren ben blancs, sortien tots d’un tronc comú i tenien tres grans flors i uns quants capolls encara tancats. Vaig seccionar un pam del tronc pel seu llarg en quatre parts, deixant-lo unit per la part superior on hi ha els brots i les flors obertes, i en vaig posar un extrem a cada got que ja estaven preparats amb colorants en pols i aigua. Per tal que els gots no bolquessin, els vaig subjectar entre ells amb unes quantes voltes de cel.lo. La idea era que cada tros de tronc fes pujar el color cap a les flors blanques per descobrir com es distribuien per entre els pètals. I vàrem esperar ben poc.

flors tenyides i observades 05La intensitat dels colorants va aconseguir que en un parell d’hores les flors quedessin tenyides. Els colors groc i vermell pujaven per les tiges i havien tenyit algunes parts de les flors de la següent manera: una de groga, una de vermella i una de mig taronja…

L’endemà al matí vàrem descobrir que les nostres flors estaven ben tenyides. Tenyides i rostides. Suposo que la gran quantitat de colorant en pols que vaig posar en els gots va matar les flors ja que els seus pètals havien perdut tota la seva consistència i havien quedat estovades i fins i tot algunes havien caigut sobre la taula. En dosis tan altes, el colorant deu ser massa salat per les plantes…

flors tenyides i observades 06flors tenyides i observades 07Quan vàrem observar com estaven les flors, vàrem descobrir el color avançant entre els teixits dels pètals, dels troncs i com es repartia pels estams, pistils i per les diverses parts de les fulles. Va ser molt interessant, però ens va frustrar veure que el color verd i el blau, amb prou feines havien pujat. L’única cosa que havia quedat tenyida d’aquests colors eren alguns trossets dels capolls i les tiges que hi portaven, però a les flors grans, no hi havia ni rastre d’aquests pigments… Quina llàstima!

Una vegada a la tarda, quan els nens varen tornar de l’escola, els vaig muntar un laboratori d’observació a les seves tauletes baixes amb les eines de què disposem: la taula de llum per il.luminar per sota i veure els detalls, un microscopi (de joguina), una lupa amb llum incorporat, unes lupes normals i tot un instrumental: pots transparents, pinces, una mà de morter, espàtules, tisores, forquilles… i, en safates transparents, els vaig oferir les despulles de les flors tenyides separades per parts: les tiges, els pètals, els estams, els pistils…

Varen gaudir mirant i remirant, aixafant i fent sortir el suc, raspant, tallant i esqueixant les mostres i es varen fixar en moltes coses de les flors. Varen gaudir molt emprovant les diverses parts de les flors a tots els instruments dels que disposem i veient com en les lupes no es veu en tan grans com amb el microscopi, i que sobre la taula de llum es veuen molt bé, i que amb lupes i sobre la taula de llum l’espectacle és inigualable. Hi varen estar molta estona trastejant al seu aire i gaudint dels descobriments que feien. Satisfeien la seva curiositat. De tant en tant em feien alguna pregunta sobre el nom o per a què servia tal part o tal altra i jo, en la mesura que podia anava contestant amb senzillesa. L’objectiu no era donar una classe, sino que gaudíssim observant i remenant. Quan siguin més grans i ho estudiïn a l’escola, ja ho repetirem i ho mirarem d’aprofundir, que de moment, el que toca és gaudir de l’experiència, satisfer la seva curiositat i ajudar-los a conèixer una mica més del món que els envolta.

Més entrades amb flors:

Transparències per alegrar fins i tot les finestres d’un hospital

decoració finestres transparències 01La meva mare va caure fa dues setmanes i està hospitalitzada amb el braç trencat per diversos llocs. La impossibilitat de moure’s de la neutra i freda habitació d’hospital va fer que pensés com alegrar-li un xic la vista sense fer un gran enrenou. Com que aquest és l’any de la llum i amb els nens hem estat provant activitats que he explicat o explicaré en diversos tallers, i de les que us en faré cinc cèntims quan pugui, vaig voler aprofitar les transparències del paper de cel.lofana per a animar a la meva mare. Els vaig proposar als nens de fer unes flors primaverals de molts colors per posar a l’àvia contenta i de seguida s’hi varen avenir. El procediment és ben senzill:

  1. Dibuixar dues flors iguals sobre una cartolina del color que es vulgui, deixant ben bé un centímetre de gruix entre els pètals i amb el centre.
  2. Retallar el contorn exterior amb tisores.
  3. Retallar el contorn interior o bé amb tisores, o bé amb un punxó.
  4. Enganxar retalls de paper de cel.lofana en una de les flors, procurant que els angles no sobrepassin els contorns interiors de la cartolina.
  5. Situar l’altra flor retallada tapant la cara amb la cola i centrant bé les dues flors de cartolina.
  6. Retallar l’excedent exterior del paper de cel.lofana.
  7. Clavar a la finestra que es vol animar amb cel.lo de dues bandes.

Val a dir que per fer cada flor de cinc pètals i un centre rodó cadascuna, els nens s’hi varen estar moltíssima estona i els va caldre la meva ajuda. En breu, participaré en un taller en el que farem decoracions translúcides de temàtica primaveral amb aquesta tècnica, i per a la ocasió, he dissenyat sis plantilles més senzilles amb un o dos forats per tal que no siguin tant laborioses de fer: una flor d’un únic color, una marieta, un sol, una papallona, un ocell i una tulipa. Estic segura que tant si les enganxem als vidres com si les muntem com a mòbil, alegraran la vista quan la llum les travessi.

decoració finestres transparències 10L’altra activitat que vaig proposar als meus petits per animar les finestres de l’àvia va ser pintar sobre paper de cel.lofana transparent amb retoladors i fer-hi un dibuix lliure amb tants colors com volguessin, així la llum exterior ressaltaria els traços i les finestres es veurien molt més animades del que són. Per a realitzar aquests dibuixos vaig posar un full blanc sobre la taula i a sobre el retall de cel.lofana transparent, subjectat amb uns gomets per tal que no es moguessin els fulls mentre estiguessin treballant. El resultat, aquest que veieu, tot i que sobre les finestres els dibuixos es veuen molt més lluminosos. I per si us us ve de gust fer un trencadís de colors amb papers de cel.lofana, us deixo un enllaç al nostre Arc de Sant Martí en trencadís. De veritat que no hi ha habitació trista amb els vidres guarnits d’aquesta manera. Fàcil i amb resultats fascinants.

Previous Older Entries